divendres, 19 de maig de 2023

LA TOSA D'ALP (2.536 M.) I LES SEVES MINES

 

Cantoni, 19 de Maig de 2023



El Pirineu estava ple d’explotacions mineres, ferro, coure, barita, manganès, or, etc., a vegades m’imagino tots aquests camins que avui en dia caminem ben contents, muntanyes amunt i avall, plens de traginers amb mules traginant minerals, ferro i tot tipus de mercaderies, tenia de ser tot un espectacle.

El cas es que parlant amb en Quim, un bon amic i gran muntanyenc, em va comentar de les mines que hi ha al voltant de la Tosa d’Alp i ja ens tens amb el Ramon a buscar una ruta per visitar mines i aprofitar per pujar a la Tosa d’Alp. Al final ens ha sortit una circular preciosa.

 

APROXIMACIÓ

Cal anar fins a Bagà, aquí s’ha d’agafar la carretera que porta a Coll de Pal per la BV-4024 fins on hi ha el refugi del Coll de Pal, 16,8 km des de Bagà, aquí deixem el cotxe, hi ha bons llocs per aparcar sense fer nosa.

RUTA

Reculem per la carretera un centenar de metres i ja veureu una pista que surt a la vostra dreta, en pujada i indicada clarament com a ruta dels miners, aquest primer tram seguirem el GR-150-2, passarem la Collada de la Bòfia i poc després a ma dreta ens queda la mina de Barita de la Bofia, hi ha un panell indicador amb les explicacions pertinents. Fins aquí 15 minutets.

Mina de Barita de la Bofia




Seguim la pista, ara en baixada, en 5 minuts escassos trobem un sender a la dreta que deixa la pista i va cara amunt, deixem el GR i agafem el sender, molt fresat i ben indicat ja que forma part de la ruta dels cavalls del vent.

Aqui deixem el GR


Anem pujant per un bonic bosc d’abets, una pujada franca, no gaire dura, avui, tot i ser Maig ens fa vent i fred, per tan caminem a gust muntanya amunt, passem la collada de Comafloriu i davant nostra hi tenim tot un gran flanqueig que tenim de fer fins a la cabana dels miners, que veiem molt lluny en direcció NO, ara portem una hora des de el cotxe.






Les vistes son fantàstiques en totes direccions, iniciem tot el flanqueig per un sender prou fresat, deixem a la nostra dreta i amunt els Rasos de Comabella i el Cap del Serrat Gran, que serà per on tornarem, al final del flanqueig, on no hi ha dificultats, però s’ha de caminar sense badar, una relliscada seria perillosa, estem envoltats d’Isards, que ens van ensenyant com saltar amb una agilitat prodigiosa, també veiem molts caus de Marmota, tot i que no en veiem cap. En 45 minuts ens plantem a la Cabana dels miners, i el temps ens va fent un canvi no gaire agradable.

Mengem i bevem i decidim anar continuant, es un terreny que coneixem prou be i no ens fa por la boira, tot i així accelerem el pas perquè el temps no es pas gens bo.


Les roques de les Muntanyetes


Passem per un antic carregador de mineral, les vistes magnífiques, als nostres peus les roques anomenades les Muntanyetes i una mica més enllà arribem al coll de la Vall on hi ha les mines de Manganès i a més a més ja veiem la Tosa d’Alp amb el Refugi del Niu de la Àliga.




I ha més mines que ens saltem, ja que el temps ens apresa, pugem  cap al Refugi i a la Tosa (15 minuts des de el Coll), portem una mica menys de 2:30 hores des de el cotxe. Al cim hi estem poca estona, fa molt de vent i fred, decidim tirar avall cap el coll de Pal .

El temps complicat



Ara seguirem el GR-150 que passant pels Rasos de Comabella fins la collada de Comabella, pugem el Cap del Serrat Gran i ja baixem directa al coll de Pal, tot plegat 1:00 h. des de la Tosa.

Ara per no seguir la carretera el GR-150, passa el torrent i sempre deixa la carretera a la dreta, en aquesta zona tornem a veure Isards i sobretot Marmotes, en 30 minuts més som al Refugi de Coll de Pal i al cotxe, en definitiva una circular de prop de 4 hores i 726 m. De desnivell positiu.

I com sempre us dic, camineu amb calma, sigueu prudents, que no es noti per on heu passat i si camineu sovint federeu-vos.


 FITXA TÈCNICA

DISTÀNCIA:                           12,15 KM.

DESNIVELL POSITIU:                   726 M.

DIFICULTAT:                            FÀCIL

CIRCULAR:                                si

TEMPS:                                 4:00 – 4:30 HORES. (parades incloses)

 

Track al Wiquiloc

divendres, 24 de març de 2023

LA CREU DE BUSA PER LA DIRECTA, UNA PASSADA !!!

 

Cantoni, 24 de Març de 2023


Hem tornat a Busa i no ens en cansem, sempre sorprèn aquesta zona, en Ramon tenia entre cella i cella que podíem pujar al mirador de la Creu del Capolat per la cara nord i en una directa ben directa, l’altre dia ja va anar a explorar i li va semblar que havia trobat per on pujar, hem trobat poca informació però algun indici de per on calia pujar, per tan, avui cap allà a inventar una circular i al final ha sortit i ben bonica, us ho explico.

APROXIMACIÓ

Cal anar fins a la Presa de la Llosa del Cavall, passar-la i seguir en direcció a Sant Llorenç de Morunys per la C-462, a 3,7 km de la presa trobareu a ma dreta de la carretera un bon lloc per deixar el cotxe, just davant de les Cases Baixes de Posada, en aquest lloc ja hi ha un indicador que ens portaria a Busa pel grau de l’Areny, serà per on baixarem.

RUTA

Just de l’aparcament surt un sender indicat com a Casa Llobeta - Busa, el prenem ignorant un que surt més a la nostra esquerra, nosaltres de dret amunt, el sender es ben evident, de tan en tan una marca groga i alguna fita, però sense pèrdua amunt, sense pietat.

Sender de sortida

La llosa del Cavall, ben aixuta


En 30 minuts aproximadament arribem a les runes de la Casa Llobeta, l’ermita de San Iscle i Santa Victòria (que te molt bona pinta) i la casa de Capdevila de Llobeta, nosaltres no ens encantem perquè tampoc sabem que ens trobarem més amunt, ja la visitarem baixant.

L'ermita de Sant Iscle i la casa Llobeta



En 10 minuts més trobem una pista ample que seguim a ma esquerra uns metres fins que trobem unes fites a ma dreta que marquen un sender que tenim de seguir, en menys de 5 minuts més trobem un altre sender a la dreta amb una gran fita, porta cap el Grau de l’Areny, per aquí tornarem. Ara nosaltres seguim de dret per un sender una mica més ample.

Tornarem per la dreta, ara de dret


Ara cal anar seguint aquest sender que es va estrenyent i pujant molt de dret, calen bones cames i bons pulmons per anar seguint amunt, penseu que en 1,2 km pujarem prop de 300 mtr., un bon desnivell.

El camí es fàcil, no hi ha, de moment, cap dificultat tècnica, en Ramon i jo suem a raig, quin plaer la solitud, l’esforç , el silenci ...

En vint minuts, aproximadament trobem un sender que surt a la dreta, aquí pareu atenció ja que hi ha un rètol blanc amb lletres blaves que diu “Creu Capolat”, però està darrera un pi, només es veu baixant, per tan compte de no passar-vos el rètol.

Aqui no val a badar, el rètol es darrera el pi de l'esquerra

Aquí està !!!

Puja i puja fort ...


Ara pugem de dret a buscar una mena de grau, no surt indicat als mapes, però el sender hi és, en 30 minuts més el camí s’estreny al mig de unes roques que cal pujar, sense dificultats, en algun moment posem les mans al terra per ajudar-nos, però és fàcil, el camí flanqueja unes roques, trobem un altre sender que seguim en pujada cap a l’esquerra i en menys de 10 minuts més sortim just al mirador de la Creu de Capolat, espectacular, genial !!!

En direm el grau de la Creu


Ja som al mirador




Fins aquí hem trigat 1:40 h., ara mengem, bevem i gaudim de les vistes genials que hi ha en aquest punt, ja som dalt el Pla de Busa, on van passar moltes coses per la guerra del Francès, tal i com us explico a l’article titulat “Presó delFrancès – Serra de Busa”.

Just darrera el mirador passa el sender que va a la dreta al Capolatell o presó del Francès, nosaltres ja hi em anat varies vegades i volem fer una circular, passant pel pla de Busa i baixant pel Grau de l’Areny, per tan anem cap a l’esquerra, seguint de pla fins que passem per la casa Vila, abandonada, veiem a la nostra dreta unes plantacions envoltades de una tanca protectora, estan fent plantacions experimentals de fruiters i tòfones, cal anar cap allà, voltem les plantacions seguint la tanca, en direcció Est, al final de tot trobem unes fites que ens condueixen de dret a l’inici del Grau de l’Areny, bonic i senzill de baixar.

El pla de Busa

La casa Vila

Cap el final de les plantacions


Passem prop de unes grans balmes, que visitem i anem baixant fins a trobar la pista ample que hi ha poc després de Sant Iscle i Santa Victòria, ara l’agafem a la dreta per tal de visitar l’ermita.



Balmes

Per no baixar pel mateix lloc agafem un sender que hi ha prop de l’ermita, si em voleu creure seguiu el track que us penjo al final, hem fet senders una mica perdedors i gens senyalitzats, el camí baixa decidit cap a la carretera on tenim el cotxe i en menys de 4 hores, parades incloses, tanquem una circular encantadora. Ens ho hem passat molt i molt bé !!!

Alla dalt hem pujat !!!




Busa i el Solsonès tenen un encant especial, son terres dures, complicades de caminar, però un tresor pels sentits, aneu-hi que us agradarà segur !!!

I com sempre us dic, camineu amb calma, sigueu prudents, que no es noti per on heu passat i si camineu sovint federeu-vos.

 FITXA TÈCNICA

DISTÀNCIA:                     10,83 KM.

DESNIVELL POSITIU:            594 M.

DIFICULTAT:                    MODERADA

CIRCULAR:                      SI

TEMPS:                          4:00 – 5:00 HORES. (parades incloses)

 

Track al Wiquiloc

divendres, 17 de febrer de 2023

CASTELL D'HOSTOLES I SALTS D'AIGUA

 

Cantoni, 17 de Febrer de 2023


Gorg de la Plana


Avui hem anat a pujar un castell tot visitant salts d’aigües i rieres precioses al costat de casa, a les Planes d’Hostoles a la Garrotxa.

APROXIMACIÓ

Cal anar fins a les Planes d’Hostoles, just passat el cementiri, venint d’Olot hi ha un gran aparcament on deixar el cotxe, també hi ha una garita per poder comprar el tiket per visitar els gorgs, això només cal fer-ho en èpoques de gran afluència de gent, caps de setmana i estiu sobretot. Avui en tota la volta només hem trobat dues persones.

RUTA

Hem pogut fer una circular preciosa, però no esta gaire indicada, per tan tibeu del track que us penjo al final per tal de no extraviar-vos, tot i així es evident la ruta si us la mireu bé en un mapa abans de començar, al Wikiloc l’he penjat.

La ruta comença al mateix aparcament, pujeu fins l’entrada del cementiri i passeu a l’altre costat de la carretera, just allà surt un sender en direcció al riu Brugent, on visitarem els primers gorgs.

Passareu pel mig de unes hortes i en 10 minuts ja sereu al Gorg de la Plana, baixeu fins a peu d’aigua i gaudiu de un entorn fantàstic. Hi ha un sender, aigües amunt, deixant el Brugent a l’esquerra, que en poca estona us portara al Gorg del Duran


Gorg de la Plana


Gorg de Duran

Ara recularem fins a les hortes i anirem a buscar un sender que ens portarà pel costat del canal d’aigua de can Paulí, caminareu per la paret del canal i passareu pel Gorg de la Laura i el Gorg de la Mola, a quin més bonic, fins al Gorg de la Mola, parades incloses hem trigat 45 minuts.

Pel Canal




Sortint del Gorg de la Mola cap a la C-63


Just al Gorg de la Mola us aparteu del Brugent, pujant unes escales noves que hi han fet, en direcció la carretera C-63 que la teniu a propet a la vostra dreta. Trobareu la Via verda de l’antic carrilet, passeu un petit túnel i aquí no val a badar, heu d’agafar un sender a la dreta, marcat amb una gran fita que us portarà ran de C-63. A l’altra banda de la carretera ja veureu el sender que puja al Castell d’Hostoles, menys de 10 minuts des de el Gorg de la Mola.

En Ramon us indica el sender del Castell


Ara amunt sense parar fins a dalt del Castell, unes vistes espectaculars per un sender on no us podeu pas perdre, fins el Castell des de la C-63 prop de 30 minuts, ara portem des de el cotxe 1:20 h.


Gant Feliu de Pallarols, al fons el Puigsacalm

El Santuari de la Salut

Les Planes d'Hostoles


Pirineu


Les vistes son molt boniques, veiem el Pirineu, el Santuari de la Salut, els cingles del Far, el Puigsacalm i als nostres peus Les Planes d’Hostoles i més cap Olot Sant Feliu de Pallarols.

La nostra intenció es anar en direcció Nord, seguint la carena i baixar després cap a Sant Pelegrí per visitar  el Salt del Molí dels Murris a la riera de Cogolls.

Seguirem per aqui


El sender està poc indicat, per tan seguiu el meu track, no hi ha pas grans dificultats, hi ha un pas amb ganxos i un cable, però potser ni caldria, anem girant en direcció Est per anar baixant cap a la riera de Cogolls, al final trobem la carretera que va a Sant Pelegri, nosaltres agafem la carreta cap a la dreta, en direcció les Planes, fins aquí des de el Castell una horeta, en total portem 2:20 h. des de el cotxe.





Seguim la carretera i en 300 metres agafem un camí cap a la riera, ben indicat com a Moli dels Murris, passareu la riera i tindreu unes vistes molt boniques de salts d’aigua, la remunteu aigües amunt, deixant-la a la vostra esquerra i agafeu un baixador ben indicat fins el mateix salt, preciós. Encara no 15 minuts des de la carretera.


Salt del Moli dels Murris


Després de gaudir del racó encantador, reculem fins la carretera i l’anem seguint fins a l’aparcament on tenim el cotxe, en total una sortida de 3:30 – 4:00 hores, molt i molt bonica.

I com sempre us dic, camineu amb calma, sigueu prudents, que no es noti per on heu passat i si camineu sovint federeu-vos.


FITXA TÈCNICA

DISTÀNCIA:                        9,3 KM.

DESNIVELL POSITIU:              416 M.

DIFICULTAT:                      FÀCIL

CIRCULAR:                        si

TEMPS:                            3:30 – 4:00 HORES. (parades incloses)

 

Track al Wiquiloc