Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 6-MONTSENY. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 6-MONTSENY. Mostrar tots els missatges

diumenge, 11 de març del 2018

RIERA DE PICAMENA I ELS SEUS MOLINS AL BRULL


10 de Març de 2018

M'agrada caminar amb ells
Avui caminem amb la Carme i la Quima, a mi m’agrada anar amb elles i en Ramon, fa tants anys que ens coneixem que és molt gust caminar mentre parlem de les nostres coses, amb calma, sense compliments, l’amistat no te preu.

Total, que decidim anar a veure antics molins a la riera de Picamena, sota mateix del Brull, el Ramon i la Carme ja ho coneixien i ens van proposar d’anar-hi plegats, nosaltres ens hi vàrem apuntar immediatament, només faltaria.

Total, cal anar fins el poblet del Brull a la carretera que va de Seva a Collformic (BV-5301), just al costat de l’església hi ha un bon aparcament per deixar el cotxe. Seguirem el camí que passa pel costat del poliesportiu, aquest camí ens portaria a Aiguafreda, el seguim fins que trobem un trencant a ma esquerra que mena cap a la casa de Can Coromines (5 minuts des de el cotxe), hi ha un pou just a l’entrada, el prenem i tot passant entre la casa i la piscina hi ha els estenedors de la roba i un pas a la cleda del bestiar, per aquí tenim de seguir. Des de la casa hi ha bones vistes del fons de la vall per on baixa la riera de Picamena i la casa del Pujol al fons de la vall.

Trencant de Can Coromines
Agafem un sender que va marxant en direcció SE fins que trobem el camí que porta a la casa del Pujol (25 min. des de el cotxe), hi ha un STOP pintat a la roca de color groc, per aquesta pista pujarem de tornada, ara agafem el camí en direcció el brull, a l’esquerra un cop som a la pista, si voleu en direcció N, només 100 metres, estigueu al aguait, el Ramon hi va fer una fita petitona, perquè no la desmunti ningú, hi ha un senderó que marxa cap el fons de la riera, a la nostra dreta, es el punt on no val a badar, no és massa evident.


Passant la pista i el trencant cap a la riera amb la "fiteta".
El sender, preciós, primer va en direcció NE, després comença a baixar ben decidit cap el fons del torrent tot fent marrades, una passada. A uns 20-25 minuts de fer sender, prop de la riera ja, hi ha un sender que surt aigües amunt, unes aigües clares i fresques que fa goig de veure, el seguim i anem a parar al Molí de Dalt (uns 200 metres), en queden restes i tres grans pedres de molí. Per accedir-hi cal passar la riera, hi ha diferents llocs per on es pot passar sense ficar-nos a l’aigua. El visitem i tornem pel mateix sender, ara aigües avall, volem veure el Molí de Baix.


Sender cap a la riera de Picamena
Moí de Dalt

Retornem doncs al sender per on havíem baixat i el seguim aigües avall, 100 metres més enllà trobem el segon molí, aquest era més gran, tenia tres plantes i als seus peus hi ha un salt d’aigua, està més enrunat, però es bonic de visitar. Portem 1:20 h. des de el cotxe, parades incloses.

Molí de Baix
Una Salamandre, aigues pures.
El salt d'aigua del Molí
Aqui viu la Salamandra.
Ara aigues avall ...
Per aquest sender.

Ara passem la riera i seguim aigües avall, deixant la riera a la nostra dreta, caminem per un sender preciós fins que trobem els prats que accedeixen a la casa del Pujol, només ens cal seguir la tanca pel bestiar a la nostra dreta i trobem la cadena d’entrada a la finca i la pista que porta cap el Brull, 1:45 h. des de el Brull.

Prats del Pujol
Ara només cal seguir la pista fins el Brull

Ara només ens cal seguir la pista fins el sender per on havíem baixat de Cal Coromines, no us preocupeu si us el passeu, la pista també porta al Brull. Total, em caminat 2:30 h, parades incloses, però val la pena, un altre caminada pel Montseny més profund i amagat, i el millor, ben sols, no hem trobat ningú en tot el recorregut.



dissabte, 10 de febrer del 2018

MATAGALLS (1.697 m.) PER COLL PREGON


10 de Febrer de 2018

Agudes i Turó de l'Home des de Matagalls, el mar al fons ...
Ja us he parlat del Matagalls (1.697 m.), per la ruta clàssica de Collformic i per la ruta de les fonts,  avui hi tornaré, aquesta vegada, aprofitant la nevada que ha caigut hi pujarem per Coll Pregon, una altre de les rutes clàssiques d’aquest cim, cim culminant de la comarca d’Osona, ja us en vaig parlar en els Cims Comarcals de Catalunya.



Per pujar-hi per aquesta ruta cal agafar la carretera que va de Viladrau a Sant Marçal, la GIV-5201, hem deixat el cotxe al coll de Bordoriol, prop del punt quilomètric 3. Deixeu el cotxe ben aparcat, hi sol haver-hi molta gent i el mossos posen multes a tots els cotxes que toquen asfalt.



A la font dels mosquits.
Des de el mateix coll surt un sender en direcció Oest i de seguida SO, es va endinsant al bosc, està molt ben indicat, sempre cap a Coll Pregon, hi trigareu de 1:30 a 2:00, depenent del ritme vostre.
Ara cal seguir cap el collet de l’home mort i cap a la creu de dret, (30 minuts des de coll Pregon), no te cap pèrdua ni cap dificultat, però les vistes son extraordinàries cap a totes bandes, un mirador de 360º, Osona, el Vallès, la Selva, més lluny el nostre estimat Pirineu i cap a l’Est la Mediterrània, que més voleu !!. Des de el cotxe en total 2:00 h a 2:30 h.


Coll Pregon
Avui amb el Ramón hem pujat per la Font dels Mosquits, doncs volíem trepitjar neu verge i la ruta normal estava a petar de gent, per aquesta variant hem anat sols i a fe de Déu que ens hem inflat de trepitjar neu verge, amb les raquetes, còmodament, val a dir. La tornada pel mateix camí, sense pressa i ben contents del funcionament del meu genoll, aviat en farem de més grans.
Com sempre us dic, sigueu prudents, gaudiu de l’entorn i que no es noti que heu passat per allà, aneu-hi us agradarà.





dissabte, 1 de desembre del 2012

MATAGALLS, RUTA DE LES FONTS

01 de Desembre de 2012

Avui us explicaré una altre ruta per pujar al Matagalls, però en aquest cas una ruta fòra de rutes turístiques, on no trobareu gent, però si que haureu de fer servir l'orientació per tal de no extraviar-vos, els camins d'aquesta ruta estan poc indicats.
Agafeu la carretera BV-5301, que puja de Seva a Collformic, poc després del Brull, entre el km 29 i el 28 hi ha una font a ma esquerra, hi ha diferents espais per deixar el cotxe, aqui començarà la caminada.
Hi ha un espai amb un mur i dos bancs, una mica abans de la font, a ma esquerra de la carretera, just allà surt un senderol poc marcat, en direcció Nord, pujant de dret pel bosc de castanyers, el primer tram puja de sobte, els primers 15 - 20 minuts son de forta pujada fins que sortim al llom de la Serra de Font Pomereta, una mica per sobre de la font que ens queda a l'altre bassant. Veiem molt bé Sant Segimón, el cim del Pou d'en Sala, lluny, a la Garrotxa el Bassegoda i més enllà encara bona part del Pirineu.

Sant Segimón
Turó del Pou de'n Sala

El Bassegoda
El Ramon prop del Turó dels Esqueis
Anem marxant en direcció Est cap el Turó dels Esqueis (1.313 m.), ja veiem el pla de la barraca a l'altre banda, en direcció Sud-Est, prenem aquesta direcció fins que trobem la pista que porta a Sant Segimón, la seguim en sentit descendent en direcció al sot de la Fagetona, on hi ha un revolt a esquerres i un gran faig amb una branca trencada i caiguda, fins aquí hem trigat una horeta escasa i de moment hem trobat poca neu.

Aqui agafem la ruta de les fonts, cap a la dreta.
A la dreta, per sobre del camí hi ha la font de mossen Cinto, pero nosaltres agafem pel costat del torrent en direcció Est cap a la font dels Manlleuencs (5 minuts desde el Faig trencat), després la font de la Sardana (10 minuts) i la font de la Gavarrera (15 minuts), al final del Sot de la Fagetona hi ha un gorg molt bonic (30 minuts desde el faig trencat i 1:30 desde el cotxe), en aquest tram he trobat més neu, però no hem necessitat les raquetes que duiem a les motxil·les.

Prop de la font de la Sardana
Pujant pel Sot de la Fagetona
El petit gorg del final del Sot de la Fagetona
El camí es va perdent, ara teniu de pujar pel mig del bosc per anar a buscar el collet de la font a 1.557 m. d'alçada, ja veiem la gent que puja per la ruta normal desde Collformic i el Matagalls amb una bona pila de excursionistes al cim.

Ja veiem el cim, molt concorregut !!
Cim del Matagalls
Nosaltres anem pujant pel pla de les Saleres Velles fins al cim del Matagalls (1.696 m.), hem trigat poc més de dues hores, fa molt de vent i fred i no ens estem gaire estona al cim, tornem més o menys pel mateix cami, passant per la font del Matagalls, on fen paradeta per menjar i veure, després anem baixant seguint els amples lloms del Pla dels Ginebres, amb molt bones vistes de Montserrat, fins que a la nostra esquerra muntanya avall, veiem la reconada del Faig trencat i baixem de dret (3 hores desde el cotxe), allà agafem la mateixa ruta de pujada fins el cotxe, en total 3:45 hores, bona matinal, preciosa i lluny de les aglomeracions de la ruta normal, un plaer ja ho podeu ben creure !!.


