Gurb, 14 de Gener de 2017
Cal anar fins a Sant Llorenç de Morunys, depèn d’on
vingueu pujareu des de Solsona, pel pantà de la Llosa de Cavall o des de Berga,
el cas és que un cop a Sant Llorenç teniu d’agafar la carretera que va cap al
coll de Jou o cap a Port del Comte (LV-4241), just al primer revolt a dretes en
forma de ferradura hi ha un trencant a l’esquerra que diu “Santuari de Lord” i “Sant
Serni del Grau”. Es una carretera asfaltada estreta però en bon estat. Cal
seguir-la fins al final, just als peus del camí del Viacrucis, on s’acaba l’asfaltat
i hi ha un bon lloc per deixar el cotxe, aproximadament 3 km.
Punt d'inici, el camí del viacrucis |
Avui m'acompanya la Quima |
El camí es prou evident, tenim de seguir el camí pavimentat
que va pujant cap al cim de la Mola, en menys de un km sereu dalt, just després
de la cleda pel bestiar, no us oblideu de tancar-la, hi ha a ma dreta el petit
telefèric que fa servir la comunitat que viu al Monestir per pujar els
subministraments, a l’esquerra sorprèn veure-hi un antic canó, es un canó de la primera guerra dels
carlins, el jovent de Sant Llorenç el van trobar al fons de un barranc i van decidir
pujar-lo a la Mola.
Segons expliquen les cròniques el 1835, durant la primera Guerra
dels Carlins, aquests van fer un Hospital Militar a la Mola, les tropes
liberals del Coronel Niubó, que segons sembla va ser un sanguinari, van
encerclar i bombardejar sense pietat, passat un mes i després de moltes baixes
els quatre supervivents van fugir per on van poder i el Coronel va conquerir i
derruir fins els fonaments tot el que quedava de la Mola.
El 1867 es va posar la primera pedra del nou monestir que
va ser acabat i beneït el 1870, des de llavors a tingut diferents comunitats
religioses, actualment hi viu una comunitat de religiosos i seglars, dita
Comunitat de Lord, on hi viuen i treballen en silenci i tranquil·litat, hi
tenen també una hostatgeria.
En fi des de la cleda només ens cal seguir en direcció al
monestir que tenim davant nostre i podem visitar l’església i l’hostatgeria,
nosaltres hem aprofitat per voltar cap al final del pla per gaudir de millors
vistes del pantà de la Llosa del Cavall i de la magnífica serra de Busa-Bastets
que tenim just a l’altre costat del pantà, amb lloc preferent pel Capolatell o presó del francès.
De tornada aprofitem per pujar el punt més alt, la Mola de
Lord (1.189 m.), on hi ha una creu ja molt a prop de la cleda i del canó. Només
ens queda tornar a baixar pel mateix camí i cap a casa. En definitiva una sortideta
per un dia de mandra, feia temps que en tenia ganes i m’ha agradat anar-hi. Hem
estat passejant una mica menys de 2 hores.
Just al cim de la Mola |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada