13 de Gener de 2018
Aquest genoll ja està en marxa, ja us vaig parlar de les torres de telegrafia òptica en una entrada anterior, avui amb el Ramon hem anat
a fer una preciosa caminada pels cingles del Bertí, i com sempre ens ho hem
passat de primera.
Farem una circular de una mica més de 4 hores per una zona
molt especial, sortirem del Figaró (C-17) i agafarem una carretereta que va cap
a Montmany (BV-1489) que surt de prop de l’estació de tren, demaneu a qualsevol
del poble i us dirà per on cal anar, nosaltres hem deixat al cotxe prop del
final de la carretera (4 km des de el Figaró), després de passar el trencant de
l’antic tenis.
Al final de la carretera asfaltada hi ha la casa de l’Ullar,
plena de cotxes fets caldo, sembla que siguin un dipòsit de ferralla, això
espatlla una mica el paisatge, però no us preocupeu, seguiu en direcció a l’ermita
de Sant Pau de Montmany (S. XII), en un estat bastant deplorable, del cotxe a l’ermita
15 minutets.
Ara seguim en direcció al Santuari de Puiggraciós on hi ha
una torre de telegrafia òptica molt ben conservada, caminem per boscos de pins
i sempre per una pista apte per 4x4, fent alguna que altre drecera. La direcció
és sempre clarament Sud., als 35-40 minuts del cotxe ja veiem clarament la
torre al nostre davant, esperem tenir unes vistes magnífiques, ja que aquestes
torres sempre estaven molt ben ubicades.
 |
| Ja veiem la Torre de Puiggraciós. |
 |
| Aqui en direcció Nord, la Torre dels Moros per on tornarem. |
Arribem al monestir de Puiggraciós, 45-50 minuts des de el
cotxe, i efectivament hi ha una vista esplèndida, tot el Vallés als nostres
peus, una passada, en direcció Nord veiem tota la cinglera, la torre dels moros
o castell de Montmany, per on tenim intenció de tornar i més lluny el nostre
estimat Pirineu, ben nevat aquests dies. Una bona vista pel meu genoll nou !!.
Estem a 690 m., aprofitem per visitar la Torre i també el
monestir que va ser destruït per la Guerra Civil (1936-1939) i restaurat
posteriorment, la inauguració de la restauració va ser el 1957, ara fa seixanta
anys, just quan jo naixia, ens ha fet gràcia el detall.
Ara seguim en direcció el collet d’en Tripeta, caminem en
direcció Oest, per una bona pista que surt just darrera el monestir, 10-15
minuts des de el monestir, ara volem flanquejar el cingle i anar a buscar el
Grau de Montmany, per això a uns 400 m. del collet, seguint la pista, surt un
senderet a ma dreta amb un rètol que no s’entén gaire, el teniu de prendre en
direcció als peus del cingle, l’aneu seguint fins que trobareu un sender més
clar que va de dret a dalt la cinglera, seguint més o menys uns fils d’electricitat
de mitja tensió, segons m’explica en Ramon, 45.000 v. Ell n’és un entès d’aquestes
coses.
 |
| Pujant el Grau de Montmany |
 |
| La Roca de la punta és la Trona |
Ara començareu a fer marrades tot pujant cap al coll de
Montmany, ara portem 1:45 h des de el cotxe, poc menys de una hora des de el
Santuari. La vista torna a ser espectacular i tenim davant nostre el següent
punt on volem anar, la Trona.
Seguim la cinglera sempre per dalt, en direcció Nord,
passem per un bonic mirador on hi ha una taula de pedra aprofitem per fer-hi
parada i esmorzar, ara portem 2:05 h. des de el cotxe.
 |
| A la Taula de pedra |
Un cop esmorzats seguim, sempre en direcció Nord fins que
trobem, prop de la casa del Rajadell, un rètol que ens indica IP.2, Tagamanent – Sant Feliu de Codines, nosaltres
el seguirem en direcció Tagamanent, 2:30 h. des de el cotxe.
Canviem de direcció, ara tornem a anar de dret al Sud,
baixem el Grau de la Trona i ens enfilem a la Roca de la Trona, un altre
mirador excepcional, sense cap dificultat tècnica, no patiu. Ens estem una
estoneta a la Trona tot contemplant el paisatge, fins aquí hem trigat 2:45 h.
 |
| La Trona |
 |
| Al cim de la Trona |
 |
| Amb el Ramon a la Trona |
 |
| Vistes des de la Trona |
 |
| Des de el coll on tenim de girar a la dreta baixant, a l'esquerra des de aqui |
Baixem cap els peus de la Trona per un sender ben indicat
i ben evident fins que trobem una pista al final del sender, la tenim de seguir
de dret, ni esquerra ni dreta, de dret fins a un coll on hi ha una mena de monòlit,
allà agafem un sender a ma dreta que ens portarà a la pista que va resseguint
el cingle en direcció Sud fins a l’última parada de la circular, la Torre dels
moros o Castell de Montmany.
 |
| El castell de Montmany, molt malmès ... |
Arribem al Castell que portem 4:00 h., la pista que va
pels peus del cingle ha sigut llarga, va resseguint raconades i més raconades
fins arribar al castell. Reculem un trosset fins a una pista que diu prohibit
circular-hi vehicles, nosaltres la seguim i en 10-15 minuts més ja som a la
carretera que puja del Figaró, la seguim a la dreta i tot seguit trobem el
cotxe.
Per posar a prova el meu genoll hem caminat 4:15 h., i tot
ha anat bé, estem contents i satisfets.
Si podeu aneu a fer la volta, us agradarà i us sorprendrà
el paisatge i les vistes, qualsevol època de l’any es pot fer, a ple estiu
porteu aigua, hi ha pocs punts on agafar-ne. Com sempre us dic, sigueu
prudents, gaudiu de la muntanya i si camineu sovint federeu-vos !!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada