dilluns, de gener 15, 2018

CINGLES DEL BERTÍ: MONTMANY-PUIGGRACIÓS-GRAU DE MONTMANY-LA TRONA-TORRE DELS MOROS

13 de Gener de 2018


Aquest genoll ja està en marxa, ja us vaig parlar de les torres de telegrafia òptica en una entrada anterior, avui amb el Ramon hem anat a fer una preciosa caminada pels cingles del Bertí, i com sempre ens ho hem passat de primera.
Farem una circular de una mica més de 4 hores per una zona molt especial, sortirem del Figaró (C-17) i agafarem una carretereta que va cap a Montmany (BV-1489) que surt de prop de l’estació de tren, demaneu a qualsevol del poble i us dirà per on cal anar, nosaltres hem deixat al cotxe prop del final de la carretera (4 km des de el Figaró), després de passar el trencant de l’antic tenis.
Al final de la carretera asfaltada hi ha la casa de l’Ullar, plena de cotxes fets caldo, sembla que siguin un dipòsit de ferralla, això espatlla una mica el paisatge, però no us preocupeu, seguiu en direcció a l’ermita de Sant Pau de Montmany (S. XII), en un estat bastant deplorable, del cotxe a l’ermita 15 minutets.
Ara seguim en direcció al Santuari de Puiggraciós on hi ha una torre de telegrafia òptica molt ben conservada, caminem per boscos de pins i sempre per una pista apte per 4x4, fent alguna que altre drecera. La direcció és sempre clarament Sud., als 35-40 minuts del cotxe ja veiem clarament la torre al nostre davant, esperem tenir unes vistes magnífiques, ja que aquestes torres sempre estaven molt ben ubicades.

Ja veiem la Torre de Puiggraciós.
 

Aqui en direcció Nord, la Torre dels Moros per on tornarem.
 



Arribem al monestir de Puiggraciós, 45-50 minuts des de el cotxe, i efectivament hi ha una vista esplèndida, tot el Vallés als nostres peus, una passada, en direcció Nord veiem tota la cinglera, la torre dels moros o castell de Montmany, per on tenim intenció de tornar i més lluny el nostre estimat Pirineu, ben nevat aquests dies. Una bona vista pel meu genoll nou !!.
Estem a 690 m., aprofitem per visitar la Torre i també el monestir que va ser destruït per la Guerra Civil (1936-1939) i restaurat posteriorment, la inauguració de la restauració va ser el 1957, ara fa seixanta anys, just quan jo naixia, ens ha fet gràcia el detall.


Ara seguim en direcció el collet d’en Tripeta, caminem en direcció Oest, per una bona pista que surt just darrera el monestir, 10-15 minuts des de el monestir, ara volem flanquejar el cingle i anar a buscar el Grau de Montmany, per això a uns 400 m. del collet, seguint la pista, surt un senderet a ma dreta amb un rètol que no s’entén gaire, el teniu de prendre en direcció als peus del cingle, l’aneu seguint fins que trobareu un sender més clar que va de dret a dalt la cinglera, seguint més o menys uns fils d’electricitat de mitja tensió, segons m’explica en Ramon, 45.000 v. Ell n’és un entès d’aquestes coses.

Pujant el Grau de Montmany
 

La Roca de la punta és la Trona
Ara començareu a fer marrades tot pujant cap al coll de Montmany, ara portem 1:45 h des de el cotxe, poc menys de una hora des de el Santuari. La vista torna a ser espectacular i tenim davant nostre el següent punt on volem anar, la Trona.
Seguim la cinglera sempre per dalt, en direcció Nord, passem per un bonic mirador on hi ha una taula de pedra aprofitem per fer-hi parada i esmorzar, ara portem 2:05 h. des de el cotxe.

A la Taula de pedra
Un cop esmorzats seguim, sempre en direcció Nord fins que trobem, prop de la casa del Rajadell, un rètol que ens indica IP.2,  Tagamanent – Sant Feliu de Codines, nosaltres el seguirem en direcció Tagamanent, 2:30 h. des de el cotxe.  
Canviem de direcció, ara tornem a anar de dret al Sud, baixem el Grau de la Trona i ens enfilem a la Roca de la Trona, un altre mirador excepcional, sense cap dificultat tècnica, no patiu. Ens estem una estoneta a la Trona tot contemplant el paisatge, fins aquí hem trigat 2:45 h.

La Trona
Al cim de la Trona
Amb el Ramon a la Trona
Vistes des de la Trona
Des de el coll on tenim de girar a la dreta baixant, a l'esquerra des de aqui
Baixem cap els peus de la Trona per un sender ben indicat i ben evident fins que trobem una pista al final del sender, la tenim de seguir de dret, ni esquerra ni dreta, de dret fins a un coll on hi ha una mena de monòlit, allà agafem un sender a ma dreta que ens portarà a la pista que va resseguint el cingle en direcció Sud fins a l’última parada de la circular, la Torre dels moros o Castell de Montmany.

El castell de Montmany, molt malmès ...
Arribem al Castell que portem 4:00 h., la pista que va pels peus del cingle ha sigut llarga, va resseguint raconades i més raconades fins arribar al castell. Reculem un trosset fins a una pista que diu prohibit circular-hi vehicles, nosaltres la seguim i en 10-15 minuts més ja som a la carretera que puja del Figaró, la seguim a la dreta i tot seguit trobem el cotxe.
Per posar a prova el meu genoll hem caminat 4:15 h., i tot ha anat bé, estem contents i satisfets.

Si podeu aneu a fer la volta, us agradarà i us sorprendrà el paisatge i les vistes, qualsevol època de l’any es pot fer, a ple estiu porteu aigua, hi ha pocs punts on agafar-ne. Com sempre us dic, sigueu prudents, gaudiu de la muntanya i si camineu sovint federeu-vos !!!