dimecres, de novembre 18, 2020

RUTA DE L'EXILI, LA VAJOL - COLL DE LLI - LES ILLES - COLL DE MANRELLA - LA VAJOL (13 DE 20)

 

Cantoni, 18 de Novembre de 2020

MONUMENT A L'EXILI

Seguim amb la tècnica de sortir a caminar entre setmana, així mirarem de complir amb l’objectiu que ens hem proposat amb el Ramon, 20/20, 20 sortides junts el 2020, amb la d’avui ja en tindrem 13.

Feia temps que tenia ganes d’anar a fer la ruta que van seguir molts republicans l’any 1939 per anar cap a França fugint del cop d’estat del general del bigotet, entre ells el President Companys i el President Aguirre, molts intel·lectuals també van seguir el mateix camí que avui farem amb el Ramon.

Sortirem del poble de la Vajol a l’Alt Empordà, el cim més alt d’aquesta comarca es el Moixer, prop de la Mare de Déu de Salines, just a l’entrada del poble hi ha un bon aparcament per deixar el cotxe.

Just sortir del pàrquing a ma esquerra hi ha un camí, es l’antic camí d’Agullana val la pena anar-hi per tal de veure el monument a l’exili, hi ha 5 minuts escassos fins el monument, a nosaltres ens ha agradat molt, ja que es una estàtua reproduint una famosa fotografia feta per Roger Viollet de una família arribant a Prats de Molló, un pare (Mariano Gracia) que dona la ma a la seva filla (Alicia) que només te una cama i camina ajudada per una crossa.

EN MARIANO I L'ALICIA, FEBRER 1939

Reculem i ara si que comencem la volta, després ja us faré un resum del que va passar aquells dies de 1939, però ara anem a caminar, passarem el poble seguint el GR-11 (Blanc i vermell), passem pel davant de l’Ajuntament (esquerra) i per davant del Restaurant Ca la Conxita (dreta), caminem per la Carretera de les Mines fins el final on anem a la dreta seguint el carrer Illes, just abans de sortir a la carretera GI-505, que ens portaria al coll de Manrella, agafem un sender molt bonic que surt a ma esquerra i que segueix paral·lel a la carretera (10 minuts).

ARA EL SENDER A L'ESQUERRA

Seguim aquest sender ple de Castanyers fins que trobem el restaurant Manrella (25-30 minuts) altre cop a la GI-505, just passat el Restaurant hi ha una pista a ma esquerra que ens portarà tot fent llaçades fins als peus del coll de Lli, a la pista hi un sender a l’esquerra, ben indicat, que ens porta fins una tanca que es la frontera, just abans hi ha un plafó explicatiu dels fets del 5 de febrer de 1939. Portem 45 minuts des de la Vajol.

DEIXEM LA PISTA I AGAFEM EL SENDER

AIXÒ ES LA FRONTERA





Just passada la tancat hi ha una placa commemorativa a la banda francesa, aquí parem i llegim diferents escrits que he portat explicant aquell dia i llegim un poema de Pere Quart que va escriure sobre el pas de la frontera i que va musicar en Lluis Llach, Corrandes d’exili. Ens emocionem ... La part més bonica del poema, per mi, diu:

 

Perquè ens perdoni la guerra,

que l’ensagna, que l’esguerra,

abans de passar la ratlla,

m’ajec i beso la terra

i l’acarono amb l’espatlla.

 

A Catalunya deixí

el dia de ma partida

mitja vida condormida:

l’altre meitat vingué amb mi

per no deixar-me sens vida.

 

Ara baixarem capa a Les Illes, un poblet a la banda francesa que va rebre milers de refugiats aquells dies, seguim una pista ben clara en direcció Nord fins que trobem una tanca, just al costat esquerra hi ha un sender que tenim de seguir (1:10 h. parades incloses).

