divendres, 1 d’octubre de 2021

CARLOS SORIA, UN ALTRE DELS GRANS !!!

 

Cantoni, 1 d’Octubre de 2021



Carlos Soria Fontán (Avila 1939), un altre dels grans, en aquest cas un muntanyenc d’estil clàssic i de una perllongada carrera alpinística, feia dies que anava seguint aquest últim intent de fer el Dhaulagiri (8.167 m.), ell intentava pujar-lo en la seva missió de ser la primera persona en fer els 14 vuit mils del planeta amb més de 60 anys, ja en porta  7 i  a més  a més de gran entitat, k2 (65 anys), Broad Peack (68 anys), Makalu (69 anys), Gasherbrum I (70 anys), Manaslu (71 anys), Kanchenjunga (75 anys) i l’Annapurna (77 anys), espectacular.

Ara amb 82 anys volia fer el Daulagiri, li va costar molt trobar esponsors, però amb la seva constància i prestigi va acabar aconseguint-ho i va marxar cap el Nepal, ahir va comunicar des de el seu canal de Youtube que abandonava, aquí us deixo l’enllaç perquè el pugueu sentir en directe., faci el que faci en un futur la meva més gran admiració !!!.

dimarts, 21 de setembre de 2021

LES BOTES DEL JOAN

 

Cantonigròs, 21 de Setembre de 2021

Les meves botes (1983)

Pels caminadors, les nostres botes han estat molt importants, anys enrere no hi havia aquest magnífic estol de material esportiu a l’abast de tothom, jo també, com el Joan, em vaig comprar les meves primeres botes l’any 1977 amb un gran esforç econòmic.

Eren botes de pell, calia domar-les perquè no fessin mal als peus, per això a vegades les dúiem pel dia a dia, així les manteníem ben adaptades als nostres peus, les soles encolades o collades amb cargolets es canviaven quan es gastaven, les Vibram anaven molt i molt buscades, jo les vaig canviar quatre vegades abans no en vaig comprar unes de més modernes i molt més lleugeres, en fi coses de gent gran.

El cas és que el Joan Aurich, gran amic i immens alpinista, de qui ja us he parlat altres vegades en aquest blog  m’ha passat aquest escrit que m’ha agradat tan que, amb el seu permís, el reprodueixo tal qual, espero que el gaudiu.

--------------------------------------------------------------------------------------

Divertimento



Dies ha vaig enviar-te un escrit d’en Pep Centelles sobre l’aeroport. Amb en Pep i l’Isidre Casals vam pujar el Vinyamala l’any 1977 i amb aquella ascensió va començar l’aventura d’unes botes de muntanya que han contribuït a un dels majors gaudis de la meva vida.

El juny de 1977 acompanyant uns amics pujo a Andorra amb la intenció de trobar  unes botes de muntanya com “il faut” que substituïssin les velles xiruques. Aquí no n’havia trobades. En arribar a Andorra ja em tens de pet a can Viladomat, a Les Escaldes. Descalç però amb mitjons gruixuts, els meus peus deformes es van sentir avinguts a l’instant amb un parell de botes magnífiques. Amor a primera vista!

Però vaig sortir de la botiga amb les mans buides. Massa cares . Em vaig passar l’hora de dinar, mig absent de la conversa, pensant en les meves estimades. Fou a la tarda abans de marxar que l’amor em va fer tornar a Les Escaldes decidit a fer el cop de cap. Abans m’havia assegurat del préstec dels meus amics. No anàvem amb targetes de crèdit, oi?. 4000 ptes és el preu exorbitant que en vaig pagar i que havia provocat l’anar i venir, l’estira-i-arronsa interior i el barrinar durant quatre hores a les Valls d’Andorra.

Quin cop de cap més transcendental! Va fer que aquelles botes participessin en una història apassionant viscuda sempre amb l’amic Ramon. Han ajudat els meus peus a pujar i baixar muntanyes durant més de 30 anys. Trepitjant terrenys calcaris i granítics, amb els grampons rosegant totes les neus i tots els glaços m’han portat al cim d’una cinquantena de 4mils i han triscat 163.423 metres de desnivell positiu (documentat) als Alps.

                            Les botes del Joan

Quina fidelitat, la seva!!! Mita-les en la seva jubilació, pintades per l’amic Josep M Massegú. Quina dignitat en la seva vellesa!!! Si no fos irreverent parafrasejaria C Riba: “Riques del que han donat, i en sa ruïna tan pures”.

           Joan Aurich

Manresa, setembre de 2021



dijous, 5 d’agost de 2021

COSTABONA DES DE ESPINAVELL, UN CIM D'ENTITAT.

 

Cantoni, 5 d’Agost de 2021

El Costabona

Avui hem convertit el Costabona en un cim d’entitat, no tan per l’alçada, 2.465 m., si no pel desnivell que hi ha sortint d’Espinavell, la ruta normal, la més utilitzada al Costabona ja la teniu descrita en aquest blog.

En Ramon ja feia dies que hi barrinava i avui hi hem anat i a fe de Déu que s’han de tenir cames pel gran desnivell que hi ha des de Espinavell, pujarem 1.235 m., però després caldrà baixar-los, que per les cames es molt pitjor. Per tan sortida per grans caminadors, sense cap dificultat tècnica però dura.

APROXIMACIÓ:

Cal anar fins a Espinavell, per la C-38 passat Molló, 2 km. Hi ha un trencant a ma esquerra que ens porta a Espinavell en 2,5 km., nosaltres hem deixat el cotxe just a un pàrquing que hi ha sota el Refugi dels estudis.

RUTA:

Sortim agafant el carrer d’Avall, passant just per l’Església que aprofitem per visitar ja que està oberta.




Dos Ramons, estic perdut !!! 

Seguim pel carrer d’Amunt, sempre en forta pujada fins a les últimes cases del poble, seguim un sender ample i de bon caminar, però en forta pujada, al final en poc més de 20 minuts desemboquem a una pista de terra que seguim a l’esquerra, en cinc minuts més trobem un trencant a la dreta que ens portaria a Coll Pregón, fins ara hem seguit les marques del GR, ara el deixem i seguim de dret (portem 25’ des de el cotxe).

Deixem el camí a Coll Pregón, nosaltres recte


En 10 minuts més trobem un altre trencant, a la dreta cap al coll dels Roures, nosaltres seguim de dret i en poc més de 20 m. ens cal anar pel sender de la dreta, anomenat sender de Maçanells.

Camí de Maçanells


En menys de 10 minuts trobem un gran banc i una passera que ens ajuda a   passar una zona més entollada, una mica més endavant hi ha un altre pontet per passar la Riera de Maçanells, ara el camí puja pel mig de unes roques i anem a parar a una mena de prat ple de matolls, sobretot de Clàudies que punxen molt. Aqui el camí es fa una mica perdedor, com a referència hi ha un fil pel bestiar que el tenim de seguir deixant-lo a la nostra esquerra, passareu prop de un abeurador pel bestiar, aneu en clara direcció Oest.

El banc

I la primera passera 


Al final aneu a parar a una pista de terra que ja no deixarem, primer va en direcció NO, just passar el torrent de Comalada (1:15 h. des de el cotxe) gira en direcció SO i després altre cop cap NO, no cal deixar mai la pista, sempre en pujada des de el pas del torrent de Comalada.

El Canigó i una Clàudia a primer pla.

Coll del Pany 


Anem a parar al coll del Pany en 1:45 h. des de el cotxe, aquí retrobem el GR que ara seguirem. A la vostra dreta veureu una pista que marxa en direcció SE, que es per on volem tornar baixant del cim, ja en parlarem més endavant.

Anem seguint el GR, ben marcat i sempre amunt ara ja estem a 1.650 m., encara ens queda una bona pujada. Veiem les esquerdes del Rojà, sempre el Costabona al davant i de tan en tan el Canigó.

Voltors

Costabona, via directa !!!


En poc menys de 15 minuts som al coll de Siern, on hi ha un indicador que ens indica Le Preste PR16(1 hora), nosaltres l’ignorem i seguim el GR, cada cop la pujada es més dura, amb el Ramon agafem un ritme suau, còmode per nosaltres i anem fent camí. Parem a menjar en un punt on sortim del bosc i la vista del Costabona es espectacular. Els Voltors volen per sobre nostre majestuosos.

De seguida trobem un fil electrificat que va de dret als peus del Costabona on empalmarem amb la ruta que puja de la Collada Fonda, la pujada es feixuga i fins passar la tanca i empalmar amb el sender de la ruta normal triguem prop de una hora (portem 2:45 h. parades incloses).

Seguirem el fil

Aqui trovem el camí que puja de la Collada fonda

De dret al cim


Ara seguim a la nostra dreta seguint les fites i el sender que ens porta al cim, 30 minuts més. Al cim es tapa la vista per un núvol ben impertinent, sort que ja hi hem estat altres vegades i hem pogut gaudir de les vistes.





Ens estem una bona estona al cim, s’hi està be tot i la boira, mengem, bevem i emprenem el camí de tornada, podeu fer el mateix camí o be fer com nosaltres i un cop al Coll del Pany hem seguit la pista que us deia abans fins el coll de Maçanells, un cop al Coll busqueu a la vostra dreta i trobareu un sender que baixa en direcció SE i de seguida en direcció Sud, anem a parar altre vegada a l’abeurador de bestiar i als dos pontets per on hem pujat.

Seguim el mateix camí de pujada i en 6:30 h. parades incloses tornem a ser al cotxe, ben contents, ben suats i ben cansats. Només és recomanable si teniu bones cames !!!.

 

I com sempre us dic, camineu amb calma, sigueu prudents, que no es noti per on heu passat i si camineu sovint federeu-vos.

TRACK A L’STRAVA

dimarts, 20 de juliol de 2021

SANTUARI DE BOSCALT

 

Cantoni, 20 de Juliol de 2021

Santuari de Boscalt

Ahir, 19 de Juliol de 2021, ens vàrem trobar tota la família als Banys de SantVicenç, d’on us he parlat moltes altres vegades, per tal de celebrar els 100 anys de la meva mare Magda. Ens varen organitzar un munt d’activitats i entre elles una bonica caminada al Santuari de Boscalt als peus del Cadí.

100 anys de la Magda


APROXIMACIO:

Cal agafar la carretera N-260 i a poc més de 1 km en direcció la Seu d’Urgell hi ha un trencant a ma esquerra que porta cap a Arsèguel per la LV-4052 i després fins a Ansovell (12 km), a l’entada del poble podeu deixar el cotxe ben arrambadet per no fer nosa.

Ansovell 



RUTA:

Les vistes des de el poble ja son magnífiques, tenim tota la vall del Segre als nostres peus, a l’altre banda el Pirineu amb la Tosa Plana, la Muga, el Tossal Bovinar, etc., una passada. Darrera el poble el majestuós Cadi, esplèndid.





Avui no tinc feina ja que ens acompanya un Guia, l’Albert de Gràcia, que ens va explicant per on passar i el que veiem.

Passem el poblet, voregem l’Esglesia pel carrer Canaleta, sempre en direcció Sud i deixem la pista que puja cap a Boscalt a la nostra esquerra per prendre un sender que ens hi portarà més de dret.

Anem una bona colla de la família, tots descendents o sobrevinguts de la Magda, l’Olga, en Pau, en Pol, el Claudio, l’Aleix i la Laura, en Ramon, la Quima i jo mateix.

nsovell 

Els protagonistes, Ansovell al fons 

Es una caminadeta curta però molt bonica, grans vistes en totes direccions, 20 minuts de pujadeta per un sender deliciós i després planejant fins el Boscalt.



Just al costat de l’església hi ha un Boix de uns 200 anys que diuen que si li dones tres voltes i demanes un desig es podria fer realitat, sobretot si el que voleu es trobar parella.

                                 Voltes al Boix


De tornada passem per la pista i en menys de dues hores, parades incloses ja tornem a ser al cotxe, apte per totes les edats, espectacular.





dissabte, 26 de juny de 2021

EL TOSSAL DE LA MOLA (1.377 m.), TERRITORI DE LA ISABEL

Cantoni, 26 de Juny de 2021

Tossal de la Mola (1.377 m.)


Aprofitant el pont de Sant Joan hem fet una sortida en moto, una de les nostres grans aficions, ja us ho he explicat altres vegades, hem anat a la Vall d’Aran tot passant ports de muntanya, la intenció era anar a caminar amb la Carme, el Ramon i la Isabel, avui pel seu territori de Pont de Suert.

Al port del Cantó


Un cop dormits a Vielha hem sortit aviat per ser a Pont de Suert i poder fer una caminadeta guiats per la Isabel, ens ha portat al Tossal de la Mola (1.377 m.) amb la seva ermita.

Una caminada curta i molt fàcil, però amb una vista extraordinària a 360º, tot un espectacle !!.

APROXIMACIÓ:

Des de Pont de Suert cal seguir la N-230 direcció Lleida, just passat el  pont a la sortida del poble hi ha un trencant a ma dreta que porta cap a la piscina i l’institut, seguint la carretereta, molt estreta, anireu al poblet de Buira en més o menys 5 km., allà deixeu el cotxe.

RUTA:

Seguim la pista que va en direcció NE passant pel costat de l’església i no ens podem pas perdre, en una mica més de 2 km i 150 m. de desnivell serem al cim de la Mola amb la seva ermita, les vistes espectaculars a 360º, tot el Pirineu més alt davant nostre, des de la Punta Alta a l’est, fins el Turbón a l’Oest, una meravella.








Guiats i assessorats per la Isabel ha estat un autèntic plaer, hem mandrejat una bona estona al cim ple de flors i olors.



La tornada pel mateix camí fent alguna drecera, i cap a dinar a casa la Isabel, moltes gràcies.


 

I com sempre us dic, camineu amb calma, sigueu prudents, que no es noti per on heu passat i si camineu sovint federeu-vos.


Track al Wikilok

dissabte, 12 de juny de 2021

SALT DEL ROURE I SANT MATEU

 

Cantoni, 12 de Juny de 2021

Salt del Roure


Avui una de fàcil, per fer amb família, sense dificultats i curta. Anirem a l’ermita de Sant Mateu i al salt del Roure, prop de Joanetes.

APROXIMACIÓ:

Cal anar fins a Joanetes a la Vall den Bas, allà seguiu la carretera que va cap el coll de Barcons (GIV-5273) fins a la casa de la Carrera, que queda a l’esquerra, ran mateix de la carretera. Just a l’entrada de la casa hi ha una pista emporlanada amb una cadena per aquí anirem.

Punt de partida


Després de la caminada nosaltres hem dinat a la Fonda Barris a Joanetes (tel. 972 69 00 64), força be.

RUTA:

Seguim la pista emporlanada 500 m., just abans de passar el pont de la riera de Joanetes hi ha un sender a la dreta indicat com a Sant Mateu, Salt del Roure.




Feu 100 m. en direcció Oest i passeu la riera, anireu sempre riera amunt per un bonic sender deixant-la sempre a la vostra dreta.

200 metres riera amunt trobareu la bonica ermita de Sant Mateu, seguiu sender amunt, sempre amb la riera a la vostre dreta.

L'ermita de Sant Mateu




I anem a parar a la bonica balma i Salt del Roure, preciós i ben  altiu al mig del bosc. Hi estem una bona estona gaudint-ne. Avui anem en Ramon i la Carme, tenim la sort de gaudir de la companyia de la Isabel, la Quima i jo.






Tornem pel mateix camí, tot plegat, anar i tornar una horeta amb tranquil·litat, aneu-hi que us agradarà segur.

I com sempre us dic, camineu amb calma, sigueu prudents, que no es noti per on heu passat i si camineu sovint federeu-vos.