dissabte, de febrer 15, 2020

MONTSACOPA



Cantoni, 15 de Febrer de 2020

NOSALTRES, EL CRÀTER I SANT FRANCESC AL FONS, L'EDIFI NO PAS EL SANT ...
Avui una per fer amb nens petits i avis, pujarem al volcà de Montsacopa a Olot, més que una excursió de veritat es una passejadeta amb romanents culturals doncs és ideal per combinar-la amb la visita al Museu dels Volcans al mateix centre d’Olot.

Deixarem el cotxe on pugueu d’Olot, nosaltres l’hem deixat prop de la plaça Clarà, ara per on vulgueu aneu cap a la Plaça de Braus, es la més antiga de Catalunya, fou construïda el 1859. Seguim cap el cementiri (10 minuts des de el cotxe), per l’esquerra del cementiri comença la pujada al volcà, hi ha unes escales llargues i llargues fins a dalt el volcà (20 minuts des de el cotxe).


LA QUIMA ESCALES AMUNT
Dalt hi ha la capella de Sant Francesc i dues torres de guaita on es pot pujar i poder gaudir del crater del volcà. Conserva la forma de copa, per això allò de Montsacopa. Hi ha un caminet que volta tot el cràter per poder gaudir-ne ben bé, també es pot baixar-hi.

OLOT ALS NOSTRES PEUS, ES VEU EL CEMENTIRI, PER ON HEM PUJAT I LA PLAÇA DE BRAUS
SANT FRANCESC





Tornada pel mateix camí, passejada i dinar a Olot mateix, molt i molt per triar, Olot és una vila ben complerta i acollidora, haureu fet una passejada ben tranquil·la i bonica.



dilluns, de febrer 10, 2020

SALT DE SALLENT A RUPIT


Cantoni, 10 de Febrer de 2020

AL MIRADOR DEL SALT DE SALLENT
Ahir vaig anar amb l’Aida i el Nil fins el Salt de Sallent, prop de Rupit, una caminadeta curteta (1 h - 1:30 h en total), però molt bonica, apte per tots els públics, amb avis i nens, cap problema, segur que en gaudireu.

Per la zona del Cabrerès, on jo visc, hi teniu explicades, en aquest blog, multitud de caminades de tot nivell, aquesta es molt fàcil. Deixeu el cotxe a l’aparcament de Rupit, es paga per aparcar-hi, però només 2 € per tot el dia, al poble no s’hi pot entrar amb cotxe.

PONT PENJANT
ARA A L'ESQUERRA

Primer passarem el famós pont penjant, una aventura pels més menuts, així ja passem la riera de Rupit que anirem seguint, deixant-la sempre a la nostra dreta, aigües avall fins al Salt de Sallent.

RUPIT UN POBLE MOLT BONIC
Un cop passat el pont anem a la dreta en direcció a l’Església de Sant Miquel, just passada l’església hi ha un indicador a l’esquerra que diu Salt de Sallent, només cal seguir la ruta, ben fresada i marcada, sempre seguint la Riera i deixant-la a la nostra dreta, aigües avall.
Passarem pels Saltants del Rodor, més avall la Font Pomareda i a sota mateix el bonic Salt de Sabaters, els visitem i seguim avall.

SALTANTS DEL RODOR
AIXÍ ÉS EL SENDER ...
SALT DE SABATERS

FONT POMAREDA
Al final arribem al Salt de Sallent, queda a la dreta quan sortim a la pista que ve de Sant Joan de Fàbregas, a la dreta i cap al Far a l’esquerra. Seguim aquesta pista en direcció el Far uns centenars de metres fins a un mirador, hi ha la millor vista del Saltant.

SALT DE SALLENT, EL MÉS ALT DE CATALUNYA

EL SALT A SOBRE MATEIX
AMB L'AIDA I EL NIL
Gaudim de les vistes i del solet que ens fa avui, visitem el Salt des de sobre mateix, mangem unes taronges i anem tornant pel mateix camí, nosaltres hem trigat, parades incloses una horeta. També es pot tornar per la pista asfaltada que va de Sant Joan de Fàbregas a Rupit, però francament és més bonic el senderet que hem resseguit pel costat de la Riera. Si hi aneu us agradarà segur, tingueu present que es una ruta molt concorreguda els caps de setmana, potser l’únic inconvenient.

diumenge, de febrer 09, 2020

VOLTA PER LES CALES DE BEGUR (3 DE 20)

Cantoni, 9 de Febrer de 2020

AL MAS D'EN PINC
Seguim amb els camins de ronda, procurant fer circulars que combinin mar i muntanya, avui a la zona de Begur, la veritat es que intentarem fer una circular improvisada, venen la Quima i la Carme i ja es temen que no serà una caminadeta curta, la Quima cada dia més valenta ja es veu amb ànims de fer una estona més llarga.

Anirem fins a Begur i deixarem el cotxe a qualsevol dels pàrquings del poble, la ruta comença al carrer del Camí del Semàfor. El primer tram serà per carrers de una urbanització, no gaire bonic, però després millorarà molt i molt. 

PRIMER CAP A VEURE LES VISTES DEL CAP DE BEGUR ON HI HA EL SEMÀFOR DE BEGUR
CAP AQUI
DESPRÉS TORNAREM I SEGUIREM CAP AQUÍ
VISTES DES DE EL CAP DE BEGUR
I EL MATEIX SEMÀFOR
Anem sempre en direcció el Cap de Begur, serà la nostra primera parada, hem seguit sempre el Carrer del Camí del Semàfor, al final es converteix en una pista de terra, deixant a ma esquerra un trencant asfaltat que va decidit avall. Nosaltres per la pista fins que trobem un indicador (Est - Mirador del Cap de Begur / Nord – Sa Tuna), 40-45 min., ens acostem fins el mirador, just darrera del Semàfor de Begur, us explico en paraules de Xavier Febres, que era el Semàfor de Begur:

“Plantarse en lo alto del cabo de Begur es una experiencia en sí misma, sin necesidad de demasiados pretextos. Sin embargo mañana domingo el pretexto lo vale: la entidad Gent del Ter, que se dedica a la protección del patrimonio, convoca una salida colectiva hasta el semáforo del cabo de Begur, funcionalmente difunto pero con la edificación intacta, asediada por la urbanización rampante. Se trata de uno de los puntos más orientales, más adentrados en el mar, de toda la costa catalana: más que la vecina montaña palafrugellense de Sant Sebastià, menos que el Cap de Creus, indiscutido extremo oriental de la Península ibérica. En el cabo de Sant Sebastià se inauguró el año 1857 uno de los faros más importantes del país. A guisa de compensación, en 1883 el gobierno otorgó al vecino cabo de Begur la instalación del semáforo de comunicaciones para la navegación a vapor. Inaugurado después de lentas obras el 10 de  diciembre de 1891, la implantación de la telegrafía sin hilos lo dejó sin utilidad directa poco después. Cerró definitivamente en 1970.

Su instalación se vivió en el pequeño municipio de Begur como una victoria frente a la poderosa villa vecina de Palafrugell. Lo que los viejos begurenses llamaban el semáfru era un título de orgullo, el reconocimiento de la importancia estratégica de la mole del cabo de Begur.

En 1871 el gobierno había aprobado la ley de obligatoriedad del uso del Código Internacional de Señales para la marina de guerra y la mercante. Implicó la construcción en la costa de las estaciones de comunicaciones  llamadas semáforos, levantadas y regentadas por el ministerio de Marina.

Aquel código obligatorio se servía de banderas de distintos diseños y colores entre los barcos y el semáforo, quien transmitía los mensajes por telegrafía con hilos hasta el destino deseado por cada capitán. El barco se aproximaba al punto de la costa donde se encontraba el semáforo y con tres toques de sirena avisaba que quería comunicar. La respuesta sonora indicaba que podía empezar a hacerlo mediante el código de banderas. 

La instauración en 1919 de la telegrafía sin hilos convirtió en obsoleto al sistema. El semáforo prosiguió con funciones de vigilancia, orientación y observación meteorológica, luego automatizadas sin necesidad de técnicos presenciales. Hasta el cierre completo de 1970.

Algunas de aquellas funciones fueron absorbidas por los faros del cabo de Sant Sebastià y el cabo de Creus. Su vecino inmediato rosellonés del cabo Bear, en Portvendres, mantiene aun las funciones de semáforo. El antiquísimo faro de Bear, con la torre piramidal de 27 metros de altura, reconstruida en 1905 con mármol rosado del Conflent y la linterna metálica roja, conserva en activo a su lado el semáforo regentado desde 1861 por la Marina francesa con funciones de vigilancia (navegación, pesca, reserva marina, frontera marítima, espacio aéreo, salvamento) y observación meteorológica.

Cada uno de dichos municipios costeros nutre el orgullo de su propio cabo. La mole de Bear se ha visto tildada de “cabo de Hornos catalán” con un punto de grandilocuencia oceánica. Su estación meteorológica registra con relativa frecuencia tramontanas de 160 km/h. Coinciden con las de este lado, puesto que el viento no conoce fronteras estatales. El semáfru del cabo de Begur, aunque sea hoy un cuerpo vacío, merece una visita, una historia y un respeto.”


Ara reculem altre cop fins al pal indicador, tenim de seguir cap a Sa Tuna, ara es un sender que tot fent marrades baixa cap a Ses Falgarines (30 minuts des de el Semàfor, 1:15 h des de el cotxe). Nosaltres hem baixat fins arran d’aigua i ens hem enfilat per una mena d’escaletes que porten fins a trobar el GR, però es pot evitar aquesta marrada seguin de dret pel carrer Rec de l’Aigua, asfaltat, dalt de tot del carrer ja trobareu el sender del GR, hi ha unes escales que hi van parar.

Ara el camí va seguint la cinglera, amb vistes meravelloses fins que ens plantem al mirador de Sant Josep, davant Ses Pedres Blanques, al Nord Sa Tuna, molt i m olt bonic !!!. Fins al Mirador de Sant Josep 2:00 h.

AL FONS EL MIRADOR DE SANT JOSEP
 

AL MIRADOR DE SANT JOSEP
Parem a menjar i beure i gaudir de les vistes, seguim en direcció el Mirador de Sa Tuna (2:10 h) i pel camí de ronda, ara ja ben cuidat passem per Sa Tuna.

VISTES DES DE EL MIRADOR DE SANT JOSEP

VISTES DES DE EL MIRADOR DE SA TUNA AL NORD

VISTES DES DE EL MIRADOR DE SA TUNA AL SUD

SA TUNA
Seguim el camí fins a la Cala d’Aiguafreda (2:30 h), aquí agafem el Carrer d’Aiguafreda en direcció muntanya (SO), passem la GIV-6534 seguint recta pel Carrer d’Aiguafreda, ara en clara pujada fin que trobem a la nostra dreta el Carrer Garbí, el seguim uns metres i ja trobarem un sender que ens indica Mas d’en Pinc (2:45 h).

AGAFANT EL SENDER AL CARRER GARBÍ

ES AQUEST ...
... I ES AIXÍ.
El sender ara es molt bonic, va passant pel bosc, trobem diferents rètols, poc cuidats, que ens informen del tipus de bosc, dels animalons, etc., sempre pujant fins que arribem al Mas (3:30 h), en aquest lloc i va viure els últims anys de la seva vida la famosa “bailaora” Carmen Amaya i va morir-hi el 19 de Novembre de 1963.


EL MAS D'EN PINC, AMB RAÓ L'AMAYA S'EN VA ENAMORAR


Ara seguim cap el poble per carrers molt bonics, dinem i cap a casa, una volta molt bonica de poc més o menys 4:00 h., sense dificultats i amb vistes i històries ben complertes. Hem fet prop de 10 km. i 567 m. de desnivell positiu.

DINAR I CAP A CASA
Com sempre us dic, camineu amb calma, gaudint de l’entorn i si ho feu sovint federeu-vos, ajudareu a conservar refugis, on us faran descompte, i de passada estareu coberts per una bona assegurança.




diumenge, de febrer 02, 2020

VOLTA AL PUIG DEL VAQUER A LLANÇÀ (2 DE 20)



Cantoni, 2 de Febrer de 2020

CAMINS DE PEDRA SECA ...
Avui us proposo un petit tresor, amb en Ramon ens ho hem passat pipa, farem la volta al Puig del Vaquer, prop de Llançà, mar i muntanya en poc més de quatre hores. Anirem fins a Llançà, deixeu el cotxe on vulgueu del poble, la ruta comença prop dels Bombers, està a l’Avinguda dels Països Catalans, al final hi ha una rotonda que creua amb el carrer Sant Pere de Roda i Avinguda Antoni Margarits, d’aquesta rotonda surt la ruta que avui us proposo.


