dissabte, de juliol 20, 2013

MUNTANYA ALS ANYS VUITANTA, QUINA DIFERÈNCIA !!



20 de Juliol de 2013

A finals dels anys setanta i fins ben entrats els vuitanta hi havia dues coses inexistents, la comunicació amb telèfons mòbils i les xarxes socials, per això quan fèiem una excursió en fèiem una ressenya escrita per mantenir fresca la memòria, jo duia un petit bloc a la motxilla i moltes vegades feia petites parades per apuntar per on passàvem i per apuntar els temps que tardàvem. Després amb més calma, un cop al refugi o a la tenda en feia un escrit més complert i fins i tot un croquis per explicar la ruta. Després de enviar els carrets de les diapositives a revelar, a vegades tardaven un mes a arribar, fèiem una trobada on ens explicàvem la caminada i passàvem les diapositives.
L’altre dia remenant papers en vaig trobar tot una colla d’aquestes ressenyes i avui us en transcriuré una de sencera, també he buscat i escanejat les diapositives de la caminada, el cas és que s’acosta bastant a la pujada a la Tossa Plana de Lles que us vaig explicar fa poc.

Escrits de muntanya
Planell de la caminada
L’any vuitanta i escaig escrivia:

“Anar a caminar amb el tiet Jordi és tot un poema, aquesta vegada hem anat amb una intenció ben diferent de la que al final hem fet. L’ intenció inicial era fer el Pic de Pessons (2.782 m.), al circ del mateix nom, entre la Cerdanya i Andorra. Les circumstàncies però ens han fet variar els plans i sense voler-ho hem fet una volta preciosa al pic de la Muga, l’hem vist desde el Nord, Sud, Est i Oest.
Hem sortit, encara de nit, del petit i bonic refugi del Jordi i la Ion, sap greu deixar-lo, més que res per l’acollidor que és, anem el tiet Jordi, el seu fill Jordi, el meu germà Ramon i jo. Hem carregat dues motxilles amb teca, capelines i cantimplores, fa fred de bon matí !!.
Només de començar ja hi ha hagut festival, pel camí de Viliella ens hem trobat amb una llebre preciosa, ràpida ha corregut carretera enllà fent els revolts amb una elegància digna de les orelles que tenia, l’hem seguida un bon tros i això ens ha acabat de desvetllar, cosa que és d’agrair.
A Cal Jan deixem el cotxe, fa un dia tapat i fresc i fa bo de caminar, el pas és lent, suau, el paisatge preciós, net. Fem via cap a la cabana dels Esparvers, el camí es fa més curt del que creiem i al passar la riera de la Llosa decidim esmorzar, en Ramon mentre esmorzem fa una bertranada de les seves i el Jordi petit quasi bé s’ennuega de tan riure amb el te calent que ens ha preparat la tieta Ion. Hem tardat ¾ d’hora fins la palanca.

Fixeu-vos amb el meu germà, porta Xiruques !!
 Reiniciem la caminada, a mi em fan mal les botes i paro 2 o 3 cops, em poso uns altres mitjons, tampoc vaig bé, torno a parar, em deixo només uns mitjons prims i llavors tot funciona. El Jordi petit també es queixa dels peus, però va tirant.
Passem prop de la cabana dels Esparvers, veiem la teulada i agafem la Vallcivera, pretenem pujar el coll del mateix nom i tirar cap a Pessons. El pas segueix essent tranquil, relaxat, tots anem bé, xerrant i gaudint de la frescor. Als peus del coll traiem el planell i estudiem la ruta, és ben clar cap on tenim d’anar, ens posem d’acord i seguim, ara cal pujar el coll, el pas es va fent més lent, més cansat, ens anem separant poc a poc, cada un te el seu ritme, jo em sento valent, després de l’escarment del Biceberris Nord, on l’any passat vaig patir de valent, he entrenat i es nota, arribo al coll força abans que els demés i aprofito per fer fotos amb el gran angular nou, es un gran invent !!. Ens reunim al coll i tornem a menjar.

Tothom al seu ritme
Mapa i bruixola, eines d'aquell temps !!
Mentre pujàvem el tiet Jordi ens ha ensenyat les plantes verinoses del Pirineu, la Tora i la Ballestera. També ens ha ensenyat a buscar regalèssia de bastó i ara ens fa una demostració pràctica de com adormir-se en cinc segons, s’estira i no pot acabar de dir-ho que ja ronca.
El temps es tapa, per sobre la Muga, que per cert te una cresta preciosa, ve una negreior d’espant. Aleshores fem canvi de plans i en comptes d’anar cap a Pessons anirem cap el coll de la Muga i farem la tornada pels estanys del mateix nom. Anem per una mena de lloms i fem via cap el coll de la Muga, tothom al seu pas, davant el Ramon i jo, una mica més enrere els Jordi’s.
Fem coll i es posa a ploure, ens posem les capelines i els Jordi’s i jo decidim pujar a la Muga, hi ha 10 minutets fins a dalt, desde el cim cridem al Ramon, MAL PARIIIIIT !!! i ell ens contesta MAL PARIIIIIIITS !!!. Al final es decideix i també puja. Al cim fem la foto de rigor i fruïm del paisatge i del Sol que per fi ha sortit, ens estirem fem el manta....., jo soc feliç aquí dalt, em passa sempre quan pujo un cim, alt o baix, difícil o fàcil, llarg o curt, és una sensació que no es pot explicar !!.

