dissabte, 23 d’octubre del 2010

Calderón (Sostre Autonòmic de la Comunitat Valenciana)

3 d'Octubre de 2010

Anant cap a Puebla de San Miguel
Aprofitant la tornada de Sierra Nevada hem fet una parada per pujar el Calderón, el punt més alt de la Comunitat Valenciana (CIMS AUTONÒMICS).
Cal anar fins a la Puebla de San Miguel, el Calderón està a cavall entre Teruel i València, a la bonica Sierra de Javalambre.
Es una caminadeta curta i plana, pero la zona és molt bonica, el cim en si no té més interès que ser el més alt de la comunitat valenciana.
Cami de la Puebla
Pino de Vicente Tortajada
Sortint de la Puebla de San Miguel en direcció a Mas del Olmo hi ha una pista de terra, practicable amb cotxe que surt del costat mateix de una bonica ermita.
S'ha de seguir la pista uns 4 km. fins que hi ha una cruïlla a la dreta que esta indicada com a Pico Gavilán, la seguim fins prop del cim del Pico Gavilàn, on hi ha un lloc de vigilància forestal, poc abans d'arrivar-hi hi ha un trencall a la dreta que diu Pino de Vicente Tortajada, a qualsevol lloc es pot deixar el cotxe i comença la caminadeta. Primer visitem el magnífic pi de Vicente Tortajada, el podeu veure en les fotos. Per això només tindrem de desviar-nos de  la pista principal un centenar de metres a la dreta, està ben indicat, per trobar el grandiós pi.
 Reculem fins trobar de nou la pista que ara seguirem a la dreta fins prop del cim, la pista es va perdent per transformar-se en un sender, abans d'arribar al cim ja és pot veure el vèrtex geodèsic del cim, on arribem en poc més de 3/4 d'hora desde el Pi.
Desde el cim és veuen bones vistes de la sierra de Javalambre i l'estació d'esquí del mateix nom, la única que hi ha a Teruel.
Hem rebatejat el cim com a cim dels coixos, perquè tenim les cames molt adolorides de les 12 hores de Sierra Nevada.
Amb el Calderón ja tinc 6 Autonomies, en queden 11.
Assegut als peus del pi.
Això és el Calderón



Aquí és veu el vèrtex del cim
Cim del Calderón amb el Ramón (1.837 m.)














Mulhacén i Alcazaba

1 i 2 d'Octubre de 2010

Trevélez

En el nostre projecta de pujar els 17 sostres Autonòmics d'Espanya hem anat a pujar el Mulhacén, el cim més alt d'Andalussia, amb aquest ja en tindré fets 5, Catalunya (Pica d'Estats), Aragó (Aneto), Murcia (Revolcadores), La Rioja (San Lorenzo) i el Mulhacén.
Per pujar-lo hi ha varies opcions, nosaltres hem triat una ascensió clàssica, a l'antiga, desde les Alpujarras, concretament desde el bonic i turístic poble de Trevélez (1.476 m.) pujarem fins el coll del Chorrillo (2.650 m.) i anirem a dormir al refugi de Poqueira (2.500 m.).
El matí aviat sortirem per fer el Mulhacén i si podem farem l'Alcazaba, si és possible crestejant, però ens fa por que no serà molt factible ja que no hem trobat gens d'informació de poder fer-ho per les crestes, sembla que tothom ho fa baixant a Siete Lagunas. Ja veurem com va.
Deixem la Marco Polo a un aparcament que hi ha al mig de Trevélez i ens dirigim cap al "barrio alto" de on surt un sender ben clar en direcció al coll del Chorrillo, val a dir que no gaire indicat, però molt evident.


Trevélez

Aprofitem per visitar Trevélez, encantador, s'hi pot comprar pernil i sobretot molt bons formatges.
El camí cap el port no te cap pèrdua, és bonic i tot i que hi ha un desnivell molt gran, 1.174 m., trobem molt gust la caminada, no voldria pas fer-ho a plé estiu, ha de caure una solellada de pebrots.
En poc menys de 3 hores sóm al coll on hi ha un rètol amb el nom de Mirador de Trevélez, la vista és molt bonica i ens encantem a tirar fotos, veiem Trevélez a sota nostra i al darrera, direcció Nord veiem el Veleta, més a l'Est es veu el Llom del Mulhacén.

Coll del Chorrillo (2.650 m.
Ara tindrem de perdre alçada fins el refugi de Poqueira que està a 2.500 m. Just al coll del Chorrillo trobem la pista que puja desde el poble de Capileira, desde on puja un autobus 4x4 que deixa i recull excursionistes que van a pujar el Mulhacén, aquesta es l'opció més còmoda per pujar el Mulhacén, desde aquest coll no hi ha pas més de 3 hores fins el cim, pujant pel llom del Mulhacén i passant pel Mulhacén II abans de fer el Mulhacén.


El Veleta
Afegeix la llegenda

Hi ha una altre opció que es anar fins les pistes d'esqui de Sierra Nevada, pujar fins "l'Albergue Universitario" i desde allà seguir la pista que puja al Veleta, desviant-nos abans de pujar el Veleta i passant-lo pel Sud seguir la pista que va al refugi lliure de la caldera i allà ja pujem directament cap el Mulhacén.
Aquesta potser és l'opció menys bonica, ja quasi bé tot el camí es fa per una mena de pista horrible, que fa una cicatriu espantosa a la muntanya.

També hi ha un altre opció, que també ha de ser bonica, pujar per la banda Nord, fins la Laguna de la Mosca i d'allà fins el coll del Ciervo o de la Mosca i apa cap el cim.
En fi, nosaltres a la nostra seguim cap el refugi amb bon pas i aproximadament en 4 hores ens plantem al preciós refugi de Poqueira.
Hi han uns guardes molt trempats i tenen d'ajudants a una parella molt guapa de Catalans, amb els que fen una bona xerrada, ens expliquen per on tenim de passar i ens confirmen que el millor camí per fer l'Alcazaba és baixar fins les "Siete Lagunas", passant per la més alta de totes i enfilar cap a l'Alcazaba. 

L'acollidora cambra del refugi

Al refugi hi ha poca gent, compartim taula amb una parella molt maca, ell de Zaragoza i ella de Lorca (Murcia), però que ja fa temps que viuen a Sevilla, els hi agrada molt la muntanya i cada any van a Pirineus. Aprofitem per comentar llocs on poden anar i tot xerrant ens adonem que quan en Ramon i jo vàrem començar a fer muntanya junts, fa més de 30 anys, cap dels dos havia nascut, cony que grans que sóm !!!
Un cop comprovat el camí de pujar al Mulhacén anem a dormir, cal sortir aviat.

Refugi de Poqueira

Ens aixequem a les sis del matí, els guardes molt amables ens han deixat l'esmorzar preparat al menjador, ens alimentem i abans que es faci de dia ja estem caminant amb els nostres frontals, fa una bona matinada i fem via cap al cim passant pel Barranco del Mulhacén  en direcció a la laguna de la Caldera, ens segueix el gat del refugi i sembla que ens vulgui indicar el camí, va fent marrameus i ens va acompanyant fins que es fa de dia, llavors sense saber com desapareix.
Prop de la Laguna i el refugi de la Caldera travessem la pista que ve del Veleta i girem cap el cim, fent un tram de semitartera molt dreta però de bon caminar, fem cim en poc menys de 3 hores, a dalt hi ha una vista espectacular i el dia es esplèndid, no es pot demanar més. 

Desde el Mulhacén veiem l'Alcazaba al fons

Un cop al cim ja ens hem adonat que les crestes estan en molt mal estat i que aventurar-nos per segons quins llocs no és massa adient, tot i que com sempre portem estris per assegurar-nos, corda, budriers, claus, etc.., però a mi personalment les crestes engrunades amb perill de tirar rocs avall no m'agraden gens, a mi m'agraden les crestes de granit, amb bones presses i franques.
De totes maneres ho provem, però aviat ens adonem que el camí correcta és baixar fins les siete lagunas per fer camí 

Cim del Mulhacén (3.479 m.)
Mulhacén
Tot baixant cap a Siete Lagunas trobem unes cabres molt descarades que ens permeten fer fotos de molt a prop, tot i que hi ha algun boc que si s'emprenya ens farà córrer.
Total que passem per la llacuna més alta, anomenada Laguna Altera i ens dirigim cap el coll que hi ha just al fons de la vall, just sota el Puntal de la Cornisa, en poca estona som a l'Alcazaba. Del Mulhacén a l'Alcazaba no hi ha més de dues hores. 

Les cabres descarades
Desde Siete Lagunas cal pujar aquest coll per fer l'Alcazaba
Un cop al cim mengem i bevem, reposem una bona estona, ja que el dia acompanya.
El cami de tornada el fem per la loma del culo del perro i cap a les Siete Laguna.
El camí de tornada és llarg i fatigós, ja que tenim prop de 2.000 m de desnivell de baixada, les cames grinyolen quan arribem a  Trevélez, hem caminat prop de 12 hores, estem contents i cansats.
La muntanya de Sierra Nevada és molt gran, les distàncies s'han de calcular diferent que als Pirineus, per exemple 2000 de desnivell als Pirineus solen ser una baixada en vertical molt ràpida ja que les valls són més fondes, més dretes.
A Sierra Nevada et fas un tip de flanquejar per arribar a desfer aquest mateix desnivell, en definitiva fas més quilòmetres que no pas als Pirineus.
Dormirem al càmping de Trevélez per poder-nos dutxar, farem un bon sopar i si tot va bé, tornant cap a casa mirarem de pujar el Calderón, el cim més alt de la Comunitat Valenciana.

El Mulhacén vist desde l'Alcazaba
Cim de l'Alcazaba (3.364 m.)

dimecres, 20 d’octubre del 2010

COMOLOFORMO (3.033 m)

Cim del Comoloformo

27 de Juliol de 2010

Amb el Comoloformo, cim culminant de l'Alta Ribagorça he acabat de pujar els 41 sostres comarcals de Catalunya, ha sigut una experiència bonica i entretinguda, he fet un bon repàs a totes les comarques catalanes i he de dir que totes tenen el seu encant, encara que de cims n'hi ha de molt bonics i interessants i d'altres menys, però val a dir que als que estem malats per caminar tot ens fa "tilin".
El Comoloformo ha sigut un bonic final per aquest repte, m'ha acompanyat el Ramón, un bon amic i gran company de caminades, de fet fa més de 30 anys que caminem junts per aquests mons de Déu.

Presa de Cavallers
Vàrem dormir al aparcament de la presa de Cavallers, ell té una magnífica Marco Polo que ens permet dormir-hi amb tota comoditat, sortin aviat vàrem anar guanyant alçada rapidament en direcció al pas de l'Os.
El Ramón va fent camí cap a l'Estany gelat, als peus del Comoloformo, el camí es llarg, hi ha un gran desnivell, pensem que sortim de la presa a 1.750 m. i pujarem fins a 3.033 m., prop de 1.300 m de desnivell, però no hi ha perdua tot i que per aquesta banda el camí està poc senyalitzat.
En Ramon a la freixana de l'osso.
Passem la presa i trobem un sender que puja per la banda esquerra del llac, en poc més de 20 minuts passem per un pas estret i després per una mena de graons naturals a la roca que s'anomena FREIXANA DE L'OSSO.
Pujem a bon pas, seguint el llom de la muntanya en clara direcció Nord-Oest, de cara al pas de l'Os, en 2:30 h hi arrivem.
 
Estany gelat de Comoloformo
Les vistes son cada vegada més boniques a mesura que anem guanyant alçada, trobem neu en males condicions que ens fa anar amb precaució per no patinar, però no ens ha calgut calçar-nos els crampons. En 2:50 h. ens plantem a l'estany gelat del Comoloformo, ja estem a 2.686 m., tenim devant nostre el Comoloformo, es confon al bell mig de la cresta que va del Besiberri Sud a la Punta Passet.

Ens enfilem cap una canal molt engrunada i així ens enfilem a la cresta, per rodejar el cim del Comoloformo i crestejar fins la mateixa creu, la ruta és fàcil, però s'ha d'anar amb compte perquè és facil fer caure pedres, ja que tot està molt engrunat. En 4:30 h. fem cim, la vista és magnífica i el dia esplèndit, gaudim de la caminada i ens estem una bona estona al cim.

Anem fent fotos tot repassamt cims que ja hem pujat en altres ocasions, veiem l'Aneto, les Maladetes, l'Abadias, el Mulleres, Biceberris Nord i Sud, La Punta Alta, el Peguera, etc.... Tots pujats i una colla d'ells els hem pujat junts.

Punta Alta i Comalesbienes
Al fons el Biseberri Nord
La ruta a seguir
A la cresta cimera
Disfrutan de la grimpada
Amb aquest s'han acabat els cims comarcals
Massis de l'Aneto
El Peguera
Baixant del cim
Anem tornant tranqil·lament, ens queda un gran desnivell per baixar i ja no correm com quan erem nens, les baixades tan llargues ens passen factura, però la veterania és un grau i anem dosificant les cames per poder arrivar amb dignitat al cotxe. De fet ens plantem a la presa de Cavallers en 3:30 h., parades incloses. Al final hem passejat per les muntanyes més boniques del nostre pais prop de 9 hores, incluint-hi les parades, quin plaer !!.
Aquesta és una sortida exigent, per gent amb molt bones cames, bon sentit de l'orientació i amb nocions clares de grimpar. Sigueu prudents i disfruteu de la muntanya.




Tots 41 fets !!