ARA PEL SENDER DE L'ESQUERRA

El sender va seguint un torrent que tenim sempre a l’esquerra fins a entrar al poble de Les Illes (1:20 h.), just a l’entrada del poble hi ha el Restaurant dels Trabucaires, on al President Companys li van fer una truita per menjar, que no va poder pagar perquè no duia ni un cèntim. Davant del restaurant esmorzem.



Passem tot el poble i al final a ma dreta trobem la route de Manrell, amb un monument en homenatge als republicans, la pista a trossos asfaltada ens anirà pujant fins al coll de Manrella, sempre ben indicada en direcció La Vajol, just al coll hi ha el Monument al President Companys (1 h. des de Les Illes, 2:20 h en total).

COLL DE MANRELLA


JA EN PORTEM 13 DE 20

Ens fem fotos tot parlant d’aquells dies i dels dies actuals, també tenim el President a l’exili, no se pas si millorarem mai.

SI VOLEU PODEU SEGUIR LA CARRETERA, NOSALTRES HEM SEGUIT EL SENDER

Ara seguim la carretera GI-505, a un centenar de metres hi ha un sender a ma esquerra que ens evitarà caminar els 3 km. que hi ha fins a La Vajol per l’asfalt, que ho podeu fer si voleu. Nosaltres hem agafat el sender, a pocs metres hi ha un indicador i un prohibit el pas, per aquí cal seguir, entenent que aquest prohibit es per vehicles. Passarem per Cal Quera, una finca molt ben arreglada (30 minuts des de el Coll, 2:50 h. en total).

CAL QUERA


Una mica més avall de la casa trobareu la cadena d’entrada a la fina, la passeu i pocs metres més avall aneu amb compte perquè cal agafar un sender a la dreta que surt en pujada (3:00 h.), hi ha un indicador ben clar (La Vajol), preneu el sender i l’aneu seguint, sense pèrdua possible fins a tornar a passar la GI-505 (3:10 h.).

POC DESPRÉS DE LA CADENA ...

... SENDER A MA DRETA

SENDER MOLT BONIC

Ja sou a la Vajol, seguiu el carrer Lluis Companys i ja veureu a la vostra esquerra el Restaurant Ca la Conxita i ja fins l’aparcament, total 3:20 h. de bonica caminada amb molta història.

HISTÒRIA

Aquell febrer de 1939 la guerra estava perduda, el 26 de Gener cau Barcelona, el 4 de Febrer Girona, milers de republicans fugien cap a la frontera pels diferents passos que hi havia, el govern Català, Basc i Espanyol es van refugiar a Agullana tot esperant passar la frontera, el dia 5 de Febrer el Govern Espanyol decideix passar la frontera abans que el català i el Basc, per tal de no fer-ho junts, les relacions entre republicans espanyols, bascos i catalans estaven trencades del tot, això no canvia, i poc després van passar la frontera el Govern Català i Basc junts, allà va començar un exili que per el President Companys va acabar amb la detenció pels Nazis i l’entrega a Espanya el 1940, afusellant-lo el 15 d’Octubre de 1940 a Montjuic, fins aquest 2020 no s’ha anul·lat el judici que es va fer el 1940.

En fi, recordeu que no s’ha de notar per on heu passat i si camineu sovint, ja sabeu, federeu-vos.

TRACKA L’STRAVA





dissabte, de novembre 14, 2020

VOLTA A CABRERA EN BTT

 

Cantoni, 14 de Novembre de 2020

El Colomer i el Plà d'Aiats al fons

No us penseu que he oblidat les dues rodes, he anat fent bicicleta tot l’any, es la millor manera per mantenir el sistema cardio vascular en bones condicions, per això avui us explicaré una sortida amb BTT pel Cabrarès, farem la volta a Cabrera, un paradís, ja ho veureu si la veniu a fer.

