dilluns, d’abril 09, 2012

LA BARRA DE FERRO

9 d'Abril de 2012
Avui amb el Joan hem anat a fer una bonica passejada pel Cabrerès, hem anat a veure salts d'aigua i cingleres altives, una circular de poc més de 2 horetes amb regals inclosos.
Teniu d'agafar la carretera BV-5207 que va de l'Esquirol a Tavertet, aproximadament a 4 km. de l'Esquirol trobareu un trencant a mà esquerra que porta a Cantonigròs i just devant un que porta a Sant Bartomeu Sesgorgues - El Moner, vosaltres agafeu aquest i cap a Sant Bartomeu s'ha dit. Podeu deixar el cotxe just a l'ermita de Sant Bartomeu, situada en un indret privilegiat, les vistes sobre la plana son espectaculars. Aqui comença la bonica circular d'avui, passeu just entre la rectoria i el cementiri, pujant una escala que hi ha, on ja trobareu un indicador que diu: "Sentfores per la cinglera", passareu pel devant de l'esglesia romànica del segle XII, molt bonica. Passeu el prat de darrera l'esglesia en direcció al bosc i la cinglera i ja trobareu un altre indicador que us portarà cap a la casa de Sentfores seguint la cinglera, anant cap a la vostra esquerra mirant la cinglera (Direcció Est).

Sant Bartomeu Sesgorgues, teniu d'anar per les escales del mig.
Rètol a l'entrada de Sant Bartomeu
La rectoria de Sant Bartomeu
Per acostar-nos al camí de la cinglera s'ha de baixar una reconada amb graons sense cap dificultat i després ja seguiu sempre la cinglera en direcció la casa de Sentfores i la Barra de ferro amb el seu salt d'aigua, fins la casa de Sentfores hi teniu aproximadament 20 minutets, a la casa hi ha un bon mirador per veure el salt de la Barra de ferro, us queda just al devant, a l'altre banda del torrent. Al darrera de la casa, per allà on arrivareu desde Sant Bartomeu hi ha un senderol que baixa directa a la riera, vigileu de no patinar, està indicat clarament.

Baixant cap a la cinglera
Sentfores
Indicador a Sentfores
Fins a baix el torrent hi ha 10 minutets més i aquí comença el divertiment, ja que tenim que pujar a l'altre banda del torrent, agafant un sender indicat, una mica més avall del bonic salt de la barra de ferro, aquest sender puja de dret i en la part més complicada hi ha unes cadenes que ens ajudaràn a pujar, és fàcil, però no val a badar.

El salt de la barra de ferro desde Sentfores
El fons de la Riera de les Gorgues
Els protagonistes
El salt desde el fons de la Riera
L'indicador del camí a seguir
Les cadenes
La riera de les Gorgues és molt bonica, neix als peus de Cabrera i Aiats, passa el pont de la Rotllada, la Foradada i va baixant cap el panta per tot un seguit de salts a quin més bonic, al anar tan enclotada és molt obaga i està plena de molses de tots els tons de verd, avui ens ha faltat el Sol, que fa els verds més vius, però així i tot l'espectacle s'ho mareix.
En deu minutets ja som dalt dels cingles, ara de la banda de l'Esquirol i agafem el camí en direcció Oest, cap a l'Esquirol, per tal de tornar a passar la Riera més amunt i visitar diferents salts d'aigua. L'espectàcle desde dalt és molt bonic, amb roques espectaculars. El camí passa bora el cingle, és un camí ample i de bon caminar.

Ja som a l'altre banda.
Desde aquesta banda veiem, una mica tapat pels arbres, Sant Bartomeu i la casa de Sentfores, així com el camí que hem fet per l'altre costat del torrent, ara caminem fins trobar un indicador que marxa clarament cap al fons de la Riera, la passem per un bonic indret on hi havia hagut un pont, ara ensorrat en la major part.

Indicador per tornar abaixar cap a la Riera
Aqui cap a la Riera altre cop.
Per aquí tornem a travessar la riera
 Fins el moment de tornar a passar la riera i pujar altre cop per la banda de Sant Bartomeu hem trigat 1:25 h, parades incloses i caminant amb calma, fruint de l'entorn, passem la riera per unes passeres i agafem el corriol de l'altre banda altre cop aigues avall, al cap de poca estona, 10 minutets, trobareu un sender que torna cap a la llera hi que ens condueix al Molí de l'eixerit, un altre salt d'aigua que val la pena visitar, reculem de nou cap el camí que ens portarà cap a Sant Bartomeu i una mica més enllà (5 minutets) hi ha un altre corriol que ens portarà a visitar el Salt del Tornall, molt bonic. Tornem a recular per agafar el camí de Sant Bartomeu i ara ja sempre amunt fins a trobar la carretera que va a Sant Bartomeu, aproximadament a 500 metres de l'ermita, només ens cal seguir la carretera cap a la nostra dreta i haurem tancat una bonica circular amb 2 - 2,30 hores.

Salt de l'eixerit
Salt del Tornall
Molses
Cap a Sant Bartomeu
Ben contents !!
 






dimarts, d’abril 03, 2012

CULEBRAS (3.062 m.) - VALLIBIERNA (3.067 m.)

2 d'Abril de 2012

A finals de Juliol de 2005 marxem amb el Ramon a fer una sortida a una zona que ens feia molta il·lusió de caminar, la bonica vall de Llauset, pujant el Tuc de Culebras, el famós pas de cavall i el Vallibierna. Amb això fem una bonica circular i pujem 2 tresmils de una tacada. A última hora s'hi apunta el meu fill Nil, així farà el seu primer 3000.
Amb la Marco Polo anem a dormir a la presa de Llauset, s'hi puja per la carretera que va a Aneto desde la N-230 i desde Aneto s'ha d'agafar una carretereta que va fins la presa. A prop de la presa hi ha un aparcament on podem dormir còmodament a la bonica Marco Polo.
A les 7 ja estem en marxa, a l'aparcament hi dorm més caminadors, però no matinen tan i sortim solets, passem un petit túnel a peu i veiem tot el recorregut que seguirem, el coll de Llauset (2.865 m.) al fons i el Vallibierna a la dreta. 

Aqui veiem la ruta desde la sortida del tunel, a la mateixa presa de Llauset
Vista desde la presa de Llauset, 7 del matí.
 Caminem tranquilament prop del llac amb la frescor del matí, el silenci de la muntanya, el dia pinta bé i el Nil camina rera nostre, en silenci, gaudint de l'alta muntanya. El camí puja i baixa prop del llac, seguim el GR-11 que deixarem just al final del llac, quan el GR gira a la dreta en direcció Nord, nosaltres seguim en clara direccio Oest seguint el riu de Llauset, que alimenta el Llac.

Al final del llac.
Aproximadament en 30-35 minuts ja caminem direcció el coll de Llauset, ara ens queda una bonica i llarga vall que acaba en grans tarteres que pujen fins el coll, de sobte veiem un gran ramat de Isards que corren pel mig de les tarteres fent un espectacle fantàstic. En Nil flipa amb l'espectacle, al mateix temps que ens comença a tocar el Sol.

El Sol ja surt .....
.... i els isards fent espectacle !!
 Amb aquest espectàcle anem pujant cap el coll de Llauset i ens hi plantem en dues horetes escases, desde el coll cal voltar cap a la dreta en direcció Nord primer i després girar cap a l'Est sempre  per una pujada clara i franca cap el cim, seguint un llom plè de roques on de tan en tan s'han de fer servir les mans, però sense cap dificultat.

En Nil al Coll de Llauset (2.865 m.)
En direcció al Culebras.
Arrivent a la cresta cimera.  


A la cresta cimera.
En 30 minutets més desde el coll ens plantem al cim, en total 2:30 desde la presa, en Nil ja ha fet el seu primer 3000 i nosaltres el nostre ........ No ho sabem, ni el Ramon ni jo els comptem, però em tot cas no es pas el primer !!. Desde el cim bones vistes, hi veiem ben clar el famós pas de cavall, una mica espectacular i darrera seu, una mica més amunt el Vallibierna. Fins aqui hem anat ben solets, fantàstic!!!.

Cim del Culebras, darrera nostre el pas de cavall i una mica més enllà el Vallibierna
 Ara anem cap el pas de cavall, un pas molt aeri pero fàcil de fer si no teniu vèrtic, si no esteu segurs no esta de més portar una cordeta per assegurar-vos. En tot cas passem el pas tots tres i en poqueta estona som al Vallibierna. Les vistes desde el cim no son gaire bones, el temps està una mica tapadot i no en podem gaudir gaire.

El pas de cavall
........
Al cim del Vallibierna
 Fins el cim del Vallibierna, parades incloses 4 hores, manjem i continuem per la cresta, ample i de bon fer en direcció els llacs de Coma Arnau i Botornàs fins tornar a trobar el GR-11, nomès l'hem de seguir fins el punt de sortida.

Aqui es veu el pas de cavall desde el Vallibierna.
 La baixada fins els llacs es fa per una caos de roca de mal caminar, aneu amb compte de no fer-vos mal, és mol fàcil ficar la cama entre roques i fer-vos mal alg genolls o turmells, un cop als llacs el sender és més clar i de bon caminar, en un parell d'horetes desde el cim trobem el GR i de dret al llac de Llauset envoltats de boniques flors.

Camí dels llacs.
 


A punt de enpalmar amb el GR-11
Ja veiem llauset, 30 minutets i al cotxe !!
 Un cop veiem el llac de Llauset, en 30 minuts ens plantem al cotxe, haurem tardat aproximadament 6 hores en fer tota la volta.



Un cop al cotxe ens alimantem i cap a casa, un parell més al sac i el Nil ha començat fent-ne dos de cop i a sobre ha disfrutat !!

La Marco Polo del Ramon