dimarts, de juny 28, 2011

Hiru Erregeen Mahaia / Mesa de los Tres Reyes, cim Autonòmic de Navarra

19 de Juny de 2011

Després de fer l'Atxuri ens traslladem cap el Roncal, a Pamplona comprem bons vins i cap a Zuriza i el refugi de Linza (1.330 m.), un refugi molt bonic i acollidor, nosaltres dormirem a la Marco Polo, al mateix aparcament del refugi, doncs s'arriva amb cotxe fins la mateixa porta del refugi de Linza. Sopem i ben aviat ens fiquem al sac, jo dormo com un nen petit i a quarts de set ja estem caminant muntanya amunt, comença a sortir el Sol i va il·luminant les puntes que ens envolten. Farem el cim més alt de Navarra (CIMS AUTONÒMICS).

La Peña del Rey il·luminada pel Sol matiner.
Ens dirigim de dret al coll de Linza, situat a 1936 m., més o menys a una horeta del refugi, una horeta de bonica caminada, pendents suaus, olors de muntanya i aire net i fresc, un plaer vaja !!. Ens fa un dia esplèndit i poc abans del coll veiem uns Isards, que astutament mantenen una bona distància de seguretat.


Isards prop del coll de Linza
Coll de Linza
 Un cop al coll ens queda davant mateix el bonic Petretxema, amb les mágnifiques Agulles d'Ansabere, que tenia moltes ganes de veure, un altre dia vindré a pujar el Petretxema, en tot cas desde el coll tenim de seguir cap a l'esquerra per un camí ben fresat, sense perdua, ara en descens fins travessar un riuet, a l'anomenada Foya a Solana, on hi ha una cabana. Poc després de la cabana trobem un indicador que diu 1h 45 min. fins la Mesa, no ho sembla que sigui tan lluny, pero com que és un terreny carstig el cami es torna un laberint pel mig de roques castigades per la climatologia, en un veritable caos de esquerdes i roques, molt entretingut i bonic, però que ens va fent voltar, ara cap aqui, ara cap allà, per tal de trobar el camí més senzill.  

Petretxema i Agulles d'Ansebere
Caos de roques i esquerdes
Aqui es veu la Mesa i a la dreta la Table, que acaba en una timba immensa
Després del roquissar trobem el camí que puja desde Belagua, ara només ens queda arrivar a una mena de coll als peus de la piràmide final, primer flanquejem en diagonal, una mica en direcció a la Table i després ens enfilem per un corredor, bonic i fàcil on tenim de posar les mans per ajudar-nos, sortim aixi a l'aresta del cim a pocs metres de la Mesa, allà hi  trobem un castell en miniatura i una figura de Sant Francesc Xavier, patró de Navarra. En total hem trigat una mica més de tres horetes.

Sóm al cim, 2.448 m.
Les vistes desde el cim són increibles, veiem el Midi d'Osseau i el Balaitus, aquest últim és el primer 3.000 venint del Cantàbric, de la mateixa manera la Pica d'Estats és el primer 3.000, venint del Mediterràni. Pujats tots ells. Ara baixarem una mica en direcció la Table i fanquejant per camins de cabres ens plantem en 10 minuts a la cinglera de la Table, impresionant.

El Midi i el Balaitus i la Table amb gent al cim aprimer terme.
Per una banda, càrstic ....
... per l'altre verdor !!
Desde la Table la Mesa de los Tres Reyes,  espectacular.
Cim de la Table
Cim de la Table, 2.423 m.
Ara ja només ens queda la baixada, haurem caminat unes 6 hores, molt a gust, amb grans companys i amb un dia preciós. Tot baixant parem a fer fotos a les boniques flors que omplen els prats i xarrem amb gent maca que va pujant, sort que hem sortit aviat i hem pogut fer la pujada en bastanta soledat. Una bonica zona que tornaré a visitar segur !! La pròxima Gredos ????




diumenge, de juny 26, 2011

AITXURI, CIM CULMINANT AUTONÒMIC D'EUSKADI

18 i 19 de Juny de 2011

Després de uns quants caps de setmana de males previsions climàtiques el meteo ha previst temps no gaire bó pel dissabte, però molt millor pel diumenge, per això hem decidit d'anar a fer dos cims autonòmics més (CIMS AUTONÒMICS), aquesta vegada hem triat Euskadi i Navarra, per proximitat es factible fer-ne un el dissabte i l'altre el diumenge, triem primer el d'Euskadi, és més baix i no te complicació, encara que faci mal temps. Per això sortim el divendres a quarts de 6 de la tarda, sopem a "LA SIDRERIA" a Cizur Menor, prop de Pamplona i anem a dormir, amb la Marco Polo del Ramón als peus de l'Aitxuri. Tot sopant un magnific "chuletón", decidim pujar-hi per la banda de Zegama, ens sembla que la pujada pot ser més atractiva per un lloc anomenat Tunel de San Adrian, un pas natural a la roca, camí de trashumancia. Desde on deixem el cotxe per dormir hi tardem poc més de 15 minuts a arrivar-hi, ens fa un temps molt dolent, molta boira, però nosaltres amunt que fa pujada.
Aquesta vegada ha vingut l'Angel Serra, el germà del Ramón, un immens caminador del nivell del Ramón, per tan vaig molt ben acompanyat.

La Marco Polo del Ramón
Boscos magnífics de Faig
Verds ben vius
L'entrada a la cueva de San Adrian



A l'interior de la cova hi ha una petita ermita i les restes de una fortificació,  per l'altre banda del tunel es surt a una mena d'embut natural i a pocs centenars de metres de l'entrada s'ha de deixar el camí enllosat que tira cap a l'esquerra i ficar-nos cap a la dreta en sentit ascendent pel mig del bosc de Faig. 

L'ermita de San Adrián.


El camí es ben evident i només cal seguir-lo fins a un collet desde on es veu clarament com el camí segueix pujant per una mena de rampa natural fins a prop del cim del Aizcorri (1.528 m.), on hi ha un refugi i una ermita, aquest serà el primer cim del dia, tot i que dona nom a la serra, Aizcorri vol dir roques blanques, el punt més alt és l'Aitxuri (1.551 m.), que es el nostre objectiu real.

El coll

El camí ben evident a l'esquerra.  
La boira ja no ens deixarà.

Un cop sóm al refugi i l'ermita mengem, bebem i acabem d'arrivar fins la creu del cim del Aizcorri, fem les fotos de rigor i continuem una mica per sota de la cresta, per un caminet ben marcat, ja que per la cresta no veiem prou bé per on tenim de passar, ja que hi ha molta boira i a més la pedra rellisca que dona gust. 

Ermita i refugi

Creu del cim 
Els germans Serra 
Cim del Aizcorri
En poca estona ens plantem al cim del Aitxurri, i amb això deixem fet el cim més alt de l'Euskadi autonòmic, amb aquest ja n'he fet 7, en queden 10.

Cim de l'Aixuri 

Seguint la cresta i ja de tornada, molt a prop de l'Aitxuri hi tenim el Aketegi (1.549 m.), ens hi enfilem i després de fer fotos començem la tornada pel mig de crestes, boscos de bruixes i molsa. hem fet una caminada molt bonica, sense vista, però en mig de un paratge molt especial, hem caminat entre 5 i 6 hores, tranquil·lament, disfrutant de la muntanya i de la bona companyia. Ara anirem fins el Roncal per fer la Mesa de los Tres Reyes, cim autonòmic de Navarra.

Prop de l'Aketegi
Cim de l'Aketegi (1.549 m.) 
Boscos de bruixes...
... bruixots ...
... i molses !!