dilluns, d’agost 05, 2019

PEDRAFORCA, EL POLLEGÓ INFERIOR (2.445 m.)


Cantoni, 3 d’Agost de 2019

El Pedraforca des de casa

1982, arrivant al Pollegó Superior

1982 baixant la tartera
Des de casa veig el Pedraforca, l’he pujat una colla de cops, la primera vegada el 1977, fa quatre dies, sempre el Pollegó superior, però el dijous passat, tot dinant,  el Ramon em diu, així de cop i volta: “ dissabte fem el Pollegó inferior del Pedraforca”, evidentment no m’hi podia pas negar i ja em tens cap el Pedraforca amb els germans Serra, per tan molt ben acompanyat.

Cal anar fins a Saldes, poc després del poble hi ha el trencant a la dreta, que porta cap el refugi Lluís Estasen. Lluís Estasen (1890-1947) va ser un enamorat del Pedraforca i del Pirineu, obrint-hi infinitat de rutes d’escalada. El refugi porta el seu nom i quan posaven la primera pedra, ell, que hi era present hi va morir de una embòlia, quines coses te la vida oi ??.

Lluís Estasen
El cas és que aneu fins a l’aparcament del refugi on hi ha el sender que ens porta en 10-15 minuts fins al bonic i acollidor refugi (81 places), normalment molt ple de excursionistes i escaladors, si voleu fer-hi nit reserveu:
tel.:  608315312

Us explicaré la ruta des de el refugi:

Des de el refugi cal agafar el sender que ens porta a la tartera, indicat com a “enforcadura", va marxant bastant de pla en direcció Sud, quan sortiu als peus de la tartera central veureu un gran bloc de roca (35 – 40 minuts), hi ha una inscripció de color verd que diu “Pollegó inferior”, hi ha un senderet poc fresat, amb alguna fita i unes marques verdes, va per la banda esquerra de la tartera fins que s’endinsa al bosc de pins. 

El gran bloc als peus de la tartera


El nostre destí


Fa una pujada força dreta i feixuga però sense cap dificultat especial, heu de vigilar de no perdre les marques, el nostre destí es el balcó de la Joaquima (1:10 – 1:15 h), vistes espectaculars, darrera nostre, en direcció O – NO veiem ben clara la ruta a seguir fins el Pollegó inferior. 

Poc abans del balcó de la Joaquima



Just al balcó, darrera meu es veuen les senyals verdes del camí a seguir
Seguim una ressenya que va publicar el Vertex on parla de passos de II i III grau, fins ara res de res, la pendent si que es molt forta i la sensació de verticalitat força acusada, però es va fent be. Al balcó de la Joaquima mengem i bevem, fa calor però ens ho estem passant molt be.

Ara seguim en direcció Oest, pujant una mena de llom rocós es el Cap de Roget, cada vegada les vistes son més espectaculars, baixem a una marcada bretxa, el Pradet  (1:25-1:30 h), aquí hi ha dos camins, un en pujada a la nostra esquerra, marcat amb color verd, ignoreu-lo, un altre de dret al nas una mica en baixada, aquest es el nostre, va pujant una mica per sota l’aresta fent ziga-zagues per la vessant de la tartera, la verticalitat es considerable però sense perills, camineu amb prudència i anireu pujant en direcció al nostre destí. De moment no hem trobat a ningú, la tartera i el Pollegó Superior hi ha moltíssima gent.

Pollagó inferior des del Cap de Roget 

Baixant cap el Pradet

La ruta des de el Cap de Roget
Seguim per uns prats molt inclinats en direcció al cim i a una zona més rocosa, de moment tot ha estat fàcil, feixuc, però fàcil, en aquesta zona rocosa hi ha algun lloc on tenim d’ajudar-nos amb les mans, fins que trobem una petita xemeneia equipada amb una cadena, de fet ajuda, però no seria necessària (2:15 – 2:30 h) un cop superat aquest pas ens plantem al cim immediatament, total, pujant amb calma, parades incloses nosaltres hem trigat 2:40 hores des de el Refugi.



Poc abans del tram rocós final
Una mica amb les mans

Al tram de la cadena, l'Angel ben content

I el Ramon també
Al cim del Pollegó inferior (2.445 m)




Poc abans del cim hem trobat 4 companys que baixaven, un cop al cim apareixen dos companys mes ben simpàtics, total 6 persones son les que ens hem trobat en tot el matí.

Aquesta ruta que hem seguit es l’última que va fer el Lluís Estasen abans de la seva mort, ens ha agradat fer-la seguint les passes de un enamorat de les muntanyes, precursor de tantes coses.

Reposem, mengem, bevem i amb molta prudència anem baixant cap el refugi, per la mateixa ruta de pujada, dues horetes i tornem a ser al Refugi, en total una sortida de 4:30 – 5:00 horetes, hem gaudit com nens petits !!

El Pollegó inferior no te pas cap dificultat especial, però no s’ha de tenir gens de por a les alçades i s’ha de ser prudent, amb boira, pluja o neu jo no ho recomanaria pas, a no ser que se sigui molt experimentat. La ressenya del Vertex, com us he dit, parla de passos de II i III grau, a mi no m’ho ha semblat pas, però en tot cas, com sempre us dic sigueu prudents i si camineu sovint federeu-vos.


Aqui podeu veure una mica la ruta

El preu de la sortida, el final de uns pantalons de més de 10 anys !!!