dijous, 31 de maig del 2012

LA BICI COM ENTRENAMENT

31 de Maig de 2012

Ja sé que aquest bloc es de caminades, però de tan en tan hi penjaré coses de les altres passions que tinc, la bicicleta i la moto. Quan no tenia tans anys m'entrenava corrent, era i sóc un apasionat del camp a través, ara en diuen d'una altre manera (runing, joging, etc.), abans era el "cross", total que tans anys de còrrer i de caminar per la muntanya m'ha deixat records a les articulacions i tinc de fer l'entrenament per la muntanya amb bicicleta, això no em carrega les articulacions i em posa en forma el sistema cardiovascular i la força-resistència. Aquests últims anys faig uns 8000 km l'any amb bicicleta majoritàriament de carretera a banda de les caminades que us vaig explicant, també faig un dia a la setmana natació per tal d'estirar musculatura. En definitiva, al cap de l'any entreno de promig el 50% dels dies de l'any, un tip de suar camisetes.

Pedalar i pedalar

A la meva comarca hi ha carreteres tranquiles i privilegiades.
Aquest any vaig més o menys al mateix ritme de l'any passat, ara mateix porto uns 3000 km de pedalades i un 55% dels dies de l'any suant la samarreta, la veritat es que també va molt bé per oblidar els mals de caps i al mateix temps, sense voler es solucionen moltes coses mentre es pedala, jo sempre dic que el ioga de la cultura occidental es l'esport de fons, mentre pedalo i pateixo arrivo al Karma i així ordeno la meva ment.
En fi, no hi ha res fàcil ni tan sols mantenir-se en bona forma física, tot requereix un esforç, pero ja ho diuen que "sarna con gusto no pica".

Sol o acompanya, pedalar és un plaer

dilluns, 28 de maig del 2012

PUIG DE BASSEGODA (1373 m)

28 de Maig de 2012

La caminada d'avui és per gent molt caminadora, és una excursió llarga, cal tenir la bona forma i la paciéncia dels caminadors de veritat, guanyarem un desnivell de una mica més de 1000 m. en una distància prou llarga, però s'ho val !!
Pujarem el Puig de Bassegoda (1.373 m), a la Garrotxa, sotint de Sadernes (340 m) ja que com us vaig explicar a la caminada de Sant Aniol la pista que surt d'aqui esta tancada de Març a Setembre, només accesible per vehicles autoritzats o bé, tenint sort que la barrera estigui aixecada anant molt d'hora pel matí i tot i així no hi ha garanties de poder passar, per tan fòra dels mesos d'hivern cal fer el plantejament de començar la caminada a Sadernes mateix.
Total que he enredat al Joan i la Mia, la Quima, el Rafel i a mi mateix d'anar a pujar el Bassegoda, amb l'intenció de poder passar la barrera i començar la caminada a l'alçada de la Plana, però quan hem arrivat a Sadernes ha coincidit, com quan vàrem anar a Sant Aniol, amb l'aplec i barrera tancada. Per tan deixem el cotxe a l'aparcament de Sadernes i amunt que fa pujada.
Agafem la pista que porta a Sant Aniol, passem el pont de Valentí (30-35 minuts) deixem a la nostra esquerra el trencant que va a Sant Aniol, sempre seguint la pista principal i uns metres després del últim aparcament trobem un senderol a la nostra dreta que diu Puig del Bassegoda, marcat amb senyals verdes i taronges. No tenia noticies d'aquesta ruta que pel que sembla ens portarà pel mig del bosc cap a Sant Feliu del Riu, ens fa gràcia veure que passa i decidim seguir-lo.

En Rafel camí de Sant Feliu de Riu
La ruta normal de pujar el Bassegoda es anar seguint la pista, passant prop de Sant Feliu de Riu, prop de la bonica casa de la Plana, prop de la Mare de Deu de les Agulles i fins el Coll de Riu, sempre per la pista, fent alguna petita dreçera, un cop al Coll de Riu, a l'esquerra en clara direcció Nord, pujant de dret al cim per la famosa tartera fins els peus del cim on hi ha una petita grimpada, sense cap dificultat, equipada amb cadenes i graons metàlics per fer-la encara més fàcil.
Hi ha diverses variants, jo després d'haver pujat per on vàrem pujar us ho recomano, per tan continuem amb la nostra ruta. Estàvem al mig del bosc, per un sender marcat en taronga i verd en direcció Sant Feliu, efectivament el sender puja de dret pel bosc, flanquejant en algun tram, però sempre amunt fins anar a parar de dret a Sant Feliu de Riu per la banda del Absis.

Sant Feliu de Riu.
Fins aqui, desde Sadernes hem trigat una hora, el dia està tapat i ja tenim clar que veurem poca vista, el principal alicient del Bassegoda, però que hi farem, el plaer de caminar sense pressa i en bona companyia s'ho mareix. Sant Feliu de Riu es una ermita romànica del segle XII, situada en un entorn privilegiat. Aqui fem parada i ens alimentem una mica abans de seguir en direccio la Mare de Deu de les Agulles. Pel mig del campanà d'espadanya veiem un altre ermita que no sabem quina és.


Els protagonistes.
Sant Feliu
De Sant Feliu tornem a agafar la pista que va a coll de Riu, passem vora la cassa de la Plana, en una petita vall en mig de muntanyes, veiem can Agustí a l'altre banda de la Riera i de seguida trobem un corriol a l'esquera que baixa cap a la riera indicant Mare de Deu de les Agulles, amb les marques taronges i verdes, nosaltres les seguim i aproximadament en 2 - 2,15 de Sadernes passem per una zona molt bonica al fons de la riera, abans de començar a pujar cap a la Mare de deu de les Agulles.

La zona de la Plana i el Bassegoda al fons, al mig de la boira
Aqui veiem la ruta que seguirem, a la dreta del Bassegoda el coll de Riu
Amb uns 30 minutets de forta pujada ens plantem a la Mare de Deu de les Agulles, santuari del segle XII on diuen que hi havía una mare de Deu on la gent de les contrades plantaven agulles al seu vestit i n'agafaven d'altres que tenien "virtuts especials".
Fem parada per gaudir de l'esglesia i després seguim per l'esquerra on ja hi ha un pal indicador que diu Puig del Bassegoda, seguint sempre les marques taronges i verdes.

Pas de la Riera
Sense comentaris ....

Mare de Deu de les Agulles
Fermall de la porta lateral.
A partir d'aqui no hi ha descans el camí puja de dret cap al Caire de Comadells, que caminarem sempre vora el penyasegat pujant sense descans, cada cop la vista és més i més bonica, veiem la casa de la Plana als nostres peus i veuríem molta Catalunya si no estigués tapat, total que així ens plantem, en 1:30 h desde les Agulles, als peus del Puig de Riu, cim bessó al Bessagoda que s'ha de voltar per la banda sud fins a trobar el camí que puja desde el coll de Riu.
 
Vistes ....
.... vistes.
La Quima prop del Puig de Riu
La mia i el Joan als peus del Puig de Riu
Al cim del Bessagoda desde el Puig de Riu
Primer fem el Puig de Riu i després voltem per la banda Sud, ja que entre el Puig de Riu i el Bessagoda hi ha un estimball considerable, trobem el camí que puja per la tartera desde el Coll de Riu i grimpem per les cadenes fins el Bassegoda. Hi hem estat, desde Sadernes 4:30 hores. No tenim gaire vista ja que el dia està molt tapat, dinem i avall per la tartera, coll de Riu, camí, passant altre cop per les Agulles i Sadernes, total 8:45 horetes. Hi ha algú que em vol penjar !!
Us recomano anar-hi, però no oblideu que es una ruta llarga i exigent, porteu aigua i menjar, segur que disfrutareu molt, jo hi tornaré un dia clar per veure vistes, si el Bassegoda es veu desde molts llocs, desde el Bassegoda s'ha de veure tot !!.

  

diumenge, 27 de maig del 2012

SANT ANIOL D'AGUJA

27 de Maig de 2012

Sant Aniol, una preciosa vall engorjada amb la seva riera d'aigua clara i fresca, amb el Santuari petit de l'Aguja, al final i una mica més amunt el bonic salt del Brull, tot això es motiu més que suficient com per treure's la son de les orelles i dedicar una caminada a aquesta zona. El 30 de Maig de 2004 amb la Quima, els nostres tres fills i el Jordi i l'Anna cap a Sadernes s'ha dit. Per casualitat era l'aplec de Sant Aniol, per tan hi havía una bona gentada, es celebra l'ultim diumenge de Maig.
A Sadernes s'ha de deixar el cotxe a l'aparcament que tenen preparat al poblet, ja que la pista de la vall la tenen tancada desde Març a Setembre, nomès hi poden accedir vehicles autoritzats o arrivant-hi molt d'hora al matí i tenint sort que la barrera estigui aixecada, per tan val més que feu el plàning desde Sadernes mateix.
 Un cop deixem el cotxe accedim a la pista que puja aigues amunt, aproximadament en 30-40 minuts, després del pont de'n Valentí,  trobarem un senderol que baixa a la nostra esquerra de dret al riu indicant clarament que va cap a Sant Aniol d'Aguja, anirem sempre arran de riera, la passarem tres vegades, si baixa poica aigua, sense cap dificultat, però si la riera baixa crescuda potser ens haurem de descalçar, la vall no te desperdici i l'aigua baixa clara i neta.

La bonica vall de Sant Aniol
La famila
Aigues clares
La caminada és molt agradable, tot i que ens va ploure una bona estona, pero en més o menys 2:30 hores us posareu a Sant Aniol, allà hi havia festa i molta gent, nosaltres vàrem menjar una miqueta i comque plovía vàrem anar tornant sense visitar el bonic salt del Brull que hi ha a prop de Sant Aniol. Un altre dia serà.


Aquestes caminades li agraden a la Quima
En Pol i tot a vingut
En Nil
I l'Ot
Passant el riu
Sant Aniol
El Monestir d'Aguja va ser fundat l'any 859 per un grup de monjos benedictins procedents de Santa María d'Arles, al Vallespir, que havía estat saquejada pels Normands. Sempre que estic en llocs així, tan isolats em pregunto que hi faríen una comunitat de monjos en un recó de mon com aquest.


Els protagonistes