21 de juny 2017

TRANSPIRINENCA EN BICI DE CARRETERA

Cantoni, 20 de Juny de 2017

Sortida de Cap de Creus
La Quima m'ha acompanyat a la sortida

Molts anys amb ganes de fer la transpirinenca amb bicicleta de carretera, així com també tinc moltes ganes de fer-ho caminant, seguint el GR-11, però son coses on calen molts dies i jo per motius de feina no he disposat mai de molts dies de vacances, però aquest any, que en faig 60, m’he agafat una setmana per poder-la fer amb bicicleta de carretera per la banda Sud, sense entrar mai a França, un altre vegada si em queden ganes per la banda Nord.
L’idea era sortir de Cap de Creus, a la Mediterrània, i arribar al Cap de Higuer a l’Atlàntic. He sortir sol, amb les meves alforges i la meva vella Giant més dura que les noves de carboni, així doncs ja em tens cap a Cap de Creus on m'ha portat la Quima.
Val a dir que no sóc pas un cicloturista experimentat, soc ciclista i tinc els ritmes assimilats per pedalar descarregat, sempre buscant bon ritme i fent que la bicicleta corri, això del cicloturisme és molt diferent, no vol pressa, els ritmes son més feixucs, cal fer més parades i tenir paciència, i a fe de Déu que ho he après ben ràpid.
Aquí us explicaré les etapes tal i com jo les he fet, però depèn molt de la forma física de cada un de vosaltres, la meva intenció era gaudir i desconnectar, sense tenir clar quants dies tardaria.

ETAPA-1:

FAR DE CAP DE CREUS – OLOT

Passo el port de Perafita, sortint de Cadaqués, etapa on trobo molta circulació fins a Besalú, però la major part de carreteres per on passo tenen un boral prou ample per anar tranquil, des de Besalú fins a Olot ja vaig per la via de servei de l’autovia i tinc més tranquil·litat.


ETAPA-2:

OLOT – RIBES DE FRESER

De Olot passo el coll de Caubet i després es pot fer pel Coll de Canes i cap a Vallfogona o bé, com he fet jo, pel coll de Santigosa i cap a Sant Joan de les Abadesses, aquesta última opció és més ombrívola i degut a la calor he optat per aquesta alternativa.
He fet les etapes 1 i 2 juntes, molt atrevit jo, però la calor d’aquest Juny, terrorífica m’ha deixat molt aplatanat, per això he optar per seguir fent-ho però amb etapes més curtetes i sortint molt d’hora per poder estar a recer al migdia.
Carreteres tranquil·les i amb poca circulació, exceptuant el tram de Ripoll a Ribes de Freser on hi ha més trànsit. He dormit a l'Hotel Sant Antoni, es pot deixar la bici al seu garatge i son molt amables.



Distància: 135,36 km.
Desnivell: 1947 D+ / 1109 D-





ETAPA-3:

RIBES DE FRESER – BANYS DE SANT VICENÇ

Bàsicament passo la Collada de Toses, llarga però no molt dura, després tot avall fins al magnífic Balneari dels Banys de Sant Vicenç, de on us he parlat altres vegades en aquest blog. Sortint ben d’hora molt poca circulació.



Distància: 71,8 km.
Desnivell: 1016 D+ / 1095 D-





ETAPA-4:

BANYS DE SANT VICENÇ – BARÓ (SORT)

Altre cop un port de primera, el Cantó, llarg, molt llarg i els 5 primers quilòmetres especialment forts, després una baixada fantàstica fins a Sort. Poca circulació i bones carreteres. He dormit a un Hotelet fantàstic a Baró, a 8,2 km en direcció Gerri de la Sal, Fonda Farré, molt bé i els propietaris molt simpàtics i acollidors.


Dades Banys de SantVicenç – Baró (Sort) (Track a Strava):
Distància: 72,74 km.
Desnivell: 1220 D+ / 1398 D-





ETAPA-5:

BARÓ – PONT DE SUERT

Aquesta etapa te el Port de la Creu de Perves, llarg perque des de la Pobla de Segur va pujant constantment durant 24 km, tot i que els més forts son els darrers 6 km i el Port de Viu de Llevata, pràcticament encadenats. Carreteres tranquil·les, estretes i molt boniques.
He dormit a l'Hotel Mestre, una mica fluix.

Distància: 59,3 km.
Desnivell: 912 D+ / 698 D-





ETAPA-6:

PONT DE SUERT – AINSA

De sortida el port de Bonansa, molt bonic i després el de la Foradada, llarg i pesat, però fantàstic tot vorejant el Turbón. He dormit a l'Hotel Dos Rios, molt be i a més amb un garatge - taller per bicicletes, molt preparat !!.


El garatge-Taller de l'Hotel

Dades Pont de Suert– Ainsa (Track a l'Strava):
Distància: 78,4 km.
Desnivell: 1150 D+ / 1455 D-







Ainsa és un poble molt bonic, el casc antic està molt ben conservat i val la pena voltar-hi una estona, està ple de raconets deliciosos i la plaça porticada és molt bonica.


Ainsa bonic poble per reposar !!

ETAPA – 7:

AINSA – PUENTE LA REINA

He passat pel Túnel de Petralva, patia perquè no tenia clar si podien passar-hi bicicletes, però esta molt preparat pel pas de ciclistes, es d’agrair, una bona pujada fins el túnel, però una gran baixada fins a Sabiñánigo on he coincidit amb la Quebrantahuesos, molt ambient ciclista, jo he continuat fina a Puente la Reina, així he travessat Catalunya i Aragó, ara queda Navarra i Euskadi, però ja no tinc més dies, em queden 3 etapes que faré a la que pugui. Com que tinc una família maravellosa, m'han vingut a buscar i hem pogut celebrar la pedalada tots plegats a Pamplona amb un bon "chuletón" a la Sidreria de Cizur Menor, de les millors sidreries que conec.

Dades Ainsa – Puente la Reina (Track a l'Strava):
Distància: 92,00 km.
Desnivell: 908 D+ / 850 D-


La meva vella Giant
Pujant al tunel de Petralva

Ja els tinc aquí ...
Queden tres etapes que faré a la que pugui, després de cremar prop de 13.000 calories i sis etapes encara tenia ganes de continuar, però no em queden més dies, amb paciència tot arriba, ja us explicaré el final.


ETAPA – 8:

PUENTE LA REINA – ISABA (62 km)

ETAPA – 9:

ISABA – ZUBIRI (79,2 km)

ETAPA – 10:

ZUBIRI – FAR DE HIGUER (IRUN) (84,2 km)



28 de maig 2017

FERRAN LATORRE, 14 VUIT MILS

Cantoni, 28 de Maig de 2017


Aquests dies estan plens de noticies als Himalaies, estem a plena temporada d’ascensions i a més a més hi tenim dos alpinistes de casa nostra i d’estils ben diferents duent a terme els seus objectius, el Kilian Jornet hores d’ara ja ho ha acomplert, una ascensió a l’Everest per la banda Nord des de el camp base en 26 hores i al cap de sis dies un altre vagada des de el camp base avançat en 17 hores, totes dues vegades sense oxigen, sense cordes fixes, sense portadors, en definitiva un fóra de sèrie increïble.
Per altre banda en Ferran Latorre, un alpinista a l’estil clàssic ha aconseguit el seu últim vuit mil, per tan ja els te tots 14, amb 46 anys ha estat el primer català en assolir-los tots, a base de treball i anys, pensem que va anar per primera vegada a l’Himàlaia l’any 1992 amb només 21 anys.
Va anar participant en expedicions, sobretot amb el programa de TVE, “al filo de lo impossible” i aquesta va ser la cronologia dels seus 14 vuit mils:

1. Annapurna (8.091 m) – 29 abril de 1999
2. Shisha Pangma (8013 m) – 4 octubre de 2005
3. Broad Peak (8.051 m) – 12 juliol de 2007
4. Dhaulagiri (8.167 m) – 1 maig de 2008
5.Manaslu (8.156 m) – 5 octubre de 2008
6. Kangchenjunga (8.586 m) – 18 maig de 2009
7. Gasherbrum II (8.035m) – 31 juliol de 2012


8. Lhotse (8.516 m) – 22 maig de 2013
9. Cho Oyu (8.201m) – 26 septembre de 2013
10.K2 (8.611 m) – 26 de juliol de 2014
11.Gasherbrum I (8080 m) – 24 de juliol de 2015
12.Makalu (8.481 m) – 23 de maig de 2016
13. Nanga Parbat (8.126 m) – 25 de juliol de 2016
14. L’Everest (8.848 m) – 27 de maig de 2017


Ja ho veieu 18 anys de treball incansable amb milions d’aventures per explicar, renuncies a fer cim per poder ajudar a altres alpinistes en series dificultats, demostrant tenir un esperit solidari increïble. Set intents a l’Everest fins a tancar l’ascensió ahir mateix. Moltes felicitats al Ferran i a tot l’equip que l’ha acompanyat durant aquests anys. 

23 de maig 2017

KILIAN JORNET

Cantonigròs, 23 de Maig de 2017

El Kilian Jornet
En Kilian en acció
En el seu projecte  “Summits of My Life”, en Kilian Jornet (29 anys) ha pujat l’Everest, sol, sense oxigen, sense utilitzar cordes fixes, sense portadors, en 26 hores, tornant al camp base avançat en 38 hores, indubtablement és un fenomen de la natura i te tot el meu respecte i admiració.

Cal tenir present que ha sortit de 5.100 m. d’alçada i ha pujat fins als 8.848 m. de l’Everest, total 3.748 m de desnivell a gran alçada, amb tot el que implica avançar sense oxigen, tot una gesta digna d’admirar.

Però a mi em segueix creant dubtes la necessitat d’aquest nivell de competició a la muntanya, ja us en vaig parlar en un article d’aquest blog anomenat “córrer a la muntanya ??”, potser estic antiquat, potser no tinc visió de futur, però em fa por que s’assumeixen riscos absolutament innecessaris, veure’l corrent per segons quines crestes em fa patir de mala manera, ell és un fenomen, però per mimetisme també volen fer-ho gent que no tenen el seu nivell ni la seva excepcionalitat.

Em sap greu però jo entenc la muntanya de una altre manera, sense rellotges ni cronòmetres, gaudint de la natura i del que veig a cada racó per on passo, val a dir que jo mai he tingut les seves condicions físiques, ni tampoc la tècnica per fer segons què, i en soc ben conscient, sempre dic que no cal sobrepassar els nostres límits.

Uelki Steck
Tot i les mesures de seguretat hi hauran accidents a la muntanya que ens deixaran orfes de grans alpinistes, com ara l’Ueli Steck, que va morir el passat 30 d’Abril al Nupse, és el que te aquest esport, sobretot en la seva variant d’alta dificultat i de grans alçades.


Jo seguiré trescant per camins poc complicats i si son més complicats m’agafaré amb ungles i dents, aniré tan poc a poc com calgui i assumiré els mínims riscos possibles, que voleu que us digui, m’ho miro d'una altra manera.

Jo ben lligat i anar fent !!!


23 d’abr. 2017

CAN MASSANA - MONESTIR MONTSERRAT, L'INTEGRAL.

Cantoni, 23 d’Abril de 2017, diada de Sant Jordi.

Al cim del Montgròs
He tornat a Montserrat i no me’n canso, ja us he explicat coses de Montserrat, la muntanya màgica o sagrada, segons les vostres creences, però una muntanya fantàstica per tothom. Feia molts anys que tenia ganes de fer l’integral de Can Massana al Monestir, per unes coses o altres no l’havia fet mai, per tan ho vaig proposar al Ramon i ja ens tens planificant-ho i cap a Montserrat de cap. Avui s’hi ha afegit en Pere i ens ha fet molta il·lusió.

Sortim de Vic a les 7 del matí, deixem un cotxe al Monestir i amb l’altre cap a Can Massana, no cal pas que us expliqui com arribar-hi a Montserrat oi ??. A Can Massana hi ha un bon aparcament per deixar-hi el cotxe, fan pagar 4 € per tot el dia.
Just de l’aparcament comença la caminada, es una caminada llarga, trencacames però deliciosa, teniu d’agafar el camí que porta al Refugi Vicenç Barvé, per tan no us podeu pas perdre, de sortida anireu pel GR-172 i el PR C-78 que van junts, en més o menys 10 minuts veureu davant vostre la famosa Foradada i la Cadireta, magnífic inici de caminada.

La Foradada i la Cadireta
En 5-10 minuts més trobareu un punt on es separen el GR i el PR, vosaltres deixeu el GR-172 que seguiria cap a la foradada i que també us portaria al Monestir, però per el besant de Santa Cecília, en l’article d’aquest blog, Sant Jeroni i l’Albarda Castellana, el vaig agafar de tornada. Per tan vosaltres seguiu el PR C-78, a la vostra dreta i que va cap el Refugi Barvé, tenim de passar per la Portella (883 m.) un coll des de on ja veurem el refugi, 30 minuts des de Can Massana.


Refugi Vicenç Barvé
 


Aquí les vistes son magnífiques, estem al mig de la zona de les Agulles, gaudim de les vistes i ens plantem en un tres i no res al refugi (40-45 minuts des de Can Massana), ha fet un matí fred, però aquí ja ens tenim de treure roba.
Seguim decidits el PR C-78, que no teniu de deixar mai, recordeu que les marques son grogues i blanques, i ara ens dirigim cap el pas del príncep, de seguida a la nostra esquerra apareixen la Mamelluda, el Dit, el Morro pla, l’Agulla Barvé, etc., estem a la zona dels Frares encantats, una autèntica meravella !!.

La Mmelluda i el Dit
En mitja horeta més ja estem al pas del Príncep, amb l’Agulla gran a l’esquerra del pas i l’Agulla petita a la dreta. Des de Can Massana portem 1:15 h., però hem caminat a bon ritme. El nostre següent destí es el Coll de Porc.
Caminem pel mig del bosc, però amb el sender ben marcat, pugem i baixem tot esquivant passos complicats, ara de cara al Nord, passem el Coll del Porc, després el Coll del Miracle, ara anem en direcció Sud, i avall i amunt, cap el Coll de les Comes i finalment el coll de Montgròs, on aprofitem per pujar el Montgròs que el tenim allà mateix. Portem 2:15 h. des de Can Massana.


Montserrat és Montserrat, s'ha de tocar la pedra !!

Al cim del Montgròs (1.133 m.)

Ja veiem davant nostre Sant Jeroni i l’Albarda Castellana, ara estem a la zona dels Ecos, al cim del Montgròs mengem i recuperem forces perquè ara ens espera una zona molt feixuga, cal fer una marrada considerable per pujar cap a Sant Jeroni, ens queda una raconada molt fonda per poder accedir a la pista que va cap el Monestir, estem a 1133 m. i baixarem a 970 m. per tornar a pujar fins els 1180 m. on trobarem la pista de Sant Jeroni al Monestir.
Anem fent camí, sense deixar mai el PR C-78, passem pel costat del Camell de Sant Jeroni on deixem el PR C-78 per dirigir-nos ben decidits cap a Sant Jeroni, deixant just a la nostra dreta l’Albarda Castellana, que podeu aprofitar per pujar-la, hi ha un pas més complicat, però està equipat amb una corda.

Sant Jeroni i l'Albarda Castellana, cap allà anem.
Trobem el camí de Sant Jeroni al Monestir quan ja portem prop de 4 hores des de el cotxe, aquest últim tros des de el Montgròs s’ha fet feixuc, però estem contents i ara agafem el camí en direcció al Monestir, molt ple de gent amunt i avall. Pugem només fins el primer mirador de Sant Jeroni, amb vistes a la zona del Montgròs ja que el mirador de Sant Jeroni està petat de gent i ja hi hem estat altres vegades.





Baixem decidits cap el Monestir pel camí antic, passant pel pla dels ocells i vinga baixar escales i escales fins el Monestir en una hora més. Portem 5 hores des de Can Massana, parades incloses. Aprofitem per agafar aigua a la font que hi ha al Monestir, que està ple de turistes, i ja només ens queda anar a buscar el cotxe, recollir el que tenim a Can Massana i cap a casa després de una matinal a Montserrat fantàstica.

Repostem i cap a casa !!
En resum, és una caminada trencacames, de 12,24 km., però amb un desnivell positiu de 854 m. i un de negatiu de 844 m., nosaltres hi hem trigat 5 hores, però no hem pas badat. Les vistes son magnífiques sense dificultats tècniques remarcables i de bon fer ja que no es pas gens perdedor.

Com sempre us dic, camineu amb calma, amb prudència, gaudint del que veieu i si camineu sovint federeu-vos. Aneu-hi que us ho passareu molt be !!! Bon Sant Jordi a tothom !!.