Al coll
Al cim de la Muga
Baixem cap els estanys de la Muga, els Jordi’s i el Ramon es queixen dels genolls, comença a passar factura la llarga caminada, més avall dels estanys ens pararem a dinar, ens hem posat com a fita un grup d’arbres que es veuen molt avall, però el Ramon te tanta gana que quasi bé es fot a córrer !!. Segona demostració practica del Jordi i polvorització del rècord, aquest cop 3 segons i ja ronca, el Ramon s’hi apunta i també s’adorm, son pastats, el Jordi petit i jo ens petem de riure i els immortalitzem en una foto.

El Ramon dormint !!
 La baixada fins a la Llosa és criminal, molt dreta i perdedora, el Ramon i els Jordi’s es van desmanegant mica en mica, el Jordi petit te una butllofa al peu i va molt lent, al Jordi gran li fa mal el dit gros del peu i també va molt lent i el Ramon diu que li fan mal les “frontisses”. Al final anem a parar prop de la palanca que havíem passat a 45 minuts del cotxe. Anem caminant i xerrant pel bon camí que porta a Cal Jan de la Llosa i així arribem al cotxe. Hem caminat prop de 10 hores.
Quan arribem a casa la Quima i la Ion ens han preparat un brou que ressuscita als morts, es una bona cloenda per un dia bonic i profitós a la muntanya, s’ha acomplert la meva teoria de que anar amb el tiet Jordi val la pena doncs et fa gaudir de la muntanya !!.”
Ja ho veieu, així ho fèiem i així us ho he explicat, com sempre us dic, sigueu prudents i gaudiu de la muntanya, si camineu molt i sovint, federeu-vos !!.

diumenge, de juliol 07, 2013

TOSSA PLANA DE LLÉS (2.916 m)

7 de Juliol de 2013

La Tossa Plana de Llés és el cim comarcal més alt de la Cerdanya, jo el vaig pujar l'any 1979 per primera vegada, el vaig pujar solet, sempre m'ha agradat caminar sol tot i que a l'any 1979 no hi havía manera de comunicar-te amb ningú si et passava res, els mòbils no existíen pas.

La Tossa Plana de Llés desde el Mirador d'Aransa
 Avui, però us explicaré una bonica circular que hem fet amb els germans Serra, molt interessant i una mica exigent, ja que hi ha un gran desnivell desde on ho hem fet nosaltres. Al final, però us explicaré la ruta normal per si voleu fer-ho més senzill.
Per anar-hi teniu d'anar fins a Martinet, just passat Martinet davant l'Hotel Boix teniu el trencant a ma dreta que us porta a Llés de Cerdanya en 9 km de carretera estreta i plena de revolts, passeu Llés i just a la sortida, anant en direcció Cap de Rec, on hi han unes pistes d'esquí nòrdic i el refugi on havía estat la familia Jornet, agafeu un trencant a ma dreta que porta a Viliella, a Viliella agafeu una pista de terra, en força mal estat que us portarà al final de la vall a Cal Jan de la Llosa. Allà deixeu el cotxe on pogueu.
Després de sopar magníficament als Banys de Sant Vicenç decidim fer un vivac prop de Cal Jan de Llosa, fa una nit preciosa i sempre ve de gust dormir sota els estels, tot i que ja començem a tenir una edat !!. A les sis el Ramón ja comença a fer soroll i a les set ja estem en marxa.

Vivac sota els estels ....
... hem dormit bé, però no sé si tenim edat per dormir al ras !!
Cal Jan de la Llosa
Farem un recorregut exigent, cal tenir bones cames, sortirem de Cal Jan a uns 1.500 m. d'alçada i ens enfilarem a la Tossa Plana, 2.916 m., això vol dir 1.400 m. de desnivell, i a més a més per no fer-ho de dret volem fer una bona volta. Passarem pel mig de la casa de i passarem la riera de la Llosa, pujarem riera amunt per una pista que hi ha deixant sempre la riera a la nostra esquerra i seguint unes marques del GR-11.10, una variant del GR-11 que trobarem més amunt.

Riera de la Llosa a Cal Jan
Aproximadament en 1:15 h., passarem la riera per una bona palanca (Palanca de Xiuxirà) i ara la deixarem a la nostra dreta passant els prats de Xiuxirà on hi trobarem un refugi ensorrat, nosaltres seguim deixant sempre la Llosa a la nostra dreta.

Palanca de Xiuxirà
En 20 minutets més trobem un indicador (Cabana dels Esparvers - Portella Blanca d'Andorra) i una petita palanca, passem altre cop la Llosa i ara la deixarem altre cop a la nostra esquerra, sempre seguim aigues amunt, ara ja per la Vall Civera en clara direcció Oest. Per l'altre vall, on baixa el riu Engait, en direcció NE, anireíem cap a la Portella Blanca d'Andorra i el Pic negre d'Envalira.

Pas a la Cabana dels Esparvers
La vall Civera és de una bellessa indescriptible, anem guanyant alçada en direcció al coll de Vallcivera que es el nostre primer destí, els prats verds i el cim de la Muga a la nostra esquerra fan un espectacle gloriós. Parem a menjar i veure abans d'agafar l'ultim tram més dret del coll.

Hi ha palanca, però jo per l'aigua sóc més xulo que ningú !!
La Vallcivera magnífica ...
.......
.... no calen les paraules !!
A les tres hores de caminar desde el cotxe trobem un indicador del GR-11 que diu Puigcerdà - Encamp, ara ja ens enfilem decididament cap el coll de Vallcivera, les pendents son més dures però en 20 minuts ja som al coll.

Vista de la Muga
Us ensenyo la ruta cap el coll de Vallcivera
Indicador a les tres hores desde el cotxe.
Un cop al coll (3:20 h. desde el cotxe), tenim a l'altre costat Andorra, amb la bonica vall de Madriu, patrimoni de l'humanitat, l'Estany de l'Illa, l'Estany Forcat, etc. Els nadius d'aquesta zona de la Cerdanya no en diuen la Vall de Madriu, en diuen la Vallcivera d'Andorra. Ara nosaltres seguirem cap a la nostra esquerra en direcció Sud cap a la Tosseta de Vallcivera i la Tossa Plana que no veiem perquè ens la tapa la mateixa Tosseta.

Tot pujant el coll fem una mica el burro i jo ho filmo, us penjo un parell de minutets de peli !!

Coll de Vallcivera, ara cap a l'esquerra, direcció Sud
Ruta a seguir fins a la Tosseta de Vallcivera (2.817 m.)
En 1 hora som al coll als peus de la Tosseta i en 15 minuts som al cim de la Tosseta seguint la mateixa cresta on no cal ni tan sols ajudar-nos amb les mans, ja veiem la Tossa Plana i els estanys de la Muga als nostres peus, portem 4:45 h. desde el cotxe, ens fa un dia magnífic i disfrutem de la caminada, tranquila i sense dificultats de cap tipus.

Som al coll, als peus mateix de la Tosseta
Al cim de la Tosseta, la Tossa a propet !!
Baixem fins a la portella de la Muga i ens enfilem a la Tossa Plana de Llés en poc més de 15 minuts on hi trobem una bona colla de gent, les vistes son molt boniques, veiem el Comapedrosa, el cim més alt d'Andorra, el Tristaina, el Monteixo, més lluny la Pica d'Estats i encara més enllà la Punta Alta i fins i tot l'Aneto, Déu n'hi do !!.
Desde el cotxe hem tardat una mica més de 5 hores parades incloses, ara ens toca baixar i ho farem seguint els lloms en direcció Oest, cap el clot de la Riba.

Cim de la Tossa
Grans vistes
Ja som al cim
Contemplant les vistes (Foto de l'Angel Serra)
Ruta de baixada
Al fons es veu un gran prat, cap allà ens dirigim ja que hi ha un sender que porta cap a la Farga, una mica més amunt de Cal Jan, més o menys a 30 m minuts del cotxe. No el coneixem i ens ha costat una mica de trobar el camí després del gran prat que veiem al final. Fins al gran prat es baixa molt bé, però quan arriveu al final del gran prat s'ha de tornar cap a l'esquerra com si anessiu al desguàs dels llacs de la Muga, trobareu un sender marcat amb groc, amb el nº 26, el seguiu flanquejant la muntanya cap a la dreta, al fons us quedarà la Vall de la Llosa, avall, molt avall, començareu a baixar i baixar, anar fent esses pel mig del bosc, de tan en tan passareu algun prat, no perdeu mai les marques grogues i despres de un parell d'hores llargues desde el cim anireu a parar a la Farga, a la riera de la Llosa aproximadament a 30 minuts de Cal Jan. Es una baixada molt dreta i forta, però es fa bé, sense dificultats, però les cames pateixen de valent.

Avall que fa baixada !!
Al final unes 8 hores de caminar per un paratge maravellós i solitari, tret del mateix cim, molt concorregut per gent que puja per la via normal. La Tossa Plana de Llés és un cim amb molta entitat, és alt i llarg de pujar a banda de ser un mirador excel·lent, si hi aneu no us sabrà pas gens de greu, us ho prometo !!

RUTES NORMALS
Es fan desde Cap de Rec, seguint les pistes d'esqui nòrdic passant pel Prat de la Molina i pujant pels lloms de l'Est del cim. També podeu seguir una mica més la pista, en direcció als Estanys de la Pera i quan trobeu la riera de l'Orri la seguiu fins el preciós Estany d'Orri i de dret al cim, hi ha un troç més dret, però sense dificultats. Per aqui vaig pujar-hi l'any 1979. La tercera ruta seria seguyir encara més la pista en direcció als Estanys de la Pera i desde el refugi del Pradell pujar pels lloms de l'Oest de la Tossa. En tots els casos amb un màxim de 3 - 4 horetes sereu al cim, depenent, és clar del ritme que porteu.