Quan van sortir les camares de VHS eren uns aparells molt grans i pesats, però la maravella d'aquella tecnología ens va enamorar i erem prou agoserats per traginar-les amunt i avall pel Pirineu o els Alps, amb tots els inconvenients que tenía el fet de passejar un pes mort com aquell, comptant que per filmar una horeta tenies de portar un parell de cintes i al menys tres bateries, sobretot si feia fred, ja que es descarregaven a tota pastilla.
Per tan amb els anys vaig tornar a la meva veritable passió, la fotografia. Ara però, torno a fer filmacions, tenint present que hi ha camares que son minuscules.
Recopilant filmacions antigues, aquests dies trobo coses que m'agraden molt, una d'elles és aquesta pujada al Carlit, era Setembre de 1988.
El Jordi no va poder venir a la primera sortida als Alps que vàrem fer aquell estiu, pujant entre altres el maravellós Döm a la Vall de Zermatt, per tan aquella tardor vaig acompanyar-lo arreu on va anar, una mica en compensació per la sortida d'estiu sense ell, en aquells anys erem parella de muntanya inseparables i de fet ho vàrem ser molts anys.
Total, que agafem el cotxe i cap a l'estany de les Bulloses s'ha dit, passant per Puigcerdà i seguint direccio a Mont Lluis hi ha el trencant de les Bulloses. A la mateixa presa deixem el cotxe i passant molts llacs en mig de un paisatge de somni ens anem acostant al magestuós Carlit, ens dirigim al coll que hi ha entre el Carlit i el Colomer, a 2500 m. Un cop al coll el camí més evident es fer la cresteta que ens porta al cim, en aquest cas havía nevat prou com per passar per sota la cresta i anar a buscar una canal molt plena de neu i molt divertida que hi ha just sota el cim. Fins al coll només hi havia traça de una parella de caminadors, però al coll s'havíen arrugat i havíen tornat avall, nosaltres a partir d'aqui vàrem pujar sols amb neu verge, va ser molt bonic i solitari.
Dalt al cim vistes increibles, el Canigó i quasi tot el Pirineu Oriental a la nostra vista i una munió de llacs als nostres peus. M'he permés penjar un resum del que vaig filmar, dura 5,31 minutets, però s'ho val.
Varem trigar 3,30 hores fins el cim, pero en condicions normals i sense neu es puja amb 2,30 - 3 hores.
La baixada va ser pel mateix camí de pujada, saltant i corrent com s'ha de fer en condicions ideals de neu.
Amb els anys l'he pujat tres o quatre vegades el Carlit, però és que s'ho mareix, es una zona molt bonica i molt a prop d'on vivim nosaltres, aneu-hi s'ho mareix !!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada