divendres, 21 de gener del 2011

COMPTE AMB EL MENJAR

Si un es deixa una mica i a més no pot entrenar pel motiu que sigui poden passar coses com això de la foto, a l'esquerra un servidor a principi de 2009, a la dreta a la tardor de 2009, uns quants kilos de menys i molt de control amb el menjar. Automàticament molt d'entrenament i millor aspecte !!!

Controleu la dieta, sobretot a partir de una edat.


Esquerra Maig 2009 - Dreta Setembre 2009

dissabte, 15 de gener del 2011

Volta per les cales de la costa de Palamós

La Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya ens envia a tots els Federats la revista Vèrtex, sempre hi ha articles i propostes interessants.Tot llegint el nº 233, de Novembre-Desembre de 2010,trobo una bona proposta per fer una caminada que sembla molt bonica pel Baix Empordà que ens durà per la costa Brava i les seves cales, entre Cap Roig i la Cala de la Fosca, prop de Palamós.

Aquí ens teniu al Mirador
Vist els dies tan bonics que està fent, ens espolsem la son de les orelles i marxem cap a Sant Joan de Palamós, on comença la ruta. Anem la Quima, l'Ot i jo mateix.
La Ruta comença a la Gasolinera que hi ha just a la sortida de la C-31 que indica Sant Joan de Palamós, a la mateixa Gasolinera podem deixar el cotxe i d'allà mateix surt la Via verda del Tren Petit, ben senyalitzada. La seguim fins que travessem la riera de l'Aubí, just després de passar la riera per un pontet deixem la Via Verda i agafem un camí que surt a mà esquerra al primer revolt de la carretera, hi ha un gran transformador. El camí va vorejant el bosc fins que veiem un gran Plàtan solitari fins el que tenim d'anar, allà mateix agafem el camí de l'esquerra i seguim recta i en clara ascensió, ignorant un primer trencall que hi ha a l'esquerra a pocs metres del Plàtan gegant. pujem una mena de collet pel camí fins que ens queda a la nostra esquerra una tanca perimetral de una finca amb 4 cases de nova construcció, cap al final de la finca trobem un camí travesser, ignorem dreta i esquerra i seguim de dret on la pista comença a pujar, no la deixarem fins que trobem un  trencant a la dreta que diu Mirador. Ignoreu tots els demés trencants fins a aquest que està en un marcat coll. Agafem doncs el trencant a la dreta que diu Mirador i pujem fins a dalt del Mirador, hi ha tres panells indicatius al cim que ens clarifiquen que és el que veiem, que per cert és molt.

Vista desde el Mirador en direcció Palamós
Retornem per el camí de pujada, però a pocs metres del cim anem cap a la dreta per un sender ben fresat que baixa a la pista per on havíem pujat però va a parar més endavant, prop de un encreuament de pistes, nosaltres agafem el camí que surt entre dos vells pilons de pedra amb l'indicació de Cala del Crit, el camí baixa tot fent esses fins unes escaletes que ens deixen a la Cala del Crit, on hi ha una vella cabana de pescadors. Ara comença la part més bonica de la ruta, resseguirem la costa fins a la Cala de la Fosca.

Vora les escales que baixen a la cala del Crit
A la Cala del Crit, al fons les illes Formigues
Pas cap a la següent Cala, és la Caleta de la Font Morisca
Ja tenim els peus a la caleta Morisca
A l'altre extrem de la cala del Crit hi ha un pas natural, com un forat que porta a la següent cala, la Caleta Morisca, d'aquesta surten unes escales que s'enfilen una mica per tal de tenir millor pas cap a la següent cala, passarem per la platja de Rocabona, la cala Estreta, la Cala de Corbs, i sempre per camins prou evidents, ara ran de mar, ara més amunt anirem fins el Poblat Ibèric, desde on podrem veure la Foradada, abans de baixar a la Cala del castell i cap a la cala Fosca.

