dissabte, de desembre 31, 2011

MENS SANA IN CORPORE SANO


31 de desembre de 2011

El 2011 ha estat un any increïble, de una duresa insospitada, estic convençut que els que practiquem regularment esport de fons, com ara bicicleta, muntanya, córrer, etc., esports que requereixen resistència física, però especialment mental, podem aguantar millor les situacions de gran estrès, que no vol dir saber solucionar-les amb més dignitat.
Avui he fet el darrer entrenament de l'any, amb això he superat els 8.000 km damunt la bicicleta, no ha sigut fàcil, ha calgut constància i gens de mandra, penseu que he entrenat, corrent, nedant, fent muntanya o pedalant 204 dels 365 dies de l'any 2011, un 56% dels dies he suat la samarreta.

He pedalat amb bons amics
Amb calor .....
..... amb fred ....
  El cert és que m'he trobat bé i no he tingut cap lesió que m'hagi impedit entrenar, el que no vol dir que no m'hagi fet mal res, els que feu esport ja teniu clar que sempre fa mal alguna cosa, però un cop escalfat el cos solen desaparèixer les molèsties i tot va rodó.

..... he caminat amb la familia ......
..... per indrets molt bonics ......
.... amb bons amics ....
.... i amb els profesionals de sempre .....
............
....... sempre aprenent, magnífic !!
Total, un magnífic any d'activitat física, dins un any molt dur a nivell de feina, els pobres desgraciats que tenim empresa les estem passant canutes, però no ens els acabaran, RESISTIREM !!.

BON ANY 2012 A TOTHOM !!!!!




diumenge, de desembre 25, 2011

LA BOIRA I LA CREU DE GURB

25 de Desembre de 2011, Nadal 

Els que hem nascut entre la boira estem impregnats d'ella, quan no la tenim l'enyorem, encara que sembli impossible, la sensació de caminar perduts en la boira de la plana no es pot explicar, caminar pels carrers de Vic, pel nostre preciós casc antic, en una nit de boira tancada no te descripció possible, per això avui, per suar els torrons de la nit de Nadal he anat a pujar la Creu de Gurb, un turó enblemàtic que tenim just darrera la nostra casa de Gurb, la veiem tot l'any, excepte dies com avui que només veiem boira.

La boira als peus de la Creu de Gurb
 He sortit de la font del Güell i he seguit el camí més tradicional per pujar la Creu, per la casa de Vilafreser i el Romeu i dret al cim pel camí directe, hi han altres camins més comodes per pujar-hi, però a mi sempre m'ha agradat pujar-hi de dret, després del primer replà, on hi ha una torre d'alta tensió comença la pujada en el seu tram més dret, allà ja hi he trobat el sol i el cel ben blau, tal i com es veu a la següent foto.

El cel ben blau, la boira als meus peus, el Montseny al fons.
Contrast cel blau a dalt, boira a baix....
Mentre vaig pujant trobo amics que també traginen suant torrons, la Dolors i el seu marit, l'Alfons amb un dels seus fills, l'Anguera que fa 36 anys que hi puja per Nadal, amb el seu fill, tots dos immensos caminadors, escaladors i esquiadors ......., en fi, tots a fer exercici.
Un cop a dalt fa un temps magnífic i val la pena fruïr del paisatge.

Aqui veiem Cabrera, al seus peus Cantoni.
La Unió excursionista fa un pessebre al cim cada any.
La bonica taula d'orientació del cim
A la Creu de Gurb (842 m.)
El meu estimat Pirineu

El Pedraforca
La nostra boira i Sant Sebastià
Decideixo baixar per l'altre banda, en direcció Sant Andreu de Gurb, de seguida torno a ficar-me a la boira, passo per la font del Puig i Sant Andreu, corro amb ganes pel mig de la boira fins el Guell altre cop, total 56 minuts de bona marxa i suant torrons !!

Altre cop a la boira
Però que bonica és !!

MOLT BONES FESTES A TOTHOM !!!






divendres, de desembre 09, 2011

GRAU DEL PERER - ROCA LLARGA - MIRADOR DEL SIL·LENCI


9 de Desembre de 2011 

Avui he fet una volta molt bonica per la meva terra, el Collsacabra. Quan m'he llevat i he vist la boira de la plana m'he decidit a anar a caminar una miqueta, aquests dies he alternat la bicicleta de carretera, la de muntanya i les caminades.

La boira a la plana desde casa.
M'he decidit per anar fins la Roca Llarga, sobre mateix dels cingles de l'Avenc, seguint una ruta circular i molt bonica. Per començar teniu d'agafar la carratera de Vic a Olot, la C-153, passat Cantonigros i després del coll del Bac, al km. 27,4 hi ha un trencant a ma dreta, poc després de la casa de les Viles, que porta a Rajols, l'Avenc i Tavartet. La teniu d'agafar i seguir 500 m. per la pista enporlanada en direcció a Rajols, deixareu el trencant a ma esquerra que va a la casa del Perer, trobareu un lloc indicat amb un rètol que diu el grau del Perer, aqui deixem el cotxe i cap el grau s'ha dit.

Punt on deixem el cotxe.

Cap el grau del Perer
Tal i com indica el seu nom pujarem un grau, que vol dir salt i cingle, per tan la pujada és sobtada fins el coll dels graus, en 10 - 15 minuts us plantareu al coll, vora del coll hi ha la font de la vena i un dolmen, podeu anar a veurel's si voleu, però jo avui porto al cap la roca llarga i segueixo per la pista que trobem cap a l'esquerra, seguint sempre vora al cingle, la pista està molt remoguda doncs prop del Pedró hi han possat un repetidor de telefonia, per tan fins el repetidor (20 - 25 minuts desde el cotxe), no hi ha perdua possible. En aquest punt ja agafem el cami - sender original, més bonic. Les vistes començen a ser excepcionals, com ho seran tota l'estona.

El Montseny, la boira a la plana desde el Pedró.

Des de el Pedró hi ha una vista del Montseny que em fa parar una estona a gaudir-la, després volto el Pedró deixant-lo a la meva dreta, per un sender molt bonic, abans de trobar un prat molt gran vallat, aqui tenim de buscar l'entrada al prat, doncs hi ha un pas a la tanca i trevessar el prat de dret al Montseny, a l'altra banda trobarem un cami que ens porta de dret al collet de rajols (45-50 minuts).

Sender tipic dels boscos de faig, abans del prat gran.
Al coll de rajols hi ha indicadors molt clars de la ruta a seguir, ara ja caminarem sempre per prats molt bonics, rodejats de vaques, sempre seguin prop del cingle, les vistes esplèndides capa totes bandes, l'aire fresc, sense gent, quina pau !!

Al final del prat gran, veiem el coll de Rajols.

Indicadors al coll de Rajols
Ara caminem per prats ......
..... molt bonics ......
..... només amb la companyia de les vaques.
Ara el nostre destí és el Puig de Cortils (1.195 m.) i la seva Bauma, un cop al Puig, més o menys he tardat una horeta, veig Montserrat al fons, una muntanya màgica, amb grans caminades per fer-hi, ja us en explicaré alguna. Mola a prop del Puig de Cortils hi ha la bonica balma de Cortils i una mica més enllà la balma de Arles, totes dues molt juntes i ben encarades.

Montserrat
La teulada de la bauma, formada per una gran roca, evidentment està coberta de una molsa preciosa amb la llum del sol, visito les dues balmes i segueixo cap a la Roca llarga.

La molsa  a la teulada de la balma
Balma de Cortils
Balma de Arles
La Roca llarga és a prop, tardo cinc minuts fins la bonica roca llarga, la vista magnífica i m'hi fa solet i tot, mengo, bec i gaudeixo de la vista, a baix es veuen els prats i la pista que ve de Tavartet i l'Avenc, on he deixat el cotxe i cap on vull anar per disfrutar de la vista del mirador del sil·lenci que hi ha just al coll, per la pista passen una colla de gent amb canalleta que al veura´m allà dalt em criden, EO, EO, jo els contesto, OE, OE !!!.

Cim de la Roca Llarga (1.187 m.)
Prats i pista de Tavartet, a l'esquerra el mirador del sil·lenci.

Boira a la vall de Sau.

No calen les paraules oi ??

L'agullola de Fàbregues
M'agrada caminar !!
Ara cal seguir en direcció l'Avenc, està ben indicat, però prop del coll anterior al Puig de la Creu, on hi ha un moli de vent, cal deixar el camí que va a l'Avenc i girar a la nostra esquerra, per una pista mig perduda, però que passa per sota la roca llarga, un cop fets 400 o 500 m. en direcció Nord-est, veurem que ja podem anar baixant cap els prats, en direcció la pista i el mirador del sil·lenci, fins els prats trigarem uns 15 minuts desde el cim de la roca llarga, fins el mirador he trigat 1 hora i 30 minuts, parades incloses. Les vistes desde el mirador són molt boniques, es veu Rupit, Fabregues, el far i molt nevat, el Canigó. 

La Roca Llarga desde el Mirador del Sil·lenci.
Fabregues
Rupit
El Canigó
Ara ja només ens cal seguir la pista en direcció Rajols, és una pista molt bonica, a la primavera tots els verds, a l'estiu ombrívola i acollidora, a la tardor tots els vermells i a l'hivern freda i humida, passarem per la casa de rajols i una miqueta més enllà per la bonica font de rajols d'aigua deliciosa i fresca (15 - 20 minuts desde el mirador), i finalment trobarem on em deixat el cotxe (10 - 15 minuts desde la font). Una volta de 2-3 hores, per fer en familia, no hi ha cap complicació i és molt bonica, si aneu amb canalla, precaució al cim de la roca llarga, no els deixeu sols. Pel demés cap problema, la disfrutareu !!

Font de Rajols

diumenge, de desembre 04, 2011

MONTSENY PROFUND, TURÓ DEL POU D'EN SALA.

27 de Novembre de 2011

Tenim la sort de viure prop de zones molt boniques, avui amb el Ramón hem decidit d'anar a escoltar el sil·lenci i a fe de Déu que ho hem aconseguit,  hem fet una volta circular per les profunditats del Montseny més sol·litari, una volta de 4 hores repiconades, una gran part pel més frondós dels boscos del Montseny, en tota la volta hem estat sols, no hem vist ningú.
Es una volta per excursionistes experimentats, no pas per la dificultat tècnica, que no n'hi ha, però si perquè es una ruta poc indicada i una mica perdedora, posareu a prova les vostres qualitats orientatives i intuitives. Intentaré indicar-vos el camí el més clar posible.

Al fons es veu el cami amb uns cotxes aparcats
Ens hi aproximarem per la carretera GI-520, va de Seva a Viladrau, a uns 100 m. del Km 5, hi ha un trencant a la dreta, venint de Seva, que porta al Club de Polo Sant Antoni de Viladrau, podeu deixar el cotxe on volgueu, pero prop de l'hipica hi ha una gran esplanada on es pot deixar el cotxe sense problema.

Camí de sortida, són les 8:24 del matí i fa fred.
Sant Segimón.
Marxem en direcció Sant Segimón, que el veiem al davant, just pel costat de l'hipica, deixant sempre la riera de Sant Segimón a la nostra esquerra.
Passats 15 - 20 minuts de caminar prop de la riera per un camí molt clar i net, trobem a l'esquerra un camía barrat per un gran tronc caigut, el tenim de seguir i a uns 50 mtr. passat el tronc hi ha una gran alzina morta,entre les seves branques es veu la casa de la Sala, just davant de l'Alzina surt un corriol cap a la riera, hi ha un pontet que ens portaria a la Sala, allà hi va nèixer el Joan Sala, anomenat Serrallonga, pel seu matrimoni amb la jove de Serrallonga, una casa que hi ha cap a Susqueda, prop del pont de Querós, ara soterrat sota les aigues del pantà de Susqueda. Joan Sala va ser un famós bandoler de les Guilleries i el Montseny. El nostre destí, però és un altre i només hi anirem si volem veure la Sala de més a prop.

Trencant a l'esquerra amb el tronc que barra el pas a vehicles.
La casa de la Sala
 El cami segueix pel mig del bosc, deixant sempre la riera a la nostra esquerra per anar a trobar la riera de Rentadors per fer la primera parada al gorg negre.
Aproximadament en 30 minuts ens plantem al final del camí, prop de uns prats, no val a badar, hi ha un corriol que surt a la dreta, en direcció a la riera de Rentadors, apartant-nos així de la riera de Sant Segimón, ara anirem pujant sempre, sentirem la riera de Rentadors a la nostra esquerra, però quasi bé no la veurem, el Ramon camina davant meu, amb pas segur, avui fa d'anfitrió, ell te una bonica casa a Seva i coneix la zona molt bé.
Trovarem un trencant a la dreta, marcat amb una fita, el tenim de seguir i poc després un trencant a l'esquerra, també marcat amb fites, que seguirem.

Punt on agafarem el corriol a la dreta.
El camí va pujant feixugament i quan trobem el primer revolt de practicament 180º, hi veurem un sender que surt de dret, fins aqui hem trigat una hora, deixarem el camí que seguiem per arrivar-nos fins el bonic gorg negre, que s'hi arriva en menys de 5 minuts.

El bonic gorg Negre
Els protagonistes
Aigua abundant
Un cop visitat el gorg continuem cap el nostre següent desti, el collet dels esqueis i el Turó del pou d'en Sala (1.265 m.). Un cop retornats al camí que seguiem abans de desviarnos seguim pujant feixugament, aviat trobem un mirador excel·lent de l'entorn, aproximadament a 1:20 h desde l'hipica, parem a treurens roba i a fer fotos, s'ho mereix, es veu Cal Gat, la Sala, tota la vall, molt tancada, que estem seguint, Sant Segimón just al davant i al fons els cingles de la meva terra, el Cabrerès, amb la boira de la Plana als seus peus, magnífic.
Bona vista
Cal Gat, inici del camí típic per anar a St. Segimón.
Sant Segimón.
La Vall i riera de Rentadors.
 
Riera de Rentadors.
La boira a la Plana.
 Quan corro per aquests boscos no puc evitar pensar que quan era un noiet, voltava per aquestes contrades sense destí concret, disfrutant de la natura i sovint dormint al ras, feliç com un anís, ben sol, només en companyia de la natura. La meva pobre mare no entenia res i suposo que pensava que estava ben grillat.
El mal de cap de la mare Magda !!
 També m'imagino quan aquests camins estaven concorreguts per gent amb mules, gent del segle XVIII, XIX i fins a ben entrat el segle XX, traginant carbó vegetal que es feia a les múltiples carboneres escampades per tot el Montseny, si pareu atenció encara es veuen entre els arbres. M'imagino com vestirien, quina olor (pudor ???) ferien, de que parlarien ....., en fi cabories de caminador solitari.
Ara haureu de parar molta atenció, el coll és a prop, però les fites no son gaire evidents i els boscos que anem passant son perdedors, cal anar amb compte i no perdre el corriol, poc evident a la vista, però molt clar a l'intuició, l'últim tram fins el coll és més dret i algun tram es fa per roques franques. Per fí, en 2:20 h, sortim al coll dels esqueis o de font pomereta (1.243 m.), desde aqui veiem al fons de tot, a la nostra dreta el Turo del pou d'en Sala, cap all'a ens tenim de dirigir, altre cop ens caldrà afinar l'intuició, ja que el camí que trobem al coll el tenim de deixar ben aviat, tot just passat el Turó de la terma d'en Planes (1.263 m.), que el voltarem deixant-lo a la nostra dreta i seguint el camí ample, un cop passat ja ens ficarem al bosc, buscant la carena i anirem fent el Turó de les Quevedas (1.285 m.), el turó de l'Alzina rodona (1.241 m) i el turó de les Dalles (1.244 m), per acabar al Turó del pou d'en Sala (1.262 m.).

El collet dels arços i el Turó del Pou al fons.
El Turó del pou d'en Sala.

Un cop al cim, menjem i fem fotos, s'ha posat una mica de calitxa, però segueix havent-hi una vista de primera, Sant Segimón, Viladrau, Taradell, el meu estimat Pirineu, amb el Canigó, el Cabrarés i la plana ben plena de boira. Un privilegi !!. Hem trigat una mica menys de tres hores, parades incloses.
Viladrau desde el cim.
La boira de la plana.
El Pirineu.
Els cingles de Tavartet i més boira
Nosaltres al cim del Turó del Pou d'en Sala

Turó de l'Oriol (1.224 m,)
Ara marxarem en direcció al turó de l'Oriol (1.224 m.), que es veu a la foto de dalt, sempre seguint la carena, tornarem a fer servir l'intuició muntanyenca, ja que hi ha poques fites, aneu amb compte de no perdre-les, nosaltres n'hem fet unes quantes més en llocs perdedors. Avanceu sempre tenin Viladrau a la dreta, més o menys en 30 minuts del cim el camí es decanta cap a la dreta i comença a baixar fent esses pel mig del bosc, no perdeu les fites, n'hem refet unes quantes, després de un quart més, es a dir 45 minuts del cim, trobem una pista apte per 4 x 4 que tenim de seguir fins que anem a parar altre cop a la carretera de Seva a Viladrau, aproximadament a una hora del cim, tenim de seguir a la dreta, 200 o 300 m. més enllà anem a parar al trencant de l'hipica, on hem començat la caminada, hem trigat unes 4 hores, val a dir que hem anat rapidet, és una volta per fer entre 4 - 5 hores.
Camí als 45 minuts del cim.
Carretera, ara a la dreta i ja hi som !!!

En resum, bonica i molt solitària caminada pel més profund del Montseny, aconsellable tot l'any, amb poca dificultat tècnica, però que requereix una bona orientació, disfrutareu !!!.
Us penjo un retall del mapa de l'Alpina "Montseny, parc natural), on he pintat la ruta en vermell.

Ruta seguida