dissabte, d’octubre 12, 2019

1970, ACCIDENT AERI AL MONTSENY


Cantoni, 12 d’Octubre de 2019

Aquí va estavellar-se el vol de Dan-Air el 3 de Juliol de 1970

Avui no us explicaré cap caminada, us explicaré una visita en un lloc amagat del Montseny on fa quasi 50 anys vaig anar-hi amb el meu Pare.Tinc una persona molt estimada que està treballant sobre l’accident d’un avió de Dan-Air, provinent de Manchester i en vol cap a l’Aeroport del Prat, que es va estavellar als peus de les Agudes el 3 de Juliol de 1970.

En aquell racó tan bonic, en mig dels Faigs, van morir-hi de cop 113 persones i jo, llavors un nen de 12 anys, vaig anar-hi amb el Pare pocs dies després de l’accident. Vaig quedar mot colpit, tota la ferralla de l’avió per allà al mig d’aquell bonic bosc, els arbres trencats, el sil·lenci que hi havia van quedar marcats al meu cervell. Hi he passat a prop moltíssimes vegades, en moto, en bicicleta, caminant, sóc un enamorat del Montseny, però mai hi havía volgut tornar.

Aquests dies he ajudat a l’Ot en tot el que he pogut i avui l’he acompanyat al lloc on es va estavellar l’avió, ho he recordat perfectament i quan hi he sigut m’han vingut al cap les imatges d’aquell 1970 i m’han caigut llàgrimes cara avall, 113 morts, families senceres hi van deixar la vida, quasi be 50 anys després encara se’m trenca el cor. Descansin en pau.


Monòlit en el lloc de l'accident
Agafeu la carretera que va de Sant Marçal a Santa Fe, prop del km 26 hi ha un cami que surt a ma esquerra, anant cap a Santa Fe, amb una pedra que posa “Camí particular”, l’agafeu, seguint el camí, primer trencant a l’esquerra en baixada, ignoreu-lo i seguiu de dret, segon trencant a la dreta en pujada, ignoreu-lo i seguiu de dret, aviat trobareu una gran fita de pedres a ma esquerra del cami i allà sota mateix hi ha un monòlit en record de l’accident, en aquella reconada es va estavellar l’avió. 10 minuts des de la carretera.

La fosa comú on reposen les 113 persones mortes a l'accident

L'Ot que està treballant en l'accident

Al menys reposen en un lloc bonic.

Nosaltres, després, hem anat al cementiri d’Arbucies on van ser enterrats tots en una fosa comú tres dies després de l’accident, el 6 de Juliol de 1970. Els familiars no van tenir temps ni d’arribar a l’enterrament, coses d’aquell país en blanc i negre.

dilluns, d’octubre 07, 2019

BALANDRAU, VIA DIRECTA



Cantoni, 7 d’Octubre de 2019

Al cim del Balandrau
Moltes ganes de caminar, moltes i amb el Ramon no hi ha pas problema, només de dir-li que necessitava caminar que ja ens tens a tots dos cap a fer el Balandrau per l’anomenada via directa, una caminada sense gaires complicacions però molt llarga, calen bones cames, superarem 1.400 m de desnivell positiu, i el que fa més mal 1.400 m de negatiu, baixada destructiva.

Cal anar fins a Ribes de Freser, allà agafareu la carretera que ens porta a Queralbs (GIV-5217) i la seguiu durant 6,7 km., trobareu el trencant que porta al Serrat i una pisteta que porta a la Central de Daió en 1 km aproximadament, poc abans de la central hi ha un aparcament a ma dreta on podeu deixar el cotxe. Estem a 1.180 m d’alçada i ens enfilarem fins als 2.585 m del Balandrau, 1.400 m de desnivell.

La Central de Daió amb les Roques de Tot lo Mon al fons

Pont de Daió
Passem el pont de Daió i agafem el camí que ens portaria fins el refugi de Coma de Vaca, molt ben indicat, sense cap possibilitat de pèrdua, anem seguint el Riu Freser per l'esquerra, aigues amunt, per les seves Gorgues, espectaculars !!.

