10 de febr. 2018

MATAGALLS (1.697 m.) PER COLL PREGON


10 de Febrer de 2018

Agudes i Turó de l'Home des de Matagalls, el mar al fons ...
Ja us he parlat del Matagalls (1.697 m.), per la ruta clàssica de Collformic i per la ruta de les fonts,  avui hi tornaré, aquesta vegada, aprofitant la nevada que ha caigut hi pujarem per Coll Pregon, una altre de les rutes clàssiques d’aquest cim, cim culminant de la comarca d’Osona, ja us en vaig parlar en els Cims Comarcals de Catalunya.



Per pujar-hi per aquesta ruta cal agafar la carretera que va de Viladrau a Sant Marçal, la GIV-5201, hem deixat el cotxe al coll de Bordoriol, prop del punt quilomètric 3. Deixeu el cotxe ben aparcat, hi sol haver-hi molta gent i el mossos posen multes a tots els cotxes que toquen asfalt.



A la font dels mosquits.
Des de el mateix coll surt un sender en direcció Oest i de seguida SO, es va endinsant al bosc, està molt ben indicat, sempre cap a Coll Pregon, hi trigareu de 1:30 a 2:00, depenent del ritme vostre.
Ara cal seguir cap el collet de l’home mort i cap a la creu de dret, (30 minuts des de coll Pregon), no te cap pèrdua ni cap dificultat, però les vistes son extraordinàries cap a totes bandes, un mirador de 360º, Osona, el Vallès, la Selva, més lluny el nostre estimat Pirineu i cap a l’Est la Mediterrània, que més voleu !!. Des de el cotxe en total 2:00 h a 2:30 h.


Coll Pregon
Avui amb el Ramón hem pujat per la Font dels Mosquits, doncs volíem trepitjar neu verge i la ruta normal estava a petar de gent, per aquesta variant hem anat sols i a fe de Déu que ens hem inflat de trepitjar neu verge, amb les raquetes, còmodament, val a dir. La tornada pel mateix camí, sense pressa i ben contents del funcionament del meu genoll, aviat en farem de més grans.
Com sempre us dic, sigueu prudents, gaudiu de l’entorn i que no es noti que heu passat per allà, aneu-hi us agradarà.





7 de febr. 2018

ROQUES DE LA PORTELLA (2.437 m.)


Gurb, 3 de Febrer de 2018

Avui feia molt fred ...
En teníem ganes i ens les hem fet passar, us deia en diferents entrades d’aquest blog, (Pic de la Dona, Dormir al ras), que la zona de Vallter es ideal per fer caminades amb raquetes de neu, per això avui hem anat a pujar les Roques de la Portella.





Per això només cal anar fins a Vallter2000 i seguir la ruta de la Portella de Mantet, just al coll en comptes d’anar a l’esquerra cap el Pic de la Dona, cal anar a la dreta cap al cim de les Roques de la Portella (2.437 m.), a 10 minuts de Mantet, una passada pel vent, les vistes i el fred que feia avui.


Amb el Ramon hem caminat amb calma, gaudint del dia, la neu i el vent, una caminadeta curta però molt i molt bonica.


15 de gen. 2018

CINGLES DEL BERTÍ: MONTMANY-PUIGGRACIÓS-GRAU DE MONTMANY-LA TRONA-TORRE DELS MOROS

13 de Gener de 2018


Aquest genoll ja està en marxa, ja us vaig parlar de les torres de telegrafia òptica en una entrada anterior, avui amb el Ramon hem anat a fer una preciosa caminada pels cingles del Bertí, i com sempre ens ho hem passat de primera.
Farem una circular de una mica més de 4 hores per una zona molt especial, sortirem del Figaró (C-17) i agafarem una carretereta que va cap a Montmany (BV-1489) que surt de prop de l’estació de tren, demaneu a qualsevol del poble i us dirà per on cal anar, nosaltres hem deixat al cotxe prop del final de la carretera (4 km des de el Figaró), després de passar el trencant de l’antic tenis.
Al final de la carretera asfaltada hi ha la casa de l’Ullar, plena de cotxes fets caldo, sembla que siguin un dipòsit de ferralla, això espatlla una mica el paisatge, però no us preocupeu, seguiu en direcció a l’ermita de Sant Pau de Montmany (S. XII), en un estat bastant deplorable, del cotxe a l’ermita 15 minutets.
Ara seguim en direcció al Santuari de Puiggraciós on hi ha una torre de telegrafia òptica molt ben conservada, caminem per boscos de pins i sempre per una pista apte per 4x4, fent alguna que altre drecera. La direcció és sempre clarament Sud., als 35-40 minuts del cotxe ja veiem clarament la torre al nostre davant, esperem tenir unes vistes magnífiques, ja que aquestes torres sempre estaven molt ben ubicades.

Ja veiem la Torre de Puiggraciós.
 

Aqui en direcció Nord, la Torre dels Moros per on tornarem.
 



Arribem al monestir de Puiggraciós, 45-50 minuts des de el cotxe, i efectivament hi ha una vista esplèndida, tot el Vallés als nostres peus, una passada, en direcció Nord veiem tota la cinglera, la torre dels moros o castell de Montmany, per on tenim intenció de tornar i més lluny el nostre estimat Pirineu, ben nevat aquests dies. Una bona vista pel meu genoll nou !!.
Estem a 690 m., aprofitem per visitar la Torre i també el monestir que va ser destruït per la Guerra Civil (1936-1939) i restaurat posteriorment, la inauguració de la restauració va ser el 1957, ara fa seixanta anys, just quan jo naixia, ens ha fet gràcia el detall.


Ara seguim en direcció el collet d’en Tripeta, caminem en direcció Oest, per una bona pista que surt just darrera el monestir, 10-15 minuts des de el monestir, ara volem flanquejar el cingle i anar a buscar el Grau de Montmany, per això a uns 400 m. del collet, seguint la pista, surt un senderet a ma dreta amb un rètol que no s’entén gaire, el teniu de prendre en direcció als peus del cingle, l’aneu seguint fins que trobareu un sender més clar que va de dret a dalt la cinglera, seguint més o menys uns fils d’electricitat de mitja tensió, segons m’explica en Ramon, 45.000 v. Ell n’és un entès d’aquestes coses.

Pujant el Grau de Montmany
 

La Roca de la punta és la Trona
Ara començareu a fer marrades tot pujant cap al coll de Montmany, ara portem 1:45 h des de el cotxe, poc menys de una hora des de el Santuari. La vista torna a ser espectacular i tenim davant nostre el següent punt on volem anar, la Trona.
Seguim la cinglera sempre per dalt, en direcció Nord, passem per un bonic mirador on hi ha una taula de pedra aprofitem per fer-hi parada i esmorzar, ara portem 2:05 h. des de el cotxe.

A la Taula de pedra
Un cop esmorzats seguim, sempre en direcció Nord fins que trobem, prop de la casa del Rajadell, un rètol que ens indica IP.2,  Tagamanent – Sant Feliu de Codines, nosaltres el seguirem en direcció Tagamanent, 2:30 h. des de el cotxe.  
Canviem de direcció, ara tornem a anar de dret al Sud, baixem el Grau de la Trona i ens enfilem a la Roca de la Trona, un altre mirador excepcional, sense cap dificultat tècnica, no patiu. Ens estem una estoneta a la Trona tot contemplant el paisatge, fins aquí hem trigat 2:45 h.

La Trona
Al cim de la Trona
Amb el Ramon a la Trona
Vistes des de la Trona
Des de el coll on tenim de girar a la dreta baixant, a l'esquerra des de aqui
Baixem cap els peus de la Trona per un sender ben indicat i ben evident fins que trobem una pista al final del sender, la tenim de seguir de dret, ni esquerra ni dreta, de dret fins a un coll on hi ha una mena de monòlit, allà agafem un sender a ma dreta que ens portarà a la pista que va resseguint el cingle en direcció Sud fins a l’última parada de la circular, la Torre dels moros o Castell de Montmany.

El castell de Montmany, molt malmès ...
Arribem al Castell que portem 4:00 h., la pista que va pels peus del cingle ha sigut llarga, va resseguint raconades i més raconades fins arribar al castell. Reculem un trosset fins a una pista que diu prohibit circular-hi vehicles, nosaltres la seguim i en 10-15 minuts més ja som a la carretera que puja del Figaró, la seguim a la dreta i tot seguit trobem el cotxe.
Per posar a prova el meu genoll hem caminat 4:15 h., i tot ha anat bé, estem contents i satisfets.

Si podeu aneu a fer la volta, us agradarà i us sorprendrà el paisatge i les vistes, qualsevol època de l’any es pot fer, a ple estiu porteu aigua, hi ha pocs punts on agafar-ne. Com sempre us dic, sigueu prudents, gaudiu de la muntanya i si camineu sovint federeu-vos !!! 

   

30 de des. 2017

RECUPERANT

Cantonigròs, 30 de Desembre de 2017



Ja  us vaig dir que tenia un genoll cascat i que tenien de fer-me un pedaç, doncs ja està fet i ja torno a caminar, encara no fa sis setmanes i avui m'he posat a prova a Cabrera pujant-hi per l'osca, ja teniu la ruta explicada en aquest blog.
La veritat és que m'ha funcionat magníficament, fins i tot he tingut ganes de còrrer una estoneta, bones sensacions, ara anar reforçant musculatura i anar suant els torrons d'aquests dies.



BONY ANY 2018

20 de nov. 2017

TORRE DE TELEGRAFIA OPTICA DEL COLL

Cantonigròs, 19 de Novembre de 2017


Avui m'ha vingut a buscar el Ramon per treure'm a pasturar, estic lesionat de un genoll i fa dies que no puc caminar, estic que mossego !!

Hem anat fins les restes de una torre de telegrafía òptica, un sistèma de comunicació de l'exercit implementat durant les guerres Carlines, es feien senyals optiques de una torre a una altre per tal d'enviar missatges ràpidament, per tan sempre solen estar en punts alts i de gran visibilitat, en aquest cas és a prop de la casa del Coll, prop de Falgars.


Es una caminadeta de 10 minuts, però que per mi va ser una respirada fonda, al cim s'estava divinament i en Ramon es va entretenir a fer volar el seu Dron, quan em passi la filmació ja us la penjaré.
Ja heu vist que últimament he caminat poc, fa dies que vaig coix, aquest dimecres miraran de fer-me un pedaç i segur que tornaré a penjar-vos grans caminades !!


23 de set. 2017

MARRADES DEL GRAU -SANT MIQUEL DE CASTELLÓ, CIRCULAR DE PRIMERA

Cantoni, 23 de Setembre de 2017

Les Marrades del Grau
Hi ha dues contrades prop de casa que em tenen el cor robat, les Marrades del Grau i Sant Miquel de Castelló, totes dues caminades les teniu explicades en aquest blog, però mai havia enllaçat els dos punts fent una circular, avui m’he decidit a fer-ho i a fe de Déu que ha valgut la pena.
Teniu d’anar per la C-153 fins el km 34, hi ha un trencant a ma esquerra, venint de Vic, que porta cap a Falgars d’en Bas, el preneu i aneu fins al trencant de l’Hostalot, allà deixeu el cotxe ben arrambadet per no fer nosa. Just del trencant surt el camí que porta cap a les marrades del Grau, a l’antic camí de Vic a Olot.
El sender es preciós, encara es veu l’empedrat que era la base del camí Ral, deixareu l’Hostalot a la vostra esquerra i una mica més enllà passareu el pont de l’Hostalot, la millor vista és des de la llera de la riera, aneu seguint el camí Ral, ben evident i passareu la casa del Grau, els propietaris han fet un camí per fora del seu terreny, abans el camí passava just per davant de la casa (10 minuts des de el cotxe).
Aquí comencen les marrades, el camí anirà baixant cap a la vall d’en Bas tot fent revolts de paella, sempre m’agrada imaginar-me com baixaven amb els matxos ben carregats, seria un espectacle poder-ho veure. Just a la primera ferradura hi ha el camí que va a la Rasa dels Lladres o la Mina dels Bandolers, visiteu-la, val la pena. 
A la font de les marrades (15 minuts des de el cotxe), hi ha un plafó que explica, segons Josep Pla i en boca de Rafael Puget, com es feia la ruta de Vic a Olot. Mes avall, un cop acabada la part més complicada de la baixada hi ha un pla ben significatiu, es diu el Pixador dels Matxos (30 minuts des de el cotxe), ja us podeu imaginar perquè.

Font de les Marrades
 


Seguim baixant fins arribar al pla, just a la casa del Molí vell (3/4 d’hora des de el cotxe), aquí agafem a l’esquerra en direcció els Hostalets d’en Bas, anirem en direcció N-NO seguint el torrent fins que trobem la carretera que ens portarà als Hostalets, passem tot el poble i just a la sortida hi ha un trencant a l’esquerra que esta indicat, “Sant Miquel de Castelló- 1 hora”. (1 hora des de el cotxe).




Ara caminem en direcció als peus de Sant Miquel i poc després del cementiri s’agafa un sender, ben indicat i comença una pujada ben dreta i sostinguda fins a Sant Miquel de Castelló, jo des de En Bas he trigat 45 minuts, tot i que el rètol indica una hora, per tan m’he plantat a Sant Miquel de Castelló en 1:45 h des de el cotxe.

Just abans de Sant Miquel
 


La vista des de Sant Miquel espectacular com sempre, la Garrotxa preciosa als meus peus, lluny el Bassegoda, el Canigó, una passada. He menjat i begut, ara em cal anar cap a Falgars i cap a l’Hostalot altre cop, 30 minuts fins a Falgars i 30 minuts més fins el cotxe, seguint sempre la carretereta, passant per Pujolriu i la Serra, dues grans cases d’aquesta zona.

En definitiva una circular preciosa de 13,6 km, 648 m+ i 2:30 hores caminant ràpid, jo diria que s’ha de comptar 3 – 3:30 h per fer-ho amb tranquil·litat. Com sempre us dic, sigueu prudents i gaudiu de la muntanya !!.


L'entrada de la Coromina a Falgars