diumenge, de gener 29, 2017

ROCAGUINARDA, CAMINADA DE BANDOLERS



Gurb, 29 de Gener de 2017

Avui farem una caminada per la terra dels meus avant-passats paterns, anirem a Rocaguinarda al terme municipal d’Oristà.

Oristà finals del XIX - Oristà avui
En Perot Rocaguinarda va ser un bandoler català nascut al mas Rocaguinarda el 1582, per diferents circumstàncies es va convertir en cap de bandolers i al final es va acollir a un indult per acabar lliutant als terços com a capità amb els seus bandolers, morint a Nàpols pels volts del 1635. En el Quijote de Miguel de Cervantes hi surt en un passatge com a Roque Guinart.



Oristà es un bonic poblet situat a uns 20 km de Vic, d’allí prové la família del meu pare des de temps molt llunyans, a la plaça major encara hi ha la casa pairal, Cal Tià. En tinc moltes fotos del poble i alguna molt antiga, com la de finals del segle XIX, que us he posat mes amunt junt amb una feta avui. Al poble podeu visitar la cripta romànica i el museu del canti.
Deixem el cotxe allà on us vagi be i sortiu del poble en direcció al pont que passa la Gabarresa, abans del pont hi ha una rotonda d'on surt la carretera B-670 que va a empalmar amb la C-25, camineu per la carretera paral·lels a la Gabarresa, anireu en direcció Sud, a 300 m. de la rotonda hi ha un trencant a ma dreta que va cap a la casa del Tin i després a la Quintana, per aquí teniu d’anar, caminareu pel costat del riu, seguint sempre unes senyals vermelles.
En més o menys 15 minuts passareu la Gabarresa i ara la tindrem a la nostra esquerra, deixarem la casa de la Quintana a la nostra dreta i arribarem a una cruïlla on tenim el Molí de la Quintana i just al trencant el Pou del Glaç, 25 – 30 minuts des de Oristà.

Pou del Glaç
Marxem per l'esquerra, tornarem per la dreta.
Just en aquest punt podem anar per dos camins, nosaltres escollim el que va a l’esquerra, passant altre cop la riera i que va en direcció a les runes de la casa de la Rierola, a 45 minuts del poble.

La Rierola
L'Angel de la Rierola, propietari de la casa als anys 80's del segle passat
Poc després trobem l’entrada del Mas Miquelet, seguim el camí i poc després trobem a la nostra dreta el trencant que puja cap a Rocaguinarda, 50 – 55 minuts des de el poble. Ara la pista passa a ser un sender que puja decidit cap a la casa, just abans de començar la pujada més forta aneu amb compte ja que hi ha unes fites de pedra als peus de un pi, un sender més ben marcat a l’esquerra ens porta al Mas Rocaguinarda, però un sender menys marcat a la dreta ens porta als gravats que hi ha al cingle, val la pena anar-hi en cinc minuts i sereu. Després tornem a recular fins a la fita del pi i pugem cap al Mas.



Els grabats de Rocaguinarda
Arribem al Mas Rocaguinarda en poc més de una horeta des de Oristà. Vaig amb el Ramon que porta el seu Dron i evidentment el fa volar per damunt les restes de la casa. Ens hi estem una bona estona gaudint del solet que fa.

 
 

Volant drons i avions


Ara continuarem pel camí que passa pel darrera de la casa així farem una circular fins al molí de la Quintana, el camí està molt ben indicat, seguirem en direcció N-NO fins que deixarem la casa de la Gallinera a la nostra dreta i poc després trobarem un trencant a ma dreta que ens fa canviar de direcció per retornar cap a Oristà. Aquí estem al punt més alt de la caminada, ara ja baixarem ben decidits cap a la Gabarresa altre vegada, primer passarem el riu Bassí, aproximadament 40 minuts de Rocaguinarda, un cop passat el pont agafem a la dreta i amb 5 minutets més tornem a ser al Molí de la Quintana, tornem cap Oristà pel mateix camí de vinguda i ens plantem al cotxe en 2 horetes des de la sortida, sense comptar les parades.
Ha sigut una bonica volta pel Lluçanès pels volts del poble d’Oristà, una caminada tranquil·la amb poc desnivell apte per totes les edats. Aneu-hi que us agradarà !!!. 

Enllaç al Track d'Strava: https://www.strava.com/activities/847974261

diumenge, de gener 15, 2017

LA MOLA DE LORD (1.189 m)




Gurb, 14 de Gener de 2017

La Mola des de la Serra de Busa
La Mola pujant el Port del Compte
Avui una caminadeta per fer amb qui vulgueu, curta però molt bonica, les contrades de Sant Llorenç de Morunys son espectaculars, anirem a la Mola de Lord.

Cal anar fins a Sant Llorenç de Morunys, depèn d’on vingueu pujareu des de Solsona, pel pantà de la Llosa de Cavall o des de Berga, el cas és que un cop a Sant Llorenç teniu d’agafar la carretera que va cap al coll de Jou o cap a Port del Comte (LV-4241), just al primer revolt a dretes en forma de ferradura hi ha un trencant a l’esquerra que diu “Santuari de Lord” i “Sant Serni del Grau”. Es una carretera asfaltada estreta però en bon estat. Cal seguir-la fins al final, just als peus del camí del Viacrucis, on s’acaba l’asfaltat i hi ha un bon lloc per deixar el cotxe, aproximadament 3 km.

Punt d'inici, el camí del viacrucis
Avui m'acompanya la Quima
El camí es prou evident, tenim de seguir el camí pavimentat que va pujant cap al cim de la Mola, en menys de un km sereu dalt, just després de la cleda pel bestiar, no us oblideu de tancar-la, hi ha a ma dreta el petit telefèric que fa servir la comunitat que viu al Monestir per pujar els subministraments, a l’esquerra sorprèn veure-hi un antic  canó, es un canó de la primera guerra dels carlins, el jovent de Sant Llorenç el van trobar al fons de un barranc i van decidir pujar-lo a la Mola.



Segons expliquen les cròniques el 1835, durant la primera Guerra dels Carlins, aquests van fer un Hospital Militar a la Mola, les tropes liberals del Coronel Niubó, que segons sembla va ser un sanguinari, van encerclar i bombardejar sense pietat, passat un mes i després de moltes baixes els quatre supervivents van fugir per on van poder i el Coronel va conquerir i derruir fins els fonaments tot el que quedava de la Mola.
El 1867 es va posar la primera pedra del nou monestir que va ser acabat i beneït el 1870, des de llavors a tingut diferents comunitats religioses, actualment hi viu una comunitat de religiosos i seglars, dita Comunitat de Lord, on hi viuen i treballen en silenci i tranquil·litat, hi tenen també una hostatgeria.
En fi des de la cleda només ens cal seguir en direcció al monestir que tenim davant nostre i podem visitar l’església i l’hostatgeria, nosaltres hem aprofitat per voltar cap al final del pla per gaudir de millors vistes del pantà de la Llosa del Cavall i de la magnífica serra de Busa-Bastets que tenim just a l’altre costat del pantà, amb lloc preferent pel Capolatell o presó del francès.

 
Serra de Busa - Bastets
La llosa de cavall



De tornada aprofitem per pujar el punt més alt, la Mola de Lord (1.189 m.), on hi ha una creu ja molt a prop de la cleda i del canó. Només ens queda tornar a baixar pel mateix camí i cap a casa. En definitiva una sortideta per un dia de mandra, feia temps que en tenia ganes i m’ha agradat anar-hi. Hem estat passejant una mica menys de 2 hores.

Just al cim de la Mola