Cantoni, 25 d’Octubre de 2020
No em canso de caminar, arreu on anem
descobrim la bellesa de la natura, per sort amb en Ramon portem tants anys
caminant que els llocs més concorreguts ja els hem caminat en èpoques més
tranquil·les, avui en dia hi ha aglomeracions de caminadors arreu del país,
sobretot a indrets emblemàtics, els caps de setmana sobretot, per això ara anem
a llocs més desconeguts, però autèntics tresors. Si volem fer quelcom més
concorregut procurem fer-ho entre setmana, com l’última pujada al Pedraforca
que us vaig explicar fa unes setmanes.
 |
AMB EL RAMON I EL JORDI, 1978, MONT PERDUT BEN SOLS I ERA JUIOL
|
 |
BESIBERRIS NORD, 1980, BEN SOLS
|
D’aquestes aglomeracions en parlem
amb en Ramon i amb companys experimentats, però no trobem pas cap solució
enraonada ni justa, no som partidaris de posar portes al camp, però si que
creiem que s’ha perdut el respecte a la muntanya i val a dir que es dolça si la
saps tractar, però és molt i molt dura, fins i tot mortal si no la respectes, en fi, es un tema complicat
que segur que els ineptes que manen no sabran reconduir, segons la meva mare, mestre
de 99 anys, cal invertir molt en educació i civisme i ja veieu com va el tema.
Total que ahir, preocupats per un nou
possible confinament, hem anat a fer l’Olla de Sant Julià de Cerdanyola, al
Berguedà, una caminada llarga, sense massa complicacions, boscos fantàstics tot
seguint el PR-C129, molt ben indicat i molt ben conservat, cal felicitar al
grup que en fa el manteniment, d’aquí allò de federeu-vos si camineu sovint.
APROXIMACIÓ:
Per arribar-hi cal anar fins a Guardiola
de Berguedà per la C16, preneu la sortida que ja està indicada com a Sant Julià
de Cerdanyola per la BV-4021 i aneu fins a Sant Julià (4 km.), a l’entrada del
poble, a ma esquerra hi ha una zona d’aparcaments on podreu deixar el cotxe amb
tota comoditat.
RUTA:
Comencem la ruta reculant uns metres
per la carretera per on hem vingut, passem un pontet i a ma dreta hi ha uns
graons per on començarem a pujar cap a la carena, ja hi ha les marques del PR-C
129, blanques i grogues. El sender va pujant pel mig de feixes recuperades on s’ha
plantat vinya, a veure com els hi sortirà el vi, el camí va pujant força
sobtadament, passem diferents tanques pel bestiar, que cal tornar a tancar,
mentre anem veient Sant Julià als nostres peus.
 |
AQUI COMENÇA LA RUTA
|
 |
BONES VISTES DE SORTIDA |
 |
SANT JULIÀ ALS NOSTRES PEUS |
 |
CINGLES DE VALLCEBRE |
Comencem a tenir vistes del
Pedraforca, dels cingles de Vallcebre, impressionants hem començat a caminar a
punta de dia i va sortint el Sol canviant els colors tot deixant-nos embadalits.
En 45 minuts agafem la
carena, la pujada es més suau i va per una bonica fageda, veiem a la nostra
esquerra el coll de Pal, pugem un turó (1.282 m.) i el sender ara baixa per
anar a buscar el col de Jou (1:10 h.), passem la pista, el PR segueix de dret,
molt ben indicat.
 |
COLL DE JOU, ARA RECTE |
 |
COLL DE PAL |
Ara el camí segueix per un sender
fantàstic per on caminem còmodament, en silenci gaudint de les olors i colors
de la tardor, estem a la nostra salsa, de passada anem arreplegant bolets,
rovellons, llengües de bou, fredolics, llanegues...
El nostre destí es la collada
sobirana (1:55 h.), on passarem la carretera que va de Sant Julià a Falgars,
nosaltres de dret, aquí hi ha batuda del Senglar, no m’agrada caminar pel bosc
quan hi ha caçadors, tot i que segur que son molt prudents, xiulem i xarrem per
tal que no ens confonguin amb un senglar. Aquí torna a ser una pujada molt
dura, guanyem alçada a tota pastilla, trobem una pista (2:18 h.) que seguim a
la dreta.
 |
COLLADA SOBIRANA |
 |
AMUNT QUE FA PUJADA ... |
 |
ARA A LA DRETA
|
Trobem un encreuament de pistes (2:26
h.) que seguim a l’esquerra en sentit ascendent, trobem el Clot del Fou on enllacem
amb el GR-4 (2:40 h.), seguim de dret per la pista fins a una gran esplanada,
el Camp de l’ermità (2:50 h.), just aquí mengem i bevem, som més o menys a
mitja volta.
 |
ARA A L'ESQUERRA
|
 |
CLOT DEL FOU, DE DRET
|
 |
CAMP DE L'ERMITÀ
|
Aquí deixem la pista i prenem el sender pel mig del bosc, de dret,
ara torna a pujar durament pel bonic bosc fins que sortim altre cop a una pista
que porta al coll del Llobató i el de Sant Miquel, la seguim a l’esquerra.(3:15
h. parades incloses.).
 |
AL CAMP DE L'ERMITÀ SEGUIM DE DRET
|
 |
CAMINAREM BOSCOS PRECIOSOS
|
 |
SORTIMA LA PISTA, A L'ESQUERRA
|
 |
TORNEM A VEURA EL PEDRAFORCA
|
La pista puja amb força, anem
guanyant alçada ràpidament, passem el Coll del Llobató amb uns indicadors (3:27
h.) i seguim en direcció a la Collada de Sant Miquel, a uns 200 m. de la
collada trobem un indicador (Font del Llop, PR-C 129), deixem la pista i anem
pel sender a ma dreta, ara baixant, aquest es el punt més alt de l’Olla, (1.640
m.).
 |
FONT DEL LLOP
|
Passem per la font i el camí va
baixant sense contemplacions, voregem la gran cinglera del Roc de la Clusa
(3:50 h.), passem vora una gran roca (3:58 m.) i ja anem veient la Vall de
Malanyeu a la nostra esquerra.
 |
LA CINGLERA DEL ROC DE LA CLUSA
|
 |
JA HE VOREJAT LA GRAN ROCA
|
Hem començat la volta cap el Nord,
hem girat cap al Est, hem anat una bona estona cap al Sud i ara girem a l’Oest,
seguint la cresta de la Serra del Mill, el sender es clar, sempre ben indicat,
aquest tram es molt divertit, cal ajudar-nos amb les mans en algun tram, hi ha
grans timbes a dreta i esquerra, però el camí no es pas molt aeri, així i tot
no val a badar, passarem pel La Taleia (1.447 m., 4:45 h.), més enllà el pas de
la Creuta i el cim de la Creuta (1.394 m.), molt bones vistes a la nostra
esquerra, la dreta molt emboscada.
 |
RESEGUINT LA SERRA DEL MILL
|
 |
FA FOTOS DE LA VALL DE MALANYEU |
 |
TOT AIXÒ FOTOGRAFIAVA
|
Una mica més enllà de la Creueta hi
ha el Mal Pas (5:00), que tot i el nom no es pas complicat i a partir d’aquí el
camí baixa sense pietat fins que desemboquem a una pista (5:18 m.) que seguim a
ma esquerra i que ja no deixem fins a trobar una carretera asfaltada que seguim
a l’esquerra, passem pel camp de futbol de Sant Julià, entrem al poble i de
dret a l’aparcament, al final ha sortit una volta de 6 hores, parades incloses,
magnífica i gratificant. Total 1.000 m. de desnivell acumulat. Una passada, si
hi aneu i teniu bones cames us ho passareu molt be, no us podeu pas perdre, el
PR-C 129 està molt ben indicat.
 |
SANT JULIÀ DE CERDANYOLA |
 |
AQUI TAMBÉ BAIXEN FALLES DE LA MUNTANYA
|
Camineu amb calma, gaudint del que
veieu i que no es noti per on heu passat i evidentment si camineu sovint ja
sabeu que teniu de fer.
Enllaç al track deStrava
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada