dimarts, 3 d’abril del 2012

CULEBRAS (3.062 m.) - VALLIBIERNA (3.067 m.)

2 d'Abril de 2012

A finals de Juliol de 2005 marxem amb el Ramon a fer una sortida a una zona que ens feia molta il·lusió de caminar, la bonica vall de Llauset, pujant el Tuc de Culebras, el famós pas de cavall i el Vallibierna. Amb això fem una bonica circular i pujem 2 tresmils de una tacada. A última hora s'hi apunta el meu fill Nil, així farà el seu primer 3000.
Amb la Marco Polo anem a dormir a la presa de Llauset, s'hi puja per la carretera que va a Aneto desde la N-230 i desde Aneto s'ha d'agafar una carretereta que va fins la presa. A prop de la presa hi ha un aparcament on podem dormir còmodament a la bonica Marco Polo.
A les 7 ja estem en marxa, a l'aparcament hi dorm més caminadors, però no matinen tan i sortim solets, passem un petit túnel a peu i veiem tot el recorregut que seguirem, el coll de Llauset (2.865 m.) al fons i el Vallibierna a la dreta. 

Aqui veiem la ruta desde la sortida del tunel, a la mateixa presa de Llauset
Vista desde la presa de Llauset, 7 del matí.
 Caminem tranquilament prop del llac amb la frescor del matí, el silenci de la muntanya, el dia pinta bé i el Nil camina rera nostre, en silenci, gaudint de l'alta muntanya. El camí puja i baixa prop del llac, seguim el GR-11 que deixarem just al final del llac, quan el GR gira a la dreta en direcció Nord, nosaltres seguim en clara direccio Oest seguint el riu de Llauset, que alimenta el Llac.

Al final del llac.
Aproximadament en 30-35 minuts ja caminem direcció el coll de Llauset, ara ens queda una bonica i llarga vall que acaba en grans tarteres que pujen fins el coll, de sobte veiem un gran ramat de Isards que corren pel mig de les tarteres fent un espectacle fantàstic. En Nil flipa amb l'espectacle, al mateix temps que ens comença a tocar el Sol.

El Sol ja surt .....
.... i els isards fent espectacle !!
 Amb aquest espectàcle anem pujant cap el coll de Llauset i ens hi plantem en dues horetes escases, desde el coll cal voltar cap a la dreta en direcció Nord primer i després girar cap a l'Est sempre  per una pujada clara i franca cap el cim, seguint un llom plè de roques on de tan en tan s'han de fer servir les mans, però sense cap dificultat.

En Nil al Coll de Llauset (2.865 m.)
En direcció al Culebras.
Arrivent a la cresta cimera.  


A la cresta cimera.
En 30 minutets més desde el coll ens plantem al cim, en total 2:30 desde la presa, en Nil ja ha fet el seu primer 3000 i nosaltres el nostre ........ No ho sabem, ni el Ramon ni jo els comptem, però em tot cas no es pas el primer !!. Desde el cim bones vistes, hi veiem ben clar el famós pas de cavall, una mica espectacular i darrera seu, una mica més amunt el Vallibierna. Fins aqui hem anat ben solets, fantàstic!!!.

Cim del Culebras, darrera nostre el pas de cavall i una mica més enllà el Vallibierna
 Ara anem cap el pas de cavall, un pas molt aeri pero fàcil de fer si no teniu vèrtic, si no esteu segurs no esta de més portar una cordeta per assegurar-vos. En tot cas passem el pas tots tres i en poqueta estona som al Vallibierna. Les vistes desde el cim no son gaire bones, el temps està una mica tapadot i no en podem gaudir gaire.

El pas de cavall
........
Al cim del Vallibierna
 Fins el cim del Vallibierna, parades incloses 4 hores, manjem i continuem per la cresta, ample i de bon fer en direcció els llacs de Coma Arnau i Botornàs fins tornar a trobar el GR-11, nomès l'hem de seguir fins el punt de sortida.

Aqui es veu el pas de cavall desde el Vallibierna.
 La baixada fins els llacs es fa per una caos de roca de mal caminar, aneu amb compte de no fer-vos mal, és mol fàcil ficar la cama entre roques i fer-vos mal alg genolls o turmells, un cop als llacs el sender és més clar i de bon caminar, en un parell d'horetes desde el cim trobem el GR i de dret al llac de Llauset envoltats de boniques flors.

Camí dels llacs.
 


A punt de enpalmar amb el GR-11
Ja veiem llauset, 30 minutets i al cotxe !!
 Un cop veiem el llac de Llauset, en 30 minuts ens plantem al cotxe, haurem tardat aproximadament 6 hores en fer tota la volta.



Un cop al cotxe ens alimantem i cap a casa, un parell més al sac i el Nil ha començat fent-ne dos de cop i a sobre ha disfrutat !!

La Marco Polo del Ramon