Les Gorgues del Freser

En Ramon estrena sabates !!
En 20 – 25 minuts passem el pont del Grill, a l’esquerra hi ha el magnífic salt del grill, ens hi acostem per gaudir-ne. Seguim camí amunt, ben marcat i fresat sense complicacions i de bon caminar.

Pont del Grill
Salt el Grill
 




En 1:10 – 1:15 h. ens plantem al pont de les Marrades, ara passem a l’altre costat del Freser i comencem a pujar per la banda del Balandrau, el camí ara puja més dret tot fent marrades i en 1:35 – 1:40 h. trobem una pintada de color vermell, molt escandalosa que ens indica el camí a seguir, diu “Directa Balandrau”.

Pont de les Marrades

A la dreta, directa al Balandrau
Ara si que puja el camí i pujarà sense descans fins al cim, impossible que us perdeu, un tal Jan de Muntanyola l’ha pintat en vermell cada 3 o 4 metres en tot el seu trajecte, el sender no està molt fresat ja que no es pas l’ascensió clàssica del Balandrau, però a mida que hi vagi pujant gent es farà més evident.

No es pas cap pujada complicada, no hi ha passos difícils però us caldrà ajudar-vos de tan en tan amb les mans, es sense dubtes una directa molt directa amb trams de roca i altres d’herba, però no parareu de pujar graons i graons, en 20 – 25 minuts des de l’inici de la directa passareu el primer tram rocós, jo he guardat els pals en aquest punt.

El primer tram rocós.

El primer tram rocós, a baix, més o menys al mig de la foto es veu el Ramon

En 35 – 40 minuts un altre tram rocós, tan l’anterior com aquest ben divertits de pujar, aproximadament a l’hora de començar la directa fem un flanqueig a l’esquerra per tal de superar l’últim tram rocós, divertit i sense dificultats remarcables, a partir d’aquí la canal es va obrint i ja anem sortint cap el coll salvant un tram herbós, molt dret i fatigós.

Segón tram rocós

Tercer tram rocós
Passant el tercer tram rocós

Sortim al coll
Sortim al coll en 1:40 – 1:45 h. des de l’inici de la directa, des de el cotxe portem 3:15 – 3:20 h., el Balandrau ens queda a la nostra esquerra, molt a la voreta, de fet en 10 minutets més fem el cim. Des de el cotxe hem trigat, parades incloses 3:30 h.

El Balandrau des de el coll

Ja hi som

Al cim s’hi està divinament avui, hi ha gent que ha pujat per altres camins, des de Tregurà, des de el Refugi de Coma de Vaca, etc., nosaltres hem pujat completament sols per la directa, al cap d’una estoneta de ser al cim apareix un altre company que també ha fet la directa, fem petar la xerrada, mengem, bevem i gaudim de les magnifiques vistes a 360 º, les puntes del Montseny surten de les boires, més lluny el Pedraforca i el Cadí, el Puigmal, el Grà de Fajol, Bastiments, etc. , etc.

Ara cal baixar, hi ha diferents alternatives, el mateix camí de pujada, pel Refugi de Coma de Vaca o pel Serrat, a nosaltres ens sembla interessant baixar en direcció al poble del Serrat i així ho fem, per aquí us caldrà fer servir l’orientació ja que no està pas gaire indicat, seguirem els lloms de la muntanya en direcció S – SO fins que veiem el poblet del Serrat, després girarem poc a poc en direcció N, sempre per senders que van baixant pel bosc, de tan en tan alguna fita o alguna marca vermella, al final trobem una pista que la seguim fins que trobem un indicador que indica La Farga i això ens deixa a 300 m. d’on tenim el cotxe, una baixada poc interessant i carregosa de cames, jo m’atreviria a dir que millor pel camí de pujada o per Coma de Vaca.

Tot baixant ens encantem per veure si trobem algun bolet, però ens plantem al cotxe en 7:00 – 7:15 h. de caminar, parades incloses, feliços i contents de poder gaudir de les nostres magnífiques muntanyes. Com sempre us dic camineu amb prudència, no feu tonteries i si camineu sovint federeu-vos, ajudareu a conservar refugis, pistes, senders, etc.

Una mica del camí de baixada.