16 de juny 2018

COGULLÓ D'ESTELA, ROC D'ORÓ I TORRE DELS ENGINYERS, ELS CORNS DEL BERGUEDÀ


16 de Juny de 2018

Des de el Santuari de Corbera d'esquerra a dreta, l'Estela, el Roc i la Torre 
Feia temps que m’ho mirava tot anant cap a Berga, uns corns cap a la banda de Rasos de Peguera, allà eren altius i temptadors, doncs avui he decidit que hi anava, en Ramon m’ha acompanyat sense pensar-ho ni un moment i cap el Berguedà ens tens !!.

Farem el Cogulló d’Estela (1.869 m.), el Roc d’Oró (1.948 m.) i al final la Torre dels Enginyers (1.987 m.), no hem passat mai dels 2.000 m., però la veritat és que no n’hi ha cap necessitat, es una volta meravellosa per fer pausadament, gaudint dels paratges i les vistes, tot plegat en menys de 5 hores, parades incloses, una passada.

Anirem fins a Berga, després en direcció els Rasos de Peguera per la BV-4242, després en direcció Espinalvet per la BV-4243 fins que trobeu un rètol que diu “Espinalvet”, allà cal seguir la pista asfaltada, que surt a la dreta, molt estreta fins al Santuari de Corbera on deixarem el cotxe.

Just al costat del Santuari surt el sender que haurem de seguir, aquesta circular que us proposo no serà pas exigent en quant a orientació, doncs està molt ben indicada, el sender molt fresat i evident. Seguirem doncs el sender que puja ben decidit pel mig del bosc de pins molt bonic, caminem en direcció als cims que volem fer que es veuen ben clars des del Santuari.


Després de 15 minuts de pujada sortim a una pista més ample, que tenim d’agafar cap a l’esquerra, ara baixa una mica fins a Can Déu, una casa amb unes vistes magnífiques, però abandonada, fins aquí 30 minuts, passem la casa i seguim un sender ben evident sempre amunt, ara anem entre pins i prats, davant nostre sempre en Roc d’Oró ben majestuós.


Can Déu
El sender va marxant sempre en direcció el Cogulló, doncs serà el primer del dia, durant un bon tros només ens acompanya el Roc d’Oró, però de cop tenim a davant el Cogulló d’Estela (1:00 h des de el cotxe), just abans d’agafar una pista més ample que ens porta de dret al coll d’Estela, amb els seus indicadors (1:05 h des de el cotxe), a l’esquerra l’Estela, a la dreta la Font d’Estela i el camí que va cap el Roc d’Oró.

Ja pujant cap a l'Estela, prop del coll.
Ara agafem cap a l’esquerra en direcció l’Estela, el camí va seguint la cresta que mica en mica es va fent més estreta i més dreta, però no us preocupeu ni hi ha cap dificultat remarcable, en el tram més complicat hi ha un cable, nosaltres ho hem trobat molt divertit, després del cable passem un corredor estret però fàcil i tot donant la volta a la punta ens enfilem dalt el Cogulló d’Estela amb la seva creu torta ( 1:15 – 1:20 h.).

El pas equipat amb un cable

El corredor

El cim del Cogulló d'Estela (1.869 m.)
Quines vistes tan magnífiques que hi ha, espectaculars, en direcció Nord veiem ben clar el Roc d’Oró i més al Nord la Torre dels Enginyers, ben clara la ruta que volem seguir. Al cim ens hi estem una bona estona, estem sols i tranquils, en Ramon fa volar el seu Dron i jo gaudeixo de la muntanya.







Reculem altre cop fins el coll d’Estela i bevem a la font del mateix nom (10 minuts des de el cim), ara anem de dret al Roc, el sender es tan clar i tan ben indicat amb moltes i moltes fites que no te cap mena de dificultat, ens plantem a una mena de coll, girem a la dreta per enfilar-nos al Roc, hi ha una cadena per treure la por als més patidors, però penso que ni caldria, en Ramon ni la toca, jo m’hi agafo i pujo a tota pastilla, al cim altre cop grans vistes (20-25 minuts des de el coll, ara portem unes dues hores, parades incloses.

Baixant de l'Estela

A la font d'Estela al mateix coll

El pas equipat amb cadena per pujar el Roc d'Oró
 
El Cogulló d'Estela des de el Roc d'Oró

Cim del Roc d'Oró
Baixem altre cop cap aquella mena de collet que us deia, llavors per no anar a fer la volta per pujar a la Torre dels Enginyers per la zona de la línia elèctrica que hi ha, que seria la ruta normal, decidim pujar de dret per la cresta que sembla fàcil i a més hi ha unes senyals grogues, les anem seguint sense dificultat, posant les mans al terra en algun pas més complicat però sense problemes ens plantem al cim de la Torre dels Enginyers (20-25 minuts des de el Roc), en total portem 2:25 h.

A la Torre dels Enginyers

El Roc i l'Estela des de la Torre
Al cim de la Torre dels Enginyers, amb el Roc d'Oró entre nosaltres
Ara el plantejament és tornar pel pla de l’Orri, pla de la Bassa, coll de Tagast i de dret a cal Déu i tornar al Santuari. Seguim doncs una pista més ample que va en direcció Nord i quan sortim al pla de l’Orri (15 minuts des de la Torre), quedem meravellats de la bellesa d’aquest indret, ens estirem a terra i gaudim de la pau, el Ramon torna a fer volar el dron per filmar aquest bonic indret.

Pla de l'Orri
En cinc minuts més som al pla de la Bassa i des de allà ja trobem l’indicador al Coll de Tagast que ens indica la baixada cap al Santuari.

Pla de la Bassa

Ara ja baixem fins el Santuari

I aqui ja el veiem i tot.
Anem baixant per un bon sender trobem el camí per on hem pujat poc abans de la casa de Cal Déu, seguim el sender de pujada i ja veiem el Santuari sota nostra, ens hi plantem en 40 minuts des de el coll de Tagast i en 4:00 – 4:30 h. en total. Hem caminat tranquils i hem jagut moltes estones i hem gaudit molt de la volta, no us la perdeu, és una meravella !!!.  

3 de juny 2018

SERRA DE LLEBERIA, LA MIRANDA, LA CREU I MONTREDON


2 de Juny de 2018

Serra de Lleberia, la Miranda i la Creu des de el Montredon
Tornem a caminar amb els germans Serra, aquesta vegada cap a Tarragona, farem una meravellosa circular a la Serra de Llaberia, prop de Pratdip, un poblet a 200 m d’alçada, prop del mar, però en una vall interior envoltada de muntanyes.

Per anar-hi cal anar per l’AP-7 fins a l’alçada de l’Hospitalet de l’Infant i sortir per la sortida 38 (L’Hospitalet – Mora), agafem la C-44 en direcció Vandellós, però a uns 2 km trobem a ma dreta el trencant de la T-318, el prenem i seguim en direcció Pratdip – Montroig del Camp fins que trobem la T-310, la prenem ja en direcció Pratdip, hi ha 5,4 km des de el trencant.
Nosaltres deixem la nova Marco Polo de l’Angel Serra en un aparcament que hi ha darrera l’Ajuntament, creiem que dormirem prou be en aquest lloc i anem a sopar a la Cooperativa del poble, prop de l’Ajuntament, a les parets del local hi ha frases de la llegenda del Dip, una mena de vampir que sona per aquestes contrades, de fet en Joan Perucho ho va escriure al seu llibre “Les històries naturals” pels anys 60 del segle passat.

L'escut de Pratdip amb el Dip malèfic.

Pratdip
Total ens aixequem ben d’hora i sortim del poble pel carrer onze de Setembre on hi ha les escoles, passem la carretera T-310, seguim uns metres a la nostra esquerra i de seguida trobem l’indicador on comença la nostra ruta, esta indicat com a Sender les Solans.

L'indicador a la sortida
I així comença

El camí esta molt ben indicat, cal seguir les marques grogues i verdes, anirem pel bosc en clara pujada, fen ziga-zagues que fan més fàcil la pujada, el primer destí és una cabana de pedra seca molt bonica, des de Pratdip hi estem 20 – 25 minuts, ens hi entretenim una estona i seguim enllà. Marxem bàsicament en direcció Nord.



La cabana de pedra seca.
Més o menys als 40 - 45 minuts arribem al pas del Ramon, una pas fàcil entre roques que em fa pensar amb el pas de l’ós que hi ha pujant al Comoloformo o també el que hi ha pujant el Peguera, el superem i seguim la ruta, sempre amb marques grogues i verdes.

