dimarts, de juliol 31, 2012

COSTABONA (2.464 m.)

31 de Juliol de 2012

Avui una altre de curteta a la zona de Vallter, us explicaré com pujar el Costabona, punt de partida de l'anada al Canigó en epoques fosques de dictadura, un dia us ho explicaré, però ara farem una caminadeta curteta, un altre matinal sense dificultats.
Tenim d'anar fins a Setcases, poc després del poble trobarem un trencant a ma dreta que ens porta per una pista fins la collada fonda i continua cap a Espinavell i cap a Molló. Deixem el cotxe a la collada i només tenim de seguir el llom de la muntanya pel costat de una tanca pel bestiar en direcció Nord, de dret al cim del Costabona, no hi ha més secret ni més dificultat, només tenim de gunayar els encara no 500 m. de desnivell, per tan de 1 h a 1:30 h, depén de les cames.

El Pol pujant el Costabona, primavera ....
Al fons la collada fonda us hi he pintat la ruta de pujada.
Prop del Cim
Cim del Costabona amb el Pol
Una de finals d'hivern, la Quima i el Nil
Quin trio .....
Vistes hivernals
El cim


dilluns, de juliol 30, 2012

PIC DE LA DONA (2.702 m)

30 de Juliol de 2012

Avui una de curteta, per fer una matinal tranquila o una invernal amb raquetes. La zona de Vallter, sortint desde l'estació d'esquí o desde el refugi de Ulldeter hi ha infinitat de caminades magnífiques per fer, de fet, després del Montseny va ser la meva escola de muntanya, aqui hi vaig aprendre a tenir respecta a la muntanya, a apendre que si ella vol, et fa fora amb un tres i no res, a tenir present que les muntanyes no es mouen del seu lloc i que si un dia no hi pots pujar, perquè et fallen les forçes o perquè fa mal temps, més val recular amb tot el respecta per la muntanya.
La muntanya te aquesta doble cara, els dies bons i tranquils pots anar fent, sense pressa, de un pic pots passar a un altre per suaus lloms o petites i entretingudes crestetes, però si el temps s'espatlla ja pots còrrer.
Avui us explicaré com pujar el PIC DE LA DONA, anirem fins a Vallter i deixarem el cotxe a l'aparcament de les pistes d'esquí (2.000 m.), desde darrera els edificis que hi ha a la zona Nord-est surt un sender que ens portarà a la Portella de Mantet (2.400 m.), en poc més o menys una hora ens plantarem a la Portella de Mantet, aqui a plè hivern m'agrada venir a fer-hi un igloo i dormir-hi, ara fa una colla d'anys que no ho faig, aquest proper hivern miraré d'anar-hi i us penjaré fotos.

Portella de Mantet
Desde la Portella cal anar cap a l'esquerra, seguint el llom de la muntanya en direcció Nord-oest, primer passareu com un avant-cim i poc després ja sereu a dalt del Pic de la Dona, en menys de una hora desde el coll. Total una caminada apte per tot l'any, amb la precaució de portar el material necessari si la feu a l'hivern (Raquetes, crampons, piolet, esquís, etc). En total hi dedicareu entre 1:30 i 2:00 hores.

Al cim, un dia ben envoirat !!
Desde aqui es pot seguir fent cims, podeu seguir cap a l'esquena d'ase i pujar el Bastiments, anar cap el coll de la Marrana i baixar cap al refugi de Ulldeter, per exemple. Però ja us dic que és una zona ideal per aprendre a coneixer la muntanya i gaudir de una natura en estat pur.

Boscos de Setcases a la tardor !!
  

diumenge, de juliol 29, 2012

PEGUERA (2.983 m.)

28 de juliol de 2012

El Pic de Peguera de 2.983 m. es el cim més alt de la comarca del Pallars Jussà (CIMS COMARCALS DE CATALUNYA), en el meu camí cap a pujar-los tots tenia pendent aquest cim i aprofitant que erem a prop amb el Ramon, després de fer el Besiberri Sud, el dia abans, vàrem anar a dormir a l'Estany de Sallente per agafar el primer telefèric cap a l'estany Gento i d'alla cap al refugi Colomina, pas de l'Os i cap a Peguera s'ha dit, aquest es el pla. El telefèric va ser construit l'any 1981 per substituir els altres sistemes més vells que hi havía, aquest nou pot portar fins a 25.000 kg. i durant la construcció de la nova central reversible va pujar un camió formigonera amb tota la seva carrega. Guanya un desnivell de 384 m. L'horari oficial es un viatge de pujada a les 9:00 i un altre a les 15:00 h., els de baixada son a les 13:00 i a les 18:00 h. Si s'omple més del 50% de la capacitat de pasatgers hi ha la posibilitat de fer viatges extres. El viatge dura uns 12 minuts. S'agafa a la banda contrària de la presa de Sallente, de fet de la presa surt el camí per pujar-hi a peu, nosaltres baixarem per aquest camí.
Després de dormir amb tota comoditat als peus del telefèric, agafem el primer que surt a les 9:00 h., en poqueta estona ja sóm a l'estany Gento (2.143 m.) i agafem el GR 11-20 ben marcat en direcció a l'Estany de Colomina amb el seu refugi, s'agafa a l'esquerra de l'estació del telefèric, en clara direcció Nord.

Estany de Sallente
Pujant amb el telefèric
 Seguim el GR per unes antigues vies del carrilet que hi havía per fer feines de manteniment a les diferents preses que hi ha a tota la zona, en més o menys una hora ens plantem al refugi de Colomina (2.395 m.) ran mateix de l'estany de Colomina.

Carrilet
Refugi de Colomina
 Voltem l'Estany de la Colomina per la seva esquerra, vall amunt, passem l'estany de Mar, separat del de Colomina per una presa, també per la seva esquerra i ens dirigim de dret al pas de l'Os que veiem ben clar al fons. En menys de una hora desde el refugi ens plantem a dalt del pas, en total portem 2 hores de caminada fàcil i rodejats de llacs, a quin més bonic. Un cop a dalt el pas de l'Os el GR marxa a la dreta per la presa de k'Estany de Saburó i en clara direcció Est, nosaltres deixem el GR, seguint per l'esquerra del llac, en direcció Nord, el nostre destí és el coll de Peguera que ja veiem al fons, a l'esquerra del Peguera.

Aqui es veu la ruta fins el pas de l'ós.
Envoltats de llacs
A quin més bonic !!
I transparents !!
 Amb una altre horeta ens plantem al coll de Peguera a 2.718 m., si baixessim per l'altre banda del coll, dret al Nord aniríem a parar a l'estany de monastero i després a Sant Maurici, nosaltres tirem a la dreta, seguint la cresta per pujar a un coll mig definit que hi ha a la cresta cimera, d'allà per una fàcil cresta fins el cim en uns 45 minuts desde el coll, ha estat una caminada molt tranquila i bonica, sense dificultat i en un entorn espectacular.

Aqui veiem la ruta fins el cim, passant pel coll.
I desde el coll fins el cim.
Un mar de llacs !!
Foto del Ramon desde el cim !!
A plena cresta.
El cim és petit, petit !!
Una pujada de 3-4 hores depenent del ritme, ara tornem, fem una parada al refugi per menjar un entrepà ben bó i seguim avall, no agafem el telefèric i seguim passant la presa de l'estany Gento i seguint la via del carrilet, passant algun tunel i tot fins que trobem un indicador molt clar que ens porta cap a sallente, baixant per un cami que va fent esses dret a l'estany de Sallente, el camí va a parar a la presa de Sallente, tornem on tenim el cotxe i cap a casa, en total hem caminat 8:30 hores, amb un dia d'aquells tan blaus del Pirineu, un autèntic plaer !!. La Vall Fosca i els seus cims es mereixen una visita, ja en podeu estar ben segurs.



dijous, de juliol 26, 2012

BESIBERRI SUD (3.030 m)

26 de Juliol de 2012

Just entrada la tardor del 2009, amb el Ramon vàrem fer un cap de setmana de muntanya ben especial, tornaríema pujar el Besiberri Sud (3.030 m.) desde la boca sud del tunel de Viella i al dia següen faríem el Peguera (2.983 m.), per anar completant, amb el Peguera els cims comarcals que per aquell llavors jo estava fent, un darrera l'altre, un dia us en faré una explicada. Per això vàrem anar amb la Marco Polo fins a uns 2 km abans de l'entrada sud del tunel de Viella, a la N-230, on hi ha una bona zona d'aparcament amb una caseta d'informació i tot. Allà vàrem fer nit i a les set ja estàvem caminant cap al nostre objectiu.
Els boscos, a finals de Setembre ja tenen colors de tardor, encara que el punt culminant d'ocres, vermells i grocs sol ser més cap a l'Octubre
 
Colors de tardor
Només sortir de l'aparcament s'ha de passar el Noguera Ribagorçana per un pontet de fusta i seguir per un camí apte per 4 x 4 que va pujant tot fent esses, hi ha dreçeres per escurçar el camí, peró poc a poc es va convertint en un sender que va pel bell mig de un esplèndit i frondós bosc, anirem sempre en clara direcció Est seguint el torrent que baixa de l'estany de Besiberri on anirem a parar en poc més de una horeta d'agradable caminada, allà ens comença a sortir el sol i ja tenim clar que ens farà un dia maravellós.
Hem sortit de 1.585 m i ara ja estem a 1.960 m., hem guanyat 375 m., però en total en tenim de guanyar 1.500, ens queda una bona pujada. Fa anys, quan hi vaig venir per primera vegada, vòra aquest estany hi havía un refugi, ara l'han fet nou, un bon troç més amunt, això permet fer la pujada més tranquil·lament en dues etapes.

Estany de Besiberri (1.950 m)
Nosaltres anem continuant en direcció a l'Estanyet (2.200 m.), desde on ja veiem el refigi tot lluent, ja que està fet de xapa, es un refugi acollidor, no guardat però amb les comoditats necessaries per passar la nit, llits amb matalassos, telefon d'emergència, llum que es genera amb plaques solars i capacitat per una vintena de persones, depèn de la FEEC i deu tenir uns 10-12 anys. Després de l'Estanyet seguim el camí del refugi i hi passem molt a prop, just passat el refugi canviem de direcció per dirigir-nos cap el coll d'Avellaners, una mica en direcció Sud. Fins al refugi hem trigat 2:30 h.

El refugi vist desde prop del coll d'Avellaners.
 Mica en mica ens anem apropant al coll, ja ha caigut una primera nevadeta i ho ha deixat tot empolsinat, pujem cap al coll a l'ombra dels grans pics, el coll queda situat entre l'Avellaners i el Besiberri Sud, i sortim al coll en més o menys 4 hores de caminar, estem a 2.890 m. i ens queda 140 m per fer el cim, de totes maneres, com que som a prop de l'Avellaners (2.990 m.), també el pujarem.

Coll d'Avellaners (2.890 m.)
El Ramon al coll
Primer ens fem passar la gana i la set, i després fem via cap el Besiberri, de baixada ja farem l'altre, en poc més de 30 minutets som al cim, per tan és un cim de 4 - 5 hores, depenent del ritme. Les vistes que tenim en totes direccions es mareixen l'esforç que hem fet, tota la cresta desde el Besiberris Nord fins el Comoloformo, a l'altre banda de la Vall de Bohí la Punta Alta, més lluny el Peguera que volem fer l'endemà i cap a l'altre banda el Mulleres i l'Aneto, lluny també es veuen els Posets, quin privilegi !!

Prop del cim
Al fons el massis de l'Aneto i a l'altre banda del coll l'Avellaners
L'Aneto
La cresta del Comoloformo
El cim del Comoloformo
El Besiberri Nord, el Simó i el Jolís
Som al cim
Després de passar una bona estona al cim, disfrutan de les vistes i dels records, molts dels cims que veiem els hem pujat i sovint junts, tirem avall cap el coll i aprofitem per pujar en 20 minutets desde el coll l'Avellaners, un cim de roca pura, més que res perquè el cim és una inmensa roca de granit.
Tornem pel mateix camí de pujada, gaudint de un fantàstic dia de Pirineu, en total 10 hores parades incloses, una passada, val la pena el viatge, us ho prometo !!

Cim de l'Avellaners
1977, amb el Jordi al cim del Besiberri Sud, erem nens !!





 




dimarts, de juliol 24, 2012

TUC DE MULLERES (3.010 m.)

24 de Juliol de 2012

Més o menys per aquestes dates, fa 35 anys vaig pujar el meu primer 3000 i va ser el Tuc de Mulleres, després de trescar pel Montseny, per tot el Pirineu Oriental, que tenim prop de casa, teniem l'obligació d'anar a fer 3000's i ja ens tens amb el Jordi Torras, amb menys de vint anys i la meva Vespa, carregats com burros cap a la conquesta dels cims més alts dels Pirineus. Després d'estudiar mapes i de parlar amb veterans de la muntanya vàrem planificar una colla de dies fent Pirineus, tot començant amb el Tuc de Mulleres.

