17 d’ag. 2012

LA MUNIA (3.133 m.)

16 de Juliol de 2012

Avui pujarem un altre 3000 maravellós del nostre Pirineu, es el cim culminant del petit, però molt ben situat sector 4 que us vaig explicar a l'article ELS 3000 DEL PIRINEU , per anar-hi agafarem la carretera A-138 que ens porta cap al tunel de Bielsa i al poblet de PARZÁN agafarem un trencant a ma esquerra que ens portarà cap a CHISAGÜES, d'aqui una pista forestal en un estat bastant dolent que ens pujarà fins a FUENTE DE PETRAMULA, a 1.920 m., val a dir que l'últim tram de pista es una mica difícil i en mal estat, si no ho veieu clar, val més que us quedeu una mica abans, més o menys a 1.800 m. d'alçada hi ha una gran explanada amb una caseta on es pot deixar el cotxe i fer-hi nit. Nosaltres vàrem pujar amb la Marco Polo del Ramon fins a Petramula, després de sopar a Bielsa. A Petramula el camí fa una curva en paella a dretes, també hi ha un indicador explicatiu i hi ve a parar el GR-11 desde la bonica vall de Pineta. Aparquem a Petramula i dormim amb la comoditat de la Marco Polo, avui som el Ramon, el Nil, el Rafel i jo. El Rafel farà el seu primer 3000 aqui, a la Munia !!.
Ens aixequem ben d'hora, doncs ens esperen 1.213 m. de desnivell, en un sector que serà molt bonic, ja que la tenim situat entre el sector 3, MONT PERDUT, i el sector 5, PIC LONG.

La Munia vista desde el Campbeil.
Ben d'hora comançem a caminar
No teniu de seguir el GR, teniu d'anar uns 10 minutets en direcció Oest i després ja en clara direcció Nord, pujant pel "Barranco del clot dels Gabachos", en direcció al "collado de las Puertas" i els estanys de la Munia, el coll esta a 2.535 m., en 1:20 h. ens plantem al coll, la pujada suau, per un sender ben fresat, gust de caminar mentre es va fent de dia.

Es fa de dia ....
... el Rafel gaudeix de les vistes i l'entorn ....
... i ja som al Collado de puertas, 1:20 h.
Just passar el coll i ens trobem amb el primer estany i unes vistes increibles, ens quedem bocabadats admirant tanta bellessa, aprofitem per menjar i beure, mentre disfrutem de la vista.


Els protagonistes
Estany de Munia
Ara el camí ens porta cap el coll de la Munia, a 2.853 m., passem pel costat est dels dos llacs, i anem pujant pels lloms verds cap el coll, l'ultim tram més pedregós, deixem sempre a la nostra esquerra els llacs i a la nostra dreta el Robiñera. Poc abans del coll trobem uns Isards molt descarats, els podem mirar de ben a prop i en 2:30 h. ens plantem al coll.

La Munia desde el coll, es veu la ruta a seguir ben clara, cap el pas del gat !!
Desde el coll es veu el camí que hem fet, a l'esquerra el Robiñera, 3.005 m.

Desde el coll veiem clarament la ruta a seguir fins el famós pas del gat i cap el cim, es una grimpadeta fàcil, amb un pas una mica més complicat al pas del gat, un IIºque es supera per una fisura ben marcada.En 10 minuts desde el coll ja estem pujant el pas del gat.

Inici de la grimpada
El famós pas del gat
La resta de la grimpada es facileta ....
... sense problemes.
A plena cresta veiem el coll de la Munia, i al fons la Peña Blanca, 2.906 m.
Anem crestejant sense més dificultat, el Ramon s'avança i ens va fent fotos, jo hem quedo amb el Rafel i el Nil ja que tenen poca experiència en les grimpades i els vaig guiant, ho fan molt bé i en 3:44 h. ens plantem al cim. Ens fa un dia molt bo i les vistes son magnífiques, anem comptant cims pujats amb el Ramon i en son una pila, val a dir que fa 30 anys que caminem junts !!.


El Nil a la cresta i al fons a l'esquerra el Montperdut i molt a la dreta el Vignemale.
Quin privilegi !!
Al cim.
Estem una bona estona al cim, fa bo i a més cal menjar i gaudir de les vistes, però ara cal baixar i veig cares de preocupació pensant com baixaran el pas del gat, però els hi espera una sorpresa !!


Vignemale, 3.298 m. 
Montperdut, 3.355 m.
Anem baixant i al pas del gat muntem una cordeta per fer més fàcil la baixada. Ara ja posen millor cara, baixa primer el Ramon i els altres a darrera i una colla que s'ho miraven amb cara de preocupació també aprofiten la nostra corda per baixar.




Seguim cap el coll, cap els estanys i cap el cotxe, total que hem fet una caminada preciosa de unes 7 hores per unes contrades esplèndides com sempre. Estimo el Pirineu, no ho puc evitar.


Caminem envoltats de flors ....
.... en Rafel s'ha estrenat i ho ha fet molt bé ......
.... en Nil ja comença a ser un veterà ....
... i de la Marco Polo sort n'hi ha. Cap a casa !!