dissabte, de gener 19, 2019

PUIG NEULÓS (1.257 m.)

Gurb, 19 de Gener de 2019

Prop del cim !!
Seguim a bon ritme, avui hem decidit anar cap al punt més alt de la Serra de l'Albera, el bonic Puig Neulós, el meteo no era gaire bo, però hem pensat que valia la pena provar-ho, com abans sense meteo, a pèl. I mira, no ens hem pas equivocat, ens ha fet un bon matí.

Per anar-hi cal anar fins a Cantallops, per la N2 i després per la GI-601, des de el mateix poble surt un camí en prou bon estat que ens porta fins a Requesens en 7,5 km., pel camí trobareu una porta metàl·lica, la podeu obrir i seguir enllà, però torneu-la a tancar, el bestiar no s'ha pas d'escapar.
A mesura que us aneu apropant veureu el magnífic Castell de Requesens, nosaltres ens dirigim directa a Requesens, deixem el cotxe just abans de la tanca de la casa. Aquí comença la nostra volta d'avui.

El Castell i al fons el Puig Neulós.
Iniciem la ruta passant la tanca metàl·lica de la casa, just passada girem a la dreta i passem una altre tanca uns 50 m. després, el camí segueix, deixant la casa a l'esquerra i a baix, en uns 500 m, hi ha un trencant, un camí va de pla, es el GR-11, nosaltres seguim a la dreta en sentit ascendent, una variant del GR, ja hi ha un indicador. El camí és ample, però puja molt decidit per un bonic bosc de Castanyers, en 30 - 35 minuts ens plantem a la font de la Verneda, que avui no raja, un gran Plàtan tocat pel llamp presideix el lloc.

La font de la Verneda


Seguim camí enllà, sempre en forta pujada seguint unes marques grogues poc definides, i arribem al Coll Forcat en poc menys de una hora. Hem guanyat uns 350 m de desnivell, ara tenim a davant el Puig Pinyer. Hi ha una tanca de fusta just al coll, el sender surt just passada la tanca a ma dreta, anirem pujant deixant el Puig Pinyer a la nostra dreta per tan anem ja pel vessant francès, la frontera passa just per la carena on hi ha un filat que marca la línea fronterera.

Des de el coll Forcat el Pic Pinyer
 


En 10 minutets des de el Coll Forcat ens plantem al coll Forcadell on hi ha un tros de mur baix que marca la frontera, el seguim a l'esquerra i passem pel Puig Forcadell, més enllà el Puig de les Colladetes (980 m.), que el deixem a la nostra dreta i el Roc dels Tres Termes (1.127 m.), on m'enfilo per xafarderia i perquè hi ha bona vista del Puig Neulós, però en realitat es millor passar-lo per l'esquerra.

Coll Forcadell, seguiu el mur cap a l'esquerra 

El Canigó ens acompanya

Ja veiem el Puig Neulós al fons
Just als peus del Roc hi ha una pista asfaltada que puja per la banda francesa i que va fins el mateix cim, ja que hi han unes antenes de comunicació. Nosaltres anem pujant seguint el filat de la frontera fins el cim, on ens plantem en poc menys de dues hores. Mengem i gaudim de les magnífiques vistes que hi ha des de el cim, llàstima de les construccions que l'espatllen.

El Neulós des de el Roc dels tres Termes

El cim

La banda francesa

Aqui es veu la ruta que hem fet

Ben contents !!!
Ara la baixada, pot ser pel camí de pujada, 1:30 / 2:00 hores, però nosaltres us proposem una circular, anirem cap el Coll Pregon passant pel Refugi de la Tanyareda, a 20 minuts del cim, sempre en direcció SE, el camí es clar i fàcil, just al coll hi ha un rètol de color blanc amb lletres vermelles que diu Requesens 2 hores. Mitja horeta des de el cim.

Refugi de Tanvareda

Coll Pregón

En Ramon arribant al coll
El camí baixa ben decidit, després flanqueja la muntanya en direcció SE bastant per sota la carena, aquí cal que vigileu, no podeu perdre les marques grogues, el camí va baixant pel bosc en un sender poc evident però amb marques grogues sovint, en 1;30 des de el cim trobem al costat del torrent un dipòsit d'aigua amb una mànega de conducció d'aigua que va seguint el camí. Nosaltres, com ella, camí enllà.

El dipòsit d'aigua
En 30 minuts més passem el torrent de Coll Pregon i trobem el Pou de Glaç, molt gran, de fet no n'havia vist mai cap de tan gran, ens el ben mirem i continuem cap a Requesens, passem pel forn de la teuleria i trobem la pista que va cap a Requesens, en uns 700 m. ja som a la casa de Requesens, total hem estat per la muntanya prop de 5 hores, ha estat un goig.

Pou de Glaç


Forn de la Teuleria, ara pel camí a la dreta 700 m i s'ha tancat la circular



  

diumenge, de gener 13, 2019

PONT CABRADÍS


Gurb, 12 de Gener de 2019

AL FONS EL PONT CABRADÍS
El riu L'Aigua de Valls és un petit riu del Prepirineu que passa per les comarques del Berguedà i del Solsonès. És afluent per l'esquerra del Cardener i neix a 1,328 m. al sud de Gósol per la unió del Torrent de Coma i del Riu de Torrentsenta. Passa vora els llogarets de Sorribes, Espà, Feners i passat aquest poble entra en un congost entre les serres del Verd i d'Ensija. Dins aquest congost travessa el Pont Cabradís, produït per la caiguda de un gran bloc de pedra, encastat al mig del congost de manera que el riu passa per sota, amb el temps el bloc s’ha cobert de tosca i vegetació, una meravella.


Ni el Ramon ni jo hi havíem anat mai, per tan hem decidit anar a veure si el localitzàvem, i ha estat una caminadeta preciosa, per arribar-hi cal anar fins a Berga, prendre la carretera que va a Sant Llorenç de Morunys (LV-4241), entre el km 20 i el 21 trobareu un trencant a ma dreta que porta cap a Sisquer en 3,8 km de bona carretera.

SISQUER AL FONS
Ara seguiu la carretera 1,7 km més, trobareu una pista a la vostra esquerra en bon estat, retolada com Cal Vall-llonga i amb un rètol que ja ens parla del Pont Cabradís. Seguim la pista 4,5 km i  just en un revolt de paella a esquerres, hi ha un bon lloc per deixar el cotxe, just al costat de la presa. Aquí comença la ruta.


PUNT DE SORTIDA
La ruta no te pèrdua, l’indret és preciós, al mig de un congost, ens fa un dia clar i molt fred, seguim aigües amunt per un camí ben fresat, el camí es converteix en sender i l’anem seguint sempre deixant el riu a la nostra esquerra, en 20 – 25 minuts el sender baixa fins la llera del riu, hi ha una escala de uns 4 metres per on s’ha de pujar, el camí segueix aigües amunt.





L'ESCALA
Anem passant diferents zones equipades amb cadenes per donar seguretat, però no hi ha dificultats remarcables tret que tingueu molt vertigen. Als 30-35 minuts baixem altre cop a la llera i passem un afluent del riu, pugem decidits per l’altre banda deixant sempre el riu a la nostra esquerra, en 45-50 minuts arribem a un indicador que ens porta a la Font Cabradisa que neix just sota de un arbre.




Reculem altre cop fins l’indicador i baixem a la llera ajudats per cadenes i cordes tot passant pel sostre del Pont Cabradís, sortim just al final del túnel per on passa el riu, a la riba contrària per on hem pujat, l’espectacle es magnífic, mengem, fem fotos i gaudim de la tranquil·litat ja que avui no hi hem trobat ningú, ben sols tota la caminada. Des de el cotxe hem trigat una horeta, caminant molt tranquils per gaudir de tanta bellesa.

EL PONT CABRADÍS

AIGUES AVALL



La tornada la fem pel mateix camí, sabem que hi ha una circular que torna cap al punt de sortida per l’altre banda del riu, però avui no tenim temps, anem massa tard, tornarem per descobrir la circular. Val la pena venir-hi, en total menys de dues hores per un paratge ben bonic.

   

dilluns, de gener 07, 2019

EL CASTELL DE MONTGRÍ



Gurb, 5 de Gener de 2019

El Castell de Montgrí
Afegeix la llegenda
Per fer-nos passar els nervis del Reis hem anat a pujar al Castell de Montgrí, una caminadeta plàcida i curteta amb sortida des de Torruella de Montgrí, avui m’acompanyen la Quima, en Pol, el Claudio i l’Aida.

Teniu d’anar fins a Torruella de Montgrí i a la Ronda Pau Casals, prop del Camí dels tres Pins, hi ha un bon lloc per deixar els cotxes. La ruta comença al Camí dels Tres Pins, ja hi ha un pal indicador.

Punt de sortida
El camí marxa ben decidit en direcció Nord, es ben evident per on passarem ja que tenim el Castell dret al nas, a la nostra esquerra veiem el coll de Santa Caterina per on pujarem, amb una creu ben evident, trobarem tres capelletes abans del coll, primer una a ma dreta, més amunt les altre dues més juntes al costat mateix del camí.

A l'esquerra el Coll de Santa Caterina, a la dreta a dalt el Castell, la ruta ben evident ...
En 20 – 25 minuts serem a les dues capelletes juntetes, 10 minuts més i ja som al coll de Santa Caterina, on hi ha una gran Creu,  el sender es molt pedregós però senzill de fer i molt fresat, aquest és un dels cims que formen part del repte dels 100 cims, de la FEEC, per tan molt concorregut, per sort al ser un dia com avui no hi trobem gaire gent, al menys de pujada, al baixar si que comença a pujar-hi molta gent.

Segona i tercera capelles abans del coll
La cantera
 
El Castell des de la Cantera, ja hi som ...
Ara ens queda l’últim tram, ben evident, el camí va fent marrades i abans del cim hi ha la cantera on es va extreure la pedra per construir el Castell entre 1294 i 1301, us hi poso un enllaç per saber la seva història. Fins la cantera 50 minuts des de el cotxe, ja ens queda molt poquet fins al Castell, a mesura que hem anat pujant la vista cada vegada més espectacular.
Som al cim en 55 minuts, hem pujat molt tranquils sense cansar-nos gens, ara visitem el Castell i gaudim de les magnífiques vistes que hi ha en 360º, les illes Medes, el Golf de Roses, el Canigó, més a prop el Puig Rodó, just a l’altre banda del Coll de Santa Caterina i als nostres peus en direcció N – NE l’ermita de Santa Caterina.




L'Aida i les illes Medes al fons


El Golf de Roses



La tornada la fem pel mateix camí, en total hem caminat dues horetes pelades, en un indret ben bonic i avui ben ventat. Aneu-hi es apte per fer-ho tot l’any, amb nens, avis i demés. Bon any 2019 i moltes caminades per tothom !!!