Cantoni, 3 d’Agost de 2019
 |
| El Pedraforca des de casa |
 |
| 1982, arrivant al Pollegó Superior |
 |
| 1982 baixant la tartera |
Des de casa veig el Pedraforca, l’he pujat una colla de
cops, la primera vegada el 1977, fa quatre dies, sempre el Pollegó superior,
però el dijous passat, tot dinant, el
Ramon em diu, així de cop i volta: “ dissabte fem el Pollegó inferior del
Pedraforca”, evidentment no m’hi podia pas negar i ja em tens cap el Pedraforca
amb els germans Serra, per tan molt ben acompanyat.
Cal anar fins a Saldes, poc després del poble hi ha el
trencant a la dreta, que porta cap el refugi Lluís Estasen. Lluís Estasen
(1890-1947) va ser un enamorat del Pedraforca i del Pirineu, obrint-hi
infinitat de rutes d’escalada. El refugi porta el seu nom i quan posaven la
primera pedra, ell, que hi era present hi va morir de una embòlia, quines coses
te la vida oi ??.
 |
| Lluís Estasen |
El cas és que aneu fins a l’aparcament del refugi on hi
ha el sender que ens porta en 10-15 minuts fins al bonic i acollidor refugi (81
places), normalment molt ple de excursionistes i escaladors, si voleu fer-hi
nit reserveu:
tel.: 608315312
Us explicaré la ruta des de el refugi:
Des de el refugi cal agafar el sender que ens porta a la
tartera, indicat com a “enforcadura", va marxant bastant de pla en direcció
Sud, quan sortiu als peus de la tartera central veureu un gran bloc de roca (35
– 40 minuts), hi ha una inscripció de color verd que diu “Pollegó inferior”, hi
ha un senderet poc fresat, amb alguna fita i unes marques verdes, va per la
banda esquerra de la tartera fins que s’endinsa al bosc de pins.
 |
| El gran bloc als peus de la tartera |
 |
| El nostre destí |
Fa una pujada
força dreta i feixuga però sense cap dificultat especial, heu de vigilar de no
perdre les marques, el nostre destí es el balcó de la Joaquima (1:10 – 1:15 h),
vistes espectaculars, darrera nostre, en direcció O – NO veiem ben clara la
ruta a seguir fins el Pollegó inferior.
 |
| Poc abans del balcó de la Joaquima |
 |
| Just al balcó, darrera meu es veuen les senyals verdes del camí a seguir |
Seguim una ressenya que va publicar el
Vertex on parla de passos de II i III grau, fins ara res de res, la pendent si
que es molt forta i la sensació de verticalitat força acusada, però es va fent
be. Al balcó de la Joaquima mengem i bevem, fa calor però ens ho estem passant
molt be.
Ara seguim en direcció Oest, pujant una mena de llom
rocós es el Cap de Roget, cada vegada les vistes son més espectaculars,
baixem a una marcada bretxa, el Pradet (1:25-1:30
h), aquí hi ha dos camins, un en pujada a la nostra esquerra, marcat amb color
verd, ignoreu-lo, un altre de dret al nas una mica en baixada, aquest es el
nostre, va pujant una mica per sota l’aresta fent ziga-zagues per la vessant de
la tartera, la verticalitat es considerable però sense perills, camineu amb
prudència i anireu pujant en direcció al nostre destí. De moment no hem trobat
a ningú, la tartera i el Pollegó Superior hi ha moltíssima gent.
 |
| Pollagó inferior des del Cap de Roget |
 |
| Baixant cap el Pradet |
 |
| La ruta des de el Cap de Roget |
Seguim per uns prats molt inclinats en direcció al cim i
a una zona més rocosa, de moment tot ha estat fàcil, feixuc, però fàcil, en
aquesta zona rocosa hi ha algun lloc on tenim d’ajudar-nos amb les mans, fins
que trobem una petita xemeneia equipada amb una cadena, de fet ajuda, però no
seria necessària (2:15 – 2:30 h) un cop superat aquest pas ens plantem al cim immediatament,
total, pujant amb calma, parades incloses nosaltres hem trigat 2:40 hores des
de el Refugi.
 |
| Poc abans del tram rocós final |
 |
| Una mica amb les mans |
 |
| Al tram de la cadena, l'Angel ben content |
 |
| I el Ramon també |
 |
| Al cim del Pollegó inferior (2.445 m) |
Poc abans del cim hem trobat 4 companys que baixaven, un
cop al cim apareixen dos companys mes ben simpàtics, total 6 persones son les que ens hem trobat en tot el matí.
Aquesta ruta que hem seguit es l’última que va fer el
Lluís Estasen abans de la seva mort, ens ha agradat fer-la seguint les passes de
un enamorat de les muntanyes, precursor de tantes coses.
Reposem, mengem, bevem i amb molta prudència anem
baixant cap el refugi, per la mateixa ruta de pujada, dues horetes i tornem a
ser al Refugi, en total una sortida de 4:30 – 5:00 horetes, hem gaudit com nens
petits !!
El Pollegó inferior no te pas cap dificultat especial,
però no s’ha de tenir gens de por a les alçades i s’ha de ser prudent, amb
boira, pluja o neu jo no ho recomanaria pas, a no ser que se sigui molt
experimentat. La ressenya del Vertex, com us he dit, parla de passos de II i
III grau, a mi no m’ho ha semblat pas, però en tot cas, com sempre us dic
sigueu prudents i si camineu sovint federeu-vos.
 |
| Aqui podeu veure una mica la ruta |
 |
| El preu de la sortida, el final de uns pantalons de més de 10 anys !!! |
