Cantonigròs, 21 de Setembre de 2021
 |
| Les meves botes (1983) |
Pels caminadors, les nostres botes han estat molt importants, anys enrere no hi havia aquest magnífic estol de material esportiu a l’abast de tothom, jo també, com el Joan, em vaig comprar les meves primeres botes l’any 1977 amb un gran esforç econòmic.
Eren botes de pell, calia domar-les perquè no fessin
mal als peus, per això a vegades les dúiem pel dia a dia, així les manteníem ben
adaptades als nostres peus, les soles encolades o collades amb cargolets es
canviaven quan es gastaven, les Vibram anaven molt i molt buscades, jo les vaig
canviar quatre vegades abans no en vaig comprar unes de més modernes i molt més
lleugeres, en fi coses de gent gran.
El cas és que el Joan Aurich, gran amic i immens alpinista,
de qui ja us he parlat altres vegades en aquest blog m’ha passat aquest escrit que m’ha agradat tan
que, amb el seu permís, el reprodueixo tal qual, espero que el gaudiu.
--------------------------------------------------------------------------------------
Divertimento
El juny de 1977 acompanyant uns amics pujo a Andorra amb la intenció de trobar unes botes de muntanya com “il faut” que substituïssin les velles xiruques. Aquí no n’havia trobades. En arribar a Andorra ja em tens de pet a can Viladomat, a Les Escaldes. Descalç però amb mitjons gruixuts, els meus peus deformes es van sentir avinguts a l’instant amb un parell de botes magnífiques. Amor a primera vista!
Però vaig sortir de la botiga amb les mans buides. Massa
cares . Em vaig passar l’hora de dinar, mig absent de la conversa, pensant en
les meves estimades. Fou a la tarda abans de marxar que l’amor em va fer tornar
a Les Escaldes decidit a fer el cop de cap. Abans m’havia assegurat del préstec
dels meus amics. No anàvem amb targetes de crèdit, oi?. 4000 ptes és el preu exorbitant que en vaig pagar i que havia
provocat l’anar i venir, l’estira-i-arronsa interior i el barrinar durant
quatre hores a les Valls d’Andorra.
Quin cop de cap més transcendental! Va fer que aquelles botes
participessin en una història apassionant viscuda sempre amb l’amic Ramon. Han
ajudat els meus peus a pujar i baixar muntanyes durant més de 30 anys. Trepitjant
terrenys calcaris i granítics, amb els grampons rosegant totes les neus i tots
els glaços m’han portat al cim d’una cinquantena de 4mils i han triscat 163.423 metres de desnivell positiu
(documentat) als Alps.
 |
| Les botes del Joan |
Quina fidelitat, la seva!!! Mita-les en la seva jubilació, pintades per l’amic Josep M Massegú. Quina dignitat en la seva vellesa!!! Si no fos irreverent parafrasejaria C Riba: “Riques del que han donat, i en sa ruïna tan pures”.
Joan Aurich
Manresa, setembre de 2021
