dijous, d’agost 29, 2013

CÓRRER A LA MUNTANYA ??



29/08/2013

Avui llegia a la Vanguardia una carta del Sr. Daniel Cardona de Sant Just Desvern felicitant al Sr. Antoni Puigverd per la seu article “Els suïcides ploraners”, no conec a cap dels dos però estic d’acord amb ells per la deriva que va prenent la muntanya i les seves carreres amunt i avall a tota pastilla, potser és que com ells soc un excursionista clàssic, com us he explicat repetidament en els meus articles d’aquest blog, no puc concebre la muntanya sense un club en germanor, ni sense un refugi sense escalfor, ni sense practicar la muntanya sense estar federat.


Tinc 56 anys, he caminat arreu i encara recordo els pocs coneixements que teníem quan vàrem començar a caminar, el que si teníem era un respecta molt gran per la muntanya, procuràvem informar-nos de viva veu amb veterans experimentats, que en llargues vetllades ens explicaven els secrets de la muntanya:
“Sortiu aviat, molt aviat, al Pirineu s’ha d’estar a aixopluc poc després de dinar, sobretot si el temps es insegur”, ens deia un, “Porteu teca i roba d’abric, no us oblideu de menjar i veure sovint”, ens deia l’altre, “Davant el dubte del mal temps, reculeu, la muntanya no es mou d’allà, sempre hi podreu tornar”, ens deia l’altre ...... Si podíem sortir amb gent experimentada era un goig veure com es movien amb calma i seguretat, com explicaven el que veien, amb paciència ens anaven formant i nosaltres aprenent !!.
He vist gent a muntanya fer disbarats, he vist accidents i m’ha tocat buscar-los amb el cor encongit i a vegades amb final ben trist, per això sempre recomano prudència i calma. Estic d’acord amb aquests dos senyors que us esmentava abans, totes aquestes preses a la muntanya no se si poden ser bones, però el més preocupant es el fet que els nous estatuts, a punt d'aprovar-se a la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), on s'especifica que només tindran dret de vot els clubs que hagin promogut participar en competicions segons el reglament de la FEEC, o el que es el mateix, curses de muntanya a tota pastilla, deixarà als clubs clàssics en una situació de desempara considerable, de fet que serà dels clubs sense afany de córrer ??.       

dijous, d’agost 22, 2013

PONT DE BAUMADESTRAL I CAMÍ DELS ENAMORATS A CANTONIGROS



21 d’Agost de 2013

Avui us explicaré una bonica i fàcil caminada per les meves contrades, amb sortida i arribada a Cantonigrós, anirem a veure un petit pont romànic i acabarem la caminada al famós camí dels enamorats, vaig ben acompanyat, la Quima, en Pol i en Claudio.
 
A la Serra
 Aneu a Cantonigrós per la C-153 passeu tot el poble i al final del carrer St. Bartomeu, on hi ha un indicador que diu “Tavartet 10 km”, deixeu el cotxe, hi ha lloc per aparcar tranquil·lament.
 
Punt d'inici
Comencem la caminada passant la tanca que hi ha a l’esquerra del rètol i agafem els prats en direcció S – SO, sempre caminarem pel llom de la muntanya envoltats de vaques ben rodones de tanta herba que tenen aquest any, i d’Alzines ben boniques i ofenoses, en 5 minuts deixareu a l’esquerra una construcció que havia servit els primers anys de fer el festival internacional de musica de Cantoni, doncs s’havia fet en aquests prats, després es va fer a una zona més propera al poble i ara fa dos anys que es fa a Vic. 
 
Prats enllà, alzines .....
... i vaques !!

Seguiu prats enllà amb una bonica vista sobre la Plana de Vic fins que al final dels prats i en baixada trobareu un caminet que segueix en la mateixa direcció (15 minuts desde el cotxe) . A la vostra esquerra, a la carena del davant ja veureu la casa de la Serra per on passarem més endavant.

La Serra, hi passarem després
A punt d'entrar a la primera esquerda
El camí va baixant sempre en direcció S – SO i aproximadament als 20 minuts desde el cotxe trobareu un pas estret per on jo faig passar sempre a la canalleta, ja que sembla un túnel i això els fa emocionar, en tot cas el camí passa per la dreta d’aquesta esquerda, si no hi voleu passar. Un cop sortiu de la primera esquerda passeu el camí de vell nou i hi ha un altre esquerda tot recta, tan una com l’altre hi tinc fetes unes fites, si no hi voleu passar el camí gira 180º i al final teniu de seguir a la vostra dreta per tal d’anar a parar a la punta del morro per on surt l’esquerda (fins aquí hem trigat 25 minutets).

