diumenge, 29 de gener del 2012

CAMPBEIL (3.171 m.) i ESTARAGNE (3.005 m.)

29 de Gener de 2012

Avui us explicaré una bonica circular, pujant dos pics de més de 3000 metres que vàrem fer amb el Ramon el 8 de Setembre de 2007, amb dues coincidències molt especials, pocs dies abans havia mort el gran Lucciano Pavarotti, a mi m'agrada molt la música tot i que sóc un cantant patètic, tot i així al cim li vaig destrossar "Una furtiva lácrima" amb el pobre Ramon mirant-me i trencant-se el pit de riure. Per altre banda a les 4 de la matinada vaig rebre la noticia de que un meu cosi molt estimat entrava a quiròfan per ser transplantat del fetge, fins el dia següent molt tard no vaig saber com havia anat, per sort va anar molt bé i avui en dia és un home nou, per tan els cims els vàrem dedicar de comú acord al gran Lucciano i al Jordi amb fetge nou.
En fi, el cas és que amb la Marco polo del Ramon i passant pel tunel de Bielsa ens vàrem plantar al llac de Cap Long per passar-hi la nit, vàrem arrivar tard, després de sopar a cala Maria com altres vegades que hi passem, bé com sempre.
Aquesta zona pertany al massís de tres mils de Neuville, tal i com us vaig explicar en un altre escrit d'aquest bloc, de titol els 3000's del Pirineu.

Massís del Cambeil
 Com sempre sortim a punta de dia, a les 7 ja estem caminant, s'ha de passar tot el llac i després seguir el riuet que l'alimenta, sempre deixant-lo a la nostra dreta, poc a poc es va fent de dia i surt el sol, donant un color molt especial a les muntanyes que ens envolten.

Surt el Sol
Seguim el riu que alimenta el llac
Això és cap a la Banda del Neuville
La nostra intenció és anar cap el coll de Cap Long i un cop allà anant cap a l'esquerra, seguin l'aresta ens dirigirem de dret al Campbeil, ens fa un dia preciós, sense cap núbol i pujem callats, gaudint de la muntanya, tots dos coneixem aquesta zona i les que ens envolten i tenim moltes ganes de veure la vista espectacular que hi ha desde el coll i el cim, ho veurem tot i amb l'atmósfera tan neta que hi ha esperem un espectacle.
Abans del coll passem una mena d'aiguamolls que rodajem deixant-los a la nostra dreta, al final en dues hores i vint minuts sóm al coll de Cap Long i la vista es esplèndida, maravellosa, ens quedem encantats i anem anomenan tots els pics que veiem, la major part d'ells ja els hem pujat i molts d'ells els hem pujat junts, el més antic de tots, que és el Montperdut el vàrem pujar junts l'any 1978, i no va pas ser el primer que pujavem junts, de sobte ens adonem que fa més de 30 anys que caminem junts, tot un honor !!

Ens apropem al coll i les vistes prometen !! El Vignemale
  Som al coll vistes magnífiques !!

Cami cap el Cambeil desde el Coll
Ara girem a l'esquerra i ens dirigim cap el cim del Campbeil, desde el coll s'albira el cim, no sembla que hi hagi massa estona, el camí es clar i fem via cap el cim, allà acabarem de disfrutar de la vista. En 30 - 35 minuts ens plantem al cim i realment és un mirador extraordinari.

Cim del Campbeil, 3.171 m.
Vistes, la Munia
La vista d'esquerra a dreta
Seguint més a la dreta
El Vignemale
 Desde el mateix cim veiem l'Estaragne més avall i cap all'a ens dirigim, fins ara cap dificultat, una caminada per fer molt espectacular i sense complicacions técniques, només cal resistència i bon estat fisic.

Ara veiem l'Estaragne amb el seu coll
Per l'altre costat el Midi de Bigorre amb les seves antenes

I al cantó contrari del coll de cap long, la llarga cresta del Neuville
Ara tirem avall cap el coll d'Estaragne, hi ha una part de roca on s'ha de parar compte, però te poca dificultat, ens plantem al cim de l'Estaragne en poc més de una horeta, veiem la vall d'Estaragne per la que volem baixar i que ens deixarà a un parell de kilòmetres de on tenim la marco polo.

Prop del coll d'Estaragne, darrera el camí que hem fet
Cim de l'Estaragne, 3.005 m.
Tornem a veure l'estany de Cap Llong
Fins el cim de l'Estaragne, parades incloses hem trigat 4 hores mes o menys, ara baixarem per la vall d'Estaragne fins la carretera que puja cap el llac de cap Llong, es una preciosa vall, força llarga però molt bonica de caminar, en total haurem trigat 6 hores llargues, però ens ho hem passat molt bé, Gazpatxo, café i cap a casa !!. Aneu-hi val molt i molt la pena ......... !!!

Fent el cafetó

dissabte, 28 de gener del 2012

VIA ROMANA DE CAPSACOSTA


28 de Gener de 2012

Ha fet un Gener amb un anticicló de primera, just el primer cap de setmana de mal temps havíem programat amb el Joan d'anar a fer la canal dels ganxos a Joanetes, vist el mal temps hem optat pel pla B, hem anat a fer la VIA ROMANA DE CAPSACOSTA, hi la veritat és que ha estat un plaer, us explicaré com fer-ho.
De bones a primeres, si no voleu fer l'anada i la tornada agafeu dos cotxes, un el deixeu a una punta i l'altre a l'altre punta. Agafant la carretera que va d'Olot cap els tunels de Capsacosta, la N-260, just al km. 93 hi ha un bon lloc a l'esquerra per deixar el cotxe, just on comença la Via Romana de pujada, està indicat com a Mas Torrotes. La Via esta molt ben indicada.
Tot pujant cap els tunels hi ha el trencant de Sant Salvador de Bianya, que es l'antiga carretera per anar a Sant Pau de Seguries, la C-153a, per aquesta bonica carretera que a mi m'agrada molt fer-la amb la meva estimada Giant de carretera, arrivareu a Sant Pau de Seguries, just davant el cementiri, abans d'arrivar al poble comença la Via Romana en sentit descendent, allà mateix podeu deixar l'altre cotxe.

Aqui podeu deixar el cotxe, prop de Sant Pau de Seguries.
Just a l'altre costat de la carretera comença la Via.
 Es una ruta de 2 - 3 horetes fetes amb calma, ideal per fer amb canalla, aprofitant l'ocasió per repasar història i despertar el seu interès pel nostre passat. Us ajudarà que la ruta està plena de panells informatius ben clars. Podreu veure restes de l'empedrat romà, de murs de contenció, trencaigues, plataformes de gir pels carruatges, a banda de unes vistes molt boniques en un entorn de privilegi.
Aproximadament al cap de 20 - 25 minuts de caminar trobarem un trencall que ens porta a la font de l'arç, val la pena arrivar-hi en pocs minuts per tal de carregar aigua, despres tornem al trencant i seguim Via Romana enllà.

Així de bonic és el camí.
Aveurador a la font de l'Arç
Font de l'Arç
En mitja horeta ens plantem al collet de Capsacosta, per un camí molt bonic, on es conserven prou bé zones empedrades, i de tan en tan un panell explicatiu del que veiem. D'aquest coll al final, si el feu en aquest sentit serà tot baixada.

El Joan a plena Via, li falta el casc romà
Panells indicadors

..........
 Mica en mica anem baixant cap a la Garrotxa, anem fent marrades pel camí a troços ben conservat, a troços no tan, pero val la pena anar-lo caminant, passem la carretera de Sant salvador dues vegades, just pasada la carretera per segona vegada hi ha les restes de una Antiga Ferreria i d'un hostal, aprofitem l'hostal per parar a recuperar forçes. Fins aqui hi hem trigat aproximadament 1 hora i 30 minuts.

Les marrades de la Via.
.......
Menjant al hostal
 Fins ara, tot i tenir un dia molt tapat, hem gaudit de vistes espectaculars, envoltats de natura en estat pur. D'aqui al final de la via ens queden 30 minutets de bon caminar.
Caminar amb el Joan sempre és un plaer, tenim moltes coses per explicar-nos i sempre són interessants, al menys per a mi. La canal dels ganxos queda pendent, ja la farem i us explicarem.

........
Bones vistes .....
Natura en estat pur.
Final de la ruta.