dilluns, de desembre 28, 2020

PUIG DE LA FORÇA

 Cantoni, 26 de Desembre de 2020

 

EL PUIG DE LA FORÇA DES DE EL MORRO DE L'ABELLA

I EL MORRO DES DE EL PUIG DE LA FORÇA

Avui una de curteta, però molt bonica, anirem al Puig de la Força o Castell de la Força, prop de Tavertet, una caminadeta no apte per gent amb vertigen, però encantadora per qui no en te.

Anirem fins a Tavertet, passarem tot el poble en direcció al pla del castell, podeu deixar el cotxe on vulgueu, prop del poble o passada la casa del Castell, depèn de les ganes que tingueu de caminar, després de la casa del Castell hi ha un mirador espectacular sobre el pantà de Sau, seguint cingleres enllà trobareu un indicador a la vostra esquerra que indica Puig de la Força (Per caminadors experimentats), el sender baixa decidit cingleres avall.


L'AIDA US INDICA EL SENDER

No perdeu el sender, força fresat, baixareu uns graons força drets decantant-vos tot seguit a la vostra dreta per passar les balmes del castell, on abans tancaven bestiar.

LES PRIMERES ESCALES

LA BALMA DEL CASTELL

La vista sempre espectacular, al final de les balmes el sender segueix, potser es el tros més compromès, no val a badar sobretot si ha plogut, amb neu o gel no us ho aconsello, al final trobareu unes altres escales que baixen fins al collet del Puig, allà el camí puja amunt cap el pla de la Força, des de aquest punt veureu el famós MORRO DE L'ABELLA, passant per restes de construccions de l’antic castell, un cop al pla només teniu de seguir fins al final on hi ha un mirador on us caurà la baba, hi ha una vista espectacular. Des de l’indicador 15-20 minuts.





ACOMPANYATS DE VOLTORS


Tornada pel mateix camí, arreu on camino gaudeixo de la meva terra. L’Aida i en Nil ben contents de conèixer racons tan i tan bonics.

Com sempre, sigueu prudents, caminant en calma i gaudint del que veieu, que no es noti per on heu passat i si camineu sovint, federeu-vos.


dimarts, de desembre 15, 2020

BASTIMENTS, 2.881 m. (14 de 20)

 Cantoni, 15 de Desembre de 2020

 

EL BASTIMENTS DES DE EL COLL DE LA MARRANA

Avui hem tornat al Pirineu més proper a casa nostra, hem anat a pujar el Bastiments, hi ha neu, fa fred i entre setmana esperàvem no trobar-nos gaire gent, per tan cap a Vallter s’ha dit. Avui, per temes del Covit19 ens han fet deixar el cotxe a l’aparcament d’on surt un telecadira, just passat el Refugi de Pastuira,  només es podia seguir si anaves a esquiar.

EL RAMON EQUIPANT-SE

Per tan, un cop equipats, carretera amunt fins el trencant del Refugi de Ulldeter, un preciós refugi de 57 places, on cal reservar si hi voleu dormir, sempre esta molt concorregut, el 2009 va ser el seu centenari, de l’antic vull dir, aquest es de 1959, a l’enllaç que us hi he posat més amunt ho explica molt be i a més podeu fer la reserva. Fins el refugi 20 minutets.


BASTIMENTS I GRA DE FAJOL POC DESPRÉS DEL REFUGI

Ja us ho he explicat en altres ocasions, Grà de Fajol, Dormir al ras, etc., aquesta part del Pirineu es dolça i tranquil·la si el temps acompanya, però es terrible si es gira mal temps, això fa que la gent no li tingui tot el respecte que es mereix, per tan sigueu molt i molt prudents.

Un cop al Refugi ens dirigim al famós Coll de la Marrana, sempre en direcció Oest, el camí està molt fresat si no hi ha neu, doncs hi passa el GR-11, que fa la travessa de tots els Pirineus. La caminada d’avui no es broma, fa molt de fred, hi ha força neu i guanyem més de 800 m. de desnivell.

Portem raquetes i caminem còmodament per la neu, quan la pendent del coll es fa més pronunciada jo trio posar-me els crampons, el Ramon segueix amb les raquetes, sortim al coll en 2:00 hores.

JO PROP DEL COLL

EL BASTIMENTS DES DE EL COLL

Tenim el Gra de Fajol a la nostra esquerra i el Bastiments a la dreta, per tan ara en direcció N-NO cap a dalt, es veu clarament el cim i no us podeu pas perdre, la pujada es fa feixuga, jo hem torno a posar les raquetes i amb paciència amunt, passem per la creu que hi ha a l’avant-cim i coronem a les 3:15 hores.



JA VEIEM LA CREU DE L'AVANT-CIM

Fa molt vent i molt fred, per tan fem les fotos de rigor i gaudim una mica de les vistes, genials en tots sentits, nosaltres les coneixem be ja que hi hem pujat moltes vegades, en aquesta zona es on vàrem aprendre a fer muntanya, però d’això en fa molt de temps.



MOLT FRED

La tornada pel mateix camí, sense contemplacions, tornem a ser al cotxe en 4:40 hores, parades incloses. Una zona genial que no em canso de caminar, aneu-hi que us agradarà molt.

I si camineu sovint federeu-vos, ja us he explicat moltes vegades els perquès, entre d’altres el manteniment de refugis, PR i GR. Sigueu prudents i camineu amb calma.

TRACK A L'STRAVA

dimecres, de novembre 18, 2020

RUTA DE L'EXILI, LA VAJOL - COLL DE LLI - LES ILLES - COLL DE MANRELLA - LA VAJOL (13 DE 20)

 

Cantoni, 18 de Novembre de 2020

MONUMENT A L'EXILI

Seguim amb la tècnica de sortir a caminar entre setmana, així mirarem de complir amb l’objectiu que ens hem proposat amb el Ramon, 20/20, 20 sortides junts el 2020, amb la d’avui ja en tindrem 13.

Feia temps que tenia ganes d’anar a fer la ruta que van seguir molts republicans l’any 1939 per anar cap a França fugint del cop d’estat del general del bigotet, entre ells el President Companys i el President Aguirre, molts intel·lectuals també van seguir el mateix camí que avui farem amb el Ramon.

Sortirem del poble de la Vajol a l’Alt Empordà, el cim més alt d’aquesta comarca es el Moixer, prop de la Mare de Déu de Salines, just a l’entrada del poble hi ha un bon aparcament per deixar el cotxe.

Just sortir del pàrquing a ma esquerra hi ha un camí, es l’antic camí d’Agullana val la pena anar-hi per tal de veure el monument a l’exili, hi ha 5 minuts escassos fins el monument, a nosaltres ens ha agradat molt, ja que es una estàtua reproduint una famosa fotografia feta per Roger Viollet de una família arribant a Prats de Molló, un pare (Mariano Gracia) que dona la ma a la seva filla (Alicia) que només te una cama i camina ajudada per una crossa.

EN MARIANO I L'ALICIA, FEBRER 1939

Reculem i ara si que comencem la volta, després ja us faré un resum del que va passar aquells dies de 1939, però ara anem a caminar, passarem el poble seguint el GR-11 (Blanc i vermell), passem pel davant de l’Ajuntament (esquerra) i per davant del Restaurant Ca la Conxita (dreta), caminem per la Carretera de les Mines fins el final on anem a la dreta seguint el carrer Illes, just abans de sortir a la carretera GI-505, que ens portaria al coll de Manrella, agafem un sender molt bonic que surt a ma esquerra i que segueix paral·lel a la carretera (10 minuts).

ARA EL SENDER A L'ESQUERRA

Seguim aquest sender ple de Castanyers fins que trobem el restaurant Manrella (25-30 minuts) altre cop a la GI-505, just passat el Restaurant hi ha una pista a ma esquerra que ens portarà tot fent llaçades fins als peus del coll de Lli, a la pista hi un sender a l’esquerra, ben indicat, que ens porta fins una tanca que es la frontera, just abans hi ha un plafó explicatiu dels fets del 5 de febrer de 1939. Portem 45 minuts des de la Vajol.

DEIXEM LA PISTA I AGAFEM EL SENDER

AIXÒ ES LA FRONTERA





Just passada la tancat hi ha una placa commemorativa a la banda francesa, aquí parem i llegim diferents escrits que he portat explicant aquell dia i llegim un poema de Pere Quart que va escriure sobre el pas de la frontera i que va musicar en Lluis Llach, Corrandes d’exili. Ens emocionem ... La part més bonica del poema, per mi, diu:

 

Perquè ens perdoni la guerra,

que l’ensagna, que l’esguerra,

abans de passar la ratlla,

m’ajec i beso la terra

i l’acarono amb l’espatlla.

 

A Catalunya deixí

el dia de ma partida

mitja vida condormida:

l’altre meitat vingué amb mi

per no deixar-me sens vida.

 

Ara baixarem capa a Les Illes, un poblet a la banda francesa que va rebre milers de refugiats aquells dies, seguim una pista ben clara en direcció Nord fins que trobem una tanca, just al costat esquerra hi ha un sender que tenim de seguir (1:10 h. parades incloses).

ARA PEL SENDER DE L'ESQUERRA

El sender va seguint un torrent que tenim sempre a l’esquerra fins a entrar al poble de Les Illes (1:20 h.), just a l’entrada del poble hi ha el Restaurant dels Trabucaires, on al President Companys li van fer una truita per menjar, que no va poder pagar perquè no duia ni un cèntim. Davant del restaurant esmorzem.



Passem tot el poble i al final a ma dreta trobem la route de Manrell, amb un monument en homenatge als republicans, la pista a trossos asfaltada ens anirà pujant fins al coll de Manrella, sempre ben indicada en direcció La Vajol, just al coll hi ha el Monument al President Companys (1 h. des de Les Illes, 2:20 h en total).

COLL DE MANRELLA


JA EN PORTEM 13 DE 20

Ens fem fotos tot parlant d’aquells dies i dels dies actuals, també tenim el President a l’exili, no se pas si millorarem mai.

SI VOLEU PODEU SEGUIR LA CARRETERA, NOSALTRES HEM SEGUIT EL SENDER

Ara seguim la carretera GI-505, a un centenar de metres hi ha un sender a ma esquerra que ens evitarà caminar els 3 km. que hi ha fins a La Vajol per l’asfalt, que ho podeu fer si voleu. Nosaltres hem agafat el sender, a pocs metres hi ha un indicador i un prohibit el pas, per aquí cal seguir, entenent que aquest prohibit es per vehicles. Passarem per Cal Quera, una finca molt ben arreglada (30 minuts des de el Coll, 2:50 h. en total).

CAL QUERA


Una mica més avall de la casa trobareu la cadena d’entrada a la fina, la passeu i pocs metres més avall aneu amb compte perquè cal agafar un sender a la dreta que surt en pujada (3:00 h.), hi ha un indicador ben clar (La Vajol), preneu el sender i l’aneu seguint, sense pèrdua possible fins a tornar a passar la GI-505 (3:10 h.).

POC DESPRÉS DE LA CADENA ...

... SENDER A MA DRETA

SENDER MOLT BONIC

Ja sou a la Vajol, seguiu el carrer Lluis Companys i ja veureu a la vostra esquerra el Restaurant Ca la Conxita i ja fins l’aparcament, total 3:20 h. de bonica caminada amb molta història.

HISTÒRIA

Aquell febrer de 1939 la guerra estava perduda, el 26 de Gener cau Barcelona, el 4 de Febrer Girona, milers de republicans fugien cap a la frontera pels diferents passos que hi havia, el govern Català, Basc i Espanyol es van refugiar a Agullana tot esperant passar la frontera, el dia 5 de Febrer el Govern Espanyol decideix passar la frontera abans que el català i el Basc, per tal de no fer-ho junts, les relacions entre republicans espanyols, bascos i catalans estaven trencades del tot, això no canvia, i poc després van passar la frontera el Govern Català i Basc junts, allà va començar un exili que per el President Companys va acabar amb la detenció pels Nazis i l’entrega a Espanya el 1940, afusellant-lo el 15 d’Octubre de 1940 a Montjuic, fins aquest 2020 no s’ha anul·lat el judici que es va fer el 1940.

En fi, recordeu que no s’ha de notar per on heu passat i si camineu sovint, ja sabeu, federeu-vos.

TRACKA L’STRAVA





dissabte, de novembre 14, 2020

VOLTA A CABRERA EN BTT

 

Cantoni, 14 de Novembre de 2020

El Colomer i el Plà d'Aiats al fons

No us penseu que he oblidat les dues rodes, he anat fent bicicleta tot l’any, es la millor manera per mantenir el sistema cardio vascular en bones condicions, per això avui us explicaré una sortida amb BTT pel Cabrarès, farem la volta a Cabrera, un paradís, ja ho veureu si la veniu a fer.

Podeu deixar el cotxe on vulgueu de Cantonigròs, agafeu la carretera que va cap Olot (C-153) i just passar l’antiga gasolinera teniu un camí a la dreta que baixa cap a la font dels enamorats, la deixareu a la dreta, just a l’inici del famós camí dels enamorats, seguiu la pista enllà i trobareu a pocs metres la font del rajolí, també a la dreta, i una mica més enllà, abans del revolt de paella a dretes hi ha un camí a l’esquerra que us portarà a la font del Faig, aquesta no raja quasi mai (1,9 km. des de el centre del poble).

Font del Faig

Avui us explicaré la ruta en km., no en temps, la bici és així, però la volta es pot fer tranquil·lament a peu, total son 20 km. més o menys.

A la font del Faig passeu el torrent i seguiu de dret deixant el fil del bestiar a la vostra dreta, el propietari l’ha posat fa poc i només cal passar el prat (NE) en forta pujada per trobar la pista per on cal seguir cap a l’esquerra (2 km.).

Seguiu la pista fins que passeu la C-153, just passar-la al coll del Bach i agafar la pista asfaltada que teniu al davant (2.9 km.), el camí porta a Comajoan, passant per el Colomer, just abans de la tanca de Comajoan, ja sota les parets del Plà deAiats, agafeu una pista que surt a ma dreta i en pujada (4.2 km).

Una meravella !!

Aquesta pista és molt i molt bonica, l’aneu seguint ignorant qualsevol pista que surti a dreta o esquerra, sempre per la principal, passareu unes fagedes espectaculars, deixareu el cobert de Sant Crist a l'esquerra (6,3 km.) ignorant la pista que hi porta, seguiu en direcció Falgars.

A l'esquerra Cal Sant Crist, vosaltres de dret.

Just abans que la pista faci un revolt molt pronunciat a esquerres i en baixada, preneu la pista que fa un gir de pràcticament 360º a la vostra esquerra i en pujada (7 km.), agafeu-vos fort que ara pujarem una estona.

A l'esquerra i amunt

Així puja ...

Pugem sense parar 1 km., som al punt més alt de la volta (8 km.), ara el camí gira altre cop quasi bé 360º i comença a baixar deixant uns bonics prats a ma dreta, abans es baixava pel mig dels prats, però fa anys vaig veure les roderes de uns 4x4 que es van entretenir a fer derrapades al mig del prat, entenc que els propietaris s’enfadin amb aquest tipus de personatges.

El camí baixa fins a passar el torrent (8.6 km.), en un pas molt bonic, aquest torrent s’ajunta amb altres torrents i al final acaba en el preciós salt de la Coromina, aquest torrent el vaig baixar fa anys, ja us he explicat que m’agrada explorar i es molt divertit, tot i que més val portar una corda, ja que hi ha un parell de llocs que s’ha de fer un rappel per anar més segurs.

Un cop passat el torrent

Ara el camí torna a pujar, passeu per la Casa Nova de Recons que la deixeu a la vostra dreta i ja aneu a parar a la pista que porta al peu de les escales de Cabrera a l’esquerra i cap a Sant Julià de Cabrera a la dreta (9.5 km.), ara anireu pla i avall per una pista emporlanada majoritàriament, aneu molt en compte, hi ha cotxes que es pensen que fan el Paris-Dakar i podríeu tenir un bon ensurt.

Collet de Sant Julià


Al final, després de un fort pujador sortiu al Collet de Sant Julià (13.1 km.), pista a la dreta aniríeu cap a la Vola o cap a Barcons passant per Sant Nazari, just d’aquest collet surt el sender per pujar a Cabrera per l’Osca i seguint la pista a l’esquerra passeu per Cal Vidrier, Sant Julià de Cabrera, amb unes vistes de Cabrera espectaculars, la Masallera i el seu Molí, després del Molí fareu un pujador i just en un revolt a esquerres surt una pista a ma esquerra per la que teniu que seguir (15.3 km.).

Passeu per Can Mont, on solen tenir-hi molts i molts ànecs i seguint la pista que passa deixant la casa a la dreta anireu a parar a la C-153 (16.9 km.), no tenim més remei que fer carretera fins a Cantoni (20 km.).

Des de Cal Mont ja es veu Cantoni

Si hi aneu us agradarà molt, tan a peu com en BTT, una volta curteta però molt bonica pel cor del Cabrarès que a mi em te enamorat, no ho puc evitar.

El nou seient

La Cardgirus

Entrenaments nocturns

Per cert, fa un anyet que porto un seient a les bicis que em va fer dubtar molt, es un seient curt, sense punta (DUOPOWER), per tal d’evitar castigar les parts baixes, nomes recolzes els isquios, us he de dir que es genial, ara no em veuria amb un altre seient diferent. Hi ha diferents marques i fins hi tot l’he posat a la Cardgirus, la bicicleta estàtica que jo faig servir per entrenar quan es fa fosc tan d’hora, tot i que faig sortides nocturnes. D’ara al Febrer faig BTT, després torno a agafar la bici de carretera que és la que més m’agrada.

En fi, recordeu que no s’ha de notar per on heu passat i si camineu sovint, ja sabeu, federeu-vos.

TRACKA L’STRAVA