23 de set. 2017

MARRADES DEL GRAU -SANT MIQUEL DE CASTELLÓ, CIRCULAR DE PRIMERA

Cantoni, 23 de Setembre de 2017

Les Marrades del Grau
Hi ha dues contrades prop de casa que em tenen el cor robat, les Marrades del Grau i Sant Miquel de Castelló, totes dues caminades les teniu explicades en aquest blog, però mai havia enllaçat els dos punts fent una circular, avui m’he decidit a fer-ho i a fe de Déu que ha valgut la pena.
Teniu d’anar per la C-153 fins el km 34, hi ha un trencant a ma esquerra, venint de Vic, que porta cap a Falgars d’en Bas, el preneu i aneu fins al trencant de l’Hostalot, allà deixeu el cotxa ben arrambadet per no fer nosa. Just del trencant surt el camí que porta cap a les marrades del Grau, a l’antic camí de Vic a Olot.
El sender es preciós, encara es veu l’empedrat que era la basi del camí Ral, deixareu l’Hostalot a la vostra esquerra i una mica més enllà passareu el pont de l’Hostalot, la millor vista és des de la llera de la riera, aneu seguint el camí Ral, ben evident i passareu la casa del Grau, els propietaris han fet un camí per fora del seu terreny, abans el camí passava just per davant de la casa (10 minuts des de el cotxe).
Aquí comencen les marrades, el camí anirà baixant cap a la vall d’en Bas tot fent revolts de paella, sempre m’agrada imaginar-me com baixaven amb els matxos ben carregats, seria un espectacle poder-ho veure. Just a la primera ferradura hi ha el camí que va a la Rasa dels Lladres o la Mina dels Bandolers, visiteu-la, val la pena. 
A la font de les marrades (15 minuts des de el cotxe), hi ha un plafó que explica, segons Josep Pla i en boca de Rafael Puget, com es feia la ruta de Vic a Olot. Mes avall, un cop acabada la part més complicada de la baixada hi ha un pla ben significatiu, es diu el Pixador dels Matxos (30 minuts des de el cotxe), ja us podeu imaginar perquè.

Font de les Marrades
 


Seguim baixant fins arribar al pla, just a la casa del Molí vell (3/4 d’hora des de el cotxe), aquí agafem a l’esquerra en direcció els Hostalets d’en Bas, anirem en direcció N-NO seguint el torrent fins que trobem la carretera que ens portarà als Hostalets, passem tot el poble i just a la sortida hi ha un trencant a l’esquerra que esta indicat, “Sant Miquel de Castelló- 1 hora”. (1 hora des de el cotxe).




Ara caminem en direcció als peus de Sant Miquel i poc després del cementiri s’agafa un sender, ben indicat i comença una pujada ben dreta i sostinguda fins a Sant Miquel de Castelló, jo des de En Bas he trigat 45 minuts, tot i que el rètol indica una hora, per tan m’he plantat a Sant Miquel de Castelló en 1:45 h des de el cotxe.

Just abans de Sant Miquel
 


La vista des de Sant Miquel espectacular com sempre, la Garrotxa preciosa als meus peus, lluny el Bassegoda, el Canigó, una passada. He menjat i begut, ara em cal anar cap a Falgars i cap a l’Hostalot altre cop, 30 minuts fins a Falgars i 30 minuts més fins el cotxe, seguint sempre la carretereta, passant per Pujolriu i la Serra, dues grans cases d’aquesta zona.

En definitiva una circular preciosa de 13,6 km, 648 m+ i 2:30 hores caminant ràpid, jo diria que s’ha de comptar 3 – 3:30 h per fer-ho amb tranquil·litat. Com sempre us dic, sigueu prudents i gaudiu de la muntanya !!.


L'entrada de la Coromina a Falgars
 



25 d’ag. 2017

QUI PUJA AL PUIGSEC (1012 m) ??

Cantoni, 25 d’Agost de 2017

Repassant mapes
Tinc una gran afició a resseguir els mapes amb calma cercant llocs on no hi va gaire gent, prop de cims emblemàtics, sovint grans miradors i divertides caminades, en dic els llocs oblidats, com ara el Puigsec, a l’ombra de Cabrera.
Feia dies que en tenia ganes, la banda de Falgars (Est) ja la teníem ben descoberta, però la banda de Sant Julià de Cabrera (Oest) no la teníem gens visitada, llevat és clar, del mateix Sant Julià, Cal Vidrier, etc, més a l’Oest res. Per tan cap allà ens tens, em fet una volteta ben entretinguda amb grans vistes a Cabrera.

Avui m'acompanya la Quima
Deixem el cotxe al pont de les perxes, pujant de Vic abans de passar el pont on hi ha una parada del Bus, a la C-153, una mica més enllà del km. 21, hi ha un rètol que diu El Collell. Ara seguirem sempre la pista en direcció Nord bàsicament, fent revolts i normalment en pujada, passarem per la casa del Collell i amunt durant 4,1 km., aquí estem en un collet, el trencant a la dreta ens portaria a Sant Julià de Cabrera, a l’esquerra es on anem nosaltres.

Ara cap als Pous ...
Passem pel costat de una casa que es diu Cal Fuster, on hi ha uns gossos molt cridaners, i just passada la casa després de un parell de revolts tenim d’anar pel mig dels prats després de passar una tanca pel bestiar (4,6 km des de el cotxe).

Ara a l'esquerra pel tancat del bestiar
Ja som a la carena, jo diria que aquest és el Puigsec.
Anem en direcció Sud seguint els lloms de la carena, bones vistes de Cabrera, l’Agullola de la Tuta i Cantoni, per l’altra banda el Pedraforca ho domina tot i a baix la plana de Vic. A vegades els llocs més inesperats tenen un encant especial, per això no em cansaré de descobrir racons preciosos.
Un dia que ja havia fet descoberta per aquesta zona, vaig parlar amb els masovers de l’Arimany i em van explicar un munt de coses interessants, entre d’altres una ruta per tornar cap el cotxe que ara seguirem amb la Quima, jo en dic la ruta dels pastors, doncs hi ha restes de dues cabanes de pastors que dominen la vall i sobretot es veu la casa pairal, em van explicar que el primer dia el vailet que portava el ramat dormia a la primera cabana, feia un foc a l’entrada i així des de la casa sabien que el vailet estava bé, el segon dia es repetia la operació des de la segona cabana i així l’anaven controlant, suposo que el pastor seria un vailet ben jove. Just al turó d’abans de la primera cabana, segons els mapes és el Puigsec, jo crec que el més alt i per tan el Puigsec es el primer que troben després de deixar la pista, però això és el de menys.

Aquest any els roures han plegat, massa calor !!
 

Doncs apa amb la Quima seguim la carena en direcció Sud i anem baixant i pujant turonets, trobem les restes de la cabana, en una punta on és ben visible la banda del Collell, després baixem per unes roques, passem ran mateix de una bassa d’aigua amb uns joncs fantàstics, una mica més enllà ens enfilem a una punta on hi ha la segona cabana, també amb vistes a la vall. Ens hi estem una estona pensant en com seria la vida d’aquells vailets, tots sols amb el ramat una pila de dies !!.

Bellmunt
El Pedraforca
Ara ja veiem la carretera a baix, una mica lluny, per tan no tenim pèrdua, només cal anar baixant en direcció sud, passant prats, ben secs aquest any i tornem al cotxe. Hem fet una circular, sense cap dificultat, de 7,8 km en menys de 1:30 h., ens ho em passat molt be, jo recomanaria fer-la a la tardor, encara que la podeu fer a qualsevol època de l’any. Com sempre us dic, sigueu prudents i camineu amb seny.  

Ens ho em passat be, però la Quima esta pensant alguna entremaliadura !!

11 d’ag. 2017

SANT MIQUEL I SANT MARTÍ DEL CORB

Cantoni, 9 d’Agost de 2017

Sant Miquel del Corb
Una caminadeta molt curteta pel cor de la Garrotxa, encara que s’hi poden fer quantitat de variants de totes mides, nosaltres avui fèiem una sortida amb moto, però no hem pogut evitar anar a visitar dues ermites a la serra del corb, dues ermites romàniques precioses al bell mig del bosc, una passada !!

Boscos de Faig, es la Garrotxa !!
L'Antiga

Total, des de la carretera C-152, en direcció Olot i just passades les Preses trobareu un trencant a ma dreta que diu Ermites del Corb, just al final del polígon industrial Pladavall, just passat el Km. 46, el preneu i a 300 metres preneu un trencant a ma esquerra que us porta cap a les ermites, ja està indicat. A 2,3 km seguint la carretereta trobareu un trencant a ma dreta que porta a la casa de l’Antiga, podeu deixar el cotxe on pugueu, als masovers de la casa, uns neorurals, no els hi agrada gaire que el deixeu a la casa, depèn de les ganes de caminar el podeu deixar més lluny o més a prop.
Des de l’Antiga hi ha 15 minuts fins a Sant Miquel del Corb, després cal tornar a l’Antiga per anar a la de Sant Martí del Corb, 10 minuts des de l’Antiga. No sabria quina triar com a més bonica, les dues son una passada.


Interior de Sant Miquel
A la porta de Sant Miquel
Sant Martí del Corb
 

Per aquesta zona hi ha multitud de passejades, us aniré explicant sortides de tot tipus, però ja ho veieu, avui una de molt tranquil·la, gaudiu de la natura i que no es noti que hi heu passat. 
Per rematar-ho una visita a Santa Pau que sempre s'ho mereix, ja us he explicat altres vegades que caminar m'encanta, però les dues rodes, amb motor o sense també, sigueu prudents !!!

Santa Pau

27 de jul. 2017

OSCAR CADIACH, UN ALTRE DELS GRANS !!!

Cantonigròs, 27 de Juliol de 2017


Ja us deia fa uns dies que aquest estiu tenim moltes notícies en el mon de l’Himalaiesme, les escalades exprés del Kilian a l’Everest, els 14 vuit mils del Ferran Latorre i ara l’Oscar Cadiach Puig ha acabat el seu periple dels vuit mils, si el Ferran entrava a l’Olimp dels 38 alpinistes en fer els 14 vuit mils del planeta, l’Oscar passa a formar part de l’elit de l’elit dels 20 alpinistes que ho han fet i a més sense oxigen.
L’Oscar ha estat un escalador excepcional, pensem que el seu primer 8000 el va fer l’any 1984 i a més un dels més difícils, el fabulós Nanga Parbat, l’any 1985 junt amb Toni Sors i Carles Vallès van fer l’Everest i es van convertir en els primers catalans en pujar el cim del mon.


Amb paciència, 33 anys des de que va començar aquest periple, l’han convertit en el primer català en fer tots els vuit mils sense oxigen i a més a més en l’alpinista de més edat que ho acaba, actualment te 64 anys.

Aquí hi ha la llista de com els ha anat fent:
·         Nanga Parbat - 7 d'agost de 1984
·         Everest - 28 d'agost de 1985 i 17 de maig de 1993
·         Shisha Pangma - 4 d'octubre de 1993
·         Cho Oyu - 28 de setembre de 1996 i 4 de maig de 1997
·         Makalu - 19 de maig de 1998
·         Gasherbrum II - 7 de juliol de 1999
·         Lhotse - 23 de maig de 2001
·         Manaslu - 4 d'octubre de 2011
·         Annapurna - 6 de maig de 2012
·         Dhaulagiri - 25 de maig de 2012
·         K2 - 31 de juliol de 2012
·         Kangchenjunga - 20 de maig de 2013
·         Gasherbrum I - 29 de juliol de 2013
·         Broad Peak - 27 de juliol de 2017[10]

Per un alpinista de l’estil més clàssic, amb paciència i molta qualitat, le meva felicitació i admiració.
Us adjunto la llista de tots els que han assolit tots els vuit mils del planeta:



Nom
Sense O2
Període
Temps
País
Any naix

1
1
1970-1986
16
1944
42
2
1979-1987
8
1948
39
3
2
1982-1995
13
1959
36
4
1985-1996
11
1962
33
5
1980-1996
16
1950
46
6
3
1985-1999
14
1956
43
7
1983-2000
17
1949
51
8
1993-2001
8
1963
38
9
1988-2001
13
1960
40
10
4
1991-2002
11
1968
33
11
1994-2003
9
1966
37
12
5
1989-2005
16
1959
46
13
6
1993-2007
14
1958
49
14
7
1997-2008
11
1959
49
15
8
2000-2009
9
1973
35
16
1990-2009
19
1961
47
17
9
1993-2009
16
1968
41
18
1993-2009
16
1961
48
19
10
1993-2010
17
1967
43
20
1990-2010
20
1951
58
21
2001-2010
9
1973
36
22
1998-2011
13
1954
56
23
2000-2011
11
1978
33
24
11
1998-2011
13
1970
40
25
2001-2011
10
1975
36
26
12
2001-2011
10
1977
34
27
2000-2011
11
1961
50
28
13
1988-2012
24
1964
48
29
1995-2012
17
1971
41
30
2001-2013
12
1982
30
31
14
2005-2013
8
1970
43
32
2002-2014
12
1968
45
33
15
1998-2014
16
1964
50
34
16
1998-2017[3]
19
1961
55
35
17
1998-2017[3]
19
1962
55
36
18
1998-2017[4]
19
1964
52
37
19
2008-2017[5][6]
9
Iran Iran
1981
36
38
1999-2017[7]
18
1970
46
39
20
1984-2017[8][9]
33
1952
64