La Quima a l'esquerda
Al sortir a la punta del morro ens cal girar a la nostra dreta i anar en direcció N – NO, fem un gir total per seguir fins al fons del torrent de Cal Gavatx (30 minuts desde el cotxe), just abans de passar-lo trobem un camí en pujada, que marxa a la dreta per l’altre banda del torrent, aquest porta a cal Gavatx, no el teniu pas d’agafar, vosaltres seguiu a la vostra esquerra, per un camí en baixada deixant el torrent a la vostra dreta, no hi ha pèrdua, sempre avall fins al pont de Baumadestral (40 minuts desde el cotxe). El pont es bonic si baixeu a la riera, ja que per damunt el van pavimentar fa uns anys, just abans de passar-lo, a ma dreta hi ha un baixador una mica emboscat que us portarà a la riera, allà les vistes del pont i de la riera son encantadores.

Arrivant al Pont de Baumadestral
Desde la riera, aigues amunt ....

... i aigues avall.
M'agrada caminar la meva terra ...
... amb peus de caminadors !!
Ara comencem a pujar cap a la Casa de la Serra, el camí és molt ombrívol, a la primavera tots els verd, a la tardor tots els vermells, aprofitable tot l’any, no hem de deixar mai el camí que està marcat amb unes senyals grogues, no hi ha cap problema per arribar a la Serra, tardareu uns 30 minuts desde el pont, la casa esta ubicada en un lloc privilegiat, amb boniques vistes i molt de Sol. Seguim en direcció N – NE en direcció la casa de l’Aubert, a 5 minutets de la Serra i després per una bona pista, sempre en direcció N – NE, seguint les marques grogues anirem caminant tranquil·lament, aprofitant per gaudir de la natura i les vistes cada vegada més espectaculars.

Disfrutant de la natura
La Serra
L'Aubert, quines vistes !!
Deixeu una cabana de pastors a la vostra esquerra (10 minuts desde l’Aubert), deixeu un trencant a la vostra dreta que porta cap al Puig de les Baumes i Tavartet, deixeu un altre trencant a la dreta que ens portaria a Tavartet per sota de Sant Corneli i poc després ja veureu la muntanya de Cabrera, en aquest moment ja portarem prop de dues hores desde el cotxe.

Cabrera
Seguim la pista fins que comença a baixar i passa a ser pavimentada, a la vostra dreta deixareu un monòlit que indica el lloc on van afusellar al rector de Tavartet el Setembre del 1936, no podem oblidar que hi va haver un senyor del bigotet que va provocar, amb el seu cop d’estat, que hi hagués una mortaldat totalment innecessària (2:10 – 2:20 h desde el cotxe).
En 10 minuts més deixem a la dreta el camí de Sant Corneli, que es el GR-151 (Camins del bisbe i abat Oliva), ara el camí baixa ben decidit cap el fons del torrent, passem pel mig de un bosc preciós de faig, hi ha un revolt tancat a esquerres i just passat el revolt hi ha un trencant a ma dreta que ens portaria a la font del faig, racó ombrívol i preciós que val la pena visitar, son 5 minuts desde el trencant. Seguint el camí que fèiem trobem la font del rajolí a l’esquerra del camí i una mica més enllà la font dels enamorats (2:40 – 2:50 h desde el cotxe).

Font del rajolí, fresca i bona !!
La pista per la que veníem passa el torrent i comença a pujar, nosaltres just a la font dels enamorats agafem un corriol a l'esquerra que es el camí dels enamorats, seguint la riera i deixant-la a la nostra dreta, tenim de seguir el camí preciós, passem el torrent per un pontet de fusta i ara la deixem sempre a la nostra esquerra, ens anem apropant a Cantoni, entrem per un carreró estret fins al carrer major, tenim de seguir a la nostra esquerra fins al final del poble on hem deixat el cotxe. Al final una circular preciosa de 3:00 – 3:30 h., segons el ritme, pensem que haureu fet aproximadament 11, 5 km., però amb uns bons desnivells.

Camí dels enamorats
En Pol i el Claudio
Ja som al poble !!
 Al final banyadeta a la piscina, un bon soparet i ha dormir !!.
 
Banyadeta nocturna !!

dilluns, d’agost 19, 2013

TOSSAL DELS TRES REIS (1.356 m.)



19 d’Agost de 2013

El 27 de Maig de 2009, vaig anar a pujar el Tossal dels Tres Reis, el cim més alt de la comarca del Montsià, l’excursió s’ho val, no tan per la caminada com per la bonica i feréstega zona per on ens passejarem, altre cop al Massís del Port, com més hi vaig més m’agrada !!.

Tenim de seguir la carretera CV-105 que ve de la Sénia, pantà d’Ulldecona i convent de Benifassà, després trencant a la dreta per la CV-106 fins a Fredes per una bonica carretereta de muntanya. Just a l’entrada del poble trobem una pista en bon estat que ens porta fins el Pla de tombadors en poc menys de 3 km. Aquí deixem el cotxe.
 
La pista per on es puja, just al mig de la foto el Tossal
 
Sortim per una pista que va en clara direcció Nord, deixant a la dreta la pista per la que pujàvem i a l’esquerra el camí del Mas Navarro.

Al cim del Tossal dels Tres Reis
No tenim pèrdua, seguim la pista uns 30 minuts fins els peus del Tossal, que ens queda a ma dreta, ens hi dirigim deixant la pista i en un parell de minuts som al cim, un cim pla, és clar, per això s’anomena Tossal. Aquí hi conflueixen els tres regnes, Catalunya, Aragó i València, d’aqui el seu nom, Tossal dels tres Reis.

La vista desde el cim
Desde el cim hi ha una bonica vista en totes direccions, val la pena gaudir-ne una bona estona. La tornada pel mateix camí, una horeta per fer un altre cim  comarcal de Catalunya, el numero 23, ja en queden menys !!.

Anar fent, paciència !!
Poc després d'aquesta caminada vaig començar a fer el règim de les proteines, m'havia engreixat com un marrano,  ho vaig explicar en un article d'aquest mateix blog, titulat "Compte amb el menjar".

Quina papada !!
 

EL MONTNER (830 m.)



19 d'Agost de 2013

El Montner és el punt culminant del Plà de l’Estany,esta a la serra de Portelles, que fa frontera entre el Gironès i el Plà de l’Estany, el 22 de Març de 2009, tot just feia 15 dies que havia començat el projecta de fer els 41 cims comarcals de Catalunya, i a banda dels 9 que ja tenia fets sense saber-ho, havia fet el Puigsou (Gironès), Sant Jeroni (Anoia i Bages) i l’AlbardaCastellana (Baix Llobregat) i ara volia pujar el Montner, el més alt del Gironès, així com el Puigsou o Rocacorba va ser ben interessant aquest no ho va ser tan.

Aneu per la GI-531 que venint de Girona passa per Sant Gregori, el Plà de Sant Martí i Sant Martí de Llémena, continueu i desprès del km 22 trobareu un trencant a ma dreta que porta al veïnat de l’Esglesia, allà deixem el cotxe.

El camí es perdedor i complicat, la zona està molt plena de pistes de desemboscar que no surten als mapes, per tan aneu amb compte de no extraviar-vos. Agafem un cmí que ens portarà al collet de Bastarra, en 5 minuts arrivem a una masia on podem demanar si hem enfocat bé la caminada, al cap de poc hi ha una cruïlla de camins, anem en direcció al Vilar, seguim per la pista deixant l’entrada de la casa del Vilar a la nostra esquerra i també un camí barrat (Can Martí).

El Montner seria el de l'Esquerra i lluny a la dreta es veu el Puigsou
 Anem guanyant alçada i en uns ¾ d’hora ja veurem el Puigsou amb les seves antenes a la nostra dreta, lluny a la serra de Rocacorba. Deixem un trencant a la dreta que porta a la Vila Gran, on hi ha una font d’aigua. En un parell de revolts força pronunciats anem guanyant alçada, en un revolt a força tancat  a esquerres, a 20 minuts del trencant de la Vila Gran, hi ha una pista que surt a la dreta en direcció Nord, l’agafem i en 15 minuts som al collet de Bastarra.

Al coll seguim l’indicador que va en direcció Est – Sud Est, indicat com a Rocacorba, pujem passant per sota el cim de la Llebrera (810 m.), baixant fins al coll de Trentinya. A uns cinc minuts del coll hi ha un corriol a l’esquerra, poc visible amb una marca blava molt esborrada al terra, aquest corriol ens porta al cim, una mena de pla al mig del bosc sense vistes en cap direcció. He trigat 2 hores i 10 minuts desde el cotxe.

Tot i que comencen a apuntar els verds de la primavera, potser la millor època de l’any per pujar-hi es la tardor, pels castanyers i faigs que veig pot ser un espectacle !!. Baixo pel mateix lloc, en menys de dues hores soc al cotxe, però la baixada l’he fet força rapida. En total es una caminada de 4 a 5 hores, depenent del pas !!

No voldria pas que ningú es perdés, per tan us poso les coordenades del cim, amb un GPS us hi podreu aproximar correctament:   42º 5’ 6.25’’ N, 2º 39’ 18.76’’ E, caminar per pur plaer de caminar !.

Aniré pintant el mapa de blanc a mesura que faci cims comarcals !!