diumenge, 26 de febrer de 2017

SANTUARI DE LA SALUT DESDE LA DAVESA



Cantoni, 26 de Febrer de 2017

M'he llevat i he vist això, a caminar ....
Volia fer el mandra, en tenia moltes ganes, però m’he llevat, he obert les cortines i he vist un dia meravellós, les cames m’han començat a tremolar i no he pogut evitar sortir a caminar pel meu estimat Cabrarès, us explicaré una caminada curta però molt bonica, anirem des de la Davesa fins al Santuari de la Salut.
Teniu d’anar fins la Davesa per la carretera C-153, just al km 35 hi ha el pont del papalló i el canvi de comarca, abans del pont hi ha un camí a ma esquerra i lloc per deixar el cotxe, aquí comença la caminadeta d’avui.


Comencem a caminar per un camí ample, apte per cotxes, deixant sempre el torrent a la nostra dreta, al cap de 5 minuts trobeu un prat a la vostra esquerra amb una estela al mig que diu:

IN MEMORIAM
14-VII-1958
AQUÍ D’ACCIDENT IMPREVIST,
SOBREVINGUÉ LA MORT TRAIDORA
A EN JAUME CASTANYÉ ARAU:
SI COM ELL, CREUS EN JESUCRIST
VIANANT QUE PASSES A TOTHORA
RESA UN PARENOSTRA, SI ET PLAU.
R.I.P.

De seguida trobem una estela al mig del prat
 

Continuem pel camí envoltats de faigs enormes i cants d’ocells, als 10 minuts passem el torrent i ara el tindrem a l’esquerra, el camí va pujant i en poc més de mitja horeta arribem a un encreuament de camins, just on hi ha una torre d’electricitat. En aquest punt tenim a l’esquerra el camí que ens portaria al Coll, de dret a la casa de roques roges, nosaltres a la dreta en camí ascendent cap a la Salut, ja hi ha un indicador que ho senyala.


En menys de 10 minuts trobareu una tanca pel bestiar i un indicador que ens senyala cap on tenim d’anar, a l’esquerra la Salut, de dret deixant un gran prat a la nostra dreta aniríem cap a les roques encantades, que ja us explicaré un altre dia.

En poc menys de 5 minuts serem a la Salut
 

El Santuari de ls Salut
El Pirineu, amb el Canigó a la dreta.
L'omnipresent Bessagoda

En menys de 5 minuts ja estem al Santuari de la Salut, situat a 1.050 m. just a sobre de Sant Feliu de Pallarols, aquí podem gaudir de les magnífiques vistes que hi ha, de la seva font o del seu restaurant. Veiem el Canigó, el Bessagoda, el Puigsou.... Des de el cotxe hi he trigat 40 minuts.
He tornat a caminar sol, quin gran plaer, la tornada pel mateix camí gaudint de la natura, les seves olors, colors i sons. En total parades incloses 1:30 h. Una passada !!!

diumenge, 19 de febrer de 2017

ELS BUFADORS DE BEVÍ



Gurb, 19 de Febrer de 2017

Al cor dels Bufadors de Beví
Caminar sol, quin gran plaer, el silenci i la pau dels nostres boscos i muntanyes em fa sentir viu. M’agrada anar a caminar acompanyat, però anar-hi sol sempre ha estat un plaer per mi. Avui he anat tot sol a visitar els bufadors de Beví, prop de Santa Maria de Besora, i creieu-me sempre és una experiència.
Us explicaré una caminada circular, molt bonica i apte per fer amb canalla, doncs els hi podeu fer passar una bona estona. Cal anar fins a Sant Quirze de Besora per la C-17, prenem la sortida 81 i al mig de Sant Quirze trobem el trencant cap a Santa Maria de Besora i Vidrà (BV-5227), anem fins a Santa Maria de Besora i prenem un trencant a ma esquerra que diu Ripoll per Llaers, es una pista en bon estat però estreta, tenim de fer 2,7 km per aquesta pista fins a un trencant a ma esquerra que porta cap a Mas Veí i Sant Moí. Hi ha lloc per deixar-hi el cotxe.
Aquí comença la nostra caminada, de moment tenim de seguir el camí ample que ens porta per la vora de camps i sempre deixant la Serra dels Bufadors a la nostra dreta, el camí fa de bon caminar i no te cap problema, tampoc hi ha senyalitzacions, així que teniu d’anar fent en direcció Oest.

La Serra dels Bufadors
En uns 15 minuts trobareu una basa a la vostra esquerra, en 15 minuts més hi ha un plà amb una estelada i el trencant a la dreta que ens porta als Bufadors, aquí hi ha un indicador. Portem 25-30 minuts des de el cotxe. Obrim la tanca del bestiar i recordeu-vos de tancar-la. Ara el camí passa a ser un sender molt bonic i ombrívol rodejat de faigs majestuosos. Hem canviat de direcció i ara anem en direcció Nord i després girem en direcció Est.

La bassa
El pla amb l'estelada i els indicadors cap els bufadors
A cinc minuts de la tanca de bestiar trobarem un sender a la nostra dreta que puja decidit cap el bosc, està indicat per tan no us podeu pas perdre, el teniu de prendre i amunt que fa pujada. En cinc minuts més veureu uns boixos a la dreta amb uns punts vermells, surt un sender a la dreta encara més de dret al bosc, vosaltres cap allà i amunt.

No us passeu aquest trencant a la dreta.
 

