diumenge, d’octubre 25, 2020

OLLA DE SANT JULIÀ DE CERDANYOLA, BOSCOS I BOLETS (11 DE 20)

Cantoni, 25 d’Octubre de 2020

No em canso de caminar, arreu on anem descobrim la bellesa de la natura, per sort amb en Ramon portem tants anys caminant que els llocs més concorreguts ja els hem caminat en èpoques més tranquil·les, avui en dia hi ha aglomeracions de caminadors arreu del país, sobretot a indrets emblemàtics, els caps de setmana sobretot, per això ara anem a llocs més desconeguts, però autèntics tresors. Si volem fer quelcom més concorregut procurem fer-ho entre setmana, com l’última pujada al Pedraforca que us vaig explicar fa unes setmanes.

AMB EL RAMON I EL JORDI, 1978, MONT PERDUT
BEN SOLS I ERA JUIOL
BESIBERRIS NORD, 1980, BEN SOLS

D’aquestes aglomeracions en parlem amb en Ramon i amb companys experimentats, però no trobem pas cap solució enraonada ni justa, no som partidaris de posar portes al camp, però si que creiem que s’ha perdut el respecte a la muntanya i val a dir que es dolça si la saps tractar, però és molt i molt dura, fins i tot mortal si  no la respectes, en fi, es un tema complicat que segur que els ineptes que manen no sabran reconduir, segons la meva mare, mestre de 99 anys, cal invertir molt en educació i civisme i ja veieu com va el tema.

Total que ahir, preocupats per un nou possible confinament, hem anat a fer l’Olla de Sant Julià de Cerdanyola, al Berguedà, una caminada llarga, sense massa complicacions, boscos fantàstics tot seguint el PR-C129, molt ben indicat i molt ben conservat, cal felicitar al grup que en fa el manteniment, d’aquí allò de federeu-vos si camineu sovint.    

APROXIMACIÓ:

Per arribar-hi cal anar fins a Guardiola de Berguedà per la C16, preneu la sortida que ja està indicada com a Sant Julià de Cerdanyola per la BV-4021 i aneu fins a Sant Julià (4 km.), a l’entrada del poble, a ma esquerra hi ha una zona d’aparcaments on podreu deixar el cotxe amb tota comoditat.

RUTA:

Comencem la ruta reculant uns metres per la carretera per on hem vingut, passem un pontet i a ma dreta hi ha uns graons per on començarem a pujar cap a la carena, ja hi ha les marques del PR-C 129, blanques i grogues. El sender va pujant pel mig de feixes recuperades on s’ha plantat vinya, a veure com els hi sortirà el vi, el camí va pujant força sobtadament, passem diferents tanques pel bestiar, que cal tornar a tancar, mentre anem veient Sant Julià als nostres peus.

AQUI COMENÇA LA RUTA

BONES VISTES DE SORTIDA

SANT JULIÀ ALS NOSTRES PEUS

CINGLES DE VALLCEBRE

Comencem a tenir vistes del Pedraforca, dels cingles de Vallcebre, impressionants hem començat a caminar a punta de dia i va sortint el Sol canviant els colors tot deixant-nos embadalits.

En 45 minuts agafem la carena, la pujada es més suau i va per una bonica fageda, veiem a la nostra esquerra el coll de Pal, pugem un turó (1.282 m.) i el sender ara baixa per anar a buscar el col de Jou (1:10 h.), passem la pista, el PR segueix de dret, molt ben indicat.


COLL DE JOU, ARA RECTE
COLL DE PAL

Ara el camí segueix per un sender fantàstic per on caminem còmodament, en silenci gaudint de les olors i colors de la tardor, estem a la nostra salsa, de passada anem arreplegant bolets, rovellons, llengües de bou, fredolics, llanegues...

El nostre destí es la collada sobirana (1:55 h.), on passarem la carretera que va de Sant Julià a Falgars, nosaltres de dret, aquí hi ha batuda del Senglar, no m’agrada caminar pel bosc quan hi ha caçadors, tot i que segur que son molt prudents, xiulem i xarrem per tal que no ens confonguin amb un senglar. Aquí torna a ser una pujada molt dura, guanyem alçada a tota pastilla, trobem una pista (2:18 h.) que seguim a la dreta.

COLLADA SOBIRANA

AMUNT QUE FA PUJADA ...

ARA A LA DRETA

Trobem un encreuament de pistes (2:26 h.) que seguim a l’esquerra en sentit ascendent, trobem el Clot del Fou on enllacem amb el GR-4 (2:40 h.), seguim de dret per la pista fins a una gran esplanada, el Camp de l’ermità (2:50 h.), just aquí mengem i bevem, som més o menys a mitja volta.


ARA A L'ESQUERRA

CLOT DEL FOU, DE DRET


CAMP DE L'ERMITÀ

Aquí deixem la pista i prenem el sender pel mig del bosc, de dret, ara torna a pujar durament pel bonic bosc fins que sortim altre cop a una pista que porta al coll del Llobató i el de Sant Miquel, la seguim a l’esquerra.(3:15 h. parades incloses.).

AL CAMP DE L'ERMITÀ SEGUIM DE DRET


CAMINAREM BOSCOS PRECIOSOS

SORTIMA LA PISTA, A L'ESQUERRA

TORNEM A VEURA EL PEDRAFORCA

La pista puja amb força, anem guanyant alçada ràpidament, passem el Coll del Llobató amb uns indicadors (3:27 h.) i seguim en direcció a la Collada de Sant Miquel, a uns 200 m. de la collada trobem un indicador (Font del Llop, PR-C 129), deixem la pista i anem pel sender a ma dreta, ara baixant, aquest es el punt més alt de l’Olla, (1.640 m.).

FONT DEL LLOP

Passem per la font i el camí va baixant sense contemplacions, voregem la gran cinglera del Roc de la Clusa (3:50 h.), passem vora una gran roca (3:58 m.) i ja anem veient la Vall de Malanyeu a la nostra esquerra.

LA CINGLERA DEL ROC DE LA CLUSA
JA HE VOREJAT LA GRAN ROCA

Hem començat la volta cap el Nord, hem girat cap al Est, hem anat una bona estona cap al Sud i ara girem a l’Oest, seguint la cresta de la Serra del Mill, el sender es clar, sempre ben indicat, aquest tram es molt divertit, cal ajudar-nos amb les mans en algun tram, hi ha grans timbes a dreta i esquerra, però el camí no es pas molt aeri, així i tot no val a badar, passarem pel La Taleia (1.447 m., 4:45 h.), més enllà el pas de la Creuta i el cim de la Creuta (1.394 m.), molt bones vistes a la nostra esquerra, la dreta molt emboscada.

RESEGUINT LA SERRA DEL MILL

FA FOTOS DE LA VALL DE MALANYEU



TOT AIXÒ FOTOGRAFIAVA


Una mica més enllà de la Creueta hi ha el Mal Pas (5:00), que tot i el nom no es pas complicat i a partir d’aquí el camí baixa sense pietat fins que desemboquem a una pista (5:18 m.) que seguim a ma esquerra i que ja no deixem fins a trobar una carretera asfaltada que seguim a l’esquerra, passem pel camp de futbol de Sant Julià, entrem al poble i de dret a l’aparcament, al final ha sortit una volta de 6 hores, parades incloses, magnífica i gratificant. Total 1.000 m. de desnivell acumulat. Una passada, si hi aneu i teniu bones cames us ho passareu molt be, no us podeu pas perdre, el PR-C 129 està molt ben indicat.

SANT JULIÀ DE CERDANYOLA

AQUI TAMBÉ BAIXEN FALLES DE LA MUNTANYA

Camineu amb calma, gaudint del que veieu i que no es noti per on heu passat i evidentment si camineu sovint ja sabeu que teniu de fer.

Enllaç al track deStrava


diumenge, d’octubre 11, 2020

SERRA DE MESTRAL, CANAL LLARGA, CIM DE LA PORTELLA, MOLLÓ PUNTAIRE I LA FORADADA (10 DE 20)

 

Cantoni, 11 d’Octubre de 2020


CANAL LLARGA

Les dues últimes caminades eren per fer amb família i nens, la d’avui no, no es as difícil però no es apte per qui tingui vertigen, farem canals i grimpades equipades amb cables i cadenes, molt divertit però ha d’agradar. Hem caminat 6 hores per un paradís cap al Sud, hem fet la serra de Mestral i a fe de Déu que ens ho hem passat molt i molt be.

APROXIMACIÓ:

Per arribar-hi cal anar fins a Hospitalet de l’Infant, allà prendreu la N-340 en direcció Castelló, passareu una gasolinera Repsol i després l’Hotel Villaclara a la dreta, just després de l’hotel hi ha una carretereta a la dreta, la preneu i la seguiu, primer passareu la via del tres per sobre, després l’AP-7 per sota, passareu pel costat de l’area de servei de l’autopista, després passareu l’A-7 també per sota seguint sempre les indicacions cap a l’ermita de Sant Roc, aproximadament en 2,5 km. trobareu un rètol que diu M.U.P. 34 i aquí podeu deixar el cotxe, just al passar el torrent hi ha l’indicador on comença la caminada d’avui. Indica Barranc del fort Negre – La Portella, indicat com a PR-C 91.

Els PR (ratlles grogues i blanques) son senders de petit recorregut, entre 10 i 50 km., s’indiquen amb les lletres PR després l’indicador de la Comunitat Autònoma, en aquest cas C i un número, aquí el 91. Aquest va d’Hospitalet de l’Infant a Tivissa i te 29,7 km. Hi ha també els senders de gran recorregut, GR, més de 50 km., i els locals, SL (sender local), de menys de 10 km.

A Catalunya n’hi ha ara mateix 201 i sabeu qui els manté en bon estat ??, les Federacions locals Excursionistes, per això sempre us dic que si camineu sovint federeu-vos.

RUTA:

Seguim pel fons del Barranc en direcció NO, hi ha marques grogues i blanques del PR, no us podeu pas perdre, en 8 minuts passem uns ruscs d’abelles, en 2 minuts més veiem a la nostra dreta el forat negre, es una petita cova refugi de pastors segurament, cap interès especial, seguim amunt i en 5 minuts més som al Mas Sabatera, en runes, seguim el sender passant just pel costat de la casa deixant-la a la nostra dreta, aquí hi ha un indicador.



FORAT NEGRE

MAS SABATERA

Anem pujant, sempre en direcció NO, seguint més o menys una línia d’alta tensió que desmereix el paisatge, però cal pensar que tenim la Central Nuclear de Vandellós als nostres peus, el nostre destí es la Portella de l’Arturet, amb dues grans torres allà plantades.

LES TORRES FAN LLEIG, A L'ÚLTIMA LA PORTELLA DE L'ARTURET

En 45-50 minuts sortireu a una pista feta pel manteniment de les torres, uns metres més amunt el PR es torna a endinsar als garrics deixant la pista, també podríem seguir per la pista però faríem més volta. Passarem un altre cop la pista i aquí ja la seguim a ma dreta, som prop de la Portella, fins aquí hem trigat 1:10-1:20 h.

Parem i mengem, avui ens fa molt de vent i ens arrasarem a la banda Sud del coll, després passarem a la banda Nord i allà el vent ens castigarà de valent. Després de menjar i fer fotos seguim la pista, però just al girar ens tenim d’enfilar per unes roques i passar per sota una torra d’alta tensió, hem deixat de seguir el PR, ara ja no tindrem senyals a seguir, però aquí comença la diversió.

DESPRÉS DE LA PORTELLA PER AQUÍ !!

Hi ha una mena de sender una mica perdut que ens va enfilant cap a la carena, ara anem en direcció SO, a vegades ens tenim d’ajudar amb les mans però sense cap dificultat, de cop trobem un cable i un petit pont tibetà que cal passar i després una cadena que ens ajuda a baixar una gran roca, 15 minuts des de la Portella (Més o menys 1:50 hores des de el cotxe, parades incloses).



PRIMER PAS, GRAN ROCA

Anem seguint un senderet per la cresta a vegades aèria, a vegades protegida, a vegades ens ajudem amb les mans, però sempre fàcil, fins arribar a la Canal Llarga, equipada amb cadenes i divertida de pujar. 5 minuts des del Pont Tibetà.


CANAL LLARGA

Seguim crestejant i passem el pas de la Cadireta en 5 minuts més, també equipat amb cadenes i cordes, una mica més enllà cal baixar una roca equipada amb una corda, ara portem 2:00 – 2:10 des de el cotxe.


PAS DE LA CADIRETA

L'ÚLTIMA ROCA

Davant nostre, veiem el vèrtex del Cim dels Avencs o de la Portella (723 m.), anem seguint fins al cim, ja sense dificultats i ens plantem al cim en 20-25 minuts des de la baixada de l’última roca. En total 2:25 – 2:30 des de el cotxe.


SOM AL CIM DE LA PORTELLA







La vista es brutal, 360º entre mar i muntanya, una passada, veiem coses pujades altres vegades, la serra de Llaberia amb el seu Radar al cim, La Miranda, etc., una meravella, ens hi estem una estoneta, però ens fa marxar el fort vent que avui bufa.

Seguint en la mateixa direcció anem a trobar un petit repetidor que ja veiem davant nostre, 10 minuts des de el Cim de la Portella, ja veiem lluny el nostre següent destí, el Molló Puntaire. Ara seguim una mena de senyals verdes, molt perdudes, però que ens porten a la Portella del Xato, 5 minuts des de el cim, amb grans torres d’alta tensió, arribem a una pista de manteniment que la podem seguir a l’esquerra o de dret pel mig dels garrics, fins a la torre que la deixarem a la nostra dreta.




DES DE EL REPETIDOR ES VEU EL MOLLÓ PUNTAIRE

Seguim en direcció al Molló Puntaire, passem un indicador que serà per on tornarem, però nosaltres de dret cap al cim del Molló Puntaire, cim culminant de la Serra de Mestral, 728 m., es pot pujar per on vulgueu, nosaltres l’hem pujat des de Sud a Nord, sense complicacions però hi ha 40 minuts des de la Portella del Xato. Portem 3:30 h. parades incloses.

EL MOLLÓ PUNTAIRE

AL CIM

Ens ho estem passant de por, es una volta llarga però no fatigosa, potser es que tenia moltes ganes de caminar, el cas es que aquí podríem recular fins al indicador que us he dit abans, però creiem que val la pena fer una volteta per la zona de la roca foradada i decidim allargar una miqueta la caminada. Sortim del cim en direcció Oest, baixant cap al Pas del bolet i després a un encreuament de camins on ja trobem un indicador del PR-C 91, a la dreta cap a Tivissa, a l’esquerra cap a l’Hospitalet de l’Infant, 20 minuts des de el cim.



LA FORADADA

Seguim en direcció Hospitalet, el sender està molt ben indicat amb les marques blanques i grogues, aquest tros de ruta és molt bonica, roques grans de tota mena, molt erosionades pel vent i la pluja que els hi donen les formes més curioses que us pugueu imaginar, ens anem entretenint fent fotos però no deixem pas de caminar, trobem la foradada i ens hi fem fotos, hem anat girant i ara caminem en direcció NE, tornem a passar per sota el Molló Puntaire i en 40 minuts des de l’encreuament de camins, arribem a l’indicador de tornada, portem 4:30 h.





Ara girem a la dreta, en direcció Sud, anem baixant fins a una mena de coll on tornem a menjar, 15 minuts des de l’indicador, poc després anem a parar a la Canal del Corb (10 m.), el camí ara baixa i baixa fins a trobar una pista amb una colla d’indicadors (20 minuts més), ara tornem a anar en direcció NE, passem un dipòsit pels bombers on hi ha un punt d’aigua, i ja anem seguint per una pista ample a trossos emporlanada a trossos no, i en 40-45 minuts trobem el cotxe. Total 6 hores a la Serra de Mestral gaudint com nens petits i ben satisfets tornem cap a casa amb tota la prudència del mon, es més perillosa la carretera que la muntanya.


ARA NOMÉS CAL SEGUIR EL PR-C 91

Aneu-hi que us agradarà, camineu amb calma, que no es noti per on passeu i si camineu sovint ja sabeu que teniu de fer !!!.

Enllaç al track deStrava