Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ALT EMPORDÀ. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ALT EMPORDÀ. Mostrar tots els missatges

dimecres, 18 de novembre del 2020

RUTA DE L'EXILI, LA VAJOL - COLL DE LLI - LES ILLES - COLL DE MANRELLA - LA VAJOL (13 DE 20)

 

Cantoni, 18 de Novembre de 2020

MONUMENT A L'EXILI

Seguim amb la tècnica de sortir a caminar entre setmana, així mirarem de complir amb l’objectiu que ens hem proposat amb el Ramon, 20/20, 20 sortides junts el 2020, amb la d’avui ja en tindrem 13.

Feia temps que tenia ganes d’anar a fer la ruta que van seguir molts republicans l’any 1939 per anar cap a França fugint del cop d’estat del general del bigotet, entre ells el President Companys i el President Aguirre, molts intel·lectuals també van seguir el mateix camí que avui farem amb el Ramon.

Sortirem del poble de la Vajol a l’Alt Empordà, el cim més alt d’aquesta comarca es el Moixer, prop de la Mare de Déu de Salines, just a l’entrada del poble hi ha un bon aparcament per deixar el cotxe.

Just sortir del pàrquing a ma esquerra hi ha un camí, es l’antic camí d’Agullana val la pena anar-hi per tal de veure el monument a l’exili, hi ha 5 minuts escassos fins el monument, a nosaltres ens ha agradat molt, ja que es una estàtua reproduint una famosa fotografia feta per Roger Viollet de una família arribant a Prats de Molló, un pare (Mariano Gracia) que dona la ma a la seva filla (Alicia) que només te una cama i camina ajudada per una crossa.

EN MARIANO I L'ALICIA, FEBRER 1939

Reculem i ara si que comencem la volta, després ja us faré un resum del que va passar aquells dies de 1939, però ara anem a caminar, passarem el poble seguint el GR-11 (Blanc i vermell), passem pel davant de l’Ajuntament (esquerra) i per davant del Restaurant Ca la Conxita (dreta), caminem per la Carretera de les Mines fins el final on anem a la dreta seguint el carrer Illes, just abans de sortir a la carretera GI-505, que ens portaria al coll de Manrella, agafem un sender molt bonic que surt a ma esquerra i que segueix paral·lel a la carretera (10 minuts).

ARA EL SENDER A L'ESQUERRA

Seguim aquest sender ple de Castanyers fins que trobem el restaurant Manrella (25-30 minuts) altre cop a la GI-505, just passat el Restaurant hi ha una pista a ma esquerra que ens portarà tot fent llaçades fins als peus del coll de Lli, a la pista hi un sender a l’esquerra, ben indicat, que ens porta fins una tanca que es la frontera, just abans hi ha un plafó explicatiu dels fets del 5 de febrer de 1939. Portem 45 minuts des de la Vajol.

DEIXEM LA PISTA I AGAFEM EL SENDER

AIXÒ ES LA FRONTERA





Just passada la tancat hi ha una placa commemorativa a la banda francesa, aquí parem i llegim diferents escrits que he portat explicant aquell dia i llegim un poema de Pere Quart que va escriure sobre el pas de la frontera i que va musicar en Lluis Llach, Corrandes d’exili. Ens emocionem ... La part més bonica del poema, per mi, diu:

 

Perquè ens perdoni la guerra,

que l’ensagna, que l’esguerra,

abans de passar la ratlla,

m’ajec i beso la terra

i l’acarono amb l’espatlla.

 

A Catalunya deixí

el dia de ma partida

mitja vida condormida:

l’altre meitat vingué amb mi

per no deixar-me sens vida.

 

Ara baixarem capa a Les Illes, un poblet a la banda francesa que va rebre milers de refugiats aquells dies, seguim una pista ben clara en direcció Nord fins que trobem una tanca, just al costat esquerra hi ha un sender que tenim de seguir (1:10 h. parades incloses).

ARA PEL SENDER DE L'ESQUERRA

El sender va seguint un torrent que tenim sempre a l’esquerra fins a entrar al poble de Les Illes (1:20 h.), just a l’entrada del poble hi ha el Restaurant dels Trabucaires, on al President Companys li van fer una truita per menjar, que no va poder pagar perquè no duia ni un cèntim. Davant del restaurant esmorzem.



Passem tot el poble i al final a ma dreta trobem la route de Manrell, amb un monument en homenatge als republicans, la pista a trossos asfaltada ens anirà pujant fins al coll de Manrella, sempre ben indicada en direcció La Vajol, just al coll hi ha el Monument al President Companys (1 h. des de Les Illes, 2:20 h en total).

COLL DE MANRELLA


JA EN PORTEM 13 DE 20

Ens fem fotos tot parlant d’aquells dies i dels dies actuals, també tenim el President a l’exili, no se pas si millorarem mai.

SI VOLEU PODEU SEGUIR LA CARRETERA, NOSALTRES HEM SEGUIT EL SENDER

Ara seguim la carretera GI-505, a un centenar de metres hi ha un sender a ma esquerra que ens evitarà caminar els 3 km. que hi ha fins a La Vajol per l’asfalt, que ho podeu fer si voleu. Nosaltres hem agafat el sender, a pocs metres hi ha un indicador i un prohibit el pas, per aquí cal seguir, entenent que aquest prohibit es per vehicles. Passarem per Cal Quera, una finca molt ben arreglada (30 minuts des de el Coll, 2:50 h. en total).

CAL QUERA


Una mica més avall de la casa trobareu la cadena d’entrada a la fina, la passeu i pocs metres més avall aneu amb compte perquè cal agafar un sender a la dreta que surt en pujada (3:00 h.), hi ha un indicador ben clar (La Vajol), preneu el sender i l’aneu seguint, sense pèrdua possible fins a tornar a passar la GI-505 (3:10 h.).

POC DESPRÉS DE LA CADENA ...

... SENDER A MA DRETA

SENDER MOLT BONIC

Ja sou a la Vajol, seguiu el carrer Lluis Companys i ja veureu a la vostra esquerra el Restaurant Ca la Conxita i ja fins l’aparcament, total 3:20 h. de bonica caminada amb molta història.

HISTÒRIA

Aquell febrer de 1939 la guerra estava perduda, el 26 de Gener cau Barcelona, el 4 de Febrer Girona, milers de republicans fugien cap a la frontera pels diferents passos que hi havia, el govern Català, Basc i Espanyol es van refugiar a Agullana tot esperant passar la frontera, el dia 5 de Febrer el Govern Espanyol decideix passar la frontera abans que el català i el Basc, per tal de no fer-ho junts, les relacions entre republicans espanyols, bascos i catalans estaven trencades del tot, això no canvia, i poc després van passar la frontera el Govern Català i Basc junts, allà va començar un exili que per el President Companys va acabar amb la detenció pels Nazis i l’entrega a Espanya el 1940, afusellant-lo el 15 d’Octubre de 1940 a Montjuic, fins aquest 2020 no s’ha anul·lat el judici que es va fer el 1940.

En fi, recordeu que no s’ha de notar per on heu passat i si camineu sovint, ja sabeu, federeu-vos.

TRACKA L’STRAVA





diumenge, 2 de febrer del 2020

VOLTA AL PUIG DEL VAQUER A LLANÇÀ (2 DE 20)



Cantoni, 2 de Febrer de 2020

CAMINS DE PEDRA SECA ...
Avui us proposo un petit tresor, amb en Ramon ens ho hem passat pipa, farem la volta al Puig del Vaquer, prop de Llançà, mar i muntanya en poc més de quatre hores. Anirem fins a Llançà, deixeu el cotxe on vulgueu del poble, la ruta comença prop dels Bombers, està a l’Avinguda dels Països Catalans, al final hi ha una rotonda que creua amb el carrer Sant Pere de Roda i Avinguda Antoni Margarits, d’aquesta rotonda surt la ruta que avui us proposo.


PUNT DE SORTIDA
Agafem el sender indicat com Itinerari 5, carrerada de Sant Pere de Rodes, seguirem sempre el GR-11 fins al coll del Perer. El camí fantàstic de caminar va pujant poc a poc, cada vegada millors vistes cap a Llançà fins que de cop i volta surt el Canigó (Ja explicat al blog), avui ben nevat, una joia. Anem caminant entre parets de pedra seca magistralment construïdes, una relíquia del passat que sens dubte cal conservar.



EL CANIGÓ
Arribem al Coll del Perer, l’indicador de baix diu 1:10 h, nosaltres hem tardat 45 minuts i mira que em anat fent, jo hi posaria 45 – 60 minuts, anar fent. Ens fa un dia tapadot i fa bo de caminar, però quan parem ens cal abrigar-nos.



COLL DEL PERER
Just al coll fem una escapada fins al Puig Vaquer (426 m.), cal agafar un sender que marxa en direcció Est, arribant al coll a la nostra esquerra, en sentit ascendent, va pujant entre garrigues i matolls, fresat, però una mica ocult, fins al cim 15 minuts. Vista excepcional cap tots els costats, el Monestir de Sant Pere de Rodes, magnífic es camufla amb el color de la roca, creiem que val la pena pujar-hi. Aquí esmorzem i gaudim de la pau, fins ara no hem trobat ningú.



VISTES A 360º
Tornem al coll pel mateix camí fins al Coll del Perer (Portem 1:20 des de la rotonda). Aquí deixem el GR, i seguim el sender que va avall, de dret indicat com a La Vall de Santa Creu. El camí va baixant molt fresat i clar, altre cop entre parets de pedra seca i amb cabanes de pastors, en visitem una, especialment interessant amb una entrada molt baixeta, però molt bonica, creiem que en diuen els corrals d’en Marcelet (15 minuts des de el Coll).

SANT PERE DE RODES AL FONS, BEN CAMUFLAT !!







Seguim baixant fins arribar al bonic poblet de La Vall de Santa Creu, 2:00 h des de la rotonda, ara podeu fer dues coses seguir la carretera que va cap a Port de la Selva o baixar a la llera de la Riera de la Vall i seguir un sender que hi ha, nosaltres hem seguit la carretera, després de les pluges de fa poc hem pensat que potser estaria en mal estat el sender que va ran de la riera, en qualsevol cas el temps es similar fins que trobem la carretera GI-612 de Port a Llançà.

SENDER AL COSTAT DEL CÀMPING
CAMÍ DE RONDA, DE DRET A LLANÇÀ

Si baixeu pel sender al trobar la carretera teniu d’anar a la vostra esquerra fins l’entrada del Camping Port de la Vall, si baixeu per la carretera hi aneu de dret.  Portem 2:30 h. Just al costat de l’entrada hi ha un sender a ma esquerra que pel costat mateix de la tanca del càmping ens porta al mar, a la platja del Port de la Vall, aquí ja hi tenim el camí de ronda, molt ben cuidat i arreglat, per tan a l’esquerra tot seguit fins a Llançà.





Passem per multitud de cales, sense deixar mai el camí de ronda, Cala Colomera, Els Brancs, Platja sota s’Arenella i ens plantem al Far de s’Arenella. Fins aquí prop de 3 hores, mengem una taronja, ens fem fotos ja que s’ho mereix i seguim, ara ja tenim gana.



FAR DE S'ARENELLA
Passem Platja de Belleu, Platja del Vaquer, Cap de Bol, Platja d’en Robert, Cau de Llop, les Tonyines fins que al final, a la Platja de la Gola anem a parar al Port de Llançà, el camí de Ronda es llarg, va fent entrades a les cales, però és molt i molt bonic de fer. Portem 4 hores des de la rotonda, el camí de Ronda l’hem fet amb 1:35 h., però no hem badat pas gens.

ARA FINS EL COTXE I JA HO TENIM
D’aquí al cotxe, dinar i cap a casa, en total hem trigat 4:15 h. parades incloses, jo diria que es una volta de 4:15 - 4:45 h., sempre per sota de les 5 hores, fàcil, preciosa i de bon fer, a mi m’ha agradat molt. Te 16,29 km. i 570 m. de desnivell positiu.

Com sempre us dic, camineu amb calma, gaudint del que veieu i si camineu molt sovint federeu-vos, feu-la que us agradarà segur.



dissabte, 19 de gener del 2019

PUIG NEULÓS (1.257 m.)

Gurb, 19 de Gener de 2019

Prop del cim !!
Seguim a bon ritme, avui hem decidit anar cap al punt més alt de la Serra de l'Albera, el bonic Puig Neulós, el meteo no era gaire bo, però hem pensat que valia la pena provar-ho, com abans sense meteo, a pèl. I mira, no ens hem pas equivocat, ens ha fet un bon matí.

