dilluns, 24 d’octubre del 2011

PICO DEL LOBO (2.272 m)


Octubre de 2011


Després de fer la bonica circular per Guadarrama i fet el cim autonòmic de Madrid, el Peñalara, aprofitem per anar fins a La Pinilla, encara a la província de Segovia per tal de pujar el cim més alt de Castilla la Mancha (CIMS AUTONÒMICS), el Pico del Lobo (2.272 m), pic situat a cavall de Segovia i Guadalajara, sobre mateix de les pistes d'esqui de la Pinilla, de fet n’era part, ja que al cim mateix hi ha unes horribles runes de unes instal·lacions de un telecadira. Es difícil d’entendre com no s’esborra aquesta cicatriu a la muntanya !!
En fi, nosaltres dormim a la mateixa estació d’esquí, prop del cami que agafarem de matinada, aquesta nit no és tan freda com la de Navacerrada, però dormim igual de bé a la Marco Polo, tot i que el Ramon ronca com mai !!
Matinem força per tal de fer cim tan haviat com poguem, ens queden molts quilòmetres fins a casa i l’endemà treballem tots tres.
Ens hem estudiat el recorregut i creiem que podriem tornar a fer una circular, pujant per les pistes d’esquí, fins a l’estació superior del Gran Plató i d’allà dirigirnos a una bretxa força evident que hi ha cap a la dreta de l’estació, crec que en diuen el Portillo del Lobo, però no ho sé segur. Primer pujem pel mig de un bosc de pins, seguint unes rutes que van fent esses pel mig del bosc i que son pistes de bicicletes de muntanya, travessem un parell de cops una pista d’esqui i finalment sortim a l’estació superior del Gran Plató, d’allà seguim altre cop una pista que ens acosta una mica a la bretxa que tenim entre cella i cella, quan deixem la pista fem un bon troç per terra verge, sense cap camí ni cap indicació, però el nostre nas ens indica que tenim de sortir a la bretxa, poc a poc ens hi apropem i efectivament, un cop a la bretxa hi ha un bon camí dret al cim que queda a la nostra esquerra.

Pujant cap a la bretxa, l'estació d'esqui a baix
Les vistes de la banda Sud són més boniques i a més els humans no hi hem fet tantes animalades, evidentment si no mirem el cim mateix, ja us he dit el que hi ha !! 
Fins la bretxa hem trigat una hora i mitja, a bon ritme, fins el cim hi ha 15 minutets més, alla hem fet parada i fonda, ens hem arrasserat a la banda sud, doncs feia molt vent, i mentre menjàvem hem pogut gaudir de bones vistes, fins hi tot es veu el Peñalara.
Després hem seguit el camí típic, que puja ben bé per l'altre costat del pic, en clara direcció Est, fins a un coll desde on es baixa cap a l'estació en direcció Nord, per un camí molt fressat i evident.
Total, tres hores i mitja, parades incloses, un pic en una zona molt bonica, però molt malmesa pels humans que no tenim remei, que hi farem !!
Amb aquest, 10 cims autonòmics.

Els germans Serra en plana acció !!
Vistes cap el Sud
El cim, amb les runes espantoses !!
Cim del Pico del Lobo (2.272 m.)
Això és el Peñalara desde el Lobos (amb un tele de 300)

diumenge, 23 d’octubre del 2011

PEÑALARA (2.428 m.)

Octubre de 2011

Segueixo amb la meva intenció d'anar pujant tots els cims autonòmics, 17 autonomies del "café para todos", 17 cims autonòmics, amb tot el respecta per les diferents sensibilitats nacionals d'aquesta Espanya tan extranya políticament, pero tan bonica geogràficament, culinàriament, acollidorament ......
Aquesta vegada hem tornat a marxar per intentar rematar dues autonomies en un sol cap de setmana, la primera intenció era Extremadura, tot i les polèmiques que hi ha per veure quin es el sostre d'extremadura, la gent de la terra té clar que es el Calvitero (2.401 m.), a la Sierra de Gredos, i després fer el de Madrid, que es el Peñalara (2.428 m.) a la Sierra de Guadarrama. En un primer moment ens feia molta gràcia conèixer Gredos, però el cim més emblemàtic seria l'Almanzor (2.529 m.), cim més alt de Avila, però no pas de la comunitat de Castella Lleó, que es la Torre de Llambrión (2.642 m.) als Picos de Europa, per altre banda la questió dels quilòmetres ens tiraba una mica enrera, per tan la decisió final va ser, Peñalara i després Pico Lobos (2.272 m.), cim més alt de Castella la Mancha que a més ens agafaba una mica de tornada. Dit i fet, el divendres cap el migdia agafem la Marco Polo i cap a Navacerrada hi falta gent.ç
El camí es molt senzill fins el Puerto de Navacerrada i just al port surt una carretera cap a un altre port que es diu de Cotos, hi ha uns grans aparcaments per la temporada d'esqui on aparquem la Marco Polo del Ramón, després de sopar un cochinillo al poble de Navacerrada. Torno a anar amb els germans Serra, el Ramón i l'Àngel, crec que no es pot anar millor acompanyat per fer montanya, són dos immensos caminadors com ja he comentat altres vegades.

Pujant cap a l'hermana menor
Hermana Menor (2269 m.)
El camí de pujada no és pas gens complicat, mirant el mapa de Guadarrama de l'Alpina, ens ha semblat evident que teniem de fer una circular, pujant per l'entrada del Parc Natural, passant per davant la caseta d'informació i seguint un cami molt arreglat que puja tot fent esses en direcció a la cresta passant per l'Hermana Menor, Dos Hermanas o també Hermana Mayor i finalment Peñalara, una pujada tranquila pel llom de una muntanya arrodonida.
Un cop al cim del Peñalara hem continuat el mateix llom en direcció el Risco de los Claveles i després cap el Risco de los Pájaros, per una cresteta una mica més entretinguda, per baixar cap a la laguna de los Pájaros i la Laguna de los Claveles i finalment tornar al camí molt transitat prop de la Hoya de Peñalara o laguna grande de Peñalara. Aquesta zona en diuen Cinco Lagunas i és molt bonica als peus dels pics que hem fet fa una estona. De la Laguna Grande i per un camí molt transitat de caminadors de diumenge en format familiar tornem cap el coll de Cotos on tenim el cotxe. 

Hermana Mayor (2284 m)
Arribant al Peñalara, es veuen les Hermanas Mayor i Menor
Peñalara (2429 m)
Ancha es Castilla
El propòsit de fer una circular ha estat encertat ja que hem disfrutat molt amb la caminada, sense cap dificultat en cap moment i amb un temps esplèndit.
En total 4 hores parades incloses per conèixer una zona molt interessant i molt diferent al que estem acostumats a les zones que nosaltres frequentem.

Al Peñalara
El Risco de los Claveles
Risco de los pájaros
Aqui veiem un troç del que hem fet
Laguna de los Pájaros
Aquesta sortida es pot fer en familia, és una sortida de un día, sense presa es pot fer bé amb 5 - 6 hores. Amb aquest cim en porto 9 d'Autonòmics, miraré d'anar fent, a veure si els puc fer tots.

Peñalara