EL PES DE L'EDUCACIÓ

09 de setembre de 2011

Els que tenim una certa edat vàrem tenir una educació basada en la religió catòlica i això ens va deixar una petxa considerable, alguns van seguir practicant, d'altres van seguir creient, sense practicar i d'altres com jo ho vàrem posat tot en dubte i vàrem renunciar, sobretot a la Santa Mare Esglesia, però l'educació pesa, i al menys jo, personalment, he seguit sempre l'evolució de l'eglesia, normalment amb molta pena per la política de la seva classe dirigent.

Amb el Joan, caminant i xerrant, quin plaer !!

La sort és que tinc amics capellans i amigues monjes de una qualitat humana excepcional, esglesia de base real, ben a banda del poder eclesiàstic, esglesia de veritat que està entregada a fer tot el que poden per la gent i que a mi m'admira la seva fe.

Avui el Joan Aurich, un gran amic capellà i immens excursionista, m'ha fet arrivar un escrit que ha fet, per si m'interessava. I tan si m'ha interessat, tan que he pensat que tot i que aquest blog és de caminades, a vegades val la pena reflexionar, tot caminant o no, però les seves paraules les vull compartir amb tots vosaltres, necesitem gent ferma i oberta, diu així: 

"FULL DIOCESÀ de Solsona/Vic

Religiós però no gens cristià, trobo

En veure la imatge ja em vaig imaginar el contingut de l’escrit. Em refereixo a la primera plana del Full del 28 de juliol publicat arran de la visita del papa a Rio en les JMJ. La imatge que ocupava més de mitja plana era la foto de la descomunal figura del Crist Redemptor al Corcovado de Rio. El títol del text és "Brasil, país en auge".
Aquest país en auge és presentat amb quatre dades de la història i de la població i dient que la seva economia és la major de la regió, havent experimentat en els darrers anys un ràpid creixement econòmic que li ha valgut un reconeixement internacional. Vikipèdia ajuda molt a sortir del pas.
Ni s’ensumen les multituds de ciutadans indignats mobilitzats aquells dies, ni es veu l’eixam immens de favelas a tocar de les platges de Copacabana o la crua situació dels meninos da rua. Ja deu ser massa esperar que el redactor tingui en compte el valuós i silenciat Movimiento Sem Terra (MST) amb tants màrtirs i amb tantes comunitats cristianes compromeses o bé que esmenti la “insignificant” població de posseiros a qui ha dedicat la vida un bisbe català...poc religiós, això sí.
Com en la paràbola evangèlica, els homes religiosos passen de llarg d’aquelles realitats que no són el Temple. Per ells la vida no importa, sobretot quan es tracta de la vida dels pobres o dels qui lluiten per un món més just. Tenen més valor les litúrgies desconnectades de la vida o qualsevol enfarfec eclesiàstic.
Algú potser trobarà exagerat donar transcendència a una simple omissió en un escrit tan banal. El que diu, però, resulta més greu que el que no diu i rebla el clau d’aquest comentari.
La realitat social del Brasil no importa. El que compta és que aquest país resulta ser l’escenari ideal per a tres grans esdeveniments mundials: JMJ, Campionat Mundial de Futbol i Jocs Olímpics. Un esdeveniment eclesiàstic al costat de dos altres esclats mediàtics. Això sí que ajudarà la presència de l’Església catòlica a l’Amèrica Llatina.
Quina mena de presència? Quins deuen ser els grans reptes de l’Església de Jesús davant les realitat local i global?. Els qui es creguin la paràbola esmentada desitjaran unes comunitats que se situïn críticament davant aquest nostre model social que és una fàbrica generadora de pobresa i exclusió social. Comunitats que obrin camins al Regne treballant dia a dia, des del concret, per unes relacions més humanes que facin possible unes condicions de vida digna per a tots començant pels més dèbils.
Les realitats que el Full ha omès, vaja.
És així, també per la gent religiosa?
Ai ca!, bons cristians. Sabeu quins són pel Full els obstacles al gran repte de l’Església catòlica a l’Amèrica Llatina?
Són: l’avanç protestant i la secularització. Sic
Perquè la religió, encara que es digui cristiana, preferirà fidels que s’agenollin a les “seves” esglésies que no pas fidels o infidels que s’agenollin davant els maltractats que jauen a les cunetes de la societat. I, al revés de l’Evangeli, tindrà per injustos els descreguts i secularitzats del capítol 25 de Mateu. I es tindran per justos ells que posseeixen la veritat. La missió de la religió, encara que es digui Catòlìca, serà lluitar amb les armes que calgui per l’hegemonia en el mercat de les religions. Verge Santíssima!, el nostre escrit acaba amb tants
per cents. No puc deixar de recordar l’amic solsoní a qui una dècada enrere van escombrar d’aquest Full perquè els seus escrits foraviaven la gent senzilla. El bon Jesús Huguet (acs), com el Bon Jesús, era poc religiós, oidà!
Torno al començament. El missatge escrit el trobo adequat amb la imatge del Crist, imatge imposant, situada en aquell balcó summament turístic sobre Rio. Imatge plenament religiosa. I sento amb alegria el crit del papa Francesc des de sota, més a prop de les fabelas que de Copacabana : No balconeen la vida, Métanse en ella.

Joan Aurich"

Joan Aurich, estic totalment d'acord amb tu i ens cal una gran regeneració, a veure si ho aconseguim !!

A casa al complert !!

Altre cop caminant a la meva terra !!

Hi ha casualitats impresionants, acabo d'escriure això i llegint el Nou 9 he trobat l'article que hi ha aquest divendres referent a l'homenatge que Omnium ha fet al Ramon Bufí, rector de Roda, gran amic del Joan i company seu de muntanya desde sempre, per sort també amic meu, reprodueixo quatre paraules de les que ell va dir, un altre magnífic exemple de gent bona, entregada als demés, esglesia de veritat !!
Diu en Ramon: "La llengua, si ; la independència, i tant; el país i tota la seva gent, tota, sense excepció, i menys sense deixar en la indiferència el desvalgut i el qui sofreix. Jo no vull una senyera, una independència, un país lliure que no cuidi, mimi i no es posi a la feina per combatre la pobresa. Un país que no cuidi amb decisió aquest punt mai serà un país lliure "

Un gran aplaudiment per tu Ramon !!

En Ramon fent el seu parlament