RUTA DE L'EXILI, LA VAJOL - COLL DE LLI - LES ILLES - COLL DE MANRELLA - LA VAJOL (13 DE 20)

 

Cantoni, 18 de Novembre de 2020

MONUMENT A L'EXILI

Seguim amb la tècnica de sortir a caminar entre setmana, així mirarem de complir amb l’objectiu que ens hem proposat amb el Ramon, 20/20, 20 sortides junts el 2020, amb la d’avui ja en tindrem 13.

Feia temps que tenia ganes d’anar a fer la ruta que van seguir molts republicans l’any 1939 per anar cap a França fugint del cop d’estat del general del bigotet, entre ells el President Companys i el President Aguirre, molts intel·lectuals també van seguir el mateix camí que avui farem amb el Ramon.

Sortirem del poble de la Vajol a l’Alt Empordà, el cim més alt d’aquesta comarca es el Moixer, prop de la Mare de Déu de Salines, just a l’entrada del poble hi ha un bon aparcament per deixar el cotxe.

Just sortir del pàrquing a ma esquerra hi ha un camí, es l’antic camí d’Agullana val la pena anar-hi per tal de veure el monument a l’exili, hi ha 5 minuts escassos fins el monument, a nosaltres ens ha agradat molt, ja que es una estàtua reproduint una famosa fotografia feta per Roger Viollet de una família arribant a Prats de Molló, un pare (Mariano Gracia) que dona la ma a la seva filla (Alicia) que només te una cama i camina ajudada per una crossa.

EN MARIANO I L'ALICIA, FEBRER 1939

Reculem i ara si que comencem la volta, després ja us faré un resum del que va passar aquells dies de 1939, però ara anem a caminar, passarem el poble seguint el GR-11 (Blanc i vermell), passem pel davant de l’Ajuntament (esquerra) i per davant del Restaurant Ca la Conxita (dreta), caminem per la Carretera de les Mines fins el final on anem a la dreta seguint el carrer Illes, just abans de sortir a la carretera GI-505, que ens portaria al coll de Manrella, agafem un sender molt bonic que surt a ma esquerra i que segueix paral·lel a la carretera (10 minuts).

ARA EL SENDER A L'ESQUERRA

Seguim aquest sender ple de Castanyers fins que trobem el restaurant Manrella (25-30 minuts) altre cop a la GI-505, just passat el Restaurant hi ha una pista a ma esquerra que ens portarà tot fent llaçades fins als peus del coll de Lli, a la pista hi un sender a l’esquerra, ben indicat, que ens porta fins una tanca que es la frontera, just abans hi ha un plafó explicatiu dels fets del 5 de febrer de 1939. Portem 45 minuts des de la Vajol.

DEIXEM LA PISTA I AGAFEM EL SENDER

AIXÒ ES LA FRONTERA

Just passada la tancat hi ha una placa commemorativa a la banda francesa, aquí parem i llegim diferents escrits que he portat explicant aquell dia i llegim un poema de Pere Quart que va escriure sobre el pas de la frontera i que va musicar en Lluis Llach, Corrandes d’exili. Ens emocionem ... La part més bonica del poema, per mi, diu:

 

Perquè ens perdoni la guerra,

que l’ensagna, que l’esguerra,

abans de passar la ratlla,

m’ajec i beso la terra

i l’acarono amb l’espatlla.

 

A Catalunya deixí

el dia de ma partida

mitja vida condormida:

l’altre meitat vingué amb mi

per no deixar-me sens vida.

 

Ara baixarem capa a Les Illes, un poblet a la banda francesa que va rebre milers de refugiats aquells dies, seguim una pista ben clara en direcció Nord fins que trobem una tanca, just al costat esquerra hi ha un sender que tenim de seguir (1:10 h. parades incloses).

ARA PEL SENDER DE L'ESQUERRA

El sender va seguint un torrent que tenim sempre a l’esquerra fins a entrar al poble de Les Illes (1:20 h.), just a l’entrada del poble hi ha el Restaurant dels Trabucaires, on al President Companys li van fer una truita per menjar, que no va poder pagar perquè no duia ni un cèntim. Davant del restaurant esmorzem.

Passem tot el poble i al final a ma dreta trobem la route de Manrell, amb un monument en homenatge als republicans, la pista a trossos asfaltada ens anirà pujant fins al coll de Manrella, sempre ben indicada en direcció La Vajol, just al coll hi ha el Monument al President Companys (1 h. des de Les Illes, 2:20 h en total).

COLL DE MANRELLA

JA EN PORTEM 13 DE 20

Ens fem fotos tot parlant d’aquells dies i dels dies actuals, també tenim el President a l’exili, no se pas si millorarem mai.

SI VOLEU PODEU SEGUIR LA CARRETERA, NOSALTRES HEM SEGUIT EL SENDER

Ara seguim la carretera GI-505, a un centenar de metres hi ha un sender a ma esquerra que ens evitarà caminar els 3 km. que hi ha fins a La Vajol per l’asfalt, que ho podeu fer si voleu. Nosaltres hem agafat el sender, a pocs metres hi ha un indicador i un prohibit el pas, per aquí cal seguir, entenent que aquest prohibit es per vehicles. Passarem per Cal Quera, una finca molt ben arreglada (30 minuts des de el Coll, 2:50 h. en total).

CAL QUERA

Una mica més avall de la casa trobareu la cadena d’entrada a la fina, la passeu i pocs metres més avall aneu amb compte perquè cal agafar un sender a la dreta que surt en pujada (3:00 h.), hi ha un indicador ben clar (La Vajol), preneu el sender i l’aneu seguint, sense pèrdua possible fins a tornar a passar la GI-505 (3:10 h.).

POC DESPRÉS DE LA CADENA ...

... SENDER A MA DRETA

SENDER MOLT BONIC

Ja sou a la Vajol, seguiu el carrer Lluis Companys i ja veureu a la vostra esquerra el Restaurant Ca la Conxita i ja fins l’aparcament, total 3:20 h. de bonica caminada amb molta història.

HISTÒRIA

Aquell febrer de 1939 la guerra estava perduda, el 26 de Gener cau Barcelona, el 4 de Febrer Girona, milers de republicans fugien cap a la frontera pels diferents passos que hi havia, el govern Català, Basc i Espanyol es van refugiar a Agullana tot esperant passar la frontera, el dia 5 de Febrer el Govern Espanyol decideix passar la frontera abans que el català i el Basc, per tal de no fer-ho junts, les relacions entre republicans espanyols, bascos i catalans estaven trencades del tot, això no canvia, i poc després van passar la frontera el Govern Català i Basc junts, allà va començar un exili que per el President Companys va acabar amb la detenció pels Nazis i l’entrega a Espanya el 1940, afusellant-lo el 15 d’Octubre de 1940 a Montjuic, fins aquest 2020 no s’ha anul·lat el judici que es va fer el 1940.

En fi, recordeu que no s’ha de notar per on heu passat i si camineu sovint, ja sabeu, federeu-vos.

TRACKA L’STRAVA