20 de jul. 2013

MUNTANYA ALS ANYS VUITANTA, QUINA DIFERÈNCIA !!



20 de Juliol de 2013

A finals dels anys setanta i fins ben entrats els vuitanta hi havia dues coses inexistents, la comunicació amb telèfons mòbils i les xarxes socials, per això quan fèiem una excursió en fèiem una ressenya escrita per mantenir fresca la memòria, jo duia un petit bloc a la motxilla i moltes vegades feia petites parades per apuntar per on passàvem i per apuntar els temps que tardàvem. Després amb més calma, un cop al refugi o a la tenda en feia un escrit més complert i fins i tot un croquis per explicar la ruta. Després de enviar els carrets de les diapositives a revelar, a vegades tardaven un mes a arribar, fèiem una trobada on ens explicàvem la caminada i passàvem les diapositives.
L’altre dia remenant papers en vaig trobar tot una colla d’aquestes ressenyes i avui us en transcriuré una de sencera, també he buscat i escanejat les diapositives de la caminada, el cas és que s’acosta bastant a la pujada a la Tossa Plana de Lles que us vaig explicar fa poc.

Escrits de muntanya
Planell de la caminada
L’any vuitanta i escaig escrivia:

“Anar a caminar amb el tiet Jordi és tot un poema, aquesta vegada hem anat amb una intenció ben diferent de la que al final hem fet. L’ intenció inicial era fer el Pic de Pessons (2.782 m.), al circ del mateix nom, entre la Cerdanya i Andorra. Les circumstàncies però ens han fet variar els plans i sense voler-ho hem fet una volta preciosa al pic de la Muga, l’hem vist desde el Nord, Sud, Est i Oest.
Hem sortit, encara de nit, del petit i bonic refugi del Jordi i la Ion, sap greu deixar-lo, més que res per l’acollidor que és, anem el tiet Jordi, el seu fill Jordi, el meu germà Ramon i jo. Hem carregat dues motxilles amb teca, capelines i cantimplores, fa fred de bon matí !!.
Només de començar ja hi ha hagut festival, pel camí de Viliella ens hem trobat amb una llebre preciosa, ràpida ha corregut carretera enllà fent els revolts amb una elegància digna de les orelles que tenia, l’hem seguida un bon tros i això ens ha acabat de desvetllar, cosa que és d’agrair.
A Cal Jan deixem el cotxe, fa un dia tapat i fresc i fa bo de caminar, el pas és lent, suau, el paisatge preciós, net. Fem via cap a la cabana dels Esparvers, el camí es fa més curt del que creiem i al passar la riera de la Llosa decidim esmorzar, en Ramon mentre esmorzem fa una bertranada de les seves i el Jordi petit quasi bé s’ennuega de tan riure amb el te calent que ens ha preparat la tieta Ion. Hem tardat ¾ d’hora fins la palanca.

Fixeu-vos amb el meu germà, porta Xiruques !!
 Reiniciem la caminada, a mi em fan mal les botes i paro 2 o 3 cops, em poso uns altres mitjons, tampoc vaig bé, torno a parar, em deixo només uns mitjons prims i llavors tot funciona. El Jordi petit també es queixa dels peus, però va tirant.
Passem prop de la cabana dels Esparvers, veiem la teulada i agafem la Vallcivera, pretenem pujar el coll del mateix nom i tirar cap a Pessons. El pas segueix essent tranquil, relaxat, tots anem bé, xerrant i gaudint de la frescor. Als peus del coll traiem el planell i estudiem la ruta, és ben clar cap on tenim d’anar, ens posem d’acord i seguim, ara cal pujar el coll, el pas es va fent més lent, més cansat, ens anem separant poc a poc, cada un te el seu ritme, jo em sento valent, després de l’escarment del Biceberris Nord, on l’any passat vaig patir de valent, he entrenat i es nota, arribo al coll força abans que els demés i aprofito per fer fotos amb el gran angular nou, es un gran invent !!. Ens reunim al coll i tornem a menjar.

Tothom al seu ritme
Mapa i bruixola, eines d'aquell temps !!
Mentre pujàvem el tiet Jordi ens ha ensenyat les plantes verinoses del Pirineu, la Tora i la Ballestera. També ens ha ensenyat a buscar regalèssia de bastó i ara ens fa una demostració pràctica de com adormir-se en cinc segons, s’estira i no pot acabar de dir-ho que ja ronca.
El temps es tapa, per sobre la Muga, que per cert te una cresta preciosa, ve una negreior d’espant. Aleshores fem canvi de plans i en comptes d’anar cap a Pessons anirem cap el coll de la Muga i farem la tornada pels estanys del mateix nom. Anem per una mena de lloms i fem via cap el coll de la Muga, tothom al seu pas, davant el Ramon i jo, una mica més enrere els Jordi’s.
Fem coll i es posa a ploure, ens posem les capelines i els Jordi’s i jo decidim pujar a la Muga, hi ha 10 minutets fins a dalt, desde el cim cridem al Ramon, MAL PARIIIIIT !!! i ell ens contesta MAL PARIIIIIIITS !!!. Al final es decideix i també puja. Al cim fem la foto de rigor i fruïm del paisatge i del Sol que per fi ha sortit, ens estirem fem el manta....., jo soc feliç aquí dalt, em passa sempre quan pujo un cim, alt o baix, difícil o fàcil, llarg o curt, és una sensació que no es pot explicar !!.

Al coll
Al cim de la Muga
Baixem cap els estanys de la Muga, els Jordi’s i el Ramon es queixen dels genolls, comença a passar factura la llarga caminada, més avall dels estanys ens pararem a dinar, ens hem posat com a fita un grup d’arbres que es veuen molt avall, però el Ramon te tanta gana que quasi bé es fot a córrer !!. Segona demostració practica del Jordi i polvorització del rècord, aquest cop 3 segons i ja ronca, el Ramon s’hi apunta i també s’adorm, son pastats, el Jordi petit i jo ens petem de riure i els immortalitzem en una foto.

El Ramon dormint !!
 La baixada fins a la Llosa és criminal, molt dreta i perdedora, el Ramon i els Jordi’s es van desmanegant mica en mica, el Jordi petit te una butllofa al peu i va molt lent, al Jordi gran li fa mal el dit gros del peu i també va molt lent i el Ramon diu que li fan mal les “frontisses”. Al final anem a parar prop de la palanca que havíem passat a 45 minuts del cotxe. Anem caminant i xerrant pel bon camí que porta a Cal Jan de la Llosa i així arribem al cotxe. Hem caminat prop de 10 hores.
Quan arribem a casa la Quima i la Ion ens han preparat un brou que ressuscita als morts, es una bona cloenda per un dia bonic i profitós a la muntanya, s’ha acomplert la meva teoria de que anar amb el tiet Jordi val la pena doncs et fa gaudir de la muntanya !!.”
Ja ho veieu, així ho fèiem i així us ho he explicat, com sempre us dic, sigueu prudents i gaudiu de la muntanya, si camineu molt i sovint, federeu-vos !!.