Us vull fer passar per aquí ja que hi ha l’entrada més espectacular, per mi, al cor dels bufadors, per tan aneu pujant amunt, cada vegada més espectacular, tot ple de roques amb molsa, grans faigs i silenci, una passada.
En cinc minuts més trobareu un forat a la roca, no us el passeu, per tan aneu poc a poc i busqueu-lo be, es mereix entrar-hi per aquí. Pugeu cap al forat i us transportareu a un altre mon, jo sempre dic que no m’estranyaria trobar-hi dinosaures.

L'entrada per la roca.


Passegeu amb calma, gaudint de tots els recons fantàstics d’aquesta zona, hi ha forats a terra per on bufa el vent que ve de l’altra banda de la serra, doncs ara estem just darrera dels cingles dels Bufadors. Des de el cotxe hem trigat uns 40 minuts.


La tornada la farem per dalt de la Serra dels Bufadors, trobareu un sender que marxa en direcció Est ben decidit cap al cims de la serra, i la va resseguint pels punts més alts, veiem a baix a la nostra dreta el camí que hem seguit per venir, més lluny Santa Maria de Besora amb el seu Castell i a la nostra esquerra el Pirineu, avui ben nevat.


Només cal seguir el sender, ben clar i gens perdedor gaudint de les vistes i la tranquil·litat i en 30 – 35 minutets trobareu la pista de Llaers al coll de Beví, només cal anar a la dreta 200 metres i trobareu el cotxe. Jo he trigat una hora i mitja, parades incloses, per tan ja veieu que és una sortideta curta però meravellosa, aneu-hi i gaudireu segur !! 

dissabte, 4 de febrer de 2017

PRESÓ DEL FRANCÈS - SERRA DE BUSA



Gurb, 4 de Febrer de 2017

Avui anem colla
Avui tornem a anar cap el Solsonès, anirem a la Serra de Busa i traurem el nas al Capolatell o també anomenat la presó del francès, anem colla, el Ramon i la Carme, en Joan i la Mia, la Quima, l'Ot i jo mateix. La Serra de Busa està ubicada al Sud de la Serra de Bastets al Prepirineu.

La serra de Busa-Bastets des de la Mola de Lord
La vàrem poder veure des de la Mola de Lord en tota la seva amplitud, separats pel Pantà de la Llosa del Cavall. El caràcter aïllat i inexpugnable d'aquest indret justifica la seva utilització com a camp d'instrucció militar durant la Guerra del Francès.

El Rial i més enllà la Vila


Montserrat
El tinent coronel solsoní Francesc Xavier de Cabanes i d'Escofet proposà al capità general de Catalunya Luis de Lacy y Gautier la utilització de Busa com a campament i segura rereguarda. Es van fortificar els punts més febles i es construïren un miler de casetes de fusta per a l'allotjament dels resistents. De fet, una de les quatre masies que encara resten en peu al pla de Busa, porta el nom de ca l'Artiller. Busa va ser, després de Cadis, el primer indret d'Espanya a proclamar la Constitució de 1812, en un acte al qual assistiren uns 8.000 soldats.
A l'extrem nord-occidental del pla destaca el Capolatell, més conegut com "la presó", amb motiu del seu ús per aquest fi durant aquesta guerra. La tradició afirma que, desesperats, n'hi havia que es llançaven al buit cridant «Mourir à Busa et resurgir à Paris» (Morir a Busa i ressorgir a París).

Camí en direcció al mirador
Hi ha multitud de camins per pujar-hi, camins senzills i també graus interessants i bonics, avui, però seguirem el camí més senzill de tots, per tan farem un passeig apte per tots els públics. Cal que aneu per la carretera C-26 de Berga a Solsona, prop del km 114 venint de Berga hi ha un trencant a ma dreta que posa Besora – Busa, agafeu aquesta carretereta asfaltada però estreta que us portarà fins a dalt el pla de Busa en 14,3 km., deixeu el cotxe allà on vulgueu, nosaltres l’hem deixat just on acaba l’asfaltat.
Veureu, dret al Nord, la casa del Rial, la única que hi viuen tot l’any, i més enllà la casa Vila. Més a la dreta veureu l’ermita de Sant Cristòfol de Busa.
El camí és senzill, de dret al Rial i després cap a la Vila (15 minuts), allà trobareu el camí que marxa en direcció NO, cap a la vostra esquerra, aneu seguint el camí que es va transformant en sender fins que al cap de 30-35 minuts arribareu a un magnífic mirador sobre el pantà de la Llosa de Cavall, Sant Llorenç de Morunys, la Mola de Lord, Port del Comte, etc., una magnífica vista capa totes bandes.

Vistes des de el mirador
Ara anem seguint el sender i en 10 minuts més ja estem a la passarel·la que ens permet entrar al Capolatell o la presó del Francès. Val la pena passejar-hi per descobrir els seus avencs i coves i sobretot les grandioses vistes que hi ha. Des de el cotxe encara no una hora.

La pasarel·la per entrar al Capolatell
La Mola de Lord




La tornada pel mateix camí i en una altre hora ja som al cotxe, per tornar decidim fer-ho per la bonica Valldora, just al començar la baixada de la carretera en comptes d’anar a la dreta anem a l’esquerra, agafem una pista asfaltada, però al cap de poc ja és camí de terra, de bon fer amb un turisme.
Prop de la casa del Pujol, en direcció a Sant Pere de Graudescales, hi ha un monument a Gifré el Pelos i a les 4 barres, s’hi pot anar amb cotxe ja que està al costat mateix de la carretera.


Aquesta zona m’agrada molt, val la pena descobrir-la amb calma, hi ha moltes caminades i molts racons preciosos, aneu-hi i gaudireu segur. Com sempre sigueu prudents, camineu sense presa coneixent el que veieu i si camineu molt sovint, federeu-vos.