El pas del Ramon
 

Cap els peus del cingle en direcció al Portell del Carreté 
Als 50 – 55 minuts trobem un indicador que ens mena cap el Portell del Carreté, anem seguint pels peus del cingle, ara pugem el Portell del Carreté per un grau equipat amb un cable, més que res per tranquil·litzar als patidors, però no es gens difícil, just abans del coll el camí segueix a la dreta, nosaltres pugem fins el coll per gaudir de les vistes, xafarderia natural. Fins el coll mateix hi hem trigat 1:40 – 1:50 h.

Pujant el Portell
El pas equipat amb cadenes.
Just al Portell del Carreté

Amb l'Angel comentant la ruta des de el Portell del Carreté


Ja veiem el Radar a la Miranda

Reculem una mica fins trobar el camí de sota el coll i ens dirigim per sobre el cingle al cim de la Miranda, es veu al fons, lluny encara, amb el seu radar meteorològic ben rodó al cim. Passem pel portell dels Collivassos, fins aquí 2:40 – 2:50 h. Ja tenim a tocar el cim de la Miranda.
Deixem a la nostra esquerra el sender que ens porta al Montredon, però primer pugem al cim de la Miranda (919 m), fins el cim entre 3:00 – 3:15 h. La vista durant tot el camí ha estat magnífica, però des de la Miranda ja és gloriosa, una verdadera joia.

A la Miranda



Aquí canviem totalment de direcció, hem anat sempre cap el Nord i hem arribat al fons de la circular que tenim entre cella i cella, agafem en direcció sud per l’altre banda de la vall en direcció la Creu de Lleberia (867 m.), i el Montredon (863 m), pugem la creu i després el Montredon, sempre per la cresta, fàcil, sense cap dificultat amb unes vistes magnífiques a 360º, un goig.

Al Montredon

La Creu i la Miranda des de el Montredon
Els germans Serra caminen com sempre tranquils i segurs, m’agrada caminar amb ells, anem xerrant a estones explicant-nos les nostres coses, després de tants anys tenim moltes coses a explicar-nos, velles i noves.
Ens plantem al cim del Montredon en unes 4 hores, parades incloses. Ens fem fotos i mengem una mica, ara ens queda la cresta de la seda amb algun pas equipat, ben bonic.


Pas equipat a la cresta de la Seda
Anem seguint la cresta i fem el Pas equipat amb cadenes,(30-35 minuts des de el Montredon), molt divertit i anem baixant per la cresta de la seda fins que entrem al bosc de pins, i baixem i baixem fins que trobem una pista ample, la tenim de seguir a la dreta en direcció Pratdip, fa 5:15 h que caminem per la zona, ens queda més o menys 30 minuts més fins a Pratdip, total 6 hores d’encantadora caminada.
Si hi aneu trobareu tranquil·litat, molt poca gen, grans vistes i poca aigua, jo recomanaria fer-la fugint del fort de l’estiu. Com sempre sigueu prudents, gaudir de caminar en pau i si ho feu molt sovint federeu-vos.

27 de maig 2018

EL MONCAU (1.166,9 m)


27 de Maig de 2018

La Quima al Moncau
Us explicaré una caminada molt bonica pel Cabrerès, pujarem al Moncau (1.166,9 m.), un d’aquells llocs poc concorreguts al voltant de cims més emblemàtics, tal i com us explicava en el Puigsec, llavors érem a la banda Oest de Cabrera, ara estarem al Sud de Cabrera i Pla d’Aiats.
El  Moncau es un cim pla, com una mola, gens visitat però extraordinàriament bonic, us descriuré una circular molt bonica, pujant el Moncau o simplement rodejant-lo, cada un de vosaltres pot escollir l’opció que més gràcia li faci.

El sender al costat de la C-153
El cami de la Rotllada, just passada la C-153
Sortirem del poble de Cantoni, podeu deixar el cotxe allà on vulgueu, prop del camp de futbol o al restaurant que hi ha a l’entrada del poble, les indicacions les he començat al centre del poble, just davant l’estanc, l’Hostal Cabrerès o com en diem a Cantoni, Ca la Palmira.
Sortirem de Cantoni per la mateixa carretera per on em vingut, la C-153, en direcció Vic, des de el Restaurant de Can Puntí hi ha un sender que va pel costat de la carretera, per tan no tenim ni que tocar l’asfalt. Aproximadament a 1 km del punt de sortida passarem la carretera just al Pont de la Rotllada (15 minuts) i seguirem de dret cap a la casa de la Rotllada, poc abans de la casa veureu una línia elèctrica que surt per uns prats a la vostra dreta i que va de dret als peus del Moncau, la tenim de seguir.

