dilluns, de desembre 10, 2018

TURÓ DE TAGAMANENT


Gurb, 10 de Desembre de 2018



Avui caminarem poc, però gaudirem de una zona preciosa i de un restaurant molt especial, també cal temps per gaudir de la bona cuina, de proximitat i ecològica.

Amb l’excusa de sortir a caminar amb la Quima, el Ramon i la Carme hem tingut una magnífica experiència al Bellver, restaurant situat als peus del turó de Tagamanent a les portes del Pla de la Calma.

Per anar-hi es poden fer grans caminades o grans pedalades, com hem fet en altres ocasions des de Collformic, des de Tagamanent, etc., avui nosaltres ens hem limitat a pujar el Turó de Tagamanent des de l’aparcament del Bellver, 15-20 minutets de caminada tranquil·la.



Per anar-hi teniu d’anar fins a Tagamanent a la C-17, just a la gasolinera hi ha una pista asfaltada, estretona i que puja ben decidida fins a la casa de Bellver, 7 km des de Tagamanent, no te cap dificultat ni pèrdua possible, per tan us plantareu a l’aparcament sense problemes.

Del mateix aparcament reculeu uns centenars de metres fins al sender molt ben indicat que puja fins al Turó de Tagamanent, amb una vista a 360º esplendorosa, veiem el Vallès als nostres peus, Montserrat, la Mola, els cingles del Bertí, la Plana de Vic al mig de un mar de boira, el meu estimat Pirineu, el Mar i fins i tot Collserola, una passada !!.





De baixada ens dirigim al Bellver a dinar i a fe de Déu que hi tornarem, ens ha agradat molt, tan el tracte, ho porta l'Elisenda, com el projecta, com el menjar. Sobretot truqueu per reservar, ja us hi poso un enllaç a la seva web.







dijous, de desembre 06, 2018

SANTA BRÍGIDA D'AMER


Gurb, 6 de Desembre de 2018

Santa Brígida des de Amer

M’agrada caminar sol, no ho puc evitar, m’he llevat més tard del normal i he pensat que era el momento d’anar a Santa Brígida d’Amer, una ermita que sempre mirava quan passava per Amer, ja que es veu molt be a la banda NE del poble, ben altiva dalt del seu penyasegat.

Es una caminadeta curta però molt bonica, heu d’anar fins al camp de futbol d’Amer on podreu deixar el cotxe sense problemes, d’alla surt el cami (Indicat amb una ratlla blanca), indicat com a Santa Brigida i també Masia d’Amer, passem pel costat del camp de futbol i de seguida hi ha una forta pujada, a 300 m. del camp de futbol ja tenim de deixar la pista, agafant un corriol a l’esquerra, ben indicat, que puja fort i de dret en dirección a Santa Brígida.

Passarem pel costat de unes vinyes, pel costat de un tancat de la casa de can Burinot fins que desenbocarem a una pista just davant de la Masia d’Amer (10 minuts des de el cotxe), seguim la pista cap a l’esquerra, de seguida un altre corriol a l’esquerra.

La Masia d'Amer
El corriol va pujant ben decidit cap a l’ermita, l’anem veient de tan en tant a sobre nostre, als 35-40 minuts passem pel costat de la pista que puja d’Amer, no l’agafem, seguim pel corriol, una mica més amunt la seguirem un troçet molt curt i agafarem el corriol, marcat en blanc, a la nostra dreta, ja quasi be hi som.





A l’ùltim tram encara es veuen les antigues feixes, ara abandonades i al final sortim a l’ermita, (45-50 minuts), amb una vista magnífica sobre Amer, el Far i el Pirineu ben nevat. Gaudeixo de les vistes, i torno avall pel mateix camí fins el camp de futbol (30 minutets més).

L'últim tram del camí
 



El Far i el Pirineu


Amer


Hi ha més rutes per fer per aquesta zona, segur que hi tornaré.  



dissabte, de juny 16, 2018

COGULLÓ D'ESTELA, ROC D'ORÓ I TORRE DELS ENGINYERS, ELS CORNS DEL BERGUEDÀ


16 de Juny de 2018

Des de el Santuari de Corbera d'esquerra a dreta, l'Estela, el Roc i la Torre 
Feia temps que m’ho mirava tot anant cap a Berga, uns corns cap a la banda de Rasos de Peguera, allà eren altius i temptadors, doncs avui he decidit que hi anava, en Ramon m’ha acompanyat sense pensar-ho ni un moment i cap el Berguedà ens tens !!.

Farem el Cogulló d’Estela (1.869 m.), el Roc d’Oró (1.948 m.) i al final la Torre dels Enginyers (1.987 m.), no hem passat mai dels 2.000 m., però la veritat és que no n’hi ha cap necessitat, es una volta meravellosa per fer pausadament, gaudint dels paratges i les vistes, tot plegat en menys de 5 hores, parades incloses, una passada.

Anirem fins a Berga, després en direcció els Rasos de Peguera per la BV-4242, després en direcció Espinalvet per la BV-4243 fins que trobeu un rètol que diu “Espinalvet”, allà cal seguir la pista asfaltada, que surt a la dreta, molt estreta fins al Santuari de Corbera on deixarem el cotxe.

Just al costat del Santuari surt el sender que haurem de seguir, aquesta circular que us proposo no serà pas exigent en quant a orientació, doncs està molt ben indicada, el sender molt fresat i evident. Seguirem doncs el sender que puja ben decidit pel mig del bosc de pins molt bonic, caminem en direcció als cims que volem fer que es veuen ben clars des del Santuari.


Després de 15 minuts de pujada sortim a una pista més ample, que tenim d’agafar cap a l’esquerra, ara baixa una mica fins a Can Déu, una casa amb unes vistes magnífiques, però abandonada, fins aquí 30 minuts, passem la casa i seguim un sender ben evident sempre amunt, ara anem entre pins i prats, davant nostre sempre en Roc d’Oró ben majestuós.


Can Déu
El sender va marxant sempre en direcció el Cogulló, doncs serà el primer del dia, durant un bon tros només ens acompanya el Roc d’Oró, però de cop tenim a davant el Cogulló d’Estela (1:00 h des de el cotxe), just abans d’agafar una pista més ample que ens porta de dret al coll d’Estela, amb els seus indicadors (1:05 h des de el cotxe), a l’esquerra l’Estela, a la dreta la Font d’Estela i el camí que va cap el Roc d’Oró.

Ja pujant cap a l'Estela, prop del coll.
Ara agafem cap a l’esquerra en direcció l’Estela, el camí va seguint la cresta que mica en mica es va fent més estreta i més dreta, però no us preocupeu ni hi ha cap dificultat remarcable, en el tram més complicat hi ha un cable, nosaltres ho hem trobat molt divertit, després del cable passem un corredor estret però fàcil i tot donant la volta a la punta ens enfilem dalt el Cogulló d’Estela amb la seva creu torta ( 1:15 – 1:20 h.).

El pas equipat amb un cable

El corredor

El cim del Cogulló d'Estela (1.869 m.)
Quines vistes tan magnífiques que hi ha, espectaculars, en direcció Nord veiem ben clar el Roc d’Oró i més al Nord la Torre dels Enginyers, ben clara la ruta que volem seguir. Al cim ens hi estem una bona estona, estem sols i tranquils, en Ramon fa volar el seu Dron i jo gaudeixo de la muntanya.







Reculem altre cop fins el coll d’Estela i bevem a la font del mateix nom (10 minuts des de el cim), ara anem de dret al Roc, el sender es tan clar i tan ben indicat amb moltes i moltes fites que no te cap mena de dificultat, ens plantem a una mena de coll, girem a la dreta per enfilar-nos al Roc, hi ha una cadena per treure la por als més patidors, però penso que ni caldria, en Ramon ni la toca, jo m’hi agafo i pujo a tota pastilla, al cim altre cop grans vistes (20-25 minuts des de el coll, ara portem unes dues hores, parades incloses.

Baixant de l'Estela

A la font d'Estela al mateix coll

El pas equipat amb cadena per pujar el Roc d'Oró
 
El Cogulló d'Estela des de el Roc d'Oró

Cim del Roc d'Oró
Baixem altre cop cap aquella mena de collet que us deia, llavors per no anar a fer la volta per pujar a la Torre dels Enginyers per la zona de la línia elèctrica que hi ha, que seria la ruta normal, decidim pujar de dret per la cresta que sembla fàcil i a més hi ha unes senyals grogues, les anem seguint sense dificultat, posant les mans al terra en algun pas més complicat però sense problemes ens plantem al cim de la Torre dels Enginyers (20-25 minuts des de el Roc), en total portem 2:25 h.

A la Torre dels Enginyers

El Roc i l'Estela des de la Torre
Al cim de la Torre dels Enginyers, amb el Roc d'Oró entre nosaltres
Ara el plantejament és tornar pel pla de l’Orri, pla de la Bassa, coll de Tagast i de dret a cal Déu i tornar al Santuari. Seguim doncs una pista més ample que va en direcció Nord i quan sortim al pla de l’Orri (15 minuts des de la Torre), quedem meravellats de la bellesa d’aquest indret, ens estirem a terra i gaudim de la pau, el Ramon torna a fer volar el dron per filmar aquest bonic indret.

Pla de l'Orri
En cinc minuts més som al pla de la Bassa i des de allà ja trobem l’indicador al Coll de Tagast que ens indica la baixada cap al Santuari.

Pla de la Bassa

Ara ja baixem fins el Santuari

I aqui ja el veiem i tot.
Anem baixant per un bon sender trobem el camí per on hem pujat poc abans de la casa de Cal Déu, seguim el sender de pujada i ja veiem el Santuari sota nostra, ens hi plantem en 40 minuts des de el coll de Tagast i en 4:00 – 4:30 h. en total. Hem caminat tranquils i hem jagut moltes estones i hem gaudit molt de la volta, no us la perdeu, és una meravella !!!.  

diumenge, de juny 03, 2018

SERRA DE LLEBERIA, LA MIRANDA, LA CREU I MONTREDON


2 de Juny de 2018

Serra de Lleberia, la Miranda i la Creu des de el Montredon
Tornem a caminar amb els germans Serra, aquesta vegada cap a Tarragona, farem una meravellosa circular a la Serra de Llaberia, prop de Pratdip, un poblet a 200 m d’alçada, prop del mar, però en una vall interior envoltada de muntanyes.

Per anar-hi cal anar per l’AP-7 fins a l’alçada de l’Hospitalet de l’Infant i sortir per la sortida 38 (L’Hospitalet – Mora), agafem la C-44 en direcció Vandellós, però a uns 2 km trobem a ma dreta el trencant de la T-318, el prenem i seguim en direcció Pratdip – Montroig del Camp fins que trobem la T-310, la prenem ja en direcció Pratdip, hi ha 5,4 km des de el trencant.
Nosaltres deixem la nova Marco Polo de l’Angel Serra en un aparcament que hi ha darrera l’Ajuntament, creiem que dormirem prou be en aquest lloc i anem a sopar a la Cooperativa del poble, prop de l’Ajuntament, a les parets del local hi ha frases de la llegenda del Dip, una mena de vampir que sona per aquestes contrades, de fet en Joan Perucho ho va escriure al seu llibre “Les històries naturals” pels anys 60 del segle passat.

L'escut de Pratdip amb el Dip malèfic.