Podeu deixar el cotxe on vulgueu de Cantonigròs, agafeu la carretera que va cap Olot (C-153) i just passar l’antiga gasolinera teniu un camí a la dreta que baixa cap a la font dels enamorats, la deixareu a la dreta, just a l’inici del famós camí dels enamorats, seguiu la pista enllà i trobareu a pocs metres la font del rajolí, també a la dreta, i una mica més enllà, abans del revolt de paella a dretes hi ha un camí a l’esquerra que us portarà a la font del Faig, aquesta no raja quasi mai (1,9 km. des de el centre del poble).

Font del Faig

Avui us explicaré la ruta en km., no en temps, la bici és així, però la volta es pot fer tranquil·lament a peu, total son 20 km. més o menys.

A la font del Faig passeu el torrent i seguiu de dret deixant el fil del bestiar a la vostra dreta, el propietari l’ha posat fa poc i només cal passar el prat (NE) en forta pujada per trobar la pista per on cal seguir cap a l’esquerra (2 km.).

Seguiu la pista fins que passeu la C-153, just passar-la al coll del Bach i agafar la pista asfaltada que teniu al davant (2.9 km.), el camí porta a Comajoan, passant per el Colomer, just abans de la tanca de Comajoan, ja sota les parets del Plà deAiats, agafeu una pista que surt a ma dreta i en pujada (4.2 km).

Una meravella !!

Aquesta pista és molt i molt bonica, l’aneu seguint ignorant qualsevol pista que surti a dreta o esquerra, sempre per la principal, passareu unes fagedes espectaculars, deixareu el cobert de Sant Crist a l'esquerra (6,3 km.) ignorant la pista que hi porta, seguiu en direcció Falgars.

A l'esquerra Cal Sant Crist, vosaltres de dret.

Just abans que la pista faci un revolt molt pronunciat a esquerres i en baixada, preneu la pista que fa un gir de pràcticament 360º a la vostra esquerra i en pujada (7 km.), agafeu-vos fort que ara pujarem una estona.

A l'esquerra i amunt

Així puja ...

Pugem sense parar 1 km., som al punt més alt de la volta (8 km.), ara el camí gira altre cop quasi bé 360º i comença a baixar deixant uns bonics prats a ma dreta, abans es baixava pel mig dels prats, però fa anys vaig veure les roderes de uns 4x4 que es van entretenir a fer derrapades al mig del prat, entenc que els propietaris s’enfadin amb aquest tipus de personatges.

El camí baixa fins a passar el torrent (8.6 km.), en un pas molt bonic, aquest torrent s’ajunta amb altres torrents i al final acaba en el preciós salt de la Coromina, aquest torrent el vaig baixar fa anys, ja us he explicat que m’agrada explorar i es molt divertit, tot i que més val portar una corda, ja que hi ha un parell de llocs que s’ha de fer un rappel per anar més segurs.

Un cop passat el torrent

Ara el camí torna a pujar, passeu per la Casa Nova de Recons que la deixeu a la vostra dreta i ja aneu a parar a la pista que porta al peu de les escales de Cabrera a l’esquerra i cap a Sant Julià de Cabrera a la dreta (9.5 km.), ara anireu pla i avall per una pista emporlanada majoritàriament, aneu molt en compte, hi ha cotxes que es pensen que fan el Paris-Dakar i podríeu tenir un bon ensurt.

Collet de Sant Julià


Al final, després de un fort pujador sortiu al Collet de Sant Julià (13.1 km.), pista a la dreta aniríeu cap a la Vola o cap a Barcons passant per Sant Nazari, just d’aquest collet surt el sender per pujar a Cabrera per l’Osca i seguint la pista a l’esquerra passeu per Cal Vidrier, Sant Julià de Cabrera, amb unes vistes de Cabrera espectaculars, la Masallera i el seu Molí, després del Molí fareu un pujador i just en un revolt a esquerres surt una pista a ma esquerra per la que teniu que seguir (15.3 km.).

Passeu per Can Mont, on solen tenir-hi molts i molts ànecs i seguint la pista que passa deixant la casa a la dreta anireu a parar a la C-153 (16.9 km.), no tenim més remei que fer carretera fins a Cantoni (20 km.).