Al Cap de Planes amb les illes Formigues al fons
La platja de Rocabona


S'Alguer

La Foradada
L'Ot al Poblat Ibèric
I la Quima també

Desde la Cala de la Fosca només ens cal tornar a la Gasolinera i haurem fet una excursió circular, preciosa, de prop de 14 km., amb poc desnivell però tan bonica que no val la pena córrer, s'ha d'observar tot el que veiem, per això podrem trigar entre 3 i 4 hores en fer-la tota, depèn, és clar del ritme i les parades per gaudir del preciós entorn.

Sortida feta el 15 de Gener de 2011


Les vistes son magnífiques !!

divendres, 7 de gener del 2011

Mont Blanc 1990


Mont Blanc


Aquest passat mes d'Agost va fer 20 anys que vaig pujar el Mont Blanc (4808 m.), sostre dels Alps, amb el meu estimat amic Jordi Torras, vàrem disfrutar com nens petits, jo vaig tenir l'humor de carregar una camara de video, que per aquell llavors pesaven com morts, per tal d'inmortalitzar la pujada. Us penjo un retall de la pel·licula que vàrem fer.





Sigui també un homenatge al Jordi, que per circunstancies de la vida no pot caminar tot el que ell voldria, desde aqui li envio una bona abraçada.

dijous, 6 de gener del 2011

Walter Bonatti, un gran home.

Walter Bonatti, l’immens escalador italià que aquest 2011 farà 81 anys, m’ha despertat sempre simpaties per la seva visió de l’escalada i la muntanya en sí, ha estat sempre un home rebel, d’idees clares i a més un gran creador i innovador en la manera de enfocar i fer les seves escalades pel món.
Avui llegint un article en una revista de muntanya m'ha cridat l'atenció el fet que la Federació Xinesa de Muntanya ha limitat l'edat per poder pujar a l'Everest entre els 18 i 60 anys. Qualsevol persona que surti d'aquests marges i vulgui obtenir el permís per pujar-hi haurà d'acreditar médicament la seva forma física.
Walter Bonatti
Jo no sóc gens partidari de posar portes a la natura ni a l'esport ni a la vida de ningú, però faig esport desde que en tinc record i a més sóc un apasionat de la muntanya, n'he pujat moltes i de tot tipus, però que voleu que us digui, sóc un romàntic de l'excursionisme, m'agrada conèixer el que estic veient quan pujo un cim de qualsevol tipus i a vegades estic més estona mirant el que m'envolta que no pas pensant en quanta estona he trigat a pujar-hi.
Molt sovint veig com ara la montanya, s'ha convertit en competició, en una carrera per veure qui triga menys o qui és el més jove o més vell de pujar-hi, i que voleu que us digui per la meva manera de ser això no m'agrada gaire.
Al meu admirat Bonatti li van fer una entrevista petiteta al País l'any 2008, que em va cridar l'atenció i la vaig guardar, deia coses de savi, un home que amb 18 anys i amb un equip precari va ser capaç de fer quarta ascensió absoluta de la formidable cara nord de les Grans Jorasses, amb 21 anys la primera ascensió del Gran Caputxí, fins llavors escalada que es creia impossible, i que va escalar sense parar fins els 35 anys de una manera elegant i innovadora i que llevors decideix retirarse, tip d'hipocresies i de la mala gent.
Quan li van preguntar sobre els patrocinadors deia: "És una cosa bona quan ajuda a dur a terme les activitats. Però quan l'activitat està al servei del patrocinador és una merda. L'alpinista per diners, accepta entrar en un joc en el qual t'obliguen a dir coses que no penses."
Bonatti va exercir de periodista durant un temps, diu que amb llibertat i creació, quan aquestes dues condicions van ser substituides per les presions professionals, per les imposicions tècniques va plegar. El que us deia un rebel amb dos co ...... !!
Els Ècrins, als Alps.
Deia també: "L'Alpinista, com a home d'aventura, hauria d'entendre que el món no és només la muntanya. Les muntanyes són precioses, però el món sencer ho és encara més. A més el món de l'esport ha creat els campions pel plaer de destruir-los. Jo no li vaig donar aquest plaer."
Un home admirable amb qui em sento en sintonia, salvant les grans diferències que hi ha entre un immens escalador i un aficionadet com jo.