Per anar-hi cal anar fins a Cantallops, per la N2 i després per la GI-601, des de el mateix poble surt un camí en prou bon estat que ens porta fins a Requesens en 7,5 km., pel camí trobareu una porta metàl·lica, la podeu obrir i seguir enllà, però torneu-la a tancar, el bestiar no s'ha pas d'escapar.
A mesura que us aneu apropant veureu el magnífic Castell de Requesens, nosaltres ens dirigim directa a Requesens, deixem el cotxe just abans de la tanca de la casa. Aquí comença la nostra volta d'avui.

El Castell i al fons el Puig Neulós.
Iniciem la ruta passant la tanca metàl·lica de la casa, just passada girem a la dreta i passem una altre tanca uns 50 m. després, el camí segueix, deixant la casa a l'esquerra i a baix, en uns 500 m, hi ha un trencant, un camí va de pla, es el GR-11, nosaltres seguim a la dreta en sentit ascendent, una variant del GR, ja hi ha un indicador. El camí és ample, però puja molt decidit per un bonic bosc de Castanyers, en 30 - 35 minuts ens plantem a la font de la Verneda, que avui no raja, un gran Plàtan tocat pel llamp presideix el lloc.

La font de la Verneda


Seguim camí enllà, sempre en forta pujada seguint unes marques grogues poc definides, i arribem al Coll Forcat en poc menys de una hora. Hem guanyat uns 350 m de desnivell, ara tenim a davant el Puig Pinyer. Hi ha una tanca de fusta just al coll, el sender surt just passada la tanca a ma dreta, anirem pujant deixant el Puig Pinyer a la nostra dreta per tan anem ja pel vessant francès, la frontera passa just per la carena on hi ha un filat que marca la línea fronterera.

Des de el coll Forcat el Pic Pinyer
 


En 10 minutets des de el Coll Forcat ens plantem al coll Forcadell on hi ha un tros de mur baix que marca la frontera, el seguim a l'esquerra i passem pel Puig Forcadell, més enllà el Puig de les Colladetes (980 m.), que el deixem a la nostra dreta i el Roc dels Tres Termes (1.127 m.), on m'enfilo per xafarderia i perquè hi ha bona vista del Puig Neulós, però en realitat es millor passar-lo per l'esquerra.

Coll Forcadell, seguiu el mur cap a l'esquerra 

El Canigó ens acompanya

Ja veiem el Puig Neulós al fons
Just als peus del Roc hi ha una pista asfaltada que puja per la banda francesa i que va fins el mateix cim, ja que hi han unes antenes de comunicació. Nosaltres anem pujant seguint el filat de la frontera fins el cim, on ens plantem en poc menys de dues hores. Mengem i gaudim de les magnífiques vistes que hi ha des de el cim, llàstima de les construccions que l'espatllen.

El Neulós des de el Roc dels tres Termes

El cim

La banda francesa

Aqui es veu la ruta que hem fet

Ben contents !!!
Ara la baixada, pot ser pel camí de pujada, 1:30 / 2:00 hores, però nosaltres us proposem una circular, anirem cap el Coll Pregon passant pel Refugi de la Tanyareda, a 20 minuts del cim, sempre en direcció SE, el camí es clar i fàcil, just al coll hi ha un rètol de color blanc amb lletres vermelles que diu Requesens 2 hores. Mitja horeta des de el cim.

Refugi de Tanvareda

Coll Pregón

En Ramon arribant al coll
El camí baixa ben decidit, després flanqueja la muntanya en direcció SE bastant per sota la carena, aquí cal que vigileu, no podeu perdre les marques grogues, el camí va baixant pel bosc en un sender poc evident però amb marques grogues sovint, en 1;30 des de el cim trobem al costat del torrent un dipòsit d'aigua amb una mànega de conducció d'aigua que va seguint el camí. Nosaltres, com ella, camí enllà.

El dipòsit d'aigua
En 30 minuts més passem el torrent de Coll Pregon i trobem el Pou de Glaç, molt gran, de fet no n'havia vist mai cap de tan gran, ens el ben mirem i continuem cap a Requesens, passem pel forn de la teuleria i trobem la pista que va cap a Requesens, en uns 700 m. ja som a la casa de Requesens, total hem estat per la muntanya prop de 5 hores, ha estat un goig.

Pou de Glaç


Forn de la Teuleria, ara pel camí a la dreta 700 m i s'ha tancat la circular