diumenge, 18 de març del 2018

SANT MARTÍ XIC


Gurb, 18 de Març de 2018

El Pedraforca des del Castell de Besora
Avui tornem a caminar amb la Quima, anirem a estirar cames fins a Sant Martí Xic, prop de Santa Cecília de Voltregà, una bonica i cuidada ermita del segle XI-XII i les restes del Castell de Besora. (La restauració es de 1985, abans estava en molt mal estat).

Per anar-hi cal agafar la carretera que porta de Sant Hipòlit de Voltregà a Sant Boi de Lluçanès (BV-4608), prop del km 16, just al coll hi ha un trencant a ma esquerra que porta  a la casa de Serratosa, cal prendre aquest camí i seguir-lo passant pel costat de la casa de Serratosa, després un gran dipòsit d’aigua a ma dreta i després trobareu un trencant a ma dreta, està indicat com a Sant Martí Xic, uns 900 m. des de la carretera.

La Quima està gaudint de les vistes ...
 


La pista ample va pujant tot fent marrades, hi ha un sender que fa drecera, ben indicat, que va creuant la pista varies vegades, es un sender de bon caminar, sempre amunt. Trobareu una petita cabana arregladeta, seguiu just per darrera la cabana i aneu fins a la punta del morral, des de aquí ja veureu Sant Martí a l’altre morral, a la punta del Serrat de Sant Martí, les marques que anem seguint son grogues i blanques.

Ja veiem Sant Martí i el Castell
Seguim tot el serrat fins que arribem a Sant Martí, el visitem i pugem fins al Castell on la vista és extraordinària, 360º de vista esplèndida, Pirineu, Montseny, Cabrerès i tota la plana als nostres peus, una joia.









Des de el cotxe hem trigat una horeta, caminant xino-xano, gaudint del sender i de les vistes, parlant amb tranquil·litat de les nostres coses, més de quaranta anys de convivència donen per molta conversa, encara que sembli mentida ...

Tornem seguint un sender que passa una mica més per sota d’on hem vingut, just per sobre del cingle, seguin el que en diuen la pastera del Pou, així variem una mica la ruta, anar fent tornem a passar per la cabana i de dret avall, passant tres vegades la pista i al cotxe en menys de dues hores de bonica caminada al cor de la plana de Vic.

Aneu-hi que us agradarà segur, com sempre us diu, camineu amb calma, gaudint del que veieu, amb prudència i si ho feu sovint federeu-vos, ajudareu a mantenir refugis, pistes i demés.



diumenge, 11 de març del 2018

RIERA DE PICAMENA I ELS SEUS MOLINS AL BRULL


10 de Març de 2018

M'agrada caminar amb ells
Avui caminem amb la Carme i la Quima, a mi m’agrada anar amb elles i en Ramon, fa tants anys que ens coneixem que és molt gust caminar mentre parlem de les nostres coses, amb calma, sense compliments, l’amistat no te preu.

Total, que decidim anar a veure antics molins a la riera de Picamena, sota mateix del Brull, el Ramon i la Carme ja ho coneixien i ens van proposar d’anar-hi plegats, nosaltres ens hi vàrem apuntar immediatament, només faltaria.

Total, cal anar fins el poblet del Brull a la carretera que va de Seva a Collformic (BV-5301), just al costat de l’església hi ha un bon aparcament per deixar el cotxe. Seguirem el camí que passa pel costat del poliesportiu, aquest camí ens portaria a Aiguafreda, el seguim fins que trobem un trencant a ma esquerra que mena cap a la casa de Can Coromines (5 minuts des de el cotxe), hi ha un pou just a l’entrada, el prenem i tot passant entre la casa i la piscina hi ha els estenedors de la roba i un pas a la cleda del bestiar, per aquí tenim de seguir. Des de la casa hi ha bones vistes del fons de la vall per on baixa la riera de Picamena i la casa del Pujol al fons de la vall.

Trencant de Can Coromines
Agafem un sender que va marxant en direcció SE fins que trobem el camí que porta a la casa del Pujol (25 min. des de el cotxe), hi ha un STOP pintat a la roca de color groc, per aquesta pista pujarem de tornada, ara agafem el camí en direcció el brull, a l’esquerra un cop som a la pista, si voleu en direcció N, només 100 metres, estigueu al aguait, el Ramon hi va fer una fita petitona, perquè no la desmunti ningú, hi ha un senderó que marxa cap el fons de la riera, a la nostra dreta, es el punt on no val a badar, no és massa evident.


Passant la pista i el trencant cap a la riera amb la "fiteta".
El sender, preciós, primer va en direcció NE, després comença a baixar ben decidit cap el fons del torrent tot fent marrades, una passada. A uns 20-25 minuts de fer sender, prop de la riera ja, hi ha un sender que surt aigües amunt, unes aigües clares i fresques que fa goig de veure, el seguim i anem a parar al Molí de Dalt (uns 200 metres), en queden restes i tres grans pedres de molí. Per accedir-hi cal passar la riera, hi ha diferents llocs per on es pot passar sense ficar-nos a l’aigua. El visitem i tornem pel mateix sender, ara aigües avall, volem veure el Molí de Baix.


Sender cap a la riera de Picamena
Moí de Dalt

Retornem doncs al sender per on havíem baixat i el seguim aigües avall, 100 metres més enllà trobem el segon molí, aquest era més gran, tenia tres plantes i als seus peus hi ha un salt d’aigua, està més enrunat, però es bonic de visitar. Portem 1:20 h. des de el cotxe, parades incloses.

Molí de Baix
Una Salamandre, aigues pures.
El salt d'aigua del Molí
Aqui viu la Salamandra.
Ara aigues avall ...
Per aquest sender.

Ara passem la riera i seguim aigües avall, deixant la riera a la nostra dreta, caminem per un sender preciós fins que trobem els prats que accedeixen a la casa del Pujol, només ens cal seguir la tanca pel bestiar a la nostra dreta i trobem la cadena d’entrada a la finca i la pista que porta cap el Brull, 1:45 h. des de el Brull.

Prats del Pujol
Ara només cal seguir la pista fins el Brull

Ara només ens cal seguir la pista fins el sender per on havíem baixat de Cal Coromines, no us preocupeu si us el passeu, la pista també porta al Brull. Total, em caminat 2:30 h, parades incloses, però val la pena, un altre caminada pel Montseny més profund i amagat, i el millor, ben sols, no hem trobat ningú en tot el recorregut.