Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 8-CIMS COMARCALS. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 8-CIMS COMARCALS. Mostrar tots els missatges

dissabte, 10 de febrer del 2018

MATAGALLS (1.697 m.) PER COLL PREGON


10 de Febrer de 2018

Agudes i Turó de l'Home des de Matagalls, el mar al fons ...
Ja us he parlat del Matagalls (1.697 m.), per la ruta clàssica de Collformic i per la ruta de les fonts,  avui hi tornaré, aquesta vegada, aprofitant la nevada que ha caigut hi pujarem per Coll Pregon, una altre de les rutes clàssiques d’aquest cim, cim culminant de la comarca d’Osona, ja us en vaig parlar en els Cims Comarcals de Catalunya.



Per pujar-hi per aquesta ruta cal agafar la carretera que va de Viladrau a Sant Marçal, la GIV-5201, hem deixat el cotxe al coll de Bordoriol, prop del punt quilomètric 3. Deixeu el cotxe ben aparcat, hi sol haver-hi molta gent i el mossos posen multes a tots els cotxes que toquen asfalt.



A la font dels mosquits.
Des de el mateix coll surt un sender en direcció Oest i de seguida SO, es va endinsant al bosc, està molt ben indicat, sempre cap a Coll Pregon, hi trigareu de 1:30 a 2:00, depenent del ritme vostre.
Ara cal seguir cap el collet de l’home mort i cap a la creu de dret, (30 minuts des de coll Pregon), no te cap pèrdua ni cap dificultat, però les vistes son extraordinàries cap a totes bandes, un mirador de 360º, Osona, el Vallès, la Selva, més lluny el nostre estimat Pirineu i cap a l’Est la Mediterrània, que més voleu !!. Des de el cotxe en total 2:00 h a 2:30 h.


Coll Pregon
Avui amb el Ramón hem pujat per la Font dels Mosquits, doncs volíem trepitjar neu verge i la ruta normal estava a petar de gent, per aquesta variant hem anat sols i a fe de Déu que ens hem inflat de trepitjar neu verge, amb les raquetes, còmodament, val a dir. La tornada pel mateix camí, sense pressa i ben contents del funcionament del meu genoll, aviat en farem de més grans.
Com sempre us dic, sigueu prudents, gaudiu de l’entorn i que no es noti que heu passat per allà, aneu-hi us agradarà.





dilluns, 19 d’agost del 2013

TOSSAL DELS TRES REIS (1.356 m.)



19 d’Agost de 2013

El 27 de Maig de 2009, vaig anar a pujar el Tossal dels Tres Reis, el cim més alt de la comarca del Montsià, l’excursió s’ho val, no tan per la caminada com per la bonica i feréstega zona per on ens passejarem, altre cop al Massís del Port, com més hi vaig més m’agrada !!.

Tenim de seguir la carretera CV-105 que ve de la Sénia, pantà d’Ulldecona i convent de Benifassà, després trencant a la dreta per la CV-106 fins a Fredes per una bonica carretereta de muntanya. Just a l’entrada del poble trobem una pista en bon estat que ens porta fins el Pla de tombadors en poc menys de 3 km. Aquí deixem el cotxe.
 
La pista per on es puja, just al mig de la foto el Tossal
 
Sortim per una pista que va en clara direcció Nord, deixant a la dreta la pista per la que pujàvem i a l’esquerra el camí del Mas Navarro.

Al cim del Tossal dels Tres Reis
No tenim pèrdua, seguim la pista uns 30 minuts fins els peus del Tossal, que ens queda a ma dreta, ens hi dirigim deixant la pista i en un parell de minuts som al cim, un cim pla, és clar, per això s’anomena Tossal. Aquí hi conflueixen els tres regnes, Catalunya, Aragó i València, d’aqui el seu nom, Tossal dels tres Reis.

La vista desde el cim
Desde el cim hi ha una bonica vista en totes direccions, val la pena gaudir-ne una bona estona. La tornada pel mateix camí, una horeta per fer un altre cim  comarcal de Catalunya, el numero 23, ja en queden menys !!.

Anar fent, paciència !!
Poc després d'aquesta caminada vaig començar a fer el règim de les proteines, m'havia engreixat com un marrano,  ho vaig explicar en un article d'aquest mateix blog, titulat "Compte amb el menjar".

Quina papada !!
 

EL MONTNER (830 m.)



19 d'Agost de 2013

El Montner és el punt culminant del Plà de l’Estany,esta a la serra de Portelles, que fa frontera entre el Gironès i el Plà de l’Estany, el 22 de Març de 2009, tot just feia 15 dies que havia començat el projecta de fer els 41 cims comarcals de Catalunya, i a banda dels 9 que ja tenia fets sense saber-ho, havia fet el Puigsou (Gironès), Sant Jeroni (Anoia i Bages) i l’AlbardaCastellana (Baix Llobregat) i ara volia pujar el Montner, el més alt del Gironès, així com el Puigsou o Rocacorba va ser ben interessant aquest no ho va ser tan.

Aneu per la GI-531 que venint de Girona passa per Sant Gregori, el Plà de Sant Martí i Sant Martí de Llémena, continueu i desprès del km 22 trobareu un trencant a ma dreta que porta al veïnat de l’Esglesia, allà deixem el cotxe.

El camí es perdedor i complicat, la zona està molt plena de pistes de desemboscar que no surten als mapes, per tan aneu amb compte de no extraviar-vos. Agafem un cmí que ens portarà al collet de Bastarra, en 5 minuts arrivem a una masia on podem demanar si hem enfocat bé la caminada, al cap de poc hi ha una cruïlla de camins, anem en direcció al Vilar, seguim per la pista deixant l’entrada de la casa del Vilar a la nostra esquerra i també un camí barrat (Can Martí).

El Montner seria el de l'Esquerra i lluny a la dreta es veu el Puigsou
 Anem guanyant alçada i en uns ¾ d’hora ja veurem el Puigsou amb les seves antenes a la nostra dreta, lluny a la serra de Rocacorba. Deixem un trencant a la dreta que porta a la Vila Gran, on hi ha una font d’aigua. En un parell de revolts força pronunciats anem guanyant alçada, en un revolt a força tancat  a esquerres, a 20 minuts del trencant de la Vila Gran, hi ha una pista que surt a la dreta en direcció Nord, l’agafem i en 15 minuts som al collet de Bastarra.

Al coll seguim l’indicador que va en direcció Est – Sud Est, indicat com a Rocacorba, pujem passant per sota el cim de la Llebrera (810 m.), baixant fins al coll de Trentinya. A uns cinc minuts del coll hi ha un corriol a l’esquerra, poc visible amb una marca blava molt esborrada al terra, aquest corriol ens porta al cim, una mena de pla al mig del bosc sense vistes en cap direcció. He trigat 2 hores i 10 minuts desde el cotxe.

Tot i que comencen a apuntar els verds de la primavera, potser la millor època de l’any per pujar-hi es la tardor, pels castanyers i faigs que veig pot ser un espectacle !!. Baixo pel mateix lloc, en menys de dues hores soc al cotxe, però la baixada l’he fet força rapida. En total es una caminada de 4 a 5 hores, depenent del pas !!

No voldria pas que ningú es perdés, per tan us poso les coordenades del cim, amb un GPS us hi podreu aproximar correctament:   42º 5’ 6.25’’ N, 2º 39’ 18.76’’ E, caminar per pur plaer de caminar !.

Aniré pintant el mapa de blanc a mesura que faci cims comarcals !!
 

PUNTAL DELS ESCOMBRONS (500 m.)


19 d’Agost de 2013

El Puntal dels Escombrons es el punt més alt de la comarca del Segrià, el 21 de Novembre de 2009 vaig anar-hi en el periple de fer els 41 cims comarcals de Catalunya, aquest seria el número 34, anava llençat a fer-los tots !!.

La veritat és que te molt poc interès, tret de la vista que hi ha sobre el pantans de Riba-roja i de Flix. Per anar-hi seguirem una pista per on es pot circular amb cotxe tranquil·lament, per tan podem fer la caminada més o menys llarga depenent del temps o de les ganes.

Anirem fins al poble d’Almatret per la LV-7046 que ve de Maials, podem deixar el cotxe al carrer de Sant Joan, on comença la pista per on anirem, passem pel CAP i per un indicador de “bascula”, seguint la pista trobarem una creu de terme força bonica, allà seguim la pista que diu “Miradors”. Aproximadament en cinc minuts deixem un gran dipòsit d’aigua a l’esquerra, nosaltres seguim caminant per la pista, sense deixar-la mai.

En 30 minuts trobem un indicador que diu “mirador de Riba-roja”, desde el mirador veiem per primer cop els pantans de Riba-roja i de Flix, amb la central nuclear d’Ascó. Seguim la pista i trobem un nou indicador que diu “mirador de la presa”, seguim aquesta pista en direcció SE, en poc menys de una hora desde el cotxe arribem al Puntal dels Escombrons, un vèrtex geodèsic de 4 o 5 metres d’alt al costat de la pista. Cap més interès que no sigui el plaer de caminar.

El Puntal dels Escombrons (500 m.)
La vista dels pantans !!
Caminar pel plaer de caminar ....
La tornada pel mateix camí, en prop de una horeta més ja sereu al cotxe, un més al sac, en queden set, això es va acabant !!

El mapa cada vegada més blanc !!
    

dijous, 30 de maig del 2013

TURO DE'N VIVES, 759 M.

30 de Maig de 2013

El 9 d'Abril de 2009 vaig anar a pujar el cim culminant del Maresme, el Turó de'n Vives a la Serra del Montnegre, era el cim comarcal nº 18 dels 41, encara en faltaven una bona colla, però el plaer de caminar pel parc del Montnegre - Corredor em feia molta il·lusió i ja em teniu cap allà.
La Serralada que formen el Montnegre i el Corredor, de Nord-Est a Sud-Oest, va paralela al mediterrani, desde Malgrat de Mar al Nord.Est, fins a Mataró al Sud-Oest, te una extensió d'aproximadament 15.000 hectàrees.
Per pujar el Turó de'n Vives jo vaig anar fins l'ermita de Sant Martí de Montnegre, desde la carretera C-35 que va de Sant Celoni a Hostalric, en direcció a hostalric, just després de passar el Parc de bombers que queda a la nostra dreta, trobarem un trencant a la dreta també, que diu Can Coll - Can Batlle - Boscos de Montnegre, l'agafem, de seguida tenim d'anar a l'esquerra fins que passem l'autopista per sobre, seguirem sempre en direcció el Restaurant de Can Batlle, indicat amb uns rètols grocs, la pista passa a ser de terra, trobareu uns indicadors envellits que us indiquen la direcció de Sant Martí de Montnegre. Seguint la pista més evident passareu un pontet on hi ha un altre indicador que indica la direcció correcta, anireu pel mig de boscos d'alzines sureres, deixeu el cotxe a la mateixa ermita, en total uns 8 km desde Sant Celoni.

Sant Martí de Montnegre
Agafem el GR-5 en direcció a Canet de Mar, en sentit ascendent, en 15 minuts trobem una cruilla, indica GR-5 i GR-92, seguim el GR-5, anem deixant trencats a dreta i esquerra, però nosaltres sempre pel GR-5 sense deixar-lo, el GR deixa la pista i s'enfila pel bosc fins el coll de Basses, portem 35 - 40 minuts desde el cotxe.
Al coll canviem de vessant, deixem el Vallès Oriental i entrem al Maresme, fem una baixadeta fins que el GR marxa cap a l'esquerra, nosaltres el deixem i seguim recta per una pista en direcció NO, fem un primer coll on tornem a canviar de vessant i tornem a entrar al Vallès, el camí baixa, quan trobem un trencant a ma esquerra el seguim, direcció SO, fins que arrivem a un marcat coll, molt evident.

Prop del coll, la fletxa indica el Turó
Un cop al coll tenim de ficar-nos al bosc, en direcció Oest, en poc més de 5 minuts d'esgarrinxades serem al punt més alt, el Turó es això, al mig del bosc i sense vista en cap direcció, però ja hi hem pujat en poc menys de una horeta. La baixada pel mateix camí, el cim no te cap interés, però la zona si, val la pena passejar-hi.

Al turó de'n Vives
 

18 de 41, ja en queden menys

dimecres, 20 de març del 2013

LA MOLA (317 m.)

20 de Març de 2013

Jo anar fent cims comarcals de Catalunya, el 14 de Novembre de 2009 vaig anar a fer el cim culminant del Tarragonès, una comarca de turisme de platge, poca muntanya, però un interior prou atraient com per caminar-hi. El cim més alt es diu la Mola, es baixeta, 317 m., i com diu el seu nom es un cim acabat en una esplanada.
Aquest sería el cim comarcal 33 dels 41 que tenia de fer per complir l'objectiu, per tan ja em teniu cap a Bonastre, per la TV-2041 que ve de Roda de Barà, just abans d'arrivar a Bonastre, practicament davant del km 7, a ma esquerra, hi ha un camí que baixa cap al torrent de l'Aguilera, en un reconet abans de passar-lo podeu deixar el cotxe. Al trencant hi ha l'indicador del GR-92 que va cap a la Pobla de Montornès, el seguirem pel mig de feixes fins que arrivem a un carrer asfaltat de una urbanització, deixem el GR i seguim a la dreta per un carrer en direcció Oest, el carrer passa a ser de terra i anem pujant, deixem el Turó de Puig Roig a la nostra esquerra, anem caminant per una pista ample, transitable amb 4 x 4, deixem el camí que puja al Puig Roig a l'esquerra, poc després un altre camí també a l'esquerra, seguim direcció nord, però seguint la pista anem girant cap a l'Oest, trobem un trencant que marxa direcció Nord i un altre direcció Sud-Oest. mes estretó, agafem aquest en direcció el Corral d'Hivern i el Mallol, el cami va seguint planer cap a l'Oest fins que ens trobem una mena de collet, hi ha un trencant, un cami cap el Nord, l'altre cap el Sud, agafem aquest últim i al cap de poca estona trobem un sender a la dreta que puja cap al cim, en una roca poc visible hi ha un rètol que indica la Mola, pujeu de dret cap a l'esplanada del cim i ja veureu al mig dels garrics el vertex geodèsic del cim i l'estelada.

El Cim de la Mola
El cim nº 33
L'Estelada a molts dels cims comarcals de Catalunya
Nomès cal anar sortejant els garrics i us plantareu al cim, la vista és molt discreta, però la zona és ben aprofitable per fer una caminadeta, de fet desde Bonastre no hi ha pas més de una horeta. Tornem pel mateix camí i en 3/4 d'hora som altre cop al cotxe.

Vistes desde el cim

Més vistes desde el cim
Anem blanquejant el mapa, ja en tinc 33