Cantoni, 28 de Novembre de 2019
 |
| Sortida al Balaitus 1998 |
A vegades la vida es injusta,
ahir vaig anar a visitar a un gran amic i esportista, l’Enric Codina, amb el
que hem fet mil i una aventures tot fent esport durant més de quaranta anys,
ell és més gran que jo, ja en te 85, però sempre hem tingut una gran sintonia i
una gran estima.
 |
| Amb la canalla un 10 |
Ell em va fer d’entrenador quan fèiem
atletisme i ja llavors mirava d’aplicar noves tècniques d’entrenament, llegint
i estudiant, curiós com es ell. Em va ensenyar la importància de la
dosificació, de gaudir de l’esport, ell em va introduir en els entrenaments per
sèries, tan de moda avui en dia i a més a més entrenàvem junts, corrent
incansablement un al costat de l’altre.
 |
| Serrabou 1975 |
L’Enric ha estat pioner en moltes
coses al nostre Club Atlètic Vic, va córrer la primera marató de Catalunya,
llavors una marató a l’any era més que suficient, i sempre explicava que no va
baixar de les 3 hores per qüestió de segons, sempre es va penedir de no portar
un rellotge per saber el temps que feia, ja que segons explicava anava tranquil
i hagués pogut acabar d’apretar per baixar de les tres hores, avui en dia
tothom va super-equipat, llavors les coses eren molt diferents.
Més tard, per allà l’any 1986 ens
vàrem comprar les primeres bicicletes de muntanya que van sortir, Mountain
Bike, en dèiem, i vàrem començar a pedalar i ja et prometo jo que vàrem pedalar
junts.
Quan jo em vaig passar a la bici
de carretera li vaig fer dentetes i al cap de poc, quan jo vaig canviar-me la
meva li vaig deixar la vella Razesa i es va enamorar de la bici de roda prima,
poc després es va comprar una de nova, i a fe e Déu que també vàrem fer km i km
junts.
Tinc moltes anècdotes amb ell,
però n’hi ha una que m’agradaria compartir en aquest blog, un dia vàrem quedar
amb uns companys nous per sortir amb les bicis, la colla que sempre anàvem
junts li dèiem l’Avi ja que era el més gran de tots, llavors ja tenia prop dels
70 anys, vàrem anar arribant tots al punt de trobada, prop de Can Caseta a Vic
per iniciar la ruta, l’últim d’arribar va ser l’Enric i els dos xicots nous el
van mirar com dient: i aquest senyor tan gran vindrà amb nosaltres ??. Total
que comencem la ruta i vam anar tots junts fins que va començar la pujada, l’Enric
parlant amb els nous. Comencem a pujar, els nous callats i l’Enric xerrant,
quan van començar les bufetades ens vàrem escapar tres o quatre i l’Enric amb
nosaltres. A dalt vam esperar-los a tots, els dos nous els darrers i fosos,
arriben, es miren l’Enric i diuen: quan siguem grans volem ser com vostè !!!.
Tots a riure, l’Enric per sota el nas ...
Un dia em va dir que li agradaria
anar a pujar alguna muntanya, caminava i corria però muntanyes no n’havia fet
mai, el vaig portar al Pedraforca i es va enamorar de l’excursionisme, va venir
a caminar moltes vegades amb mi i amb el Ramon, sempre content, sempre agraït,
fins i tot ens va acompanyar a sortides més serioses als Alps i va gaudir com
un nen petit.
 |
| Pedraforca 1987 |
 |
| Alps 1988 |
 |
| Ecrins 2000 |
 |
| Ecrins 2000 |
Com us deia al principi el vaig
anar a veure ahir, a la residència, ja no camina però em va semblar que li va
agradar que hi anés i que li fes dos grans petons, el meu cor, però, trencat de
pena.
