diumenge, de gener 13, 2013

TURÓ DEL GALUTXO (854 m.)

12 de Gener de 2012

Seguint amb el periple per pujar els 41 sostres comarcals de Catalunya, el 12 de Maig de 2009 em dirigeixo a fer el més alt de la Segarra, el TURÓ DEL GALUTXO de 854 m. i poc interès, està situat al bell mig de un inmens parc eòlic.

El Turó del Galutxo es veu al fons, al mig dels ventiladors, desde Montfred
 Anirem fins la Panadella a la N-II, just pasada la Panadella hi ha una rotonda, anirem a ma dreta agafant la B-221 durant 6,8 km. fins un cami a ma dreta, prop de un dels grans generadors del parc eòlic, on hi trobarem l'ermita de Santa Fe de Montfred, deixem el cotxe allà i anem seguint a peu el cami ample en direcció Sud-Oest, en cinc minutets, a ma dreta trobem el Montfred, un puig pla amb un generador al seu cim i un punt geodèdic al mig de un camp, aprofitem per pujar-hi i veiem al fons el Galutxo al bell mig de generadors.

Santa Fe de Montfred
Seguim per la pista en direcció als peus del Galutxo, que ens quedarà a la nostra dreta, hi tenim de pujar pel mig de matolls sense fites ni indicadors, el cim es plà i plè de matolls, hi ha un pilot de pedres amb forma de fita que ens indica el cim, la vista però es bonica, veiem el poble de Montargull i Aguiló i una pila de generadors, molt i molt grans. Desde el cotxe haurem trigat 30 minutets.

Son molt grans !!
 

Soc al cim !!
Cada cop en queden menys !!
La tornada pel mateix cami, 30 minutets més, haurà sigut el cim comarcal número 21, i així, poc a poc els faré tots !!

dissabte, de gener 12, 2013

COMANEGRA (1.557 m.)

12 de Gener de 2013

El 3 de Maig de 2009, amb l'idea d'anar fent tots els cims comarcals de Catalunya, vaig anar a fer el Comanegra, el número 20 dels 41, en tenia moltes ganes perquè tenia clar que la vista seria molt bonica, i ja us podeu ben creure que val la pena !!

El Comanegra (1.557 m.)
Hi pujaré desde els Monars, pujant per Camprodon per la  C-38, desde la rotonda que hi ha a la sortida de Camprodon i seguint en direcció a Molló, a 2,8 km. trobem un trencant a ma dreta que ens porta cap a Rocabruna per la GI-5223, passem Rocabruna i seguim en direcció Beget, a 11,3 km. d'agafar la GI-5223 trobem una pista a ma esquerra on hi ha un grab dipòsit d'aigua, l'agafem i el seguim 8 km fins als Monars, hi ha una bassa i ja tenim el Comanegra a la nostra esquerra, just al Nord.
No hi ha més secret, el veiem sempre damunt nostre, podem pujar per on ens vingui de gust, tot i que hi ha un senderet, amb fites que puja per la banda esquerra del cim, tot fent esses. He ensopegat un dia magnífic, plè de llum i de Sol, les vistes prometen i quan em planto al cim, en 35-40 minuts em quedo amb la boca ben oberta !!

Vistes desde el cim en direcció la Vall de Camprodon
Pirineu a gogó !!
El pic de les Bruixes i més lluny el Bassegoda

El Canigó
La vista és esplèndida, veig totes les valls als meus peus, al Nord el Pirineu, amb el Canigó ben nevat, cap al Sud-Est, seguint la carena el Pic de les Bruixes (1.393 m.), més enllà el Bassegoda, una maravella.
Just al cim hi ha una immensa mula, que m'agafa la motxil·la quan olora les galetes i la tinc de perseguir per recuperar-la, encara sort que la puc agafar !!

La mula m'ha robat la motxil·la
Al cim
Amb el Canigó de fons
La mula s'ha conformat amb un parell de gal·letes
Disfruto de la vista una bona estona, no tinc pas ganes de baixar, però tinc de dinar a casa i tampoc puc entretenir-me més estona, baixo per on he pujat i en 15 minutets sóc al cotxe i cap a casa, sortida matinal ben bonica, que si teniu temps es pot allargar passant pel Pic de les Bruixes, pujant o baixant !!

Desde el cim es veu la bassa dels monars i el cotxe.
Ja en van quedant menys !!
 

dijous, de gener 10, 2013

PUIG DE LES AGULLES (848 m.)

10 de Gener de 2013

Sense parar de fer cims comarcals i disfrutant de cada una de les comarques que visitava, el 24 de Maig de 2009, vaig anar a l'Alt Penedès a pujar el seu cim culminant, el Puig de les Agulles, una caminadeta curteta sortint del coll de Carbons.
Anirem fins a la Llacuna, sortirem per la BP2121, a 4,5 km. desde la Llacuna agafem un trencant a ma esquerra, en una rotonda amb un retol que diu Pontons, per una carrertereta estreta portarà fins el coll de Carbons en dos kilòmetres, on deixarem el cotxe.

Es veu Montserrat desde el cim !!
 A ma esquerra surt una pista de terra per on començarem a caminar, just al primer revolt deixem la pista i seguim pel bosc per una mena de llom pel mig de garrics, en 10 minuts serem al cim, arrodonit i plè de matolls, just en una punta hi ha una fita que ens indica el cim.
Veiem Pontons cap al Sud i Montserrat, però quasi bé res més, el cim està molt enboscat. Es una caminadeta de no res, però s'ha de pujar per complir amb l'objectiu dels 41 cims comarcals de Catalunya, aquest va ser el 22, encara en calia fer una pila més.
La baixada pel mateix camí, en 10 minuts més al cotxe i cap a casa !!

Mes vistes desde el cim
Soc al cim
La fita del cim, al damunt el llibre del Jordi López
Anar omplint les comarques !!
 

dimarts, de gener 01, 2013

PIC DE COSTA CABIROLERA (2.604 m.)

1 de Gener de 2013

El 2 d 'Agost de 2009, després de fer el Pic de Salòria amb la Quima el dia abans, vaig sortir ben d'hora dels Banys de Sant Vicenç, mentre ella es quedava a fer tractament termal, jo vaig anar ben decidit a pujar un altre Cim comarcal, en aquest cas el cim més alt del Berguedà, el Pic de Costa Cabirolera (2.604 m.), a la impresionant serra del Cadí.
Pel Cadí hi he caminat molt, ja que es molt atractiu, sobretot per la seva cara Nord, la que dona a la Cerdanya i l'Alt Urgell, hi ha canals molt divertides de pujar, sobretot a l'hivern, a destacar la famosa canal del Cristall, ja us l'explicaré en un altre ocasió.
Teniu d'anar fins a Martinet, agafeu el trencant que va fins a Montellà i abans d'arrivar al poble hi ha un trencant que porta fins a Prat d'Aguiló, amb el bonic refugi Cèsar August Torras i Ferreri, que forma part de la famosa ruta dels Cavalls del vent.

El cadí desde Lles de Cerdanya
Una altre vista desde prop del Mirador d'Aransa
Desde el refugi, per un sender ben indicat pujarem al famós pas dels Gasolans  (2.410 m.), pas de contrabandistes quan anaven d'Andorra a Berga, portant diferents càrregues, una vegada un vell contrabandista a Andorra em va explicar la ruta que feien, va ser una xerrada llarga i entrenyable, em va cridar l'atenció quan m'explicava que passaven carregats de mitges de nylon, quan al nostre país, gràcies al general del bigotet, anàvem 40 anys enrera de la resta del mon.
Un cop al pas dels Gasolans, 50-60 minuts desde el refugi, veureu la cara Sud del Cadí, la primera vegada fa una certa impresió, ja que la cara Nord és tan dreta que sembla imposible que la cara Sud sigui tan dolça, ara tenim d'anar a la nostra dreta, en direcció Est, a l'esquerra, en direcció Oest hi tenim el Comabona (2.547 m.) molt a prop. seguint la nostra ruta passarem pel Pic del Cabirol (2.457 m.), Pic de la Roca Plana (2.433 m.), Roc de la Trona (2.454 m.), baixarem cap el pas del Cabirol (2.486 m.) i finalment pujarem per una tartera força dreta fins el Pic de la Costa Cabirolera (2.604 m.). Aproximadament haurem trigat 2:30 hores fins el cim, desde el refugi.
 
Poc despres delpas dels Gasolans, veiem la ruta a seguir.


Apareix la punta del Pedraforca
Desde el cim la vista es excel·lent, surten les puntes del Pedraforca, a l'altre banda de la vall del Segre, veiem tot el pirineu frontarer amb Andorra i França, el Puigpedrós, la Tossa Plana de Lles, etc.. Als nostres peus el Querforadat es veu amb claredat.  

Al cim
El Querforadat
Finalment tornem pel mateix camí i en poc més de dues hores ja som al cotxe, globalment entre 4 i 5 hores de disfrutar, he pujat un nou cim comarcal, poc a poc en queden menys per fer-los tots.

La cara sud del Cadí, sorprenentment dolça.
Disfrutant a la muntanya !!
Ja en queden menys, 2 d'Agost de 2009