23 de Juliol de 2011
He repetit un pic i això que la meva intenció és no repetir-ne, jo us ho he explicat altres vegades, n'hi ha tans per pujar que no m'agrada repetir-los, però el cas és que el Ramón no havía fet la Punta Alta i per un amic es fa el que sigui, per tan cap a la Punta Alta hi falta gent.
La veritat és que la zona de la Vall de Bohí es mereix sempre una visita i per això no m'ha costat gaire tornar-hi.
Sortim de Gurb a les 6 de la tarda i després de sopar a Ca la Maria, bé com sempre, anem a dormir amb la Marco Polo als peus de la presa de Cavallers. A les set del matí ja estem caminant pujant de dret en direcció a la vall de Comalesbienes, la pujada és brutal de sortida, això és el que té la Vall de Bohí, és molt fonda i l'envolten pics de 3.000 m. per totes bandes, a l'Oest el bonic i magnífic massis del Comoloformo i els Biceberris, a l'est la mole de la Punta Alta, dret al Nord l'estany de Cavallers i l'estany negre, i més lluny el bonic Montardo d'Aran.
 |
| La Punta Alta i el Comalesbienes desde el Comoloformo |
 |
| Altre cop la Punta Alta i el Comalesbienes |
Pensem que sortim de 1.785 m. a la presa de Cavallers i ens enfilarem fins els 3.014 m. de la Punta Alta, 1.229 m. de desnivell, pujant per on us proposo es fan de cop, sense anestèsia, l'avantatge és que la baixada la farem per l'estany Negre i el refugi Ventosa i Calvell, fent una circular de una bellesa excepcional.
 |
| Aquí podeu veure la ruta que hem seguit |
 |
| I aqui també, la ruta de pujada. |
Si deixeu el cotxe al parquing on hi ha el punt d'informació, teniu de seguir la carretera que puja a la presa i poc abans d'arrivar-hi trobareu un camí que surt a la dreta, prop de unes tanques de fusta, no està indicat, però és evident que si volem fer la ruta de Comalesbienes s'ha de pujar per allà. Seguiu el camí, ample i de bon caminar fins que trobeu un sender que surt a la vostre dreta, força fresat i evident, sense senyalitzar. Començareu a pujar per una tartera de mal caminar, ara per la dreta després per l'esquerra fins que al cap de una horeta escasa arrivareu al final de la tartera on hi ha una escapatoria per la dreta per una xemeneia fàcil de pujar amb un tronc encastat al mig.
 |
| La Xemeneia del tronc. |
Ara entrem en un bosc i caminem pel llom de una cresta fins que en sortim, sempre en clara direcció Est, al final sortim a una immensa tartera de grans blocs de pedra que anem passant per la dreta, prop del torrent, aprofiteu per agafar aigua, que baixa de l'estany de Comalesbienes, cap on ens dirigim. A mi m'agrada molt caminar pel mig dels grans blocs de pedra i hi passo pel mig, saltant de pedra en pedra, el Ramón però va més per la dreta, pel fons de la vall en direcció a l'estany, en realitat és per allà per on van les fites que indiquen la ruta normal.
El dia és esplèndit, pero fins ara la ruta està protegida del Sol i hem anat pujant a l'ombra, un cop a l'estany, que passem per l'esquerra agafem la cresta que puja cap el Comalesbienes i amb una fàcil grimpadeta pujem fins el cim del Comalesbienes, que per 3 metres no és un 3.000, en fi 2.997 m., primer cim del dia.
 |
| L'Estany de Comalesbienes i a sobre el Pic de la Pala alta de Sarradé (2.982 m.). |
 |
| Al cim del Comalesbienes. |
Com que jo he pujat pel mig de les pedres he guanyat alçada més ràpid que el Ramón i em planto al cim amb 2 hores i 45 minuts, tinc temps per gaudir de un paisatge gloriós, la part de la Vall d'Aran i França estan amb nubols baixos, deixant veure les puntes dels pics, una maravella, en faig fotos i menjo mentre arriva el Ramón, ens fem la foto de rigor i gaudim de les vistes, al cim s'hi està d'escàndol.
 |
| Comoloformo i Biceberris a primer terme, al fons l'Aneto |
 |
| La Punta Alta desde el Comalesbienes |
 |
| Tuc de Salòria |
 |
| Fantàstic !! |
 |
| Estany de Monges i Montardo d'Aran |
Però tenim de continuar i fem camí cap a la Punta Alta, veritable destí del dia. En 10 minutets fem la bonica cresta que uneix els dos pics, no és pas complicada però hi ha un parell de punts on s'ha d'anar amb compte, la timba és important i la cresta estreta.
 |
| Punta Alta (3.014 m.) |
Un cop al cim tornem a gaudir de les vistes i m'adono que tot i no voler repetir pics n'hi han uns quants al meu voltant que els he repetit, d'Oest a Est veig Biceberris Sud, dues vegades, Mulleres, dues vegades, Montardo d'Aran, dues vegades, Pica d'Estats, Pic Verdaguer i Montcalm, tres vegades, el Comalesbienes i la Punta Alta on som ara mateix, dues vegades. Val a dir que n'hi ha molts d'altres que veig d'aqui estant que son de una sola pujada, Comoloformo, Avellaners, Biceberris Nord, Aneto, Abadias, Posets, Perdiguero, Maladetes, etc, etc.
Ara baixarem per la banda de l'estany negre i el refugi Ventosa Calvell, la ruta normal de pujar aquest cim, fins ara no hem trobat ningú, hem caminat en perfecta soledat, no hi ha res millor. Anem fent cami de tornada passant una colla d'estanys molt bonics, Estany de la Roca, Estany Gran de Colieto, Estany Negre i Estany de Cavallers.
 |
| Estany de la Roca |
 |
| Estany de la Roca |
 |
| Estany Gran de Colieto |
 |
| Estany Gran de Colieto, al fons Tumeneja i Pa de Sucre |
 |
| El biceberris Sud a l'esquerra, Jolís i Simo i Biceberri Nord a la dreta |
 |
| Aigua clara |
 |
| Estany Negre |
 |
| De dreta a esquerra Punta Passet, Comoloformo i Biceberris |
 |
| Presa de Cavallers |
La baixada pels estanys està molt ben indicada, és la ruta normal, un cop al refugi, que forma part dels famosos carros de foc, per tan està molt concorregut, començem a trobar turistes poc muntanyencs que pujen a veure el llac i el refugi, i la tranquilitat que havíem tingut fins ara s'ha acabat, fins el refugi hem trobat 8 o 10 persones.
Al final prop de 8 hores de muntanya estupendes. Gazpatxo i cap a casa !!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada