 |
| El Canigó desde el Cabrerès |
A l'Octubre de 2006 va morir una mica inesperadament el meu tiet Jordi Mata, un gran aficionat a la muntanya amb qui havía tingut la sort de fer alguna caminada i amb qui vaig pujar, junt amb el meu pare, per primera vegada el Turó de l'Home, ja us he explicat que va ser a l'any 1965, jo tenia 8 anys, vaig quedar enamorat de les muntanyes i no he parat de pujar-ne.
Vaig pensar en fer-li un petit homenatge allà on ell era feliç i vaig fer una caminada pel Cabrerès, la terra on ell va apendre a estimar la muntanya i un altre pel Pirineu, que ell estimava molt, vaig triar la Pica del Canigó, ho vaig comentar al Ramon i ja ens tens camí del Canigó amb la Marco Polo, amb l'intenció de pujar-hi desde Marialles.
Aquests pics tan concorreguts m'agrada anar-hi fora de temporada, d'aquesta manera aconsegueixo més tranquil·litat i com que era Novembre vaig pensar que no hi trobariem gaire gent.
 |
| Es fa de dia a Marialles |
S'ha d'anar cap a Puigcerdà i cap a Mont Louis per la N116, a Joncet agafar a mà dreta la D27 fins a Sahorre i allà la D6, aproximadament a 2 km de Sahorre hi ha un trencant a ma esquerra que porta a Marialles en 9,6 km. A prop del refugi de Marialles surt la ruta cap el Canigó.
Nosaltres dormim amb tota comoditat a la Marco Polo al mateix coll, en aquesta època la pista està oberta al trànsit, a l'estiu crec que la tenen tancada més avall.
Els indicadors, ben clars ens donen 4:30 hores fins el cim, ens sembla molt, pel desnivell i les dificultats però de fet ens es ben igual, el que volem és caminar. El Ramon que em coneix prou bé camina en sil·lenci, respectan el meu espai d'homenatge al tiet i jo ho agreixo. El camí segueix primer el GR-10, després l'abandonarem i seguirem cap a la Pica. Anem seguint un bonic i tranquil caminet pel mig del bosc, agafem aigua de un torrent mig glaçat, doncs a la nit ha fet molt fred, estem a 5 de Novembre.
 |
| El Ramon agafa aigua |
Anem seguint el Riu de Cadí, deixant-lo a la nostra esquerra, després el travassem i ja el tindrem sempre a la dreta fins el refugi Aragó, refugi petit i lliure, no gaire net. Després arrivem als plans de Cadí, ja veiem el Canigó al fons amb la seva famosa Bretxa Daurier. Fins aqui hem trigat 1:30 h. en prou feines, hem anat molt lleugers, sense encantar-nos gens.
 |
| Ja veiem el camí de pujada |
 |
| La ruta de pujada |
La ruta cap el cim és molt senzilla, a la foto anterior veieu el camí en el tram final, hi ha una grimpada franca i divertida, evidentment cal ser prudents i grimpar amb precaució.
Fins el cim 3 hores escases, bon ritme i completament sols, no hem trobat a ningú, el temps molt bo i la ruta magnífica.
 |
| Cim del Canigó |
 |
| Al cim amb el Ramon, gran amic !! |
Al cim gaudim de les vistes i repostem energia, es veu molt bé els Plans de Cadí, per on hem pujat, i tota la ruta clàsica que es fa desde Setcases,passant pel Costabona, les esquerdes de'n Rojà, etc. Un dia us l'explicaré.
Anem tornant a bon ritme, ara ja xerrant i rient, sols fins prop del refugi Aragó on trobem les primeres persones que van pujant cap el cim. En total hem trigat 5:30 hores, parades incloses, hem anat lleugers.
M'alegra haver pogut retra homenatge al tiet Jordi en un pic emblemàtic pels Països Catalans i amb tanta tranquil·litat. Un plaer !!!
 |
| Aqui veiem els plans de Cadí i la vall de la dreta per on hem pujat. |
M'alegra haver pogut retra homenatge al tiet Jordi en un pic emblemàtic pels Països Catalans i amb tanta tranquil·litat. Un plaer !!!
 | ||
| Als Estanys de la Pera, amb el Jordi, l'ultima caminada amb ell, primavera 2005 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada