diumenge, 16 de gener de 2022

AGULLA DEL CORB - CINGLES DE SANT HONORAT, PARADÍS DESCONEGUT

 

Cantoni, 15 de Gener de 2022

 Serra de Sant Honorat


Hem fet la primera del 2022 amb el Ramon, la Carme, la Laia i la Quima. En Ramon fa dies que explora la zona de Bassella i Oliana i avui ens ha proposat una volta per la zona Sant Salvador del Corb i Sant Honorat, i ja us asseguro que ha valgut la pena.

APROXIMACIÓ:

Cal anar fins a Peramola i deixar el cotxe prop de l’hotel de Can Boix, poc abans de l’hotel hi ha diferents llocs per poder deixar el cotxe amb comoditat.

RUTA:

Passem pel mig de l’hotel deixant la piscina i el restaurant a la nostra dreta, tenim a sobre mateix el Roc de Rombau, ben espectacular i amb moltes zones d’escalada, seguim un sender ben bonic i en 10 minuts trobem un indicador, a la dreta Font Viva, Sant Honorat, ni cas. A l’esquerra Peramola, ruta del Corb, nosaltres seguirem aquesta ruta.

 Bon lloc per deixar el cotxe, Hotel Boix al fons

 Pel mig de l'Hotel

 Primer indicador, a l'esquerra


Ara anirem per un bonic sender al mig de un bosc de pins que va pujant el Grau de Porta, avui ens fa força fred, però caminant ens anem treien roba, en 25-30 minuts som a dalt el grau, hi trobem un altre indicador, nosaltres anirem cap a la nostre dreta, ara per una pista ample, apte per 4x4.

 Pujant el Grau de Porta

 Ja som a dalt del Grau, ara a la dreta


 Vistes maravelloses


Hem pujat el grau, sense cap dificultat tècnica, sempre en clara direcció Oest, ara la pista va girant i va en direcció Nord, en 10-15 minuts trobem el Forat del Corb a ma esquerra (portem prop de 1 hora des de el cotxe), està indicat, es una avenc de 54 metres de profunditat, però s’ha de baixar amb equipament i bons coneixements d’espeleologia, per tan ens ho mirem des de dalt i anem seguint en direcció de l’Agulla del Corb.


 Forat del Corb


Passem just per sota de la Balma del Corb, amb restes de construccions, doncs com moltes de les balmes del nostre territori van estar habitades, recordeu l’entrada a aquest blog titulada BALMES DEL FERRERS I LES BURRES, VOLTA PEL BISAURE i SALTS D'AIGUA I BALMES AL BISAURE, AL CEL !!!, en 10 minuts trobem un sender a l’esquerra que seguirem quan baixem de l’Agulla, per tan haurem de recular una mica.


Balma del Corb


El paisatge és espectacular, un racó de pau, poc freqüentat, fins ara no hem trobat ningú, desconegut i preciós. En 5 minuts més tenim davant nostra el Coll de Mur, ja hi passarem més tard, a la dreta les impressionants vistes de la Serra de Sant Honorat, i a la nostra esquerra el sender per pujar a l’Agulla, es un sender sense complicacions, però que algun cop cal ajudar-nos amb les mans, la roca es un conglomerat franc amb multitud de preses on assegurar mans i peus. En menys de 10 minuts som dalt l’Agulla del Corb, sota mateix l’ermita, molt malmesa, de Sant Salvador del Corb. Des de el cotxe hem trigat 1:15 h., caminant tranquil·lament.

Pujant l'Agulla




Ja hi som, l'Agulla del Corb


Fem fotos, el paisatge s’ho mereix, mengem i bevem, reculem fins els peus de l’Agulla i fins el sender que us he dit abans, ara el tenim a la dreta i l’agafarem perquè la intenció es fer tota la volta a la Roca del Corb, veient balmes i al final anar a parar al coll de Mur. En 10-15 minuts des de l’Agulla tornem a ser al sender que seguirem ara.








Ben contents !!!




La casa del Corb


En 10-15 minuts des de el trencant trobem la casa del Corb, una preciosa balma força ben conservada on encara hi ha el forn per fer el pa i diferents dependències de l’antiga casa. La visitem i ens hi encantem una estona, en Ramon, però, ens va donat pressa com sempre.




Anem seguint la volta a la Roca del Corb, en algun punt hi ha cadenes per fer més fàcil el pas, però tampoc son molt necessàries. En 15 minuts més anem a parar a una pista més ample on hi ha un indicador que diu Coll de Mur – Casa del Corb, nosaltres cap el coll del Mur, ara portem des de el cotxe 2:15 h., parades incloses, ara seguim unes marques blaves i grogues.




Cinc minuts més i trobem un sender a l’esquerra que diu Coll de Mur, Ribalera, nosaltres fins el coll de Mur que esta allà mateix. El paisatge es tan bonic que més val que mireu les fotos que us hi poso, doncs seria difícil de descriure’l en tota la seva majestat.




Ara hi ha dues opcions, la fàcil i curta es retornar per on havíem pujat i cap al cotxe, això no te cap complicació i amb una horeta escassa tornareu a ser al cotxe. Nosaltres. Però, hem decidit fer la volta pels cingles de Sant Honorat i tornar per l’ermita de la mare de Déu de Castell-llebre. Val a dir que aquesta ruta es per gent experimentada i sense gens de vertigen, doncs hi ha algun pas una mica delicat, tot i que hi ha cadenes per fer-ho més senzill.








Des de aqui veiem l'Agulla del Corb



Així doncs, nosaltres anem seguint els penya-segats de Sant Honorat, preciosos i impressionants, ara amb cadenes ara sense, caminant amb tranquil·litat i assegurant els nostres passos, anar fent raconades delicioses i solitàries durant 40 – 45 minuts, fins que anem a parar a la pista que ens portarà a Castell-llebre, quan arribeu a la pista l’heu de seguir a la dreta, sense deixar mai la pista anireu a parar a Vall llebre en 35-40 minuts més.






La Mare de Déu de Castell-llebre es una espectacular ermita del segle XI, situada en una punta rocosa sobre el Segre, que val molt la pena visitar, l’Església, però, estava tancada i no l’hem pogut veure. Fins aquí portem prop de 4 hores, parades incloses.






Ja només cal seguir la pista fins a l’Hotel Boix, 2,6 km, 30 – 40 minuts més. En definitiva 4 – 5 hores de gaudir en una zona solitària i magnífica on no us cansareu de mirar i fotografiar les meravelles que us hi esperen, aneu-hi que us agradarà segur, segur.

I com sempre us dic, camineu amb calma, sigueu prudents, que no es noti per on heu passat i si camineu sovint federeu-vos.

TRACKA L’STRAVA

dijous, 2 de desembre de 2021

TANZÀNIA, SAFARI FOTOGRÀFIC

 

Cantoni, 2 de Desembre de 2021





Ens hem permès un caprici escandalós pels nostre 40è aniversari de noces, un safari fotogràfic a Tanzània, per això m’agradaria explicar-vos alguna cosa de l’experiència.

1.   Hem tornat enamorats de l’experiència, paisatge, animals impressionants en llibertat i una gran organització, ho hem fet sols amb un guia fantàstic, el gran Bushi, de Lilac Safari, tot organitzat des de Vic per Viatges Campulié, un 10 en majúscules.

Amb el gran Bushi 

2.   El vol perfecte via Doha amb Qatar Airwais, unes 13 hores en total escala inclosa, l’aeroport de destí es el Kilimanjaro situat a Arusha, la ciutat millor situada per fer el safari.

3.   Hem fet 4 parcs nacionals, Terenguire, pàtria d’elefants i Baobabs, Serengueti on hem vist els cinc grans (Lleó, Elefant, Leopard, Búfal i Rinoceront), Ngorongoro amb el seu meravellós cràter i tot un esclat de vida i per acabar Maynara, menut i encantador, molt ric també en vida salvatge.







4.   En Bushi ens recull a l’aeroport i ja no ens deixa fins a tornar altre cop a l’aeroport, parlant un bon castellà i tot i els seus 30 anys ja en te 9 d’experiència de guia, per tan coneix molt be la seva feina.

5.   Abans de marxar cal posar al corrent el carnet de vacunes, a Tanzània no hi ha febre groga, per tan aquesta vacuna no cal, però per prevenció al servei d’atenció al viatger, al CAP, el metge ens va aconsellar posar-nos un record de l’antitetànica, la de la ràbia (si t’esgarrapen o mosseguen els micos es pot agafar) i  la diftèria. Cal prevenir la Malària prenent una pastilla de Malarone des de el dia de la sortida fins 7 dies després de l’arribada, penseu que estem a l’africa subsahariana. Avui en dia tota la documentació del COVID evidentment.

6.   Anem en un 4x4 Toyota especial per aquests tipus de Safaris, el sostre s’aixeca i pots estar ran mateix dels animals sense perill, mai, però pots baixar del vehicle si no t’ho permet el guia, hi ha gent de quatre potes amagada per allà que tenen gana.




7.   Dormireu en campaments al bell mig del park natural, en bungalows o tendes ben còmodes a les que accedireu sempre acompanyats per personal local, els de les quatre potes estan allà mateix, nosaltres al Serengueti una de les nits teníem un pilot de hienes al costat mateix de la tenda.

8.   Es un viatge dur, es fan molts kilòmetres per pistes molt dolentes i polsoses, molta calor, mosca Tse-Tse i mosquits, però amb un bon repel·lent no son cap problema.

9.   Sobretot creure cegament en l’experiència del vostre guia, nosaltres vàrem gaudir molt i molt i en Bushi també, gran, gran experiència.