dimecres, 8 de juliol del 2020

PEDRAFORCA POLLEGÓ SUPERIOR (7 DE 20)

Cantoni, 8 de Juliol de 2020

EL PEDRAFORCA ALTRE COP

L'AIDA I EL NIL, ELS PROTAGONISTES D'AVUI
Ja us he explicat altres vegades que no m’agrada gaire repetir cims, en tenim tants per pujar que prefereixo fer-ne de nous, però hi ha cims emblemàtics i persones fantàstiques a les que sempre es un plaer acompanyar-les en les seves sortides, en aquest cas s’han ajuntat el Pollegó superior del Pedraforca, per la Verdet i l’Aida i en Nil que feia molt de temps que volien que els hi portés. Impossible dir que no i cap el Pedraforca ens tens. Ho vaig explicar al Ramon i per descomptat que s’hi va apuntar ràpidament, a més a més no l’havíem fet mai junts, un motiu més per anar-hi.

AMB LA QUIMA, 1984
Cal anar fins a Saldes i agafar el trencant que hi ha a ma dreta un cop passat el poble, indicat com a Refugi Lluís Estasen, ja us ho vaig explicar en la descripció del Pollegó Inferior. Deixeu el cotxe prop del mirador de Grasolet d’on surt el sender que ens portarà al refugi Lluis Estasen en 10-15 minuts.

EL REFUGI I EN RAMON EN LA DIRECCIÓ A SEGUIR
Un cop al refugi cal agafar el sender que ens conduirà al coll de Verdet, primer tram d’aquesta bonica excursió, el sender va planejant en direcció Oest, després comença a pujar i pujar girant a SO, sense pèrdua, està molt ben indicat amb senyals grogues i blanques. La ujada fins el coll de Verdet es fa feixuga però no es molt llarga, nosaltres hem trigat menys de 2 hores des de el refugi.


BEN CONTENTS
COLL DE VERDET I GÒSOL A BAIX
Aqui ja veiem a l’altre banda del coll Gòsol, tota la Serra del Cadí, etc. Aquí parem i mengem, ara cal seguir a la nostra esquerra en direcció al Cim, una mica més amunt del coll comença la grimpada i gaudim de les preses franques i la bona roca, jo vaig davant, al mig l’Aida i en Nil i tanca la comitiva el Ramon, sempre vigilant als vailets. Sempre seguirem les marques grogues.

GAUDINT EN EL PAS AMB CORDES
En Nil m’ha acompanyat en altres sortides, més llargues i més complicades, per tan ja te experiència i es defensa be, l’Aida es la primera vegada que fa una grimpada en serio, i a fe de Déu que no te pas cap problema, puja amb decisió i agilitat. I la cara de felicitat que posa es mereix haver-la acompanyat, jo somric per sota el nas i en Ramon em pica l’ullet.


PROP DEL CIM
La grimpada de la Canal Verdet no es pas complicada, però no val a badar, sempre prudents i sense córrer, així en poc mes de una horeta fem cim, hem passat els tres castellets que en dic jo, sense problemes a bon ritme i gaudint com nens petits.

Al cim ens abracem, ens fem fotos, mengem i bevem i en Ramon, respectuós com sempre, ens deixa gaudir d’aquest moment amb l’Aida i en Nil perquè sap que en teníem moltes ganes, sempre serà un senyor.





Ara cal baixar i ho farem per la tartera, que ha canviat molt amb els anys i te poca grava per gaudir de una baixada ràpida, hi ha marcat un sender per fer-ho més fàcil i també per evitar l’erosió de milers de persones amunt i avall. Avui, dimecres hem estat amb molt poca gent, els caps de setmana es posa a petar.

ARA CAP A L'ENFORCADURA


A L'ENFORCADURA

Anireu baixant fins que trobareu un gran bloc de pedra a la vostra dreta amb una inscripció que posa Pollegó inferior, ja us ho vaig explicar en l’entrada d’aquesta ruta. En aquest moment el camí es va decantant cap a la vostra esquerra i ja sortiu de la tartera, ara el camí va planejant en direcció Nord fins al refugi altre vegada, de baixada hem trigat prop de dues hores més. En total una sortida magnífica de 5-7 hores, depenent és clar, del ritme i l’habilitat de grimpar i de baixar tarteres, porteu molta aigua, es una muntanya molt eixuta.

A PLENA TARTERA
Com sempre us dic, camineu amb prudència, coneixent l’entorn i que no es noti que hi heu passat i si camineu sovint federeu-vos.