10 de Març de 2018
|
M'agrada caminar amb ells |
Avui caminem amb la Carme i la Quima, a mi m’agrada anar
amb elles i en Ramon, fa tants anys que ens coneixem que és molt gust caminar
mentre parlem de les nostres coses, amb calma, sense compliments, l’amistat no
te preu.
Total, que decidim anar a veure antics molins a la riera
de Picamena, sota mateix del Brull, el Ramon i la Carme ja ho coneixien i ens
van proposar d’anar-hi plegats, nosaltres ens hi vàrem apuntar immediatament,
només faltaria.
Total, cal anar fins el poblet del Brull a la carretera
que va de Seva a Collformic (BV-5301), just al costat de l’església hi ha un
bon aparcament per deixar el cotxe. Seguirem el camí que passa pel costat del poliesportiu,
aquest camí ens portaria a Aiguafreda, el seguim fins que trobem un trencant a
ma esquerra que mena cap a la casa de Can Coromines (5 minuts des de el cotxe),
hi ha un pou just a l’entrada, el prenem i tot passant entre la casa i la
piscina hi ha els estenedors de la roba i un pas a la cleda del bestiar, per aquí
tenim de seguir. Des de la casa hi ha bones vistes del fons de la vall per on
baixa la riera de Picamena i la casa del Pujol al fons de la vall.
|
Trencant de Can Coromines |
Agafem un sender que va marxant en direcció SE fins que
trobem el camí que porta a la casa del Pujol (25 min. des de el cotxe), hi ha
un STOP pintat a la roca de color groc, per aquesta pista pujarem de tornada,
ara agafem el camí en direcció el brull, a l’esquerra un cop som a la pista, si
voleu en direcció N, només 100 metres, estigueu al aguait, el Ramon hi va fer
una fita petitona, perquè no la desmunti ningú, hi ha un senderó que marxa cap
el fons de la riera, a la nostra dreta, es el punt on no val a badar, no és
massa evident.
|
Passant la pista i el trencant cap a la riera amb la "fiteta". |
El sender, preciós, primer va en direcció NE, després
comença a baixar ben decidit cap el fons del torrent tot fent marrades, una
passada. A uns 20-25 minuts de fer sender, prop de la riera ja, hi ha un sender
que surt aigües amunt, unes aigües clares i fresques que fa goig de veure, el
seguim i anem a parar al Molí de Dalt (uns 200 metres), en queden restes i tres
grans pedres de molí. Per accedir-hi cal passar la riera, hi ha diferents llocs
per on es pot passar sense ficar-nos a l’aigua. El visitem i tornem pel mateix
sender, ara aigües avall, volem veure el Molí de Baix.
|
Sender cap a la riera de Picamena |
|
Moí de Dalt |
Retornem doncs al sender per on havíem baixat i el seguim aigües
avall, 100 metres més enllà trobem el segon molí, aquest era més gran, tenia
tres plantes i als seus peus hi ha un salt d’aigua, està més enrunat, però es
bonic de visitar. Portem 1:20 h. des de el cotxe, parades incloses.
|
Molí de Baix |
|
Una Salamandre, aigues pures. |
|
El salt d'aigua del Molí |
|
Aqui viu la Salamandra. |
|
Ara aigues avall ... |
|
Per aquest sender. |
Ara passem la riera i seguim aigües avall, deixant la
riera a la nostra dreta, caminem per un sender preciós fins que trobem els
prats que accedeixen a la casa del Pujol, només ens cal seguir la tanca pel
bestiar a la nostra dreta i trobem la cadena d’entrada a la finca i la pista
que porta cap el Brull, 1:45 h. des de el Brull.
|
Prats del Pujol |
|
Ara només cal seguir la pista fins el Brull |
Ara només ens cal seguir la pista fins el sender per on
havíem baixat de Cal Coromines, no us preocupeu si us el passeu, la pista també
porta al Brull. Total, em caminat 2:30 h, parades incloses, però val la pena,
un altre caminada pel Montseny més profund i amagat, i el millor, ben sols, no
hem trobat ningú en tot el recorregut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada