Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PALLARS JUSSÀ. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PALLARS JUSSÀ. Mostrar tots els missatges

dilluns, 9 de novembre del 2020

SERRA DE CARREU, LA GALLINOVA (1.687 M.) I LO TOSSALET (1.625 M.) (12 DE 20)

 

Cantoni, 9 de Novembre de 2020

TOTA LA SERRA EN PRESPECTIVA

Ja que els caps de setmana estem confinats i només podem fer esport al nostre municipi i municipis veïns hem decidit que farem festa un dia entre setmana per poder anar fent el nostre projecta 20/20, 20 sortides amb el Ramon el 2020.

Avui hem anat al Pallars Jussà, quan vaig fer els 42 cims comarcals vaig pujar el Peguera (2.942 m.) cim culminant d’aquesta comarca, també amb el Ramon, però avui volíem anar a una zona d’aquelles poc concorregudes i a fe de Déu que ho era, no hem trobat a ningú caminant en tot el dia. Hem anat a fer la Serra de Carreu, just a sobre de l’Abella de la Conca, una joia.

La d’avui no és pas una sortida fàcil i cal tenir present tres coses, bones cames, gens de vertigen i saber orientar-se molt be, aquí no hi ha marques, ni fites, ni senders marcats. Cal jugar amb la imaginació i l’instint per fer-la, clar que jo us hi penjaré un track on només hi ha una petita marrada tot baixant del Pas de la Ce, val a dir que amb el Ramon aquestes sortides son les que més ens agraden.

APROXIMACIÓ:

Per arribar-hi cal anar fins a l’Abella de la Conca, la carretera acaba en aquest poblet sota les roques, una meravella amb una església romànica preciosa, poc abans del poble hi ha un bon lloc on deixar el cotxe.

ABELLA DE LA CONCA








RUTA:

Passem tot el poble, caminant en direcció Est, a la sortida del poble i just al costat de una gran roca farcida de vies d’escalada surt un camí a ma esquerra en sentit ascendent, cap allà anem, el camí va pujant sense contemplacions, no el tenim de deixar mai, el nostre destí es la Collada del Trumfo, ja sota les parets de la Serra de Carreu.

LA SERRA DE CARREU

LA BOIRA A BAIX

Seguint la pista i en 1:25 h. passem pel costat de la Casa Toà, on hi viuen uns neo-rurals, les úniques persones que trobarem en tot el dia, poc després de la casa hi ha un revolt a la dreta, seguim la pista i en 10 minuts més trobem un trencant a l’esquerra que tenim de seguir, al final del dia tornarem a passar per aquest trencant.

CASA TOÀ

ARA A L'ESQUERRA

Ara la pista puja sense pietat, fins aquí hem pujat 320 m., d’aquí fins la Collada del Trumfo en pujarem 147 més en menys de 1 km, ja us podeu imaginar la pendent oi ??.

AL CENTRE LA COLLADA DEL TRUMFO

En aproximadament 2:00 h., parades incloses, que han sigut ben poques ens plantem a la Collada del Trumfo. Fins aquí cap problema, ara cal guanyar el grau fins dalt del cingle, agafem cap a la dreta i anem trobant alguna fita que ens va guiant, anem pujant en direcció NO, a vegades ens tenim d’ajudar amb les mans, però sempre fàcil, aneu amb compte quan trobeu una tartera, el camí gira en direcció NE i l’aneu seguint, de mal caminar, fins que sortiu a la carena on hi ha una espantosa tanca molt alta, sembla ser que es per evitar la fuga d’animals de la reserva de caça de Boumort.

COLLADA DEL TRUMFO, ARA CAP ELS PEUS DEL CINGLE

A BAIX LA COLLADA, EL RAMON VA PUJANT

Si ho feu be sortireu davant mateix de l’únic pas que ens permet passar a la part nord de la tanca, si no cal que resseguiu la tanca amunt i avall i ja trobareu el pas, una mica més amunt, en direcció al Pic de Gallinova (1.687 m.) hi ha un pas que algú a obert a la tanca (50 minuts des de la Collada).

TANCA HORRIBLE

Ara seguirem la carena o be seguirem pel bosc, més a la banda Nord, un bosc amb molta pendent i de mal caminar, sense cap indicació, ni sender, ni fites. Però no us espanteu, la direcció es evident i no us podeu pas perdre, sempre en direcció NE. Pugem el Pic de Gallinova, 10 minuts des de que hem trobat la tanca, aquest serà el punt més alt d’avui. Des de el cotxe 3:00 h.


CIM DE GALLINOVA, EN PORTEM 12 DE 20

AQUEST ES EL CAMÍ

Les vistes des de la carena son espectaculars, cap el Nord el pirineu, amb l’Aneto al centre, a baix el pantà de Sant Antoni, amb la Pobla de Segur a la seva cua.

PANTÀ DE SANT ANTONI

TOT EL PIRINEU

Ara ens queden prop de 4 km. de cresta, ara pel mateix fil de la cresta, ara més al Nord pel bosc anem fent tota la cresta, en 1:15/1:30 h. fem Lo Tossalet (1.625 m.), una mica més enllà un altre cim secundari i d’aquí el camí baixa decididament cap el Pas de Ce, on tornem a trobar la tanca amb un pas per passar a la banda Sud, fins aquí, des de el Tossalet  45-50 minuts més. Ara portem des de el cotxe 5:30 h.

DE ON VENIM DES DE LO TOSSALET

EL PAS AL COLL DE CE

Ara cal parar atenció, hi ha un sender que baixa cap al Sud, primer a la vostra dreta, després el sender, molt desdibuixat, gira a l’esquerra i sobretot aneu amb compte, quan passeu una mena de tartera petita el sender baixa per la tartera fins trobar un sender, poc marcat però força evident, l’agafeu a la dreta, hem baixat de cop 200 m.,  no deixeu el sender fins que trobeu una pista més ample, que també la seguireu a la dreta (45 minuts des de el Pas de Ce).

En 15 minuts passem pel costat de la Casa Victor, sembla que hi viuen uns Neo-rurals anglesos, i ja en cinc minuts més trobem a la dreta el trencat que puja a la Collada del Trumfo, així tanquem la circular per la Serra de Carreu, portem des de el cotxe 7:00 h., parades incloses.

CASA VICTOR

Ara només ens cal tornar a seguir la pista fins l’Abella, triguem 45-50 minuts des de el trencant a la Collada, total prop de 8 hores de magnífica caminada. Aprofitem per visitar la bonica església romànica de Sant Esteve i cap el cotxe.

Aneu-hi que us agradarà, camineu amb calma, que no es noti per on passeu i si camineu sovint ja sabeu que teniu de fer !!!.

Enllaç al track deStrava

diumenge, 29 de juliol del 2012

PEGUERA (2.983 m.)

28 de juliol de 2012

El Pic de Peguera de 2.983 m. es el cim més alt de la comarca del Pallars Jussà (CIMS COMARCALS DE CATALUNYA), en el meu camí cap a pujar-los tots tenia pendent aquest cim i aprofitant que erem a prop amb el Ramon, després de fer el Besiberri Sud, el dia abans, vàrem anar a dormir a l'Estany de Sallente per agafar el primer telefèric cap a l'estany Gento i d'alla cap al refugi Colomina, pas de l'Os i cap a Peguera s'ha dit, aquest es el pla. El telefèric va ser construit l'any 1981 per substituir els altres sistemes més vells que hi havía, aquest nou pot portar fins a 25.000 kg. i durant la construcció de la nova central reversible va pujar un camió formigonera amb tota la seva carrega. Guanya un desnivell de 384 m. L'horari oficial es un viatge de pujada a les 9:00 i un altre a les 15:00 h., els de baixada son a les 13:00 i a les 18:00 h. Si s'omple més del 50% de la capacitat de pasatgers hi ha la posibilitat de fer viatges extres. El viatge dura uns 12 minuts. S'agafa a la banda contrària de la presa de Sallente, de fet de la presa surt el camí per pujar-hi a peu, nosaltres baixarem per aquest camí.
Després de dormir amb tota comoditat als peus del telefèric, agafem el primer que surt a les 9:00 h., en poqueta estona ja sóm a l'estany Gento (2.143 m.) i agafem el GR 11-20 ben marcat en direcció a l'Estany de Colomina amb el seu refugi, s'agafa a l'esquerra de l'estació del telefèric, en clara direcció Nord.

Estany de Sallente
Pujant amb el telefèric
 Seguim el GR per unes antigues vies del carrilet que hi havía per fer feines de manteniment a les diferents preses que hi ha a tota la zona, en més o menys una hora ens plantem al refugi de Colomina (2.395 m.) ran mateix de l'estany de Colomina.

Carrilet
Refugi de Colomina
 Voltem l'Estany de la Colomina per la seva esquerra, vall amunt, passem l'estany de Mar, separat del de Colomina per una presa, també per la seva esquerra i ens dirigim de dret al pas de l'Os que veiem ben clar al fons. En menys de una hora desde el refugi ens plantem a dalt del pas, en total portem 2 hores de caminada fàcil i rodejats de llacs, a quin més bonic. Un cop a dalt el pas de l'Os el GR marxa a la dreta per la presa de k'Estany de Saburó i en clara direcció Est, nosaltres deixem el GR, seguint per l'esquerra del llac, en direcció Nord, el nostre destí és el coll de Peguera que ja veiem al fons, a l'esquerra del Peguera.

Aqui es veu la ruta fins el pas de l'ós.
Envoltats de llacs
A quin més bonic !!
I transparents !!
 Amb una altre horeta ens plantem al coll de Peguera a 2.718 m., si baixessim per l'altre banda del coll, dret al Nord aniríem a parar a l'estany de monastero i després a Sant Maurici, nosaltres tirem a la dreta, seguint la cresta per pujar a un coll mig definit que hi ha a la cresta cimera, d'allà per una fàcil cresta fins el cim en uns 45 minuts desde el coll, ha estat una caminada molt tranquila i bonica, sense dificultat i en un entorn espectacular.

Aqui veiem la ruta fins el cim, passant pel coll.
I desde el coll fins el cim.
Un mar de llacs !!
Foto del Ramon desde el cim !!
A plena cresta.
El cim és petit, petit !!
Una pujada de 3-4 hores depenent del ritme, ara tornem, fem una parada al refugi per menjar un entrepà ben bó i seguim avall, no agafem el telefèric i seguim passant la presa de l'estany Gento i seguint la via del carrilet, passant algun tunel i tot fins que trobem un indicador molt clar que ens porta cap a sallente, baixant per un cami que va fent esses dret a l'estany de Sallente, el camí va a parar a la presa de Sallente, tornem on tenim el cotxe i cap a casa, en total hem caminat 8:30 hores, amb un dia d'aquells tan blaus del Pirineu, un autèntic plaer !!. La Vall Fosca i els seus cims es mereixen una visita, ja en podeu estar ben segurs.