La font del Matagalls, parada i fonda !!
Montserrat !!


dilluns, 10 de setembre del 2012

MATAGALLS (1.697 m.)

10 de Setembre de 2012

El Matagalls és el cim més alt d'Osona, la meva comarca (CIMS COMARCALS DE CATALUNYA), aqui vaig nèixer i aqui visc, ja us he explicat que pel Montseny vaig apendre a estimar la muntanya i junt amb les Agudes i el Turó de l'Home, el Matagalls l'he pujat per tot arreu i a totes les èpoques de l'any, us explicaré, però, la ruta més habitual, desde Collformic.

Al Matagalls amb la quitxalla del grup d'esplai, 1978
Teniu d'anar fins a Collformic, per la BV-5301, al mateix coll deixeu el cotxe i llavors agafeu el camí, molt ben indicat i molt transitat que va en direcció al plà de la barraca, direcció Nord-Est, fins aquí trigareu uns 30 minuts, veureu les restes de un pou de neu, ben rodó, semblant al crater de un meteorit. La vista comença a ser espectacular, però no us poseu nerviosos, el Matagalls és un cim que es puja a glops, sembla que ja hi sou, però sempre surt un altre turó, per tan paciència. Després del pla de la barraca hi ha un tram que puja fort, passareu pel turó Gros de Santandreu (1.542 m.), desde on veureu per primera vegada el Matagalls, però encara us queda feina, deixareu a la dreta el turó de l'Estanyol i us plantareu al collet dels Llops (1.565 m.), a la dreta i en pocs minuts anireu a parar a la Font Freda, on podeu repostar aigua, fins el coll haureu trigat entre 50 minuts i una hora, sou als peus del Matagalls, el camí és evident i pujareu l'últim tram, altre cop prou dret fins el cim. Haurem trigat entre 1 h i 1:15 h, depenent del pas.

Aqui hi teniu la ruta.
La vista desde el cim es impresionant, Pirineu, Osona, Vallés, Montserrat i en dies clars molt de Mar. Tornarem pel mateix camí i haurem fet una matinal de menys de tres hores, però ben aprofitada. No hi ha dificultats, però compte amb mal temps i boira, la muntanya és molt perdedora, sigueu prudents !!

Al Matagalls, neu i mal temps !!






divendres, 7 de setembre del 2012

TURÓ DE L'HOME (1.706 m.)

7 de Setembre de 2012

El Turó de l'Home, el primer "Pic" que vaig pujar, era l'any 1.965 i amb els pares, els germans i uns tiets molt trempats vàrem passar unes vacances inolvidables a Santa Fé del Montseny, en una caseta que hi havía prop del pantà. El cas és que el tiet Jordi i el pare van planificar una excursió, aniríem a pujar un "PIC", el Turó de l'Home, jo amb 7 anys vaig quedar impresionat, un PIC, erem els set germans, el pare i la mare, el tiet i la tieta, 11 en total, com hi cabríem a la punta de un PIC, tan punxeguts com els dibuixava jo !!
Vàrem sortir de Santa Fé i vàrem anar pujant cap el Turó de l'Home i jo amb cara de preocupat, recordo que el pare em deia, que tens vailet ??, i jo li deia que no em passava res. I amunt, vàrem passar per una font amb aigua clara i freda, i amunt, i jo preocupat per veure com ens ficaríem tots al cim, però quan vaig arrivar a dalt vaig adonar-me que era un cim ample i preciós, per aquella època no hi havía carretera, però si la casa del metereòleg i les antenes dels soldats.
Vaig quedar enamorat de la muntanya i no he pogut deixar de pujar-ne mai més, n'he de donar les gràcies al pare i al tiet Jordi, amb tots dos hi vaig seguir caminant, i mai els hi podré agraïr prou l'afició que em van encomanar !!



El pare a la font, refrescant-se !!
Jo i la meva germana Anni
Al cim, jo soc el de la dreta amb gorra, només hi falta la mare que feia la foto i els tiets
Baixant, aqui si que surten la mare i la tieta Ión.


La ruta que us recomanaría actualment sería la mateixa que les Agudes, pujant pels Castellets ( LES AGUDES ), un cop al cim baixar al coll de les Agudes, tal i com us explico a les Agudes i en poc més de 20 minutets sereu al cim del Turó de l'Home. Després reculeu pel mateix camí i baixeu tal i com us explico a l'article de les Agudes.
Les Agudes, Turó de l'Home i Matagalls els he pujat per moltes rutes diferents i en toes les èpoques de l'any, ho tenim prop de casa i a més, el Montseny, es una passada de bonic.
Si seguiu aquesta ruta feu dos cims comarcals en una matinal, les Agudes (La Selva) i Turó de l'Home (Vallès Oriental).


Al fons el Turó de l'Home, desde les Agudes 
La ruta, més o menys !!
1975, amb els companys d'atletisme.