28 de Maig de 2012
La caminada d'avui és per gent molt caminadora, és una excursió llarga, cal tenir la bona forma i la paciéncia dels caminadors de veritat, guanyarem un desnivell de una mica més de 1000 m. en una distància prou llarga, però s'ho val !!
Pujarem el Puig de Bassegoda (1.373 m), a la Garrotxa, sotint de Sadernes (340 m) ja que com us vaig explicar a la caminada de Sant Aniol la pista que surt d'aqui esta tancada de Març a Setembre, només accesible per vehicles autoritzats o bé, tenint sort que la barrera estigui aixecada anant molt d'hora pel matí i tot i així no hi ha garanties de poder passar, per tan fòra dels mesos d'hivern cal fer el plantejament de començar la caminada a Sadernes mateix.
Total que he enredat al Joan i la Mia, la Quima, el Rafel i a mi mateix d'anar a pujar el Bassegoda, amb l'intenció de poder passar la barrera i començar la caminada a l'alçada de la Plana, però quan hem arrivat a Sadernes ha coincidit, com quan vàrem anar a Sant Aniol, amb l'aplec i barrera tancada. Per tan deixem el cotxe a l'aparcament de Sadernes i amunt que fa pujada.
Agafem la pista que porta a Sant Aniol, passem el pont de Valentí (30-35 minuts) deixem a la nostra esquerra el trencant que va a Sant Aniol, sempre seguint la pista principal i uns metres després del últim aparcament trobem un senderol a la nostra dreta que diu Puig del Bassegoda, marcat amb senyals verdes i taronges. No tenia noticies d'aquesta ruta que pel que sembla ens portarà pel mig del bosc cap a Sant Feliu del Riu, ens fa gràcia veure que passa i decidim seguir-lo.
 |
| En Rafel camí de Sant Feliu de Riu |
La ruta normal de pujar el Bassegoda es anar seguint la pista, passant prop de Sant Feliu de Riu, prop de la bonica casa de la Plana, prop de la Mare de Deu de les Agulles i fins el Coll de Riu, sempre per la pista, fent alguna petita dreçera, un cop al Coll de Riu, a l'esquerra en clara direcció Nord, pujant de dret al cim per la famosa tartera fins els peus del cim on hi ha una petita grimpada, sense cap dificultat, equipada amb cadenes i graons metàlics per fer-la encara més fàcil.
Hi ha diverses variants, jo després d'haver pujat per on vàrem pujar us ho recomano, per tan continuem amb la nostra ruta. Estàvem al mig del bosc, per un sender marcat en taronga i verd en direcció Sant Feliu, efectivament el sender puja de dret pel bosc, flanquejant en algun tram, però sempre amunt fins anar a parar de dret a Sant Feliu de Riu per la banda del Absis.
 |
| Sant Feliu de Riu. |
Fins aqui, desde Sadernes hem trigat una hora, el dia està tapat i ja tenim clar que veurem poca vista, el principal alicient del Bassegoda, però que hi farem, el plaer de caminar sense pressa i en bona companyia s'ho mareix. Sant Feliu de Riu es una ermita romànica del segle XII, situada en un entorn privilegiat. Aqui fem parada i ens alimentem una mica abans de seguir en direccio la Mare de Deu de les Agulles. Pel mig del campanà d'espadanya veiem un altre ermita que no sabem quina és.
 |
| Els protagonistes. |
 |
| Sant Feliu |
De Sant Feliu tornem a agafar la pista que va a coll de Riu, passem vora la cassa de la Plana, en una petita vall en mig de muntanyes, veiem can Agustí a l'altre banda de la Riera i de seguida trobem un corriol a l'esquera que baixa cap a la riera indicant Mare de Deu de les Agulles, amb les marques taronges i verdes, nosaltres les seguim i aproximadament en 2 - 2,15 de Sadernes passem per una zona molt bonica al fons de la riera, abans de començar a pujar cap a la Mare de deu de les Agulles.
 |
| La zona de la Plana i el Bassegoda al fons, al mig de la boira |
 |
| Aqui veiem la ruta que seguirem, a la dreta del Bassegoda el coll de Riu |
Amb uns 30 minutets de forta pujada ens plantem a la Mare de Deu de les Agulles, santuari del segle XII on diuen que hi havía una mare de Deu on la gent de les contrades plantaven agulles al seu vestit i n'agafaven d'altres que tenien "virtuts especials".
Fem parada per gaudir de l'esglesia i després seguim per l'esquerra on ja hi ha un pal indicador que diu Puig del Bassegoda, seguint sempre les marques taronges i verdes.
 |
| Pas de la Riera |
 |
| Sense comentaris .... |
 |
| Mare de Deu de les Agulles |
 |
| Fermall de la porta lateral. |
A partir d'aqui no hi ha descans el camí puja de dret cap al Caire de Comadells, que caminarem sempre vora el penyasegat pujant sense descans, cada cop la vista és més i més bonica, veiem la casa de la Plana als nostres peus i veuríem molta Catalunya si no estigués tapat, total que així ens plantem, en 1:30 h desde les Agulles, als peus del Puig de Riu, cim bessó al Bessagoda que s'ha de voltar per la banda sud fins a trobar el camí que puja desde el coll de Riu.
 |
| Vistes .... |
 |
| .... vistes. |
 |
| La Quima prop del Puig de Riu |
 |
| La mia i el Joan als peus del Puig de Riu |
 |
| Al cim del Bessagoda desde el Puig de Riu |
Primer fem el Puig de Riu i després voltem per la banda Sud, ja que entre el Puig de Riu i el Bessagoda hi ha un estimball considerable, trobem el camí que puja per la tartera desde el Coll de Riu i grimpem per les cadenes fins el Bassegoda. Hi hem estat, desde Sadernes 4:30 hores. No tenim gaire vista ja que el dia està molt tapat, dinem i avall per la tartera, coll de Riu, camí, passant altre cop per les Agulles i Sadernes, total 8:45 horetes. Hi ha algú que em vol penjar !!
Us recomano anar-hi, però no oblideu que es una ruta llarga i exigent, porteu aigua i menjar, segur que disfrutareu molt, jo hi tornaré un dia clar per veure vistes, si el Bassegoda es veu desde molts llocs, desde el Bassegoda s'ha de veure tot !!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada