divendres, de febrer 22, 2013

PUNTA DEL CURULL (1.021 m.)

22 de Febrer de 2013

El 28 de novembre de 2009 vaig anar a fer el cim més alt de la comarca de les Garrigues, sería el cim comarcal nº 35 dels 41 que n'hi ha, la veritat és que m'ho estava passant molt bé, però ja només en quedarien 6 després de la Punta del Curull i jo ja començava a patir per veure que faria després d'aquest magnífic periple per les comarques de Catalunya.

La Punta del Curull
Per pujar-hi hi ha molts camins, la Punta del Curull és sobre mateix de Vilanova de Prades, a mi em va semblar més atractiu pujar-hi per la banda Nord, desde una ermita anomenada Sant Miquel de la Tosca, vaig anar-hi desde Vinaixa, l'Albí i per la C-334 fins a Vilosell, d'allà agafar la LP-7013 que porta a la Pobla de Cèrvoles, just entre el km 8 i el 9, abans de passar el pont per sobre la riera de Sant Miquel, surt una pista a ma esquerra que porta fins a Sant Miquel de la Tosca on deixarem el cotxe.
El camí surt per darrera l'esglesia, es un sender pedregós que va pel mig de un bosc ben frondós de pins, hi ha unes marques vermelles i unes de PR, les seguim uns 5 minuts fins que ens desviem a la dreta deixant una ermita molt bonica a la nostra esquerra enfilada a una penya, es diu el Crucifix, anem seguint un fresat corriol fins que tornem a trobar unes senyals vermelles, en forma de rodona i creu, sortim a una ample pista que puja de Vilanova de Prades pel manteniment que hi ha prop de la Punta, la creuem i seguim pel corriol que surt de l'altre costat del camí, cada vegada hi ha millor vista, però encara no veiem la banda de Vilanova, ara ja seguim clarament en direcció sud en clara direcció al cim de Punta Curull. Al sortir a la carena s'obre tota la vista cap a la banda de Vilanova.

Cim de la Punta del Curull
Vilanova de Prades
Quan soc al cim, on hi ha un inicador metàlic, un pessebre i evidentment la senyera, mirant cap a l'Oest hi han unes antenes i més enllà una punta amb una torre de guaita que sembla igual d'alta que on estic, decideixo anar-hi i mesurar l'alçada amb el GPS, fins la Punta he tardat una mica menys de una horeta, en 10 minutets soc a la torre de guaita, la lectura del GPS dona 1.023 m., la Punta 1.021 m., jo en tot cas les he pujat totes dues.

Al fons, després de les antenes, torre de guaita 1.023 m.
La Punta del Curull, desde la punta sense nom, darrera les antenes.
Punta sense nom, 1.023 m.
De totes maneres totes les resenyes que vaig llegint hi ha unanimitat en que és la Punta del Curull el cim més alt de les Garrigues. La caminada d'avui ha sigut magnífica, aquesta zona del Montsant m'ha robat el cor !!
Entre pitos i flautes camino prop de tres hores, la tornada pel mateix camí, l'unic de diferent es que desde la punta sense nom segueixo la pista fins a tornar a agafar el corriol que surt a ma esquerra i que ens portarà de nou cap el Crucifix i Sant Miquel de la Tosca.

Ja en tinc 35 de fets !!

dissabte, de febrer 16, 2013

PUIG DE LA MOLA (535 m.)

16  de Febrer de 2013

El 7 de Juny de 2009 vaig anar cap el Garraf per fer el cim comarcal nº 24, el Puig de la Mola (535 m.), que el cap d'avall va resultar ser molt bonic i interessant, vaig fer una bonica caminada per una zona on no havía caminat mai, la vaig trobar molt atractiva !!.

El Puig de la Mola, cim culminant del Garraf.
Per pujar-hi anirem fins a Olesa de Bonesvalls, arrivant per la BV-2411 que ve de Begues, just a l'entrada del poble, hi ha un trencant a ma esquerra, o hi ha una parada de Bus i un indicador de la RCP Can Bicicleta, l'agafeu i deixeu el cotxe on volgueu, el carrer és prou ample com per aparcar-hi tranquil·lament. Seguim carrer avall, pel carrer Hospital, passeu un pontet que porta al antic Hospital i després a una plaçeta on hi ha una font, després seguiu el GR-5, deixant la riera a la vostra dreta i camps a la vostra esquerra, sempre seguim el GR, passem pel mig de un bosc de pins i després de una bona estona anem a parar a una pista apte per vehicles, la tindrem de seguir una bona estona, fa pujada, força pujada, jo aprofito per caminar ràpid, quasi corrent avanço a uns ciclistes que van pujant penosament amb les seves BTT, no deuen estar en gaira bona forma perquè van rebufant que Déu n'hi do, El camí fa un revolt a esquerres força tancat i una mica més enllà en fa un altre més tancat a dretes, aneu amb compte, d'aquí surt un sender que ens portarà per un bonic sender, sempre en pujada fina a la Mola, poc abans del cim anem a parar a un altre mena de pista que es per on pujen els forestals per anar a la torre de guaita que hi ha al cim. En 1:10 h. soc al cim, però he anat molt ràpid, jo penso que a pas normal potser hi ha 1:30 / 1:45 h.

Montserrat desde el cim
Sitges
El Mediterràni
Desde el cim les vistes son molt boniques, veig Montserrat, el Mediterràni, Sitges, molt bonic. M'hi estic una estona, ja que fa molt bon temps i al final marxo avall, mig corrent, mig caminat, en una horeta soc al cotxe, sort de la font on puc beure abundantment, he anat ràpid, però he suat molt !!.Una zona prou bonica com per tornar-hi, gran matinal !!

Bona matinal !!
Cim comarcal nº 24

dimarts, de febrer 12, 2013

LA TALAIA DEL MONTMELL (861 m.)

12 de Febrer de 2013

El cim comarcal més alt del Baix Penedès es la Talaia del Montmell, de 861 m., està situada a la Serra de Montmell, el cap de setmana de Tots Sants de 2009, vaig conquistar a la Quima per anar a caminar i s'hi va apuntar, malgrat el nom del pic, TALAIA, que vol dir punt amb molt bona vista no vàrem endevinar el dia, ja que ens va fer un dia molt rúfol, sense gens de vista.

Al cim de la Talaia
Per anar-hi cal anar fins a Juncosa de Montmell, s'hi arriva per la T-2401 venint de la Bisbal del Penedès, just passat al poble, una mica més enllà del Km. 7 hi ha un trencant a ma dreta que porta a Ca la Jepa i a l'area recreativa forestal del Montmell, allà deixem el cotxe i agafem un sender que ens porta pel mig del bosc fins a l'esglesia nova de Sant Miquel, mig aterrada, en poc més de 5 minuts, passem la pista ample i de l'altre costat del cami surt un sender fins a trobar un altre pista ben marcada, la seguim fins a una tanca verde desde on surt un sender ben marcat que en forta pujada ens porta fins la bonica ermita de Sant Miquel, amb la boira que hi tenim es com una aparició quan la veiem.

No veiem vista, però es emocionant !!
Passada l'ermita de Sant Miquel
 El camí segueix per darrera l'absis i continua pujant fins a una mena de coll on hi ha a ma esquerra l'antic castell, que també apareix com un miratge, agafem direcció Nord-Est, per dirigir-nos cap el llom de la Serra i sempre per un bon sender fins el cim de la Talaia, ens estem una estona al cim, ja que no fa gaire fred, esperant si s'obre el dia i podem veure la vista que ha de èsser molt bonica, però res de res, no veiem res !!

El castell de Montmell
La Quima m'acompanya
En menys de una horeta hem fet el cim, 40 minuts de baixada i al cotxe, comque no tenim vista ens entretenim amb les flors del camí, hi tornaré per veure la vista !!


Ha estat el cim nº 32 dels 41

diumenge, de febrer 10, 2013

TIBIDABO (512 m.)

10 de Febrer de 2013

El 19 de Desembre de 2009 vaig anar, amb el meu fill petit Ot, a pujar el cim culminant del Barcelonès, el Tibidabo de 512 m., l'idea de pujar tots els cims comarcals de Catalunya em feia pujar-lo i de veritat que ens vàrem inventar una caminada que ens va fer disfrutar.

El Tibidabo
 Sortirem desde Vallvidrera, deixem el cotxe prop de l'estació superior de Vallvidrera, agafem el carrer Algarves, després el carrer Alberes i quan trobem a l'esquerra el carrer Budellera, a la dreta la Carretera al Tibidabo, al mig hi ha l'antic camí cap el Tibidabo, ja veiem la torre de Collserola i el Tibidabo al fons, seguim pujant pel camí, passem pels peus de la torre de Collserola, amb els seus grans cables d'acer que l'aguanten i de dret al Tibidabo, en 30 - 45 minuts som als peus de la Basílica. La vista desde el Tibidavo es la millor per veure Barcelona als nostres peus, ara ja només en queden 5 per acabar tots els cims comarcals, aquest es el numero 36. Els últims cinc seran per l'any 2010.


En falten cinc !!

Barcelona als nostres peus !!
Ja esta quedant del tot blanc !!
 La tornada pel mateix camí, una caminada de menys de dues horetes per la comarca del Barcelonès.


dissabte, de febrer 09, 2013

PUIG D'ARQUES (535 m.)

9 de Febrer de 2013

El 25 d'abril de 2009 vaig anar cap a les Gavarres per tal de fer el cim culminant del Baix Empordà, sería el cim comarcal número 19 dels 41 que tenia projectats per tal de fer-los tots, ja podeu veure que l'ordre en que els aniré pujant no te cap sentit especial, només el gust de caminar per on més de gust em venia, depenent, ès clar, del temps metereològic i del temps de rellotge.
S'ha d'anar a Romanyà de la Selva i deixar el cotxe a l'entrada del poble, veurem que per allà passa el GR-92/1, que tenim de seguir en direcció al cementiri, no l'haurem de deixar mai, ja que ens portarà fins els peus del Puig d'Arques, també anomenat Puig de Gavarres, per tan ens serà fàcil pujar-hi.

D'esquerra a dreta, Puig d'Arques, Puig de Migdia, Puig de Miquel
 Aproximadament a 30 minuts de Romanyà hi ha amagat al bosc, a la dreta del camí el dolmen del Roquet, prop del Puig del Roquet ( 433 m.), seguim el camí fins que sortima una pista molt ample, aneu amb compte amb cotxes i motos, deixem can Llac a la nostre esquerra, al mig de uns bonics prats, fins a plantar-nos al coll del Matxo Mort. Seguim en direcció a Can Sitges, no deixem mai el GR fins que a la nostra esquerra trobem un trencant que ens porta al Puig d'Arques, està indicat amb marques de PR-C 103, per tan grogues i blanques, a diferència del GR que hem anat seguint que son vermelles i blanques. En poc més de cinc minuts sóm al cim, amb un vertex geodèsic amb el nom escrit a ma, Puig de Gavarres (537 m.).

Al cim
Desde el cim, molt enboscat hi ha poca vista, es una caminada de 2:30 h de pujada i 1:30 de baixada, total 4 hores de caminar pel plaer de caminar.

Anem omplint el mapa de blanc !!
 

dijous, de febrer 07, 2013

TOSSAL DE LA TORRETA (1.676 m)

7 de Febrer de 2013

El 13 de Febrer de 2010 vaig anar ben decidit a pujar el cim comarcal nº 38, el Tossal de la Torreta de 1.676 m. sostre comarcal de la Noguera, situat al Montsec una zona preciosa de Catalunya que m'estimo especialment. De Montsec n'hi ha tres, de ponent a llevant hi ha el Montsec de l'Estall, el d'Ares i el de Rúbies, tots tres prop del Noguera Ribagorçana que els hi dona vida. Tenen tresors magnífics com ara la Muralla Xina de l'Estall, Montfalcó, el Congost de Montrabei o el mateix Tossal de la Torreta, només per posar uns quants exemples.
El cas és que avui anirem fins a Rúbies, un petit llogarret abandonat, per arrivar-hi tenim de passar per Santa Maria de Meià, agafem una pista que ens porta cap a l'ermita de Sant Sebastià, a uns 2,5 km. de Santa María, continuem per una pista una mica pitxor, però que es pot fer amb cotxe, poc a poc, sempre pels peus de la cinglera, deixarem un trencant a ma dreta, passarem la Cabana del Pelegrí i sempre en direcció Oest ens plantarem al poblet abandonat de Rúbies, a uns 10 km. de Santa María.

sempre anirem pels peus de la cinglera ....
... fins a Rúbies !!
Deixem el cotxe a Rúbies

Direcció la Portella Blanca ...
... ben indicada !!
Deixem el cotxe a Rúbies (1.146 m.) i prop de l'esglesia ja hi ha un indicador ben clar que ens dirigeix cap a la Portella Blanca, el camí puja fent esses pel fort pendent, en poc més o menys 30 minuts som a la bonica portella Blanca a 1.421 m., més o menys 300 m. de desnivell.

Portella Blanca
El Pirineu i tot el Pallars Jussà
Un cop a la portella ja veiem de cop i volta tot el Pallars Jussà i el Pirineu al fons, nevat i majestuós, a la nostra dreta, en direcció Est ja veiem al fons, lluny el Tossal. Ha fet una nevadeta i l'enfarinada encara fa la caminada més atractiva.

Al fons es veu el Tossal de la Torreta.
El cim, amb el seu vertex geodèsic i la senyera
En poc més de 30 minuts soc al cim, les vistes magnífiques en totes direccions, gaudeixo del cim, fa fred, però no pas cap exageració, per tan m'hi estic una bona estona. Torno tot xino xano per la mateixa ruta, en definitiva 1h - 1:15 h. de pujada i una horeta de baixada, un plaer per tots els sentits !!
Soc al cim comarcal numero 38, només en falten tres.
Quasi be tot blanc, s'esta acabant un privilegi !!
   

dimecres, de febrer 06, 2013

ROCA CORBATERA (1.163 m.)

6 de Febrer de 2013

Amb la Roca Corbatera feia el cim comarcal numero 37, en faltarien només quatre, era el 6 de febrer de 2010, avui fa 3 anys, com passa el temps !!. Com be podeu veure encara no m'ha donat temps de publicar-los tots, però m'estic esforçant per explicar-vos tots els cims comarcals, aviat els tindré tots penjats, però l'esforç per treballar sense morir, entrenar per sobreviure i caminar, perseguint tot el que m'agrada incluint els cims autonòmics no em deixa massa temps pel meu bloc. Poc a poc, amb persistència, com el bon muntanyenc ho aconseguiré.
Avui us explicaré una maravellosa caminada, amb regals inclosos, pel Montsant, pujaré la Roca Corbatera, cim comarcal del Priorat, sortint de la Morera de Montsant, preciós poblet del Priorat. Venint de Cornudella de Montsant per la TV-021 passant just per sota de la serra Major, plena de graus per on pujar-hi. Deixarem el cotxe a l'entrada del poble on hi ha un bon aparcament, del mateix aparcament surt un sender en direcció Nord-Est, que ens porta a diferents graus, m'acompanya el Ramon i hem decidit fer una circular, pujant pel grau del Carabasal i baixant pel grau dels Barrots, fent la Roca Corbatera. Tenim un dia molt clar, però amb molt de vent, de moment anem protegits del vent, però quan sortirem al cim de la serra tenim clar que ens ventarà de valent.

Roca Corbatera, ja només en queden 4 per fer.
Anem caminant pel sender, deixant trencats indicats com a Grau de Salfores, Grau de la Grallera, passem per una balma anomenada Colomar del Sixto, comença una pujada més forta fins que més o menys en 15 minuts desde la Morera trobem el trencant del Grau dels Barrots, per on baixarem, el deixem i poc després deixem a l'esquerra el Grau del Carrasclet i anem caminant pels peus del penyasegat fins que trobem el Grau del Carabasal, per aqui ens enfilem per cordes, escales i cadenes, ben divertit !!.

Per aqui baixarem.
Anem superant el Grau del Crabasal
Torno a anar ben acompanyat !!
Ens fa un dia gloriós, però amb molt vent.
El Grau que anem superant, la serra Major.

En 1:00 - 1:30 h. ens plaantem a dalt de la serra Major i llavors ens trobem amb tot el vent del mon de cop, bufa amb una intensitat increible, pero cap al Nord-Est ja veiem el cim i cap allà ens dirigim ben decidits, en 30 minuts més ens plantem al cim. La vista es molt bonica en totes direccions i ens estem una bona estona al cim tot i el fort vent.

Molt de vent
Ja som a dalt la serra Major
Mes o menys el cami de pujada
Som al cim
Ara anem tornant pel cim de la Serra fins que trobem la baixada pel Grau dels Barrots, impresionant, primer s'entra en una zona molt aèria, passem pel balcó del Priorat, amb la Morera als nostres peus, passem per damunt de una pedra en forma de pont i pasant-la per sota agafem la bonica Canal dels Barrots, amb un pas equipat amb clavilles per poder-lo baixar amb comoditat, i així de dret a la Morera de Montsant.
 
L'entrada al Grau dels Barrots
 

El mirador del Priorat
La Morera del Montsant
Passant per sota la pedra pont ....
Prop de les clavilles
En resum en dues horetes més ja som a lloc, és una caminada de 4 - 5 hores, depenent de la forma física i la facilitat de grimpar escales i cadenes sense por, molt i molt recomanable, estic segur que hi tornaré mes cops, el Priorat es molt i molt especial !!

Ja només en falten 4