Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 3-CIMS AUTONÒMICS. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 3-CIMS AUTONÒMICS. Mostrar tots els missatges

dimecres, 5 de setembre del 2012

PICO REVOLCADORES (2.015 m.)

5 de Setembre de 2012

Pujarem el REVOLCADORES (2.015 m.), el cim més alt de la Comunitat de Murcia (CIMS AUTONÒMICS), la Quima i la seva familia son originaris de Murcia i va ser un cim que vaig pujar sol, un dia que estava per aquella zona per feina, m'hi vaig escapar a última hora i quasi bé m'agafa la nit, però em va fer molta il·lusió pujar-hi i poder-ho dedicar a la memòria del meu sogre, mort poc temps abans.

El Revolcadores desde on vaig deixar el cotxe
Per pujar-hi cal anar fins a CAÑADA DE LA CRUZ i desde el poble surt una carretereta que va a PUERTO HONDO, cal deixar el cotxe a uns 7,3 km del poble, en un coll que hi ha als peus del Revolcadores, que s'intueix clarament a la nostra dreta. La zona es plena de pi blanc i jo diria que s'hi han de fer uns bons robellons a la tardor.
Poc abans del coll vaig trobar un pastor i comque anava una mica a la descoberta vaig parar i li vaig preguntar si hi havía molta estona fins el cim, em va mirar amb cara de preocupat i em va dir que m'agafaría la nit segur, segons ell hi havía una pila d'hores fins el cim !!.
La meva experiència a la muntanya em deia que no podia ser, el desnivell (443 m.), la situació, etc., em feia pensar que no podia pas haver-hi més de 1h - 1,30h, per tan no vaig fer cas del pastor i vaig pujar-hi disparat, la veritat és que vaig pujar molt ràpid perquè normalment aquesta gent no s'equivoquen pas, però no sé si no ens vàrem entendre o em volia pendre el pel, el cas és que en una mica més de una hora ja era al cim.
El camí puja en direcció sud-est, passant pel bosc de pins, per un sender força fresat, però una mica perdedor, haureu de fer servir el vostre instint i acabar seguint una mena de llom amb moltes roques que ens va pujant fins el cim, un cim plà però amb molt bones vistes en totes direccions, la veritat és que vaig fer una suada de por i al cim vaig dedicar la pujada a l'Avi Antonio amb molt de gust !! 

El cim
Vistes desde el cim
Va per l'Avi Antonio !!!
La baixada pel mateix camí, tot i la parada al cim en poc més de dues hores ja tornava a ser al cotxe, però ja quasi bé no m'hi veia, una mica mès i torno de fosc !!

dimarts, 4 de setembre del 2012

SAN LORENZO (2.271 m.)

4 de Setembre de 2012

Aquí us explicaré com pujar el cim més alt de la Rioja (CIMS AUTONÒMICS), es el SAN LORENZO (2.271 m.),punt culminant de la Sierra de la Demanda, un pic senzill, rodó, sense cap complicació, situat a prop de la estació d'esqui de Valdezcaray (1.660 m.), però amb unes vistes espectaculars sobre les planures que l'envolten.
Podeu pujar-hi desde l'estació d'esqui, cap a l'estació superior i seguint el llom de la muntanya fins el cim, jo vaig pujar amb el cotxe per una pista que surt de l'estació de Valdezcaray i que va cap el coll de Tres Cruces (1.940 m.), on es pot deixar el cotxe. Jo el vaig deixar una bona estona abans per allargar la caminada, prop de una tanca forestal que hi ha en un primer collet, d'all'a vaig pujar de dret a l'estació superior del telecadira i d'allà pels lloms de la muntanya, sense perdua fins el cim en menys de una hora, val a dir que vaig trescar de valent, però en una horeta, anar fent podeu pujar-hi sense dificultat.

El San Lorenzo desde on vaig deixar el cotxe
Desde el cim, es veu el coll on vaig començar a caminar
Desde el cim, es veu el coll de Tres Cruces
Cim del San Lorenzo
Soc al cim !!