Des de Cal Mont ja es veu Cantoni

Si hi aneu us agradarà molt, tan a peu com en BTT, una volta curteta però molt bonica pel cor del Cabrarès que a mi em te enamorat, no ho puc evitar.

El nou seient

La Cardgirus

Entrenaments nocturns

Per cert, fa un anyet que porto un seient a les bicis que em va fer dubtar molt, es un seient curt, sense punta (DUOPOWER), per tal d’evitar castigar les parts baixes, nomes recolzes els isquios, us he de dir que es genial, ara no em veuria amb un altre seient diferent. Hi ha diferents marques i fins hi tot l’he posat a la Cardgirus, la bicicleta estàtica que jo faig servir per entrenar quan es fa fosc tan d’hora, tot i que faig sortides nocturnes. D’ara al Febrer faig BTT, després torno a agafar la bici de carretera que és la que més m’agrada.

En fi, recordeu que no s’ha de notar per on heu passat i si camineu sovint, ja sabeu, federeu-vos.

TRACKA L’STRAVA

dilluns, de novembre 09, 2020

SERRA DE CARREU, LA GALLINOVA (1.687 M.) I LO TOSSALET (1.625 M.) (12 DE 20)

 

Cantoni, 9 de Novembre de 2020

TOTA LA SERRA EN PRESPECTIVA

Ja que els caps de setmana estem confinats i només podem fer esport al nostre municipi i municipis veïns hem decidit que farem festa un dia entre setmana per poder anar fent el nostre projecta 20/20, 20 sortides amb el Ramon el 2020.

Avui hem anat al Pallars Jussà, quan vaig fer els 42 cims comarcals vaig pujar el Peguera (2.942 m.) cim culminant d’aquesta comarca, també amb el Ramon, però avui volíem anar a una zona d’aquelles poc concorregudes i a fe de Déu que ho era, no hem trobat a ningú caminant en tot el dia. Hem anat a fer la Serra de Carreu, just a sobre de l’Abella de la Conca, una joia.

La d’avui no és pas una sortida fàcil i cal tenir present tres coses, bones cames, gens de vertigen i saber orientar-se molt be, aquí no hi ha marques, ni fites, ni senders marcats. Cal jugar amb la imaginació i l’instint per fer-la, clar que jo us hi penjaré un track on només hi ha una petita marrada tot baixant del Pas de la Ce, val a dir que amb el Ramon aquestes sortides son les que més ens agraden.

APROXIMACIÓ:

Per arribar-hi cal anar fins a l’Abella de la Conca, la carretera acaba en aquest poblet sota les roques, una meravella amb una església romànica preciosa, poc abans del poble hi ha un bon lloc on deixar el cotxe.

ABELLA DE LA CONCA








RUTA:

Passem tot el poble, caminant en direcció Est, a la sortida del poble i just al costat de una gran roca farcida de vies d’escalada surt un camí a ma esquerra en sentit ascendent, cap allà anem, el camí va pujant sense contemplacions, no el tenim de deixar mai, el nostre destí es la Collada del Trumfo, ja sota les parets de la Serra de Carreu.

LA SERRA DE CARREU

LA BOIRA A BAIX

Seguint la pista i en 1:25 h. passem pel costat de la Casa Toà, on hi viuen uns neo-rurals, les úniques persones que trobarem en tot el dia, poc després de la casa hi ha un revolt a la dreta, seguim la pista i en 10 minuts més trobem un trencant a l’esquerra que tenim de seguir, al final del dia tornarem a passar per aquest trencant.

CASA TOÀ

ARA A L'ESQUERRA

Ara la pista puja sense pietat, fins aquí hem pujat 320 m., d’aquí fins la Collada del Trumfo en pujarem 147 més en menys de 1 km, ja us podeu imaginar la pendent oi ??.

AL CENTRE LA COLLADA DEL TRUMFO

En aproximadament 2:00 h., parades incloses, que han sigut ben poques ens plantem a la Collada del Trumfo. Fins aquí cap problema, ara cal guanyar el grau fins dalt del cingle, agafem cap a la dreta i anem trobant alguna fita que ens va guiant, anem pujant en direcció NO, a vegades ens tenim d’ajudar amb les mans, però sempre fàcil, aneu amb compte quan trobeu una tartera, el camí gira en direcció NE i l’aneu seguint, de mal caminar, fins que sortiu a la carena on hi ha una espantosa tanca molt alta, sembla ser que es per evitar la fuga d’animals de la reserva de caça de Boumort.

COLLADA DEL TRUMFO, ARA CAP ELS PEUS DEL CINGLE

A BAIX LA COLLADA, EL RAMON VA PUJANT

Si ho feu be sortireu davant mateix de l’únic pas que ens permet passar a la part nord de la tanca, si no cal que resseguiu la tanca amunt i avall i ja trobareu el pas, una mica més amunt, en direcció al Pic de Gallinova (1.687 m.) hi ha un pas que algú a obert a la tanca (50 minuts des de la Collada).

TANCA HORRIBLE

Ara seguirem la carena o be seguirem pel bosc, més a la banda Nord, un bosc amb molta pendent i de mal caminar, sense cap indicació, ni sender, ni fites. Però no us espanteu, la direcció es evident i no us podeu pas perdre, sempre en direcció NE. Pugem el Pic de Gallinova, 10 minuts des de que hem trobat la tanca, aquest serà el punt més alt d’avui. Des de el cotxe 3:00 h.


CIM DE GALLINOVA, EN PORTEM 12 DE 20

AQUEST ES EL CAMÍ

Les vistes des de la carena son espectaculars, cap el Nord el pirineu, amb l’Aneto al centre, a baix el pantà de Sant Antoni, amb la Pobla de Segur a la seva cua.

PANTÀ DE SANT ANTONI

TOT EL PIRINEU

Ara ens queden prop de 4 km. de cresta, ara pel mateix fil de la cresta, ara més al Nord pel bosc anem fent tota la cresta, en 1:15/1:30 h. fem Lo Tossalet (1.625 m.), una mica més enllà un altre cim secundari i d’aquí el camí baixa decididament cap el Pas de Ce, on tornem a trobar la tanca amb un pas per passar a la banda Sud, fins aquí, des de el Tossalet  45-50 minuts més. Ara portem des de el cotxe 5:30 h.

DE ON VENIM DES DE LO TOSSALET

EL PAS AL COLL DE CE

Ara cal parar atenció, hi ha un sender que baixa cap al Sud, primer a la vostra dreta, després el sender, molt desdibuixat, gira a l’esquerra i sobretot aneu amb compte, quan passeu una mena de tartera petita el sender baixa per la tartera fins trobar un sender, poc marcat però força evident, l’agafeu a la dreta, hem baixat de cop 200 m.,  no deixeu el sender fins que trobeu una pista més ample, que també la seguireu a la dreta (45 minuts des de el Pas de Ce).

En 15 minuts passem pel costat de la Casa Victor, sembla que hi viuen uns Neo-rurals anglesos, i ja en cinc minuts més trobem a la dreta el trencat que puja a la Collada del Trumfo, així tanquem la circular per la Serra de Carreu, portem des de el cotxe 7:00 h., parades incloses.

CASA VICTOR

Ara només ens cal tornar a seguir la pista fins l’Abella, triguem 45-50 minuts des de el trencant a la Collada, total prop de 8 hores de magnífica caminada. Aprofitem per visitar la bonica església romànica de Sant Esteve i cap el cotxe.

Aneu-hi que us agradarà, camineu amb calma, que no es noti per on passeu i si camineu sovint ja sabeu que teniu de fer !!!.

Enllaç al track deStrava