Pratdip
Total ens aixequem ben d’hora i sortim del poble pel carrer onze de Setembre on hi ha les escoles, passem la carretera T-310, seguim uns metres a la nostra esquerra i de seguida trobem l’indicador on comença la nostra ruta, esta indicat com a Sender les Solans.

L'indicador a la sortida
I així comença

El camí esta molt ben indicat, cal seguir les marques grogues i verdes, anirem pel bosc en clara pujada, fen ziga-zagues que fan més fàcil la pujada, el primer destí és una cabana de pedra seca molt bonica, des de Pratdip hi estem 20 – 25 minuts, ens hi entretenim una estona i seguim enllà. Marxem bàsicament en direcció Nord.



La cabana de pedra seca.
Més o menys als 40 - 45 minuts arribem al pas del Ramon, una pas fàcil entre roques que em fa pensar amb el pas de l’ós que hi ha pujant al Comoloformo o també el que hi ha pujant el Peguera, el superem i seguim la ruta, sempre amb marques grogues i verdes.

El pas del Ramon
 

Cap els peus del cingle en direcció al Portell del Carreté 
Als 50 – 55 minuts trobem un indicador que ens mena cap el Portell del Carreté, anem seguint pels peus del cingle, ara pugem el Portell del Carreté per un grau equipat amb un cable, més que res per tranquil·litzar als patidors, però no es gens difícil, just abans del coll el camí segueix a la dreta, nosaltres pugem fins el coll per gaudir de les vistes, xafarderia natural. Fins el coll mateix hi hem trigat 1:40 – 1:50 h.

Pujant el Portell
El pas equipat amb cadenes.
Just al Portell del Carreté

Amb l'Angel comentant la ruta des de el Portell del Carreté


Ja veiem el Radar a la Miranda

Reculem una mica fins trobar el camí de sota el coll i ens dirigim per sobre el cingle al cim de la Miranda, es veu al fons, lluny encara, amb el seu radar meteorològic ben rodó al cim. Passem pel portell dels Collivassos, fins aquí 2:40 – 2:50 h. Ja tenim a tocar el cim de la Miranda.
Deixem a la nostra esquerra el sender que ens porta al Montredon, però primer pugem al cim de la Miranda (919 m), fins el cim entre 3:00 – 3:15 h. La vista durant tot el camí ha estat magnífica, però des de la Miranda ja és gloriosa, una verdadera joia.

A la Miranda



Aquí canviem totalment de direcció, hem anat sempre cap el Nord i hem arribat al fons de la circular que tenim entre cella i cella, agafem en direcció sud per l’altre banda de la vall en direcció la Creu de Lleberia (867 m.), i el Montredon (863 m), pugem la creu i després el Montredon, sempre per la cresta, fàcil, sense cap dificultat amb unes vistes magnífiques a 360º, un goig.

Al Montredon

La Creu i la Miranda des de el Montredon
Els germans Serra caminen com sempre tranquils i segurs, m’agrada caminar amb ells, anem xerrant a estones explicant-nos les nostres coses, després de tants anys tenim moltes coses a explicar-nos, velles i noves.
Ens plantem al cim del Montredon en unes 4 hores, parades incloses. Ens fem fotos i mengem una mica, ara ens queda la cresta de la seda amb algun pas equipat, ben bonic.


Pas equipat a la cresta de la Seda
Anem seguint la cresta i fem el Pas equipat amb cadenes,(30-35 minuts des de el Montredon), molt divertit i anem baixant per la cresta de la seda fins que entrem al bosc de pins, i baixem i baixem fins que trobem una pista ample, la tenim de seguir a la dreta en direcció Pratdip, fa 5:15 h que caminem per la zona, ens queda més o menys 30 minuts més fins a Pratdip, total 6 hores d’encantadora caminada.
Si hi aneu trobareu tranquil·litat, molt poca gen, grans vistes i poca aigua, jo recomanaria fer-la fugint del fort de l’estiu. Com sempre sigueu prudents, gaudir de caminar en pau i si ho feu molt sovint federeu-vos.