CIMS AUTONÒMICS DEL "CAFÉ PARA TODOS"

2 de Setembre de 2012


Al cim del Mulhacén
Quan vaig acabar de fer els 41 cims comarcals de Catalunya vaig pensar que tenia de fer algun altre repte per no parar de caminar, vaig proposarme pujar el cim més alt de cada autònomia del "café para todos", animalada inventada després de la mort del dictador per fer content a tothom, vaig estar-hi en contra llavors, que era molt jove i segueixo pensant que va ser un disbarat, hi havía unes comunitats històriques on era indispensable una autonomia, però el demés va ser un invent que al final, com deia el president Terradellas, ha sigut insostenible. En fi, el cas es que vaig començar amb dues autonomíes fetes, Catalunya i Aragó. Per tal de fer-ho fàcil us faig una llista dels cims culminants de cada autonomía i us hi poso un enllaç que us portarà a l'article on explico la seva pujada, quan els tingui fets tots ja ho celebrarem.


01- ANDALUCIA                           MULHACÉN (3.483 m.)                        MULHACÉN
02- ARAGÓ                                 ANETO (3.404 m.)                              ANETO
03- ASTURIAS                             TORRECERREDO (2.650 m.)                 -------------------
04- BALEARS                               PUIG MAJOR (1.440 m.)                      -------------------
05- CANARIAS                             TEIDE (3.718 m.)                                --------------------
06- CANTABRIA                           PEÑA VIEJA (2.619 m.)                        --------------------
07- CASTILLA LA MANCHA           PICO DEL LOBO (2.273 m.)                   PICO DEL LOBO
08- CASTILLA LEÓN                    TORRECERREDO (2.650 m.)                  --------------------
09- CATALUNYA                          PICA D'ESTATS (3.143 m.)                    PICA D'ESTATS
10- EUSKADI                               AITXURI (1.551 m.)                              AITXURI
11- EXTREMADURA                      EL TORREÓN (2.400 m.)                       ---------------------
12- GALICIA                               PEÑA TREVINCA (2.124 m.)                   ---------------------
13- LA RIOJA                              SAN LORENZO (2.271 m.)                      SAN LORENZO
14- MADRID                                PEÑALARA (2.424 m.)                           PEÑALARA
15- MURCIA                                REVOLCADORES (2.015 m.)                   REVOLCADORES
16- NAVARRA                             MESA DE LOS 3 REYES (2.444 m.)           MESA 3 REYES
17- PAÍS VALENCIÀ                     CALDERÓN (1.839 m.)                           CALDERÓN



En aquestes dates n'he pujat 10, en queden 7 per complir l'objectiu que està essent molt divertit, però les distàncies i la falta de temps fa que el projecta s'allargui en el temps, això encara el fa més bonic i més atraient, poc a poc els aniré fent tots, ja us informaré.


SITUACIÓ ACTUAL




dissabte, 25 d’agost del 2012

PICA D'ESTATS (3.143 m.)

25 d'Agost de 2012

La Pica desde el Pic de Salòria
La Pica d'Estats de 3.143 m. és el cim més alt de Catalunya (CIMS AUTONÒMICS) i per això te un especial interés per tots els catalans, però la seva bellessa i la seva bonica pujada us robarà el cor.
Per mi va ser un cim complicat de pujar, vaig fer diversos intents fins que al final la vaig poder pujar, la primera vegada hi vaig anar sol, era l'any 1980 i per aquell temps m'agradava molt d'anar sol a fer muntanya, al refugi vaig trobar a uns xicots de Barcelona, sense gaire experiència i poca forma física amb els que vàrem decidir pujar junts, al final van fer figa i em vaig quedar sense Pica, hi vàrem tornar poc temps després amb els mateixos companys i ens va nevar, total sense Pica altre cop.

1980, primer intent
1980, primer intent
1980, segón intent.
Llavors vaig decidir que la faría a l'hivern, i ho vaig tornar a intentar el 1981 amb uns companys de feina, però ens va nevar tota la nit i la neu tova només ens va permetre fer un passeig fins la Pica Roja, sobre mateix del refugi, un altre cop sense Pica i ja era la tercera.

En Rafel, el Joan, jo mateix i en Ruiz. 
Fent un passeig .....
.... bonic, bonic !!
1982, tornem-hi, a l'hivern, jo marrà. Per aquell temps això del Meteo era una mica arcaïc i les previsions metereològiques no es trobaven facilment, la veritat és que tampoc ens hi fixavem tan i marxavem a l'aventura, amb dos collons !!.
Total que aquella nit si que va nevar de veritat, tan que si ens descuidem deixem el 4L allà fins la primavera, però vàrem començar a desenterrar el cotxe amb el piolet i a donar-nos ànims i així, poc a poc el vàrem baixar fins a Àreu. Un altre fallada i n'eren quatre.

El Joan Tordera, jo i el Jordi Torras. 
Vinga neu ....
..... i neu ....
... amb paciència i a cops de piolet ....
.... vàrem arrivar a Àreu !!
Aqui vaig dir prou i vaig decidir assegurar el tret, el pujaria l'estiu. El 1984 i al cinquè intent vaig pujar la Pica d'estats amb el meu amic Joan Tordera, per això sempre us he dit que la muntanya és un esport de paciència, paciència per esperar l'oportunitat bona per fer cim, sense arriscar-hi la pell i paciència per fer cim, a vegades es tarden moltes hores, hores que s'han de pendre amb paciència, gaudint del que esteu fent.

Per pujar la Pica d'Estats cal anar fins a Llavorsí per la C-13, alla agafar el trencant que hi ha a ma dreta que va cap a la Ribera de Cardós i la Vall Ferrera, a uns 4 km trovareu una rotonda, a l'esquerra cap a la Vall de Cardós, a la dreta cap a la Vall ferrera, vosaltres a la dreta fins a Àreu, 13,5 km desde la rotonda, just passat el poble, seguint el riu aigues amunt surt una pista fins al plà de Bouet, a uns 11 km de Àreu, allà deixeu el cotxe.

Passeu el riu (Noguera de la Vall Ferrera) per un pont de fusta i de dret al Nord en 15 minuts sereu al Refugi de la Vall Ferrera (1.940 m.), es un petit i acollidor refugi (60 plaçes), construit el 1.935, propietat de la FEEC i que es va construir amb una subscripció popular entre els excursionistes de Catalunya. Actualment està guardat pel Juan Manuel Arroyo. La Pica es un cim molt concorregut, per això si voleu fer nit al refugi truqueu per fer reserva, us hi posso l'enllaç a la web del refugi, allà hi trobareu tota l'informació necessaria. 


S'ha parlat de fer un nou refugi, més gran i més amunt, ja que desde l'actual hi ha 1.203 m. de desnivell fins el cim, però que voleu que us digui, potser nou i més gran si que el faria, però més amunt, no se pas.
El cas es que sortim del refugi, sempre en direcció Nord, el cami puja de dret amunt, tot fent esses fins a un indicador (30 minuts), que ens envia cap el barranc de Sotllo, en direcció Oest, després del collet de Sotllo i prop de un salt d'aigua passem a la banda dreta del torrent i ja el deixarem sempre a la nostre esquerra, pujem pel barranc de Sotllo fins arrivar a l'estany de Sotllo (2.352 m.), en 2:30 - 3:00 h. El deixem a la nostra dreta i seguim fins l'Estany d'Estats (2.471 m.), en 15 - 20 minuts., total desde el refugi portarem 3:00 - 3:30 h. Desde l'estany veiem la ruta fins el coll i la Pica imponent a sobre nostre.

Estany d'Estats i la Pica. (1.987)
Ruta fins el coll de Sotllo (1.987)
Als peus de la Pica (1.984)
Pujant cap el coll de Sotllo. (1.984)
Deixem l'Estany d'Estats a la nostra dreta i amunt cap el coll, la ruta és clara i evident, sense dificultats, però amb una forta pendent, en poc menys de una horeta serem al coll, portarem 3:45 - 4:30 h. desde el refugi.
Ara tenim dues opcions, la més fàcil, anar per la banda francesa, passant per la vertent nord de la Pica, flanquejant les congestes de neu que hi sol haver i anar en direcció est fins el coll de Riufret, als peus del Montcalm al Nord i la Pica al Sud, només ens caldrà enfilar-nos fins la Pica. (4 - 5 hores en total).
Jo us proposo agafar la cresta que surt del coll, en una fàcil grimpada que ens portarà fins el Pic Verdaguer (3.131 m.), cal baixar una mena de collet, en pocs metres i ja pujar a la Pica d'Estats (3.143 m.), aquesta ruta és més curteta, pero la cresta és aèrea i una mica engrunada, sobretot en un corredor que hi ha abans d'arrivar al Verdaguer.

Agafant la cresta fins el cim (1.987) 
L'Enric i el meu germà Miquel a plena cresta.
Corredor una mica engrunat, just abans del Verdaguer.
Un cop al cim a gaudir de les vistes i del plaer d'haver fet cim, ja portem dos 3000's de una tacada i ara la meva proposta es baixar fins el coll de Riufret i en poc més de 30 minuts pujarem el Montcalm (3.077 m.), cim francés amb la decoració al cim de un ós. Haurem fet tres cims de més de 3000 metres, juntets i gens dificils tret de la durada de la caminada.

Desde el cim, els estanys d'Estats i Sotllo
Al Pic Verdaguer. (1984)
Per fi, la Pica., amb el Joan!!. (1.984)
Hi vaig tornar amb el Jordi. (1.985)
Amb l'Enric i el Miquel, el 11 de setembre de 1.987, la DIADA !!
Al cim del Montcalm. (1.987)
La tornada la farem per la banda francesa, seguint la base de la Pica per la seva cara Nord,  en direcció Oest, fins a sortir al coll de Sotllo, d'aqui seguirem el camí que hem fet de pujada i en 8:00 - 10:00 hores haurem completat la magnífica sortida.
Tingueu en compte que es una sortida per gent amb bones cames, si no esteu molt forts camineu amb calma, mengeu i bebeu sovint i aprofiteu per fer parades per tirar fotos, va molt bé per reposar !!

Baixant per la banda francesa, amb força neu. (1.984)
1.984, prop del refugi, el temporal quasi ens atrapa !!


dimarts, 14 d’agost del 2012

ANETO (3.404 m.)

14 d'Agost de 2012


Avui parlarem del més alt del Pirineu, l'Aneto de 3.404 m. amb la seva glacera que Déu n'hi do com ha disminuit desde que la vaig veure per primera vegada l'any 1977, però és el Jefe, el més alt, s'ha de pujar !!

Al fons l'Aneto, abans el coll de Corones.
Anirem fins a Benasque i d'allà pujarem amb el cotxe fins a Baños de Benasque i amunt fins el final de la pista on hi ha un espai no molt gran, però que hi poden aparcar uns quants cotxes, es el Plan de Besurta (1.900 m.), segons a quina època si hi ha molta afluència de vehicles tallen la pista i s'ha de fer l'ultim tram a peu.
L'Aneto és un cim molt alt, no te grans dificultats tret de l'alçada, la glaçera, on cal portar crampons i piolet, i el pas de Mahoma, cresteta curta, però aèria on cal parar atenció. Els seus 3.404 m. fan que si el temps s'enfada us farà passar una mala estona, per tan sigueu prudents i sobretot a la glaçera no sortiu de la traça si no sou molt experimentats en aquestes guerres.
Anem per feina, desde el cotxe aneu fins el refugi de la Renclusa situat a 2.140 m., 30 minuts desde Besurta,on podeu fer nit, l'Aneto per la seva entitat està molt massificat, per tan val la pena que truqueu per encarregar lloc (Tel. 974.344646), es un bonic i acollidor refugi, de 92 plaçes de capacitat, per tan no massa gran pel lloc on està.


Desde la renclusa he marcat el camí aproximat de pujar al Portillón Superior
Si dormiu al refugi procureu sortir ben d'hora, així trobareu la neu en millor estat, la pujada al Portillón superior es fa per un sender una mica perdedor, però molt fressat, aquest tram que veieu amb neu és pel Maig, normalment a Juliol - Agost - Setembre és un autèntic roquissar, en 1:30 - 2:00 h desde la Renclusa us plantareu al Portillón, només cal baixar-lo per la banda de la glaçera i comença tota la travessa en diagonal del Glaciar de la Maladeta, famós pels accidents a les seves rimaies, per tan pareu atenció.

Sortida del Sol, 1977 pujant l'Aneto.
Desde el Portillón, es veu l'Aneto i la ruta pel seu Glaciar
El nostre destí, ara, és el coll de Corones, el veiem amunt, al fons de tot, als peus de la piràmide que fa el cim de l'Aneto, trigarem 1:00 - 1:30 h. fins el coll de Corones, la neu en el últim tram està moltes vegades ben glaçada, aqui agrairem portar els crampons amb nosaltres, ja que la pendent fins el Pas de Mahoma es considerable.

L'Angel Serra a plena glaçera.
Aqui veiem el Portillón Superior, amb la gent baixant a la glaçera.
De més a prop, la gent esperant per baixar a la glaçera i d'altres que ja han baixat.
Desde l'altre banda del pas de Mahoma ja es veu la creu que hi ha al cim, ara nomès ens cal pasar-lo i fem el cim més desitjat del pirineu, l'Aneto.

Ubicació del Pas de Mahoma 
Passant el famós Pas
Fins el cim haurem trigat de 3:30 a 4:30 h, ara només cal disfrutar de la vista i tornar pel mateix camí, jo l'any 1977 que el vaig pujar amb el Jordi Torras, vaig fer després la Maladeta i tornar cap a la Renclusa. Es un cim molt concorregut, per això si sou experimentats val la pena fer-lo una mica fora de temporada, hi trobareu menys gent i no es farà tan carregós, al Pas de Mahoma es formen cues considerables, segons m'han explicat !!
L'Aneto és, a més del cim més alt dels Pirineus, el cim més alt d'Aragó (CIMS AUTONÒMICS).


Al cim, 1977











dilluns, 24 d’octubre del 2011

PICO DEL LOBO (2.272 m)


Octubre de 2011


Després de fer la bonica circular per Guadarrama i fet el cim autonòmic de Madrid, el Peñalara, aprofitem per anar fins a La Pinilla, encara a la província de Segovia per tal de pujar el cim més alt de Castilla la Mancha (CIMS AUTONÒMICS), el Pico del Lobo (2.272 m), pic situat a cavall de Segovia i Guadalajara, sobre mateix de les pistes d'esqui de la Pinilla, de fet n’era part, ja que al cim mateix hi ha unes horribles runes de unes instal·lacions de un telecadira. Es difícil d’entendre com no s’esborra aquesta cicatriu a la muntanya !!
En fi, nosaltres dormim a la mateixa estació d’esquí, prop del cami que agafarem de matinada, aquesta nit no és tan freda com la de Navacerrada, però dormim igual de bé a la Marco Polo, tot i que el Ramon ronca com mai !!
Matinem força per tal de fer cim tan haviat com poguem, ens queden molts quilòmetres fins a casa i l’endemà treballem tots tres.
Ens hem estudiat el recorregut i creiem que podriem tornar a fer una circular, pujant per les pistes d’esquí, fins a l’estació superior del Gran Plató i d’allà dirigirnos a una bretxa força evident que hi ha cap a la dreta de l’estació, crec que en diuen el Portillo del Lobo, però no ho sé segur. Primer pujem pel mig de un bosc de pins, seguint unes rutes que van fent esses pel mig del bosc i que son pistes de bicicletes de muntanya, travessem un parell de cops una pista d’esqui i finalment sortim a l’estació superior del Gran Plató, d’allà seguim altre cop una pista que ens acosta una mica a la bretxa que tenim entre cella i cella, quan deixem la pista fem un bon troç per terra verge, sense cap camí ni cap indicació, però el nostre nas ens indica que tenim de sortir a la bretxa, poc a poc ens hi apropem i efectivament, un cop a la bretxa hi ha un bon camí dret al cim que queda a la nostra esquerra.

Pujant cap a la bretxa, l'estació d'esqui a baix
Les vistes de la banda Sud són més boniques i a més els humans no hi hem fet tantes animalades, evidentment si no mirem el cim mateix, ja us he dit el que hi ha !! 
Fins la bretxa hem trigat una hora i mitja, a bon ritme, fins el cim hi ha 15 minutets més, alla hem fet parada i fonda, ens hem arrasserat a la banda sud, doncs feia molt vent, i mentre menjàvem hem pogut gaudir de bones vistes, fins hi tot es veu el Peñalara.
Després hem seguit el camí típic, que puja ben bé per l'altre costat del pic, en clara direcció Est, fins a un coll desde on es baixa cap a l'estació en direcció Nord, per un camí molt fressat i evident.
Total, tres hores i mitja, parades incloses, un pic en una zona molt bonica, però molt malmesa pels humans que no tenim remei, que hi farem !!
Amb aquest, 10 cims autonòmics.

Els germans Serra en plana acció !!
Vistes cap el Sud
El cim, amb les runes espantoses !!
Cim del Pico del Lobo (2.272 m.)
Això és el Peñalara desde el Lobos (amb un tele de 300)