Transport 1977, Vespa 160 cc
El Tuc de Mulleres desde el Besiberri Sud
El Mulleres correspon al sector de l'Aneto, segons la clasificació que us vaig explicar a l'article "Els 3000's dels Pirineus", queda una mica despenjat tirant cap el sector del Comoloformo, la seva situació entre els dos massisos el fa un mirador excepcional i a més no te cap dificultat tècnica remarcable, es una preciosa pasejada per alta muntanya.
Se surt de la boca sud del tunel de Viella, alla hi ha un alberg, l'Hospital de Viella, quan nosaltres hi vàrem anar l'any 1977 ens van deixar dormir a la pallissa, on per cert vàrem dormir com angelets i de franc. A l'alberg en si, llavors encara hi vivien els pastors, una familia molt maca amb els que vàrem tenir una llargíssima xerrada vòra el foc, una d'aquelles nits que hi vàrem passar.
Mirant la boca del tunel s'ha d'agafar la vall que marxa cap a la nostra esquerra, al fons es veu una mica el Mulleres, caminem per la pleta de Mulleres, passem un bosquet i ens anem enfilant per unes pendent d'herba que mica en mica es va transformant en roca. Sempre seguim el torren de desguas dels dos llacs que trobarem més amunt, prop del refugi vivac que hi ha als peus del Mulleres. En aproximadament 2 hores / 2:30 hores ens plantarem al refugi a 2.360 m., que ara vaig llegir que l'han fet nou, desmuntant l'antic. Als peus del refugi els estanys de Mulleres que son les fonts de la Noguera Ribagorçana.

Refugi vivac de Mulleres (2.360 m.), l'any 1997.
D'aqui, deixarem sempre el torrent a la nostra esquerra i anirem pujant per un roquissar directa al coll, prou evident que veiem a la dreta del cim, situat entre el Mullleras i el Cap de Toro (2.975 m), es puja sense dificultat i un cop al coll només tenim d'anar cap el cim, a la nostra esquerra, dels 2.928 m . del coll als 3.010 m del cim, per una mena de cresta ample i engrunada. Del refugi al cim hi ha 1:45/2:00 hores més o menys, en total 3:45 / 4:30 depenent del ritme. Pensem que pujem de 1.626 m a la boca Sud del Tunel als 3.010 m del cim, 1.384 m de desnivell, que no és broma.
Un cop al cim gaudireu de unes vistes magnífiques en una panoràmica de 360º, amb el Jefe de protagonista a una banda i l'altiu Biceberris a l'altre, tot un espectàcle.
La tornada per la mateixa ruta disfrutant de l'entorn magnífic, si hi aneu us ho passareu molt bé. Nosaltres l'any 1977 vàrem seguir per la vall que va a Aigualluts i al refugi de l'Aneto, perquè després vàrem fer el Jefe, l'Aneto i les Maladetes. Per cert Aigualluts es encantador, ja en parlarem un altre dia.

Al cim amb el Jordi, 1997
 Vaig tenir el goig de repetir el cim, al cap de 20 anys, per tan era 1997, amb el mateix amic, però amb un pilot més d'experiència a la muntanya, ens vàrem fer una foto més o menys al mateix lloc per comparar el pas dels anys !!!

1977
1997
Vistes cap a l'Aneto
Vistes cap a Biceberris



diumenge, de juliol 15, 2012

ACCIDENTS A MUNTANYA

Juliol de 2012

Cada any, per aquestes dates hi sol haver-hi polèmica pels accidents a muntanya, que sovint costen vides, vides joves i valentes que queden allà, a la muntanya per sempre. Si no sou apasionats d'aquests maravellós esport no ho podreu entendre mai, per més que volguem explicar una cosa inexplicable.
Jo només voldria dir-vos que no he conegut mai cap muntanyenc que vulgui morir a la muntanya, com no he conegut cap esportista que vulgui morir fent el seu esport preferit, de fet crec que hi ha molt poca gent que vulgui morir, però cualsevol acció te un risc, sense anar més lluny, anar a treballar cada dia, amb cotxe, moto, tren, autobús, bicicleta o a peu te un risc.
La muntanya en té més, per això majoritàriament ens preparem, mesurant tots els riscos que hi ha en cada sortida, per petita que sigui, repasem el material, estudiem els mapes i les rutes millors, els més tècnics, rutes més complicades, els que no sóm tan bons, rutes curtes i planes, però mai volem deixar-hi la vida.

El Mont Blanc, escenari de les últimes desgràcies.....
 Amb els anys la muntanya s'ha omplert de gent, gaudint de l'espectacle fantàstic de la natura en versió original, això fa que hi ha gent poc experimentada fent coses una mica massa complicades per la seva preparació, però això ha passat sempre, fa molts anys que ja participàvem en recerques d'excursionistes perduts per aquests mons de Déu, però això no vol dir que volíen morir a la muntanya, potser eren massa atrevits i prou.
Jo només us faria unes recomanacions bàsiques, procureu sortir amb gent experimentada que us vaguin ensenyant, si voleu fer coses molt tècniques feu cursets de formació, sempre ben calçats i amb teca i abric a la motxil·la, mapa i bruixola (ara GPS) i sobretot paciència, amb mal temps, cap a casa, les muntanyes no es mouen d'allà on son !!.
I si sortiu sovint, FEDEREU-VOS, això inclou una assegurança en cas d'accident !!

.... prop d'aquí van morir els companys !!
Sempre ben equipats !!