2 de Juny de 2018
 |
| Serra de Lleberia, la Miranda i la Creu des de el Montredon |
Tornem a caminar amb els germans Serra, aquesta vegada cap
a Tarragona, farem una meravellosa circular a la Serra de Llaberia, prop de
Pratdip, un poblet a 200 m d’alçada, prop del mar, però en una vall interior
envoltada de muntanyes.
Per anar-hi cal anar per l’AP-7 fins a l’alçada de l’Hospitalet
de l’Infant i sortir per la sortida 38 (L’Hospitalet – Mora), agafem la C-44 en
direcció Vandellós, però a uns 2 km trobem a ma dreta el trencant de la T-318,
el prenem i seguim en direcció Pratdip – Montroig del Camp fins que trobem la
T-310, la prenem ja en direcció Pratdip, hi ha 5,4 km des de el trencant.
Nosaltres deixem la nova Marco Polo de l’Angel Serra en un
aparcament que hi ha darrera l’Ajuntament, creiem que dormirem prou be en
aquest lloc i anem a sopar a la Cooperativa del poble, prop de l’Ajuntament, a
les parets del local hi ha frases de la llegenda del Dip, una mena de vampir
que sona per aquestes contrades, de fet en Joan Perucho ho va escriure al seu
llibre “Les històries naturals” pels anys 60 del segle passat.
 |
| L'escut de Pratdip amb el Dip malèfic. |
 |
| Pratdip |
Total ens aixequem ben d’hora i sortim del poble pel
carrer onze de Setembre on hi ha les escoles, passem la carretera T-310, seguim
uns metres a la nostra esquerra i de seguida trobem l’indicador on comença la
nostra ruta, esta indicat com a Sender les Solans.
 |
| L'indicador a la sortida |
 |
| I així comença |
El camí esta molt ben indicat, cal seguir les marques
grogues i verdes, anirem pel bosc en clara pujada, fen ziga-zagues que fan més
fàcil la pujada, el primer destí és una cabana de pedra seca molt bonica, des
de Pratdip hi estem 20 – 25 minuts, ens hi entretenim una estona i seguim
enllà. Marxem bàsicament en direcció Nord.
 |
| La cabana de pedra seca. |
Més o menys als 40 - 45 minuts arribem al pas del Ramon,
una pas fàcil entre roques que em fa pensar amb el pas de l’ós que hi ha pujant
al Comoloformo o també el que hi ha pujant el Peguera, el superem i seguim la
ruta, sempre amb marques grogues i verdes.
 |
| El pas del Ramon |
 |
| Cap els peus del cingle en direcció al Portell del Carreté |
Als 50 – 55 minuts trobem un indicador que ens mena cap el
Portell del Carreté, anem seguint pels peus del cingle, ara pugem el Portell
del Carreté per un grau equipat amb un cable, més que res per tranquil·litzar als
patidors, però no es gens difícil, just abans del coll el camí segueix a la
dreta, nosaltres pugem fins el coll per gaudir de les vistes, xafarderia natural.
Fins el coll mateix hi hem trigat 1:40 – 1:50 h.
 |
| Pujant el Portell |
 |
| El pas equipat amb cadenes. |
 |
| Just al Portell del Carreté |
 |
| Amb l'Angel comentant la ruta des de el Portell del Carreté |
 |
| Ja veiem el Radar a la Miranda |
Reculem una mica fins trobar el camí de sota el coll i ens
dirigim per sobre el cingle al cim de la Miranda, es veu al fons, lluny encara,
amb el seu radar meteorològic ben rodó al cim. Passem pel portell dels Collivassos,
fins aquí 2:40 – 2:50 h. Ja tenim a tocar el cim de la Miranda.
Deixem a la nostra esquerra el sender que ens porta al
Montredon, però primer pugem al cim de la Miranda (919 m), fins el cim entre
3:00 – 3:15 h. La vista durant tot el camí ha estat magnífica, però des de la
Miranda ja és gloriosa, una verdadera joia.
 |
| A la Miranda |
Aquí canviem totalment de direcció, hem anat sempre cap el
Nord i hem arribat al fons de la circular que tenim entre cella i cella, agafem
en direcció sud per l’altre banda de la vall en direcció la Creu de Lleberia
(867 m.), i el Montredon (863 m), pugem la creu i després el Montredon, sempre
per la cresta, fàcil, sense cap dificultat amb unes vistes magnífiques a 360º,
un goig.
 |
| Al Montredon |
 |
| La Creu i la Miranda des de el Montredon |
Els germans Serra caminen com sempre tranquils i segurs, m’agrada
caminar amb ells, anem xerrant a estones explicant-nos les nostres coses,
després de tants anys tenim moltes coses a explicar-nos, velles i noves.
Ens plantem al cim del Montredon en unes 4 hores, parades
incloses. Ens fem fotos i mengem una mica, ara ens queda la cresta de la seda
amb algun pas equipat, ben bonic.
 |
| Pas equipat a la cresta de la Seda |
Anem seguint la cresta i fem el Pas equipat amb cadenes,(30-35 minuts des de el Montredon), molt divertit i anem baixant per la cresta de la
seda fins que entrem al bosc de pins, i baixem i baixem fins que trobem una
pista ample, la tenim de seguir a la dreta en direcció Pratdip, fa 5:15 h que
caminem per la zona, ens queda més o menys 30 minuts més fins a Pratdip, total
6 hores d’encantadora caminada.
Si hi aneu trobareu tranquil·litat, molt poca gen, grans
vistes i poca aigua, jo recomanaria fer-la fugint del fort de l’estiu. Com
sempre sigueu prudents, gaudir de caminar en pau i si ho feu molt sovint
federeu-vos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada