12 d’ag. 2012

CABRERA (1.307 m.)

12 d'Agost de 2012

Avui us explicaré una volta molt bonica per pujar al Santuari de Cabrera, excursió, per altre banda imprescindible per la gent del Cabrarés i tots els seus convidats, hi ha una colla d'opcions per pujar-hi, unes més llargues pels més caminadors, d'altres curtetes pels més mandrossos, però totes molt boniques.
Pujarem Cabrera per l'osca i baixarem per les escales i de dret a Sant Julià de Cabrera, circular molt bonica que es pot fer toto l'any, una volteta de 2:30 - 3:00 horetes.
Avui m'acompanyen el Joan i la Mia, que ja m'han perdonat la llarga caminada al Besagoda, i també la Dala, cama curta però valenta.
Agafarem la carretera C-153 que va de Vic a Olot, poc després del km 21 passareu el pont de les pexes, just passat el pont hi ha un trencant a ma esquerra que porta a Sant Julià de Cabrera, seguiu la pista fins a la casa de Sant Julià i allà deixeu el cotxe, esteu sota mateix dels cingles de Cabrera.
Ara seguiu la pista a peu fins al collet de cal Vidrier, en 7-8 minuts ja hi sereu, aquí la pista segueix recta cap a la Bola, a la dreta cap al peu de les escales de Cabrera i al mateix coll surt un corriol a ma dreta, seguint el llom de la muntanya en direcció a Cabrera, veureu uns indicadors que  us orientaran cap el pla del prat i Cabrera.

Punt on deixem el cotxe.
Collet de cal Vidrier, els indicadors a la dreta.
Indicador, direcció a seguir.
Ara pujem de dret pel llom de la muntanya en direcció Nord Est, seguint unes marques grogues, el camí puja força dret i cal agafar el pas adequat a cada persona, anirem pujant sempre amb vistes als parts de Sant Julià de Cabrera, de tan en tan anem veient el cotxe aparcat, cada vegada més avall, al fons veiem el Montseny i els dies clars veiem Montserrat i tota la plana de Vic.
En uns 20 minutets hi ha un pas a la roca, fàcil, però equipat amb un cable de seguretat, anem seguint pel sender, ombrívol en la major part del camí. Una mica més amunt trobem un indicador que diu, Cabrera per l'obaga o per la serrica, a mi m'agrada més per la serrica, deixem les marques grogues i a partir d'ara seguirem les vermelles.

La Mia i el Joan al pas amb cable 
Ja estem seguint les marques vermelles, la Dala com una valenta.
Poc despres de seguir en direcció a la serrica hi ha un pas equipat amb uns ganxos per tal de pujar millor, també fàcil, sense complicacions, però la Dala no pot pujar i l'ajudem amb molt de gust. Parem en un magnífic mirador que hi ha una mica més amunt, on veiem el cotxe aparcat, petit, petit !!

Aqui es veu Sant Julià de Cabrera
I el cotxe aparcat al costat del camí.
 Aquest any hi ha una secada tremenda, tots els prats estan ben grocs de la calor i el vent tan sec que ha fet, aquesta terra, sempre verda esta patint una calor gens normal. Portem 40 minutets desde el cotxe.
Trobarem un altre zona equipada amb ganxos per ajudar-nos a pujar i al passar un bonic bosc de faig trobem el pare de tots els faigs, immens, grandiós, sempre que l'abraço quedo reconfortat, que haurà vist després de tans anys ??

Verd a l'obaga, les fulles de Faig.
El gran Faig

En una horeta desde el cotxe, parades incloses ens plantem al Cap del pla del prat, bonica i ombrívola zona, on canviem de direcció per anar en direcció est - sud est, de pla en direcció al Santuari.

Cap del pla del Prat
Els protagonistes d'avui.
Ara només cal seguir el sender marcat en groc i vermell, passnat per la font de l'Osca (1:10 h. desde el cotxe), que avui no raja  i de dret  a l'Osca de Cabrera, un petit pas equipat amb un pasamà que ens ajudarà si tenim vertígen, el cami passa per l'esquerra de la roca passa l'osca (1:20 h. desde el cotxe) i de dret a la taula d'orientació que hi ha al cim.

L'Osca de Cabrera, la Dala s'ho mira, no sap pas com passarà ....
..... però el pas és ben fàcil ...
.... i el Joan ben satisfet !!
La taula d'orientació la van pujar la colla de caminadors jubilats dels dimarts i els dijous, la van inaugurar l'any 2003 i el bisbe de Vic va pujar per dir-hi unes paraules, en aquesta colla i va un gran amic meu, l'Enric Codina, per això també vàrem pujar-hi per aquesta inauguració. Total fins aqui 1:25 h., hem pujat sense pressa, disfrutant de les vistes i de l'entorn, ara només ens queda anar fins el Santuari.

La taula d'orientació.
Cim de Cabrera, 1.307 m.
Inauguració de la taula, 2003 
L'Ot era ben petit !!
Un cop al Santuari prenem una beguda al Bar que hi ha a la rectoría i també omplim d'aigua a la font que hi ha dins, girant una bomba manual ben rústica, la gent que es cuida del Bar només pujen els dies que tenen gent a dinar, que s`ha d'encarregar als telèfons 938565055 - 937447033, per cert fan un arrós molt bo.
Ara sortim per la part del darrera de l'esglesia, passant per una tanca metàlica i tot passant pel costat del petit telefèric que hi ha per pujar material, seguim cap a les escales per on baixarem fins el coll del Bram.

El Santuari de Cabrera. 
Al Bar hi ha una bomba per pujar aigua.
Cami de les escales
I vinga baixar escales
La Dala comença a bufar de valent !! 
El Joan i la Mia s'ho miren desde dalt !! 
Coll del Bram
En dues hores desde el cotxe ens plantem al coll del Bram, just fins aqui arriva la pista apte per vehicles, els més mandrosos poden pujar-hi desde aquest punt, per les escales o pel ca,í de les marrades, nosaltres però baixarem capa Sant Julia, per un corriol que surt a la dreta de les escales, ben indicat amb un retol blanc.
El camí, molt ombrívol baixa pel bosc cap els prats dels peus de Cabrera, i d'allà fins el cotxe, haurem fet una volta de 3 - 3:30 hores, apte per tots els públics i per fer-la a qualsevol epoca de l'any.
Tot i que hi ha altres camins per pujar-hi, aquest pel meu gust, es el més bonic de tots !!

Un cop a casa, piscina fresqueta !!