Tot seguint la línea elèctrica.

Al fons la torre metàlica als peus del Moncau
Anirem en direcció SE, cal anar fins la torre metàl·lica que hi ha al final, a partir d’aquí caldrà posar-hi de la vostra part ja que el sender de pujar al Moncau des de aquesta banda està molt perdut, haureu d’anar buscant el millor camí per anar fins el cim, nosaltres hem seguit una mena de torrent fins que ens hem enfilat a un llom que puja molt dret fins a dalt el pla (50 – 60 minuts), per tan aquí haureu de fer servir la intuïció de muntanyencs.

Pujant de dret al Moncau
 

Vistes tot pujant !!
Si no us voleu complicar seguiu cap a la casa de la Rotllada pel camí ample i còmode, després cap a la següent casa, la Cabreta i després cap a la casa de la Creu, aquí deixeu la pista principal que us portaria a la granja de Casellas, hi ha un pontet de fusta, el passeu i seguiu amunt en direcció al collet de Comajoan (40 – 50 minuts) tindreu sempre el Moncau a la vostra dreta. Aqui trobareu un camí asfaltat que porta a Comajoan, a la vostra esquerra i cap al Colomer a la vostra dreta, just abans del Colomer hi ha un hivernacle i un mini camp de futbol, aquí ens retrobem amb la ruta que haurem fet pujant el Moncau.

Retornem doncs al cim del Moncau, després de la pujada dreta que hem fet la recompensa és magnífica, el bosc de faig que hi ha al pla del Moncau es meravellós, amb la Quima, la Carme i en Ramon ens hi estem una bona estona, les vibracions son esplèndides i gaudim de la pau que s’hi respira.




Vistes des de el cim
 


El Moncau es un cim que te forma de Y, una banya es per la que hem pujat des de la Rotllada, l’altre banya surt des de l’antic camp de futbol, ara un prat al costat de la carretera C-153 una mica més enllà de la Gasolinera i l’altre, per on baixarem va al collet de Comajoan. Seguirem doncs, en direcció N – NE deixant sempre la timba a la nostra esquerra, al final del pla trobem un senderet ben evident que va baixant còmodament, encara que una mica dret fins el collet de Comajoan, una mica abans del collet podem decantar-nos a la nostra dreta i anirem a parar a la casa del Colomer, ara una casa d’agroturisme (25 – 30 minuts des de el Moncau, 1:30 – 1:40 des de la sortida).

El Colomer
Ara seguim la carretereta fins el coll del Bac on passem la C-153 (1:50 – 2:00 h), agafem un camí que hi ha just a l’altre costat de la carretera en direcció S – SO cap a Cantoni, el pròxim destí es la Font del Faig, només cal seguir el camí fins que trobem un prat força gran en pujada, el travessem, ja veureu un pas de bestiar i ens fiquem en un bosc frondós de Faigs immensos, allà trobareu la font del Faig (2:10 – 2:20 h), no sempre raja, però el racó es encantador.

La font del Faig

Avui venia la Dala, el Ramon li dona aigua ...
Seguim el camí que va en clara direcció NO, fins que trobem la pista que porta a Tavertet i a Sant Corneli, una mica més enllà a ma esquerra hi ha la font del Rajolí, sol rajar sempre, una mica més enllà a la dreta hi ha un antic pou de glaç, es veu del camí estant, i encara una mica més enllà la font dels enamorats i el principi del camí dels enamorats que ara seguirem (2:30 – 2:40 h).

Camí dels enamorats




Agafem el camí dels enamorats que surt a ma esquerra deixant el torrent a la dreta, en 5 minuts més passem un pontet de fusta i ara deixarem la riera sempre a la nostra dreta i en 10 minuts més anem a parar al mig del poble, pràcticament on hem començat la caminada. En definitiva una volta de 2:30 – 3:00 h. si feu el Moncau, 2:00 – 2:30 h. si només en feu la volta.

Aquesta es una volta tranquil·la amb la variant dura de la pujada al Moncau, si voleu, en tot cas es un privilegi caminar per zones poc freqüentades i tan boniques, us ho passareu molt be.
Com sempre us dic sigueu prudents, gaudiu del que veieu, que no es noti que hi heu passat i si camineu sovint federeu-vos !!.