PUNT DE SORTIDA
Agafem el sender indicat com Itinerari 5, carrerada de Sant Pere de Rodes, seguirem sempre el GR-11 fins al coll del Perer. El camí fantàstic de caminar va pujant poc a poc, cada vegada millors vistes cap a Llançà fins que de cop i volta surt el Canigó (Ja explicat al blog), avui ben nevat, una joia. Anem caminant entre parets de pedra seca magistralment construïdes, una relíquia del passat que sens dubte cal conservar.



EL CANIGÓ
Arribem al Coll del Perer, l’indicador de baix diu 1:10 h, nosaltres hem tardat 45 minuts i mira que em anat fent, jo hi posaria 45 – 60 minuts, anar fent. Ens fa un dia tapadot i fa bo de caminar, però quan parem ens cal abrigar-nos.



COLL DEL PERER
Just al coll fem una escapada fins al Puig Vaquer (426 m.), cal agafar un sender que marxa en direcció Est, arribant al coll a la nostra esquerra, en sentit ascendent, va pujant entre garrigues i matolls, fresat, però una mica ocult, fins al cim 15 minuts. Vista excepcional cap tots els costats, el Monestir de Sant Pere de Rodes, magnífic es camufla amb el color de la roca, creiem que val la pena pujar-hi. Aquí esmorzem i gaudim de la pau, fins ara no hem trobat ningú.



VISTES A 360º
Tornem al coll pel mateix camí fins al Coll del Perer (Portem 1:20 des de la rotonda). Aquí deixem el GR, i seguim el sender que va avall, de dret indicat com a La Vall de Santa Creu. El camí va baixant molt fresat i clar, altre cop entre parets de pedra seca i amb cabanes de pastors, en visitem una, especialment interessant amb una entrada molt baixeta, però molt bonica, creiem que en diuen els corrals d’en Marcelet (15 minuts des de el Coll).

SANT PERE DE RODES AL FONS, BEN CAMUFLAT !!







Seguim baixant fins arribar al bonic poblet de La Vall de Santa Creu, 2:00 h des de la rotonda, ara podeu fer dues coses seguir la carretera que va cap a Port de la Selva o baixar a la llera de la Riera de la Vall i seguir un sender que hi ha, nosaltres hem seguit la carretera, després de les pluges de fa poc hem pensat que potser estaria en mal estat el sender que va ran de la riera, en qualsevol cas el temps es similar fins que trobem la carretera GI-612 de Port a Llançà.

SENDER AL COSTAT DEL CÀMPING
CAMÍ DE RONDA, DE DRET A LLANÇÀ

Si baixeu pel sender al trobar la carretera teniu d’anar a la vostra esquerra fins l’entrada del Camping Port de la Vall, si baixeu per la carretera hi aneu de dret.  Portem 2:30 h. Just al costat de l’entrada hi ha un sender a ma esquerra que pel costat mateix de la tanca del càmping ens porta al mar, a la platja del Port de la Vall, aquí ja hi tenim el camí de ronda, molt ben cuidat i arreglat, per tan a l’esquerra tot seguit fins a Llançà.





Passem per multitud de cales, sense deixar mai el camí de ronda, Cala Colomera, Els Brancs, Platja sota s’Arenella i ens plantem al Far de s’Arenella. Fins aquí prop de 3 hores, mengem una taronja, ens fem fotos ja que s’ho mereix i seguim, ara ja tenim gana.



FAR DE S'ARENELLA
Passem Platja de Belleu, Platja del Vaquer, Cap de Bol, Platja d’en Robert, Cau de Llop, les Tonyines fins que al final, a la Platja de la Gola anem a parar al Port de Llançà, el camí de Ronda es llarg, va fent entrades a les cales, però és molt i molt bonic de fer. Portem 4 hores des de la rotonda, el camí de Ronda l’hem fet amb 1:35 h., però no hem badat pas gens.

ARA FINS EL COTXE I JA HO TENIM
D’aquí al cotxe, dinar i cap a casa, en total hem trigat 4:15 h. parades incloses, jo diria que es una volta de 4:15 - 4:45 h., sempre per sota de les 5 hores, fàcil, preciosa i de bon fer, a mi m’ha agradat molt. Te 16,29 km. i 570 m. de desnivell positiu.

Com sempre us dic, camineu amb calma, gaudint del que veieu i si camineu molt sovint federeu-vos, feu-la que us agradarà segur.