Cantonigròs, 7 d’Agost de 2013
Tinc la costum de dedicar un pensament cada dia a les
persones estimades que ens han deixat, últimament penso sovint en el tiet Jordi,
ell junt amb el meu pare em van ensenyar a
estimar la natura i la muntanya. El cas es que avui us explicaré un
altre sortida per la Cerdanya, feta fa molts anys, amb el meu tiet Jordi i el
meu amic Jordi Torras amb qui vaig caminar i caminar durant molts anys per
aquestes muntanyes estimades.
 |
| La caseta del Jordi i la Ión |
 |
| De les últimes vegades que hi vàrem ser, 2004 |
 |
| El racó de la tieta !! |
 |
| Les vistes desde casa seva, 1981 |
L’any 1981 vàrem anar amb el Jordi i la Quima al bonic i
petit refugi dels tiets a Lles de Cerdanya, ja us en he parlat altres vegades
hi havia força neu, però el tiet Jordi aprofitava la nostra companyia per
sortir a caminar sempre que hi anàvem, per tan el vespre va començar a explicar-nos
històries de contrabandistes i al final ens va dir que podríem anar a la Portella
blanca d’Andorra, per on passaven els contrabandistes d’Andorra cap a la
Cerdanya. Ja teníem l’excusa per sortir a caminar !!.
 |
| 1981, camí de la Portella Blanca |
Encara era de nit que ja estàvem preparant els trastos
per sortir, la veritat és que feia un fred que pelava i amb el seu cotxe, un
R-12 familiar ja ens tens cap a Viliella i a Cal Jan de la Llosa, feia tan de
fred que jo portava la cantimplora penjada fora de la motxilla i l’aigua es va
congelar !!.
El camí a seguir desde Cal Jan no te pèrdua, s’ha de
pujar riera amunt, per un camí prou ample que deixa la riera sempre a l`esquerra
fins que en més o menys en 1:15 passem la riera per la palanca de Xiuxirà,
desde cal Jan que vàrem trobar molta neu, per sort dura i glaçada, però el
Jordi Torras caminava a un ritme molt fort i el tiet se’l mirava de reüll i s’anava
inventant excuses per fer-lo parar, ara tirem una foto, ara mireu aquestes
roques que estan molt polides perquè això era una vall glacial, que si escolteu aquest soroll ......
Passem els plans de Xiuxirà, ben nevats i magnífics i en
menys de 30 minuts tornem a passar la riera per dirigir-nos a la cabana dels
Espervers, deixant la Vall Civera a la nostra esquerra, en direcció Oest i
agafant la vall del riu Engait, en direcció Nord-Est cap a l’obaga de la
portella blanca.
A la cabana dels Esparvers esmorzem, en Jordi Torras ens
havía portat a un ritme del dimoni, massa fort per la forma del tiet que bufava
de valent i anava fent la goma, ara m’enganxo, ara em desenganxo. Quan vàrem
parar a esmorzar va tenir temps de recuperar-se i a més de fer-ne una de les
seves. Ni en Jordi ni jo ens vàrem donar compte de que va agafar un roc ben
gran i el va amagar a dins la motxilla del Jordi, quan vàrem tornar a caminar
jo vaig adonar-me que reia per sota el nas, però no em va voler dir que
passava.
 |
| Ja li ha posat la pedra .... |
 |
| .... mireu quina cara de tremedo que hi posa !! |
A partir de la cabana dels Esparvers el camí passa com
per una mena d’engorjat, però era tot tapat per la neu i al final surt a una
mena de circ format pel Montmelús (2.751 m.) a l’Oest, el Pic Negre d’Envalira (2.825
m.), al Nord i el Pic de Calm Colomer a l’Est, davant nostre, una mica a l’Est
la Portella Blanca, es veu ben definida. Fins a la Portella amb la neu i la
pujada més o menys una horeta desde la Cabana dels Esparvers. El cas és que el
Jordi ja no corria tan i fins i tot em va comentar que no entenia que li
passava, perquè havia anat prou bé fins la cabana. Un cop a la Portella Blanca
tornem a menjar i a veure i llavors el Jordi va trobar la pedra a la motxilla i
ho vaig entendre tot, ens volia matar, el tiet Jordi reia com un nen petit, feliç
de l’entremaliadura que havia fet.
 |
| Seguint el riu Engait .... |
 |
| .... prop de la Portella |
 |
| Ja quasi hi som, molta neu !! |
 |
| A la Portella Blanca |
La tornada pel mateix camí gaudint de la neu, corrent
avall, xerrant i rient vàrem tornar a casa, on la Quima i la tieta ens tenien
el dinar preparat, quina maravella i quines estones més boniques amb uns tiets
tan acollidors i tendres. La veritat és que els trobo molt a faltar !!
 |
| A correr que en Jordi Torras